Pàgines

Frase per a recordar

"Ningú pot ser feliç si no s'aprecia a si mateix"
Rosseau

dissabte, 28 de febrer del 2009

La mirada...

La mirada, quin concepte més ampli, veritat? Doncs sí, però casi mai ens parem a pensar amb ella, i avui jo ho faig. Us preguntareu: i perquè? I jo us dic: i perquè no?... De vegades, el escriure consisteix en parlar de coses sobre les quals no es parla apenes, i moltes vegades eixa és la meta dels redactors, escriptors, periodistes, "blogaires"... perquè escriure tots sempre del mateix, no seria una cosa molt monòtona? Així doncs, torne a escriure un misatge amb un concepte: la "mirada". Gràcies a la mirada es poden realitzar moltíssimes coses, i apart de tindre relació amb el sentit de la vista, també té moltíssima relació en la transmició de sentiments. En l'actualitat en la societat en que vivim moltes vegades aquest terme queda apartat, o relacionat sols en temes com el cine o la fotografia.

Personalment opine que la mirada d'una persona val moltíssim, i tindre'n una d'una persona molt especial per a un, és tot un privilegi. De vegades quan dos mirades s'encontren es com si estigueren parlant entre si, amb paraules que duen com a fí els sentiments. Dos persones que es coneixen i estiguen parlant poden comunicar-se sense fer ús del llenguatge. Per exemple, dos amics estan parlant i un fa alguna cosa que els dos entenen com a que està incorrecta eixa acció, i l'altre individu amb la mirada fixa sobre ell pot donar a coneixer el que pensa i demostrar així que el que ha fet no està bé. Pot ser sona un poc "cursi", però... què en aquesta vida no és "cursi"? La realitat en la que vivim està alimentada de grans conceptes "cursis" però que donen el sentit a eixa vida, en la que tots busquem la felicitat.

Tornant amb eixe concepte tant essencial per a una comunicació, en poques paraules, agradable, podríem dir que es disfressa dels estats d'anim del propietari d'aquella mirada. Un que estiga content conté una mirada agradable, que transmet benestar, però en canvi, un que estiga enujat té una mirada més brusca i transmet incomoditat al seu observador/a. Les persones desprenem una energia que afecta a aquella gent que ens envolta, i no opineu que pot ser amb la mirada afectem als demés? Doncs, en la meua opinió, jo diria que si. I és per això, per aquells que ens envolten, que hem de conseguir estar primerament bé nosaltres mateixa, de forma que aquells que ens estimen ens vegen bé i així fixar-se en eixes coses positives i poder estar bé. Per això, jo propose tindrer un estat d'ànim positiu i remarque el paper de la mirada en la nostra vida, així que cuideu la vostra mirada i cuidareu dels vostres...



dissabte, 7 de febrer del 2009

Detall fotogràfic i defensa de la pòlvora!

Després d'un temps sense escriure per motius festers, intente tornar a pujar alguna cosa al blog, ja que moltes vegades és difícil escriure una cosa de profit. Avui podem dir que ja han passat les festes, encara que no tornem a la rutina fins el dilluns, però és bon dia per a reflexionar. Un dels primers pensaments a destacar és la síntesi d'aquestes festes del 2009. Personalment, pense que aquestes festes han sigut de les millors dels últims anys, els únics punts negatius a destacar serien el mal oratge d'algun dia i que l'entrada fora dilluns, ja que deixa forma no assistira tanta gent d'altres població. Relacionant les festivitat amb l'art, i l'art amb els focs d'artifici i posteriorment parlant de l'asumte de la pirotècnia, he posat aquesta foto del castelle de focs de la nit de Les Caixes. La foto la va fer el meu pare, i la veritat que agafa l'exploció del que anomenem palmera, està molt bé la foto.

Amb això que he relacionat de les festes fins a el tema de la polvora, voldria parlar de la norma que volen establir per a prohibir l'ús d'aquesta sustancia al carrer. Hem de defendre la pervivència de foc pirotècnic en festes populars com puguen ser correfocs o cordaes. Hi ha una directiva europea que entrarà en vigència l'any que ve i que pretén acotar-les i inclús eliminar-les dels actes festius de tot arreu. Com a la meua persona, defense els correcofs i les cordades, ja que mencanta eixe món. Com a dimoni que sóc, estic fet un enamorat de la pòlvora i d'asi uns anys voldria ixir en alguna canya de la cordà de Bocairent. Opine que sense prohibir aquets actes es pot continuar fent seguint unes normes, però mai abolint tradicions com aquestes.

PS1: Ací teniu la disposició europea sobre el tractament dels productes pirotècnics. Són un grup d'associacions com la Federació de Dimonis i Diables les que ja han manifestat el seu desacord i demanen que es mantinga la singularitat de l'ús del foc dins de les nostres festes. Ací teniu un manifest al qual podeu adherir-vos.