El meu món... t'agrada?

Concert d'intercanvi de Bandes Juvenils

2011-09-27T17:16:00.000+02:00

El pròxim cap de setmana la banda té una agenda ben completa. El divendres assajos parcials, el dissabte i diumenge de matí concert de la banda jove, i el dissabte i diumenge de vesprada entrades en Crevillent. Que vos pareix?

Els concerts de la Banda Jove són un intercanvi amb la Banda Jove de l'Unió Musical de Beniarrés. El Dissabte dia 1 d'Octubre a les 12h en el "Teatre Avenida" de Bocairent serà el primer concert, i el segon, el Diumenge 2 d'Octubre a les 11:30h en el Teatre Joan Fuster de Beniarrés. En ambdós concerts tocaran les dos bandes, primer la visitant i després la local. Aquest serà el programa del concert de Bocairent:

PROGRAMA

Banda Jove Unió Musical Beniarrés

Febrer............................................................................J. Calatayud

Indiana Jones...................................................................J. Williams

De la font bona a la plaça ..............................................G. Garrigues

Perfidia.........................................................................A. Domingues

Director: Camilo Tomás Jordá

Banda Jove Associació Unió Musical Bocairent

Pepe Pons.............................................................................S. Salva

Baghira.................................................................................F. Ferran

Titanic-Medley.......................................... J. Horner / arr. T. Hoshide

La vida es bella........................................N. Piovani / arr. J. Sánchez

Director: José Fermín Blay Pons

L'intercanvi es farà mitjançant la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. Una vegada tot dir, sols ens queda animar-vos a vindre! Us esperem!

Concert de Sarsuela

2011-07-15T11:36:00.003+02:00

El proper Dissabte 23 de Juliol a les 22:30h en la Plaça de Bous de Bocairent teniu una cita amb la música, més en concret, amb la Sarsuela. L'Associació Unió Musical de Bocairent organitza el ja tradicional concert d'estiu, el qual cada vegada duu una temàtica. Enguany el concert és de Sarsuela. Contarem amb la col·laboració de la soprano María Such Martínez, del tenor Juan Carlos Blanquer i del ballet d'Elena Tudela. Si no sabeu com arribar a la Plaça de Bous entreu ací. Us esperem!

Carta Íntegra del Pep Guardiola i de Alex Ferguson

2011-05-26T22:40:00.003+02:00

A continuació us deixe la carta conjunta signada pels entrenadors del Manchester United i el FC Barcelona, Alex Ferguson i Josep Guardiola, per iniciativa de l’Unicef.

"A les 19.45 de dissabte, el món estarà veient als nostres dos equips, Manchester United i FC Barcelona, a la Final de la Lliga de Campions de la UEFA. Per als nostres dos clubs ha estat un any veritablement històric, i aquest partit serà la culminació de dues destacades temporades. Cadascun de nosaltres sent un immens respecte pels èxits de l'altre, com a entrenadors i com a equips, de manera que dissabte no trobaràs dos grans rivals. En el terreny de joc ens enfrontarem per guanyar aquesta ferotge competició. Però fora del camp estem units per una causa comuna -la nostra responsabilitat d'ajudar els nens més desafavorits i els que és més difícil arribar-hi, a través de les nostres aliances amb l’Unicef. No és un secret que en l'essència dels nostres equips està la nostra convicció en la formació dels joves i el nostre suport perquè s'adonin del seu potencial esportiu. Però aquesta convicció no es limita només als nostres equips. Com a conjunts amb seguidors en l’àmbit global, reconeixem la important responsabilitat que cadascú té amb la infància, no només del Regne Unit i l’Estat espanyol, sinó de tot el món. Sigui quin sigui el lloc on un nen hagi nascut, com a infant té el dret de complir els seus somnis. Els nens s'enfronten a grans reptes diaris -desafiaments com sobreviure, créixer i rebre una educació-. Cada quatre segons mor un nen per malaltia o per falta d'aliments. Durant els 90 minuts que dura la final de dissabte a la tarda, es calcula que moriran 1.350 nens, sovint per malalties previsibles. Sovint, milions de nens que arriben a l’edat escolar han d'abandonar els estudis i la pobresa n’és, sovint, la causa. Això no està bé, i per això cadascun de nosaltres donem suport al treball de l'Unicef per solucionar-ho. Des del 1999 el Manchester United ha donat suport a l’Unicef. Junts estem treballant per assegurar la supervivència i el progrés de la infància finançant centres de salut de les zones més empobrides de l'Àfrica. Durant els cinc últims anys, el FC Barcelona ha donat suport a l’Unicef finançant programes per prevenir la propagació del VIH / SIDA a l'Àfrica i per protegir els nens i famílies afectades. Per a la temporada que ve, el club espera avançar a la fase següent d'aquesta innovadora col•laboració utilitzant els recursos socials del Club per donar suport a un moviment global per l'educació i l'esport, que aportarà resultats tangibles per als nens. Junts, Manchester United i FC Barcelona estan ajudant a millorar les vides de 2,6 milions de nens. Dels 100 milions d’espectadors, molts seran nens i molts d'aquests joves hauran afrontat enormes reptes en la seva vida diària. A part d'aquests nens que durant 90 minuts tindran un respir de les seves dificultats diàries, molts hauran rebut el suport del treball de l'Unicef amb el qual nosaltres col•laborem. Aquest és el poder del futbol, la seva habilitat per arribar a persones de totes les cultures, així com la seva capacitat de portar esperança. Hi ha una famosa frase que diu que "el futbol no és només un joc a vida o mort, sinó quelcom més important que això". D'alguna manera, estem d'acord. No trobaràs entrenadors, jugadors i seguidors més entregats i apassionats, i farem tot el que puguem per guanyar. Però sabem molt bé que, un cop hagin passat els nostres 90 minuts de patiment, milions de nens continuaran enfrontant-se a reptes extrems cada segon de cada dia. Per tant, com a entrenadors, estem orgullosos de tenir alguns dels grans seguidors del món, però estem igual d'orgullosos que els nostres equips donin suport a l’Unicef en el seu treball pels nens del món. Aquesta increïble organització depèn del suport i les donacions de molts àmbits, per la qual cosa ens agradaria donar les gràcies a tots els nostres jugadors i aficionats, que ens han ajudat a ajudar els nens."

II Concert de Solistes de la Banda Jove

2011-04-28T23:45:00.004+02:00

Aquest dissabte 30 d'abril teniu una cita amb la música, al II Concert de Solistes de la Banda Jove. Podreu gaudir de distintes obres per a solista i banda on quedarà plasmat el talent dels joves solistes. El concert quedarà dividit en dos parts, i aquest serà el programa:

Primera Part

Pepe Pons de Salvador Salva
Concert nº1 de Trompa de W. A. Mozart (Trompa Solista: Sergio Silvestre)
Concertino de C. M. Von Weber (Clarinet Solista: Maria Cabanes)

Segona Part

Variations for Oboe and Wind Orchestra de N. R. Korsakov (Oboès Solistes: Miriam Silvestre, Laura Ferre i Araceli Llinares)
Baghira de Ferrer Ferran (Saxo Solista: Esperanza Sanchis)

Aquest concert no te pèrdua, no podeu faltar. Tindrà lloc el 30 d'abril a les 19:00 hores al Saló d'Actes del Patronato. Us esperem!

El govern valencià diu que TV3 només es tornarà a veure si disposen de més canals de TDT

2011-02-18T16:11:00.004+01:00

Primeres declaracions del govern valencià poques hores després del tancament de les emissions de TV3 al País Valencià. La portaveu del govern valencià torna a fer servir l'argument de la legalitat i diu que TV3 només es tornarà a veure al País Valencià si disposen de més canals de TDT. El govern català, per la seva banda, ho troba incomprensible en ple segle XXI i Acció Cultural denuncia que tot plegat respon a un estratagema del president Francisco Camps i parla de censura.

El govern valencià diu que TV3 no es tornarà a veure al País Valencià si no disposa de més canals de TDT. El govern de Francisco Camps ha recordat que és el govern central el que ha d'autoritzar més freqüències per al territori valencià. I, de moment, les ha denegades.

La portaveu de la Generalitat valenciana, Paula Sánchez de León, ha tornat a fer servir l'argument de la legalitat per explicar el cessament de les emissions de TV3 i rebutja les acusacions de censura: "No es tracta ni d'un tancament ni de censura, sinó del cessament d'emissió per no ajustar-se a la legalitat vigent".

En canvi, Eliseu Climent, president d'Acció Cultural, propietària dels repetidors ara tancats, responsabilitza personalment el president Francisco Camps de l'apagada: "Aquesta campanya de persecució és obra del molt honorable senyor Francisco Camps, president de la Generalitat valenciana. Un dels motius principals és utilitzar el tancament de TV3 com a pantalla de les greus acusacions que pesen contra aquesta persona en el "cas Gürtel". Tot i això, des d'Acció Cultural no llencen la tovallola: "Perdre una batalla, no és perdre una guerra", ha manifestat Climent, que està convençut que, tot i que serà llarg i preveu que duri mesos, "ens en sortirem". I és que tenen un "pla B".

Des de la classe política també s'ha condemnat el tancament de TV3. Tots els partits ho han denunciat, inclòs Ciutadans, que defensa que totes les televisions autonòmiques s'haurien de poder veure a tot l'estat. El PP, en canvi, defensa la decisió de Camps i parla d'emissions pirates. El govern català troba incomprensible una situació d'aquesta mena en ple segle 21

El govern de Francisco Camps havia amenaçat Acció Cultural amb sancions de 120.000 euros al mes si seguien emetent a partir d'aquest divendres. La sanció s'imposaria en funció d'una modificació legal introduïda a final d'any a través de la llei d'acompanyament dels pressupostos pel 2010, que l'entitat interpreta com un càstig econòmic a una associació cultural sense ànim de lucre.

Acció Cultural ja ha rebut sancions per valor de més de 700.000 euros i de fet a finals de març n'ha de pagar 600.000. A més a més, ja tenia bona part de la seva xarxa de repetidors clausurada per ordre judicial.

Aquest dissabte 22, vota pel SÍ!

2011-01-18T22:23:00.002+01:00

El proper 22 de gener els bocairentins i bocairentines tenim una cita molt important amb la votació pel traspàs de les festes tot fent-les coincidir amb el cap de setmana. Des d'aquesta pàgina volem donar tot el recolzament al SÍ, així com motivar als festers i festeres perque aquell dia vote pel progrés del poble pel futur de una de les festes més antigues existents, les festes de Moros i Cristians de Bocairent.

Molts són els motius que ens mouen a postular-se a favor del canvi, però com que cadascú té els seus, us invitem a debatre des del respecte i la constructivitat.

MESSI. FIFA Pilota d'Or 2010

2011-01-10T22:20:00.006+01:00

Leo Messi és el guanyador de la FIFA Pilota d’Or 2010. El ‘10’ del Barça, guanyador també al 2009, ha sumat el 22,65% dels vots, per davant dels seus companys Andrés Iniesta (17,36%) i Xavi Hernández (16,48%).

La Masia ja té la seva segona Pilota d’Or. Leo Messi, també. El ‘10’ del FC Barcelona i de la selecció argentina ha rebut aquesta tarda a Zuric el seu segon guardó consecutiu, segons els vots emesos per la FIFA i la revista France Football. El crac argentí és el guanyador en un triplet blaugrana esplendorós, el màxim reconeixement possible a la Masia.

Josep Guardiola, força nerviós, ha estat l’encarregat d’anunciar el nom del millor: “Ladies and gentleman, el guanyador de la FIFA Pilota d’Or, el ganador del Balón de Oro, the winner is... Lionel Messi!” Messi és el millor, cosa que fins i tot Andrés Iniesta i Xavi Hernández havien reconegut abans de la gala.

Màxima igualtat, sorpresa total

Messi s’ha endut el preuat guardó amb una diferència mínima, amb un 22,65% dels vots, només cinc punts per sobre d’Iniesta (17,36%) i sis per sobre de Xavi (16,48%), els dos altres guanyadors de la nit. Ha estat, segons ha reconegut el propi Leo Messi, una victòria inesperada.

Incertesa fins al final

I és que la jornada s’ha viscut amb molta emoció: fa un mes el rotatiu italià ‘La Gazzetta dello Sport’ va publicar que el guanyador seria Iniesta, però durant tota la jornada d’aquest dilluns s’havia apuntat la possibilitat que Xavi acabaria sent el guanyador. Ningú apostava realment per Messi, que ha superat el handicap de no haver guanyat el Mundial. Fins ara, cap guanyador del FIFA World Player s’havia endut el guardó en un any de Mundial sense haver-lo guanyat.

Un jugador d’època

Leo Messi, guanyador de la Pilota d’Or i del FIFA World Player al 2009, s’ha coronat a Zuric com un futbolista d’època. És el novè que aixeca dues Pilotes d’Or -després de Cruyff, Van Basten, Platini, Beckenbauer, Keegan, Ronaldo, Rummenigge i Di Stéfano- i el més jove en aconseguir-ho. Feia més de 20 anys, des que Van Basten va fer-ho al 1989, que cap futbolista guanyava el trofeu dos anys consecutius.

La Masia, una referència mundial

El triplet blaugrana a Zuric suposa la coronació absoluta d’una forma d’entendre el futbol: el que neix a la Masia i es fa gran al Camp Nou. Són els casos de Messi, Iniesta i Xavi, però també els de Piqué o Puyol, jugadors que, com Villa, han estat inclosos en l’onze ideal de FIFPro. La Masia, que repeteix Pilota d’Or per segon any consecutiu, ha estat la gran guanyadora al Kongresshaus de Zuric.

Repàs de futbol del Barça al Madrid!

2010-11-30T13:45:00.007+01:00

La festa de Canaletes va reunir molts milers d'aficionats · Xavi, Pedro, Villa (2) i Jeffren van fer els cinc gols del Barça · El domini del joc va ser blau-grana tots els noranta minuts de partit

El partit més esperat de la primera ronda de la temporada es va saldar ahir amb una victòria esclatant (5-0) del Barça sobre el Madrid. Els blau-grana van fer un partit rodó i haurien pogut obtenir un resultat encara més brillant, si no fos que van fallar algunes ocasions de gol molt clares. La possessió de la pilota i el control del terreny de joc van ser inequívocament dels blau-grana. Xavi va estrenar el marcador abans del minut 10 de la primera part. El van seguir Pedro, a la primera part, Villa, que va fer dos gols a la segona, i Jeffren que va deixar el marcador definitiu.

Guardiola va establir una tàctica fidel al seu estil habitual i la va encertar. L'onze blau-grana va deixar els jugadors del Reial sense opcions des dels primers minuts del partit. Mourinho va ser derrotat amb contundència al camp, no davant els micròfons de les sales de premsa, que és on sembla que es troba més a pler. Guardiola no ha respost mai a les provocacions de l'entrenador del Madrid amb declaracions a la premsa. L'elegància de Guardiola va impregnar tots els jugadors del Barça, que van fer un partit seriós, concentrat, vistós, alegre i contundent.

El partit es va escalfar en molts moments amb accions descontrolades dels jugadors blancs. De primer va ser Cristiano Ronaldo que va donar una empenta a Guardiola i va provocar la indignació dels jugadors i de tota la banqueta del Barça. Més endavant, quan ja no tenien gens ni mica l'opció de modificar el resultat, els blancs van començar a etzibar coces i empentes a tort i a dret. El defensa blanc Sergio Ramos va acabar expulsat per una agressió a Puyol que li recriminava una entrada a deshora i massa dura contra Messi.

Tots els jugadors del Barça que van sortir al camp van fer un molt bon partit. Messi, que ahir no va marcar després de deu partits de fer-ho, va lluir un joc espectacular i va ser l'autor d'una bona part de les assistències que van acabar amb gol. Ara el Barça supera el Madrid, en la classificació de la lliga, de dos punts.

Avui concert de Santa Cecília!

2010-11-27T14:48:00.002+01:00

Avui, 27 de Novembre, a les 18:30 de la vesprada, tindrà lloc el concert de Santa Cecília de l'Associació Unió Musical de Bocairent. Ací us deixe el programa:

CONCERT SANTA CECÍLIA 2010

PRIMERA PART

Flashing Winds...............................................Jan van der Roost

Sinfonia Nobilissima.........................................Robert E. Jager

Castelo do Inferno..............................................Ferrer Ferran

SEGONA PART

Nostradamus.....................................................Otto M. Schward

The year of the dragon.....................................Philip Sparke

DIRECTOR

Jose Vicente Moltó i Garcia

PRESENTADORA:

OLGA VANYÓ I VANYÓ

No us el podeu pedre! Us esperem!

'Auxili' guanya la primera edició del Dóna la Nota

2010-11-24T22:54:00.005+01:00

El passat dimecres 23 de novembre, a la sala de concerts “El Loco” de la ciutat de València va tindre lloc el concurs de música en valencià “Dóna la nota”, organitzat pel sindicat valencianista d’estudiants de la Universitat de València, Bloc Estudiants Agermanats (BEA). En aquest concurs participaren els grups musicals “Donant pel sak”, “Sklatasangs” i el jove grup ontinyentí “Auxili”. Per poder participar en aquest concurs calia que alguns dels components foren estudiants d’alguna de les universitats públiques valencianes i a més amés, que cantaren alguna de les seues cançons en valencià.

El grup vallalbaidí “Auxili” es feu mereixedor després de la seua actuació del major número de vots per part del jurat i també, de la votació del públic assistent, obtenint el premi d’aquesta votació mixta. D’aquesta manera “Auxili” es proclamà vencedor d’aquesta edició de “Dóna la Nota”. Com a premi el grup musical ontinyentí participarà en la propera edició del “Soca-rel” a València, on acompanyarà a un grup musical demés renom.

En aquest concert Auxili presentà el seu primer treball discogràfic, “Existirem”, on 10 cançons marquen l’inici d’una trajectòria esperançadora en la música valenciana i el qual es troba a la venda.

Auxili és un grup format per 10 joves, tots ells d'Ontinyent (la Vall d'Albaida) i que des de 2005 fan una música pròpia, una barreja d'ska, reggae, funk, rock i latin, tot açò amb un instrument tant autòcton com es la dolçaina. A més tenim un secció de vent formada per trompeta i trombó i una bona dosi de ritme amb un bateria i dos percussionistes. Tot açò completat amb una guitarra, un baix, un teclat i un cantant. Actualment, Auxili som: Marc (veu), Esteve (dolçaina i veu), Salva (trompeta i guitarra), Hèctor (trombó), Fèlix (guitarra), Vicent "Xitxarra" (baix), Enrique (teclats), Miguel (bateria), Gustau i Joan (Percussions i veus), i també la recent incorporació de Mario (guitarra).

I ací us deixe una entrevista al grup realitzada l'any passat.

El Barça, líder al Facebook

2010-11-23T22:23:00.003+01:00

Amb més de 7 milions de seguidors al Facebook, el FC Barcelona és el club que més fans té en aquesta xarxa social, una de les més grans del món, per davant del Reial Madrid i el Manchester United.

Era el novembre del 2009 quan el FC Barcelona feia oficial la seva presència a la xarxa social Facebook. Des d’aleshores el nombre de seguidors ha anat creixent de manera constant fins a superar els 7 milions de fans en aquest mes de novembre. Una xifra que situa una vegada més el FC Barcelona com el club esportiu líder en seguidors a la xarxa social més gran del món, a molta distància dels seus perseguidors.

Un milió més respecte al segon

Així el Barça, amb 7 milions, és el club esportiu amb més seguidors. Per darrere es troba el Reial Madrid, que és segon, però que tot just acaba de superar els 6 milions de fans. En tercera posició es troba el Manchester United, que està a punt d’arribar als 5 milions. Cal anar fins a la cinquena plaça per trobar el primer club que no és de futbol que té més fans. Es tracta dels LA Lakers, que té més de 4 milions de seguidors. Els New York Yankees és l’altre club esportiu que es troba en aquest Top 10 format majoritàriament per clubs de futbol d’Europa.

Perfil dels fans culers

Dels 7 milions de fans que té el Barça al Facebook, la gran majoria, més de dos milions, utilitzen el castellà com a idioma, seguit de prop per l’anglès, amb gairebé dos milions, i el francès o l’indonesi, amb mig milió cadascun.

Per altra banda, l’Estat espanyol és el que té més seguidors culers al Facebook, seguit d’Indonèsia, Turquia, França i els Estats Units. A més, el Barça té fans a tots les grans ciutats del món, però destaquen Jakarta (Indonèsia), Madrid (Espanya), Ciutat de Mèxic (Mèxic), Caracas (Veneçuela) i Bogotà (Colòmbia).

Seguidors actius

Una altra de les dades interessants dels seguidors del Barça a la xarxa Facebook és que són molt actius, ja que la mitjana de comentaris o ‘M’agrada’ és de 200.000 a la setmana en les diferents notícies i missatges que el Club realitza a través de la xarxa social. En aquest sentit, tot i que el 80% dels seguidors són homes menors de 35 anys, les dones són les usuàries més actives a l’hora de fer comentaris i valorar les notícies.

El primer film sonor era espanyol

2010-11-15T22:37:00.005+01:00

Concha Piquer la va protagonitzar el 1923, quatre anys abans de 'El cantant de jazz', considerada oficialment la primera

Una cinta trobada a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units prova que Concha Piquer va protagonitzar el primer film sonora en espanyol el 1923, quatre anys abans que Alan Crosland rodés "El cantant de jazz", considerada pels historiadors com la primera obra cinematogràfica parlada.

Fragments d'aquesta pel lícula seran emesos aquest dijous a La 2 de Televisió Espanyola dins del documental Conchita Piquer, dirigit per Jorge M. Reverte i amb guió d'Agustín Tena, que va ser qui va localitzar i recuperar el film a Washington a principis d'aquest any. "No només és el primer film sonor en espanyol, sinó que és quatre anys anterior a la que es considera oficialment la primera", explica Tena.

Es tracta d'una cinta d'onze minuts que Llegeix DeForest va rodar amb una adolescent Concha Piquer i que inclou recitats, un cuplet andalús, una jota aragonesa i fins i tot un fado lusità (Ainda mais), cosa que també la converteix, segons Tena, a " el primer film sonor en portuguès ".

En el film, exhibit en el cinema Rivoli de Nova York el 1923, l'artista valenciana acompanya amb les seves castanyoles els balls i cançons. Una biografia de la intèrpret deOjos verds ja esmentava l'existència d'aquesta pel lícula, encara que la datava el 1927, a causa que va ser en aquest any quan DeForest va viatjar a Espanya per intentar vendre el seu sistema de cinema sonor.

No obstant això, Tena va comprovar a Internet Movie Data Base (IMDB), la major i més fiable base de dades cinematogràfica a la xarxa, que el copyright de la pel.lícula apareixia datat el 1923, i amb aquesta dada va localitzar a un col.leccionista nord-americà, ja octogenari, que va tenir en el seu poder la cinta fins que la va cedir a la Biblioteca del Congrés.

El film va aparèixer finalment en aquest lloc i el Congrés nord-americà va donar a la productora del documental Conchita Piquer els drets mundials de la cinta, de la qual es cedirà una còpia a la Filmoteca Espanyola.

"Cal tocar vuit hores"

2010-10-31T12:51:00.005+01:00

Hui us deixe un article més que interessant que he llegit a "El País" (ací teniu l'enllaç de l'article):

El valencià Cristóbal Soler, director del Teatre de la Zarzuela, qüestiona el sistema valencià d'especialització instrumental

"Tenim el millor professorat però es va a altres centres. I els alumnes també es van perquè tenen millor oferta per triar". Cristóbal Soler, director i impulsor de l'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València durant 15 anys ia partir d'ara director musical del Teatre de la Zarzuela, a Madrid, es mostra molt crític amb el panorama valencià de la especialització, l'etapa musical a la que es formen els grans instrumentistes. Per això qüestiona un sistema "en el qual les assignatures teòriques prevalen a les pràctiques, i això és un error". I ho explica: "L'especialitat en instruments és molt similar a l'esportista d'elit, en la qual ha d'entrenar l'instrument, ha de assajar vuit hores. El sistema no ho està donant".

Soler, de 42 anys, valencià d'Alcàsser format en direcció d'orquestra amb José María Cervera Collado, explica que l'èxit de l'orquestra universitària, institució per la qual han passat gairebé un miler de músics "tot i que no obtenien cap títol", rau en que compten amb bons professors.

Soler explica que hi ha molt talent a València. "Fem el més difícil, que és enredar a aquests nens, seduir amb la música, amb les bandes, amb les societats, que fan una tasca meravellosa". ¿I després? "Gairebé tots se'ns van. Sobretot els instruments de corda".

¿I on es va aquest jove amb talent? "Quan acaba el seu grau mitjà es va a Londres, es va a Musikene de Sant Sebastià, es va al Esmuc de Barcelona, es va al Superior de Mallorca o es va a Madrid al Reina Sofia. És evident que el sistema educatiu, sobretotper a instruments de corda, està fallant ".

Soler explica que en altres ciutats es funciona amb fundacions, que permeten la lliure contractació, "seleccionar el millor professorat que hagi a Europa". I compte que molts d'aquests professors són valencians. I, el que és pitjor, que també ho són els alumnes.Com passa amb el fagot del conservatori de Saragossa. O el trombó solista del Palau de les Arts, valencià, que és "meravellós", i és professor al Musikene: "Em diu 'quina pena que hagi d'agafar un avió cada setmana i que els cinc alumnes, que són els cincvalencians, hagin de pagar amb 18 anyets un lloguer a Sant Sebastià ".

Aquesta és per a ell, la qüestió. "Ensenya aquell que té l'experiència. Si vas a preparar un violinista al conservatori superior per que toqui en les millors orquestres, crec que és important que aquest professor toc en les millors orquestres". I assegura que València, amb dos grans orquestres, té els millors músics.

Quant a la seva nova etapa, Soler l'afronta conscient que serà "l'ambaixador" de la sarsuela. "Una de les meves finalitats és vetllar per la defensa i la difusió del gènere líric espanyol. Hem de fer noves produccions, recuperar títols ...". Encara que no oblida les seves arrels: "També tinc projectes de futur per l'Orquestra de la Universitat". I a més de voler impulsar coproduccions amb el Palau de les Arts per promoure sarsueles a la sala Martín i Soler, assegura que li agradaria crear un taller de sarsuela a València, "on hi ha unes veus meravelloses", aprofitant el gran patrimoni de compositors. I recorda al mestre Chapí, a Serrano, a Lleó, a Penella...

Reportatge escrit per FEDERICO SIMÓN

Assemblea Fundacional Penya Barcelonista Bocairent

2010-10-20T22:47:00.002+02:00

V Mostra d'Artesania i Tradicions

2010-10-18T16:00:00.003+02:00

Aquest cap de setmana que em passat va tindre lloc a Bocairent la V Mostra d'Artesania i Tradicions, o com diguem popularment: la "fireta" de Bocairent. No vaig a fer una gran entrada d'aquest esdeveniment ja que ja ha passat, per tant és una crònica de la fireta. Aquesta mostra ha tingut lloc el dissabte 16 i el diumenge 17, amb la col·laboració de moltes entitats.

A part de les casetes comunes de la fireta hi havia una part de "Mercat medieval" organitzat per La Farigola. Van participar moltes agrupacions del poble i van col·laborar associacions com aquestes: la Associació d'Hosteleria i Turisme, la Associació Unió Musical de Bocairent, la colla de Dimonis de darrere de la Vila o el grup de Xirimiters i Tabaleters de l'Aljub, entre altres.

També van intervindre bars amb allò de "Tapa Gratis" els dos dies de 12.00 a 14.00h.

Al llarg del cap de setmana van haver diferents actuacions. El ja tradicional Pregó pels carrers per enunciar la fira acompanyada de la corresponent inaguració, així com les passejades amb carro. Com ja he dit van participar diferents agrupacions del poble com el grup de danses dels "Cardaors", les actuacions a càrrec de "La Farigola", els cabolos per la mostra, l'animació dels Dimonis de Darrere la Vila, el ballet d'Esther Balsalobre amb el grup de Xirimiters i Tabaleters l'Aljub, la Rondalla Bocairentina o la desfilada de Moros i Cristiants de xiquets acompanyats amb la música de l'Associació Unió Musical de Bocairent. També caldria destacar l'actuació del cantautor Dani Miquel. Bé, no voldria allargar-me molt més, per això sols volia remarcar la quantitat de gent que ha assistit a aquest esdeveniment, reafirmant que això és positiu per al poble i animant a la gent a que vinga a les pròximes mostres! Acompanye l'entrada amb alguna foto de Eduardo Vanyó del desfile de Moros i Cristiants amb l'AUMB (on vaig tocar).

Ahir vaig volar!

2010-10-03T23:04:00.012+02:00

Ahir de bon matí el meu germà i jo vam consumir el regal que ens van deixar els Reis Macs a casa, un vol amb globus. Vam quedar allà les set i quart del matí per a fer-se un cafè abans de sortir. Vam estar xarrant i després vam anar amb la furgoneta i el tot-terreny amb el globus on anàvem a enlairar-nos. Vam eixir des d'un descampat del polígon on prèviament estiraren el globus i poc a poc inflant-lo amb potents ventiladors i al final ja amb els calentadors. Una vegada el globus ja estava en vertical (ja que al principi quan està en horitzontal la cistella també està tombada) sols calia acabar de calentar l'aire de l'interior fins que estigués ben inflat, i aleshores pujarem els ocupants.

Erem 6 i el pilot (Blai, de totglobo). Amb ell vam tindre un excel·lent vol on ens acompanyava un dia meravellós, ja que hi havia una combinació de cels clars i boira, i les imatges amb els núvols baixos eren fantàstiques. Ens vam enlairar i poc a poc el Sol anava agafant més presència i anàvem en la mateixa direcció que els núvols, de forma que la boira sempre la teniem més endavant i estàvem dalt dels clars. El trajecte va ser des del polígon de Bocairent fins a un camp que hi ha passant Ontinyent, i passant l'autovia. En eixe trajecte vam passar pel que es va cremar aquell dimarts 7 de setembre, i vam poder observar la magnitud de la tragèdia des de dalt. Veiem com el foc va cremar la serra d'una a part a l'altra i el mal que va fer. Però bé, no és moment de posar-se trists, perquè el vol va ser una passada. Tornant a allò bo del vol...em va agradar moltíssim poder veure el poble des de dalt, és molt curiós i val la pena! Amb eixe vol també veus que la distància de Bocairent i Ontinyent no és molt gran, que pareix que sigui més per la carretera que hi ha.

La imatge des de el globus era meravellosa, sobretot la imatge del Benicadell eixint d'un mar de núvols, molt bonic! El viatget va estar molt bé i la visió des de l'aire del que veus tots els dies des de terra no té deperdició! I hi ha moltes coses curioses, com que en Ontinyent hi ha moltes casetes i sobretot moltes piscines, més del que jo m'imaginava. Per a que el vol fora més entretingut vam tindre un aterratge anecdòtic, però que no va ser res fora del normal: vam aterrar tombant la cistella. Però res de l'altre món, simplement que quan vam tocar terra la cistella es va posar un poc en diagonal pel vent i eixe vent va fer que el globus tombara quan estavem en terra, però clar, vam caure molt poc a poc, quan ja estàvem en terra. Una anècdota més que contar!

En fi, va ser una molt bona experiència que recomane a tothom perquè és fantàstic poder veure-ho tot des de dalt. Acompanye l'entrada amb alguna de les fotos que vaig fer, i l'enllaç de l'empresa que fa possible eixos vols amb globus: Totglobo.com. Per a repetir!

Bon vol!

Vol en Globus 02-10-10

ATRIVM

2010-09-28T15:07:00.000+02:00

Què és ATRIVM? Una marca? Un nom? De què? Doncs és el nom d'una empresa, l'empresa que va patrocinar a l'orquestra ATRIVM en els seus principis. Als principis l'orquestra ATRIVM era una formació de cambra, un grup de corda. En el pas dels anys ha anat creixent fins a arribar al dia de hui que ja és una orquestra més gran.

Parle d'aquesta orquestra perquè des de Juliol forme part d'ella. Vaig sentir parlar d'aquesta orquestra pel conservatori i em vaig informar. Vaig enviar un correu demanant informació i les condicions per entrar, i van contestar. Al cap d'un temps em van tocar per si volia entrar a formar part de l'orquestra i explicant-me de que anava l'assumpte , i vaig dir que sí. Volia entrar a l'orquestra per a provar tocar amb orquestra i així tocar repertori d'orquestra.Després d'haver fet ja quatre concerts puc dir que m'agrada tocar amb orquestra. El fet d'estar sols de tuba en l'orquestra és una responsabilitat que m'agrada dur al damunt, i també pel fet de tocar junt a un vent que toca molt, i molt bé. El primer concert que vaig fer, és el que més em va marcar, no sols pel fet de ser el primer, sinó pel gran concert que vam fer. El lloc era un dels millors on he fet jo un concert, el convent de Llutxent, el pati eixe era un dels auditoris més fantàstics per a orquesta que hi ha. En un lloc així tot sonava de la millor forma i tots tocavem molt agust. La restra de concerts que vaig fer van ser a Aielo de Malferit, Salem i Ràfol de Salem (els dos útims en les últime setmanes).

Acompanye l'entrada amb alguna foto del concert de Llutxent, que com ja he dit em va agradar molt, i amb un vídeo de la "Marcha Eslava", que és una obra que tenim al repertori. Espere vore-vos prompte en algun concert de l'orquestra, ja que val la pena. Un salut a tots!

No hi ha dret!

2010-09-16T16:29:00.000+02:00

Fa una setmana i dos dies, Bocairent era un infern. Un infern per culpa d'algun ignorant que es pensa que amb això guanya alguna cosa. Em rectifique: ignorant no, malalt. Us preguntareu: ¿perquè fa ara una entrada sobre l'incendi del dia 9 d'aquest mes), i la resposta és: vaig "inagurar" ahir el bloc.

La nit del dilluns vam anar a tocar a Villena després de fer dos entrades a Benixama, i vam arribar al poble allà la una de la matinada. En el bus ens vam enterar que hi havia un incendi per Bocairent i Ontinyent, i més tard vam saber que en Agullent també. Des de l'autobús vam poder observar el reflex del foc al cel en la part del "Ponse" i després es vam arrimar on està el deposi d'aigua i vam veure un reflex amb un taronja més viu a la part de "Torrater". Eixa nit ja ens vam gitar pensant el pitjor. I quan em vaig alçar tot era fum. Des de casa veia com la part de darrere del poble era tot una columna de fum.

Pel matí sols treballava un helicòpter que feia un "fum" de viatges amunt i abaix per a poder apagar el foc, ja que els bombers deien que el foc estava encara llunt i que primer estaven en Agullent i en Ontinyent. Però el fort vent canviava quan volia i promte el foc estava prop del poble. A mitat matí van vindre avions i avionetes per a tirar aigua, i queda clar, que per la part dels aparells mecànics aeris van fer la seua feina. No paraven de llançar aigua i fer viatges amunt i abaix. Desapareixien per darrere del poble i tornaven a apareixerclavant-se pels barrancs. Tota una demostració de la gran calitat dels pilots. Els bombers van tardar a vindre, i ho van fer quan el foc estava ja en tota la serra i molt prop del poble, però menys mal que van vindre.

Com va dir una companya meua, eixe dia pareixia que estiguerem en guerra! Helicòpters amunt i avall, avions passant molt baixets, sirenes per tots els llocs, militars pels carrers amb camions i fins i tot amb grues... (els militars eren de la UME, Unitat Militar d'Emergències). Quan pareixia que el foc ja havia cedit, l'aire canviava i tornava el foc canviant de direcció. Jo estava a casa i veia el foc, o millor dit el fum, per la part de més allà de la derrota, per la part de darrere del poble, per el sant crist, pels "Corrals", per "Massarra", i inclús per la part més pròxima a Alfafara. Estavem envoltats de foc i fum, així que queda clar.. un Infern!

Acompanye a aquesta entrada amb alguna de les imatges que vaig poder fer i ací podeu entrar a l'àlbum de les fotos. (En Vilaweb van posar alguna foto meua, en notícies com aquesta o aquesta)

PD: he contat aquest fet com el vaig viure jo, des de casa, d'on podia observar tot el que s'estava cremant i la gran columna de fum que desprenia, com es cremava la serra del sant crist, i com es cremaven les nostre terres dels corrals.

Incendi Bocairent 2010

Pose punt i apart

2010-09-15T15:21:00.000+02:00

Després d'un any, dos mesos i una setmana, pose punt i apart a aquest bloc, al meu bloc. Per moltes circumstàncies vaig deixar d'escriure, però ara torne amb l'intenció de fer-ho i amb moltes ganes. Aquest any passat ha sigut un any dur al fer segon de batxiller i cinquè de mitjà al mateix temps. Això significa tindre el mínim temps per a un mateixa, i vaig deixar de banda el bloc. Amb tanta cosa me se va quedar una per a setembre així que he estat estudiant a l'estiu, i després amb el selectiu, així que per fi m'he decidit tornar a agafar el bloc. Eixe punt i apart significa que torne a escriure sobre els meus pensaments, sobre temes d'actualitat, sobre llibres, pel·lícules, esport, etc.

Eixe punt i apart és com dir "passar de pàgina". Ara comence una nova etapa, sense institut, sols conservatori. També és veritat que vaig a fer més coses, com anar a una acadèmia d'anglès o com anar a natació. Que haja passat un any sense escriure no vol dir que no tinga res sobre que escriure, però no ho feia. Passaran uns dies fins que el bloc estiga apunt, però puc dur que queda "reinagurat" A partir d'ara vaig a fer d'aquest bloc el que vull que siga: El meu món... t'agrada?

PD: m'agrada aquest vídeo, voldria que formara part d'aquest inici de la nova etapa d'aquest bloc.

Avui m'he comprat un llibre

2009-07-07T20:51:00.000+02:00

Després d'acabar aquesta vesprada de treballar, he anat a una llibreria a comprar-me un llibre per a llegir a partir de hui mateixa. He anat amb el consell de la meua mare, que deia que si volia llegir-me un llibre el millor és anar un mateixa a elegir-lo, i que el fet d'agafar diversos llibres i comparar-los é s un acte molt bonic. El llibre rep el nom de "Els homes que no estimaven les dones" de Stieg Larsson. I el resum de la contraportada diu el següent:

"En Mikael Blomkvist, periodista i fundador de la prestigiosa revista econòmica sueca Millennium, és acusat i condemnat per difamació pels tribunals d’Estocolm. El seu delicte ha estat fer públiques una sèrie de greus acusacions contra un dels empresaris més importants del país. Abans d’entrar a la presó, però, rep una curiosa trucada: en Henrik Vanger, patriarca d’una altra de les sagues escandinaves més poderoses, li demana que investigui la desaparició quaranta anys enrere de la seva neboda Harriet. Amb l’inestimable ajut de Lisbeth Salander, una jove pertorbadora i socialment inadaptada, carregada de tatuatges i pírcings, i amb memòria fotogràfica i unes habilitats com a hacker insuperables, formarà un tàndem perfecte i junts es veuran arrossegats dins una espiral de secrets i mentides que no s’haurien imaginat mai. Corrupció política, espionatge industrial, intrigues familiars, protagonistes inquietants, amor al límit... tots aquests són només alguns dels ingredients que fan que aquesta apassionant obra hagi estat batejada per mitjans de tot el món com la novel•la negra de la dècada i que més de quatre milions de persones ja hagin devorat les seves pàgines."

És cert allò que diuen que el comprar-se un llibre dona una satisfacció interna, i així estic jo ara. Em senc bé amb mi mateixa després d'haver fet eixa compra, i us ho recomane. El llibre sembla prou interessant i lliga molt bé amb un tema d'actualitat com és el "cas Gürtel". Vaig a entrar en aquesta història ara mateixa...

Ja et contaré, estimat blog. Adeu!

Festival de Spanish Brass d'Alzira

2009-07-03T16:02:00.000+02:00

Estimat blog, com estem avui? Fa calor eh? Jo estic molt bé. Avui, com et vaig dir l'altre dia, vaig a parlar-te un poc per damunt sobre el Festival de Spanish Brass d'Alzira. T'ho puc descriure tot en una sola paraula: IMPRESSIONANT. Aquest adjectiu el duu cadascun dels concerts que es van realitzar al llarg d'aquesta setmana tan especial per als músics del metall, el grup al qual pertany. Diguent sols una paraula em quede molt curt, així que també puc dir-te que gràcies als professors, i sobretot als seus concerts, el festival va ser fantàstic, increíble, únic, meravellós, excel·lent, extraordinari... em pasaria mil hores contante tot el que vaig sentir, però la veritat ´s que no es pot contar en paraules.

De vegades diuen que més val una imatge (o un vídeo) que mil paraules. Hui sols el podré pujar imatges ja que els vídeos encara no els tinc. Quan ho tinga et pujaré els vídeos, val? De moment sols em serveixen les paraules per desciure el curset (o festival). En general, ha estat molt bé tot el que l'envolta; des de la gent que ha assistit fins a la gent que ha estat organitzant el bon funcionament d'aquest event. Bé, per hui es despedim, el pròxim dia et completaré l'informació sobre el curset.

Adeu!

Per tu

2009-06-30T23:00:00.000+02:00

Després de passar un temps important, torne a amb tu. Torne a contar-te les meues debilitats, els meus sentiments, tot allò que passa al meu entorn. No et penses que el fet de no parlar ultimament ha sigut perquè m'haja enfadat amb tu ni res per l'estil, al contrari, cada moment que passava desijava poder dedicar-te més temps, estar amb tu i no deixar-te de banda. Estar amb tu significaria haber-ho acabat tot, i per tant, haber acabat una etapa de la meua vida. Ara, que estic amb tu, comence una nova, amb més ganes que mai i amb totes les idees clares per a que tots dos pugam ser feliços. Amb tu he expressat tot el que portava dins i espere que en tots aquets dies, setmanes i mesos que ens queden per davant continuem com fins l'últim dia.

El motiu pel qual s'hem distanciat una mica ha sigut pel fet de que em vas fallar amb la teua aparença, i em van sorgir problemes per deixar-te com estaves. Així que et vaig canviar el look i tu m'ho vas tornar borrant tot el que tenies. Això em va molestar un poc i ho vaig deixar per un temps, fins hui. Avui sols vaig a dir-te que torne amb tu, com ja he dit, amb moltes ganes. Sols et plantege la nova temporada que tenim per davant i la proxima vegada que t'escriga serà per a contarté les meues últimes experiències. La més recent és la del Festival de Spanish Brass. Impressionant. Els concerts que vaig veure quedaran grabats en la meua memòria per sempre. Com? Què vols que t'ho conte? Hui no, vols que ho intente demà? Val, quedem així. Demà et contaré tot el que vaig poder viure en aquest curset. Sí, sí que tinc imatges. Les puge? Val, pujaré alguna imatge i si puc quan puga algun vídeo. No et garantize que demà tinga el vídeo, però més tard o més promte el tindràs. Ja que estàs un poc moix, vaig a posar-te un vídeo de U2, ja que avui tenen un concert en Barcelona que tindrà que ser espectacular. Una pena que no anem...

Vinga, ací et deixe un vídeo de la primera cançó que es va tocar al concert de fa quatre anys que va tindre lloc a Chigago, City of Blinding Lights. Mira, també et deixe un vídeo al marge amb una altra cançó del concert, Vertigo. Què et pareix?

Estimat blog, per hui et dic adeu. Demà si puc parlem, val?
Un salut.

Temporalment inactiu

2009-05-16T20:09:00.001+02:00

Per examens, conservatori, etc. Quan pase tot tornaré a la càrrega!

Impressionant!!

2009-05-03T16:45:00.000+02:00

Diuen que de vegades més val una imatge que mil paraules, i com açò no es pot descriure en paraules... ací teniu la imatge:

PD: grandissim partit!

Dia del Llibre (i la Rosa)

2009-04-23T16:49:00.000+02:00

"Vaig cercant llibres de diversos gèneres que siguen alhora, pels autors i pels temes que tracten, companys agraïts i freqüentats, sempre llestos a sortir dacant el públic o a atornar a la prestatgeria, sempre disposats a callar i a parlar, a quedar-se a casa i a acompanyar-me als boscos, a viatgjar, a estar-se enmig del camp, a riure i a jugar, a encoratjar-me, a conhortar-me, a aconsellar-me i a retreure'mel que calga, a tenir cura de mi, a mostrar-me els secrets de les coses, la memòria dels grans fets, les normes de vida i el menyspreu de la mort, la moderació en la bona fortuna i el valor en l'adversa, la inalterabilitat i la coància en el meu comportament; companys doctes, alegres, útils i eloqüents, que mai no són causa de desfici ni de despesa, de laments ni de murmuris o d'enveja, ni d'engany.

I mentre ens comporten aquests guanys, s'acontenten amb un racó de casa nostra i una roba ben modesta; no volen menges ni begudes mentre procuren ells mateixos als seus hostes inestimables béns espirituals, epsaioses mansions, vestits esplèndids i deliciosos àpats i convits."

PD:Feliç dia del llibre! I feliç dia de Sant Jordi!

...els llibres són companys agraïts i freqüentats...

En construcció

2009-04-09T14:27:00.000+02:00

Després de passar un temps amb problemes amb el blog i la plantilla, vaig a canviar-la, pot ser hui o demà, o pot ser la setmana que ve. El que si que és cert és que vaig a fer el posible per a que funcione correctament. Estem en temps de descans i per tant espere que disfruteu de tots els moments que us fagen feliços. Per acabar aquest post us pose un vídeo, d'una cançó que m'agrada molt i que espere que a vosaltres també. Fins promte...

Wir fahren nach Berlin

2009-03-31T23:35:00.000+02:00

Ens anem a Berlín
Nos vamos a Berlín
We're going to Berlin
Nous allons à Berlin
Wir fahren nach Berlin
Stiamo andando a Berlino
Nós estamos indo para Berlim
私たちはベルリンになる
我们将柏林
우리는 베를린에가는거야
ونحن في طريقنا الى برلين
Θα πάμε στο Βερολίνο
Мы собираемся в Берлин

13 formes de dir que se'n anem a Berlín, interesant...

Ací us deixe un vídeo que diu molt amb poques paraules, i em recorda a moments de festa:

PD: com podeu observar la plantilla del blog està incompleta, això es degut a problemes de eixa mateixa plantilla, més avant quan tinga temps modificaré tot el que tinga que modificar per al correcte funcionament del blog. Així que podem dir que de moment el blog esta de vacances i en construcció.

Avui 8 de març

2009-03-08T14:02:00.000+01:00

Avui s'hem despertat en un dia de gran importància per a la tot allò moral del ser humà, per a la lluita contra el masclisme i actualment la volència de génere, avui 8 de març. La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un llarg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica. La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.

Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910 en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l'establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Així doncs el 19 de febrer de 1911 les europees celebraren la diada. El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917. El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení. La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, éssent implantada per les Nacions Unides el 1977. Avui m'identifique en aquesta cançó de Bebe, Ella. Transmet tot allò que aquest dia pot transmetre: la dona...

PS: A totes elles, que passeu un bon dia!!

La mirada...

2009-02-28T02:25:00.000+01:00

La mirada, quin concepte més ampli, veritat? Doncs sí, però casi mai ens parem a pensar amb ella, i avui jo ho faig. Us preguntareu: i perquè? I jo us dic: i perquè no?... De vegades, el escriure consisteix en parlar de coses sobre les quals no es parla apenes, i moltes vegades eixa és la meta dels redactors, escriptors, periodistes, "blogaires"... perquè escriure tots sempre del mateix, no seria una cosa molt monòtona? Així doncs, torne a escriure un misatge amb un concepte: la "mirada". Gràcies a la mirada es poden realitzar moltíssimes coses, i apart de tindre relació amb el sentit de la vista, també té moltíssima relació en la transmició de sentiments. En l'actualitat en la societat en que vivim moltes vegades aquest terme queda apartat, o relacionat sols en temes com el cine o la fotografia.

Personalment opine que la mirada d'una persona val moltíssim, i tindre'n una d'una persona molt especial per a un, és tot un privilegi. De vegades quan dos mirades s'encontren es com si estigueren parlant entre si, amb paraules que duen com a fí els sentiments. Dos persones que es coneixen i estiguen parlant poden comunicar-se sense fer ús del llenguatge. Per exemple, dos amics estan parlant i un fa alguna cosa que els dos entenen com a que està incorrecta eixa acció, i l'altre individu amb la mirada fixa sobre ell pot donar a coneixer el que pensa i demostrar així que el que ha fet no està bé. Pot ser sona un poc "cursi", però... què en aquesta vida no és "cursi"? La realitat en la que vivim està alimentada de grans conceptes "cursis" però que donen el sentit a eixa vida, en la que tots busquem la felicitat.

Tornant amb eixe concepte tant essencial per a una comunicació, en poques paraules, agradable, podríem dir que es disfressa dels estats d'anim del propietari d'aquella mirada. Un que estiga content conté una mirada agradable, que transmet benestar, però en canvi, un que estiga enujat té una mirada més brusca i transmet incomoditat al seu observador/a. Les persones desprenem una energia que afecta a aquella gent que ens envolta, i no opineu que pot ser amb la mirada afectem als demés? Doncs, en la meua opinió, jo diria que si. I és per això, per aquells que ens envolten, que hem de conseguir estar primerament bé nosaltres mateixa, de forma que aquells que ens estimen ens vegen bé i així fixar-se en eixes coses positives i poder estar bé. Per això, jo propose tindrer un estat d'ànim positiu i remarque el paper de la mirada en la nostra vida, així que cuideu la vostra mirada i cuidareu dels vostres...

Detall fotogràfic i defensa de la pòlvora!

2009-02-07T23:11:00.000+01:00

Després d'un temps sense escriure per motius festers, intente tornar a pujar alguna cosa al blog, ja que moltes vegades és difícil escriure una cosa de profit. Avui podem dir que ja han passat les festes, encara que no tornem a la rutina fins el dilluns, però és bon dia per a reflexionar. Un dels primers pensaments a destacar és la síntesi d'aquestes festes del 2009. Personalment, pense que aquestes festes han sigut de les millors dels últims anys, els únics punts negatius a destacar serien el mal oratge d'algun dia i que l'entrada fora dilluns, ja que deixa forma no assistira tanta gent d'altres població. Relacionant les festivitat amb l'art, i l'art amb els focs d'artifici i posteriorment parlant de l'asumte de la pirotècnia, he posat aquesta foto del castelle de focs de la nit de Les Caixes. La foto la va fer el meu pare, i la veritat que agafa l'exploció del que anomenem palmera, està molt bé la foto.

Amb això que he relacionat de les festes fins a el tema de la polvora, voldria parlar de la norma que volen establir per a prohibir l'ús d'aquesta sustancia al carrer. Hem de defendre la pervivència de foc pirotècnic en festes populars com puguen ser correfocs o cordaes. Hi ha una directiva europea que entrarà en vigència l'any que ve i que pretén acotar-les i inclús eliminar-les dels actes festius de tot arreu. Com a la meua persona, defense els correcofs i les cordades, ja que mencanta eixe món. Com a dimoni que sóc, estic fet un enamorat de la pòlvora i d'asi uns anys voldria ixir en alguna canya de la cordà de Bocairent. Opine que sense prohibir aquets actes es pot continuar fent seguint unes normes, però mai abolint tradicions com aquestes.

PS1: Ací teniu la disposició europea sobre el tractament dels productes pirotècnics. Són un grup d'associacions com la Federació de Dimonis i Diables les que ja han manifestat el seu desacord i demanen que es mantinga la singularitat de l'ús del foc dins de les nostres festes. Ací teniu un manifest al qual podeu adherir-vos.

Tocant a l'istitut

2009-01-30T21:15:00.000+01:00

Després d'uns dies sense escriure torne a fer-ho de la mà de dos dels temes més d'actualitat en el nostre poble, la música i les festes! Avui, com ja hem fet altres anys, em dit adeu a l'istitut per a un setmana de la forma que millor sabem, amb la música. Durant tota la setmana els estudiants músics que hi ha a l'istitut hem estat assajant als esplais les peces que tocavem, i avui finalment ha sigut la desfilada. Com ha fet bon oratge hem tocat a l'exterior, i no al gimnàs (com estava previst pel mal oratge).

En definitiva, aquest missatge l'escric per donar pas a les festes i deixar una foto de la desfilada de hui, i també voldria desijar-vos a tots que passeu unes molt bones festes i a passar-ho bé!!!
Amunt la música! i Bones Festes!!!

El futur de la música està 'en el núvol'

2009-01-21T21:40:00.000+01:00

Els analistes asseguren que la música que es pot escoltar des de la web aviat superarà a les descàrregues

A la fi de 2008 la prestigiosa web tecnològica Arstechnica assegurava que la computació en el núvol, aplicacions que funcionen directament des de la xarxa, era una de les tendències confirmades durant l'any. Ara sembla que la música segueix el mateix camí, i deixa de ser descarregada per a ser escoltada des d'Internet.

En un article publicat pel diari anglès The Guardian assegura que a mesura que la connectivitat es desenvolupe i la possibilitat de gaudir de la música amb un clic creixa, descarregar arxius serà prompte alguna cosa tan arcaic com gravar cassets.

Mark Mulligan, analista de la indústria musical, assenyala en l'article que el model de pagament per descàrrega no ha estat capaç de complir les expectatives: no ha compensat les pèrdues en els CD i no ha pogut amb la pirateria.

Ni tan sols l'èxit del iPod ha aconseguit animar les vendes online; el 83% dels seus usuaris europeus no solen comprar música digital, i cada vegada són més els quals prefereixen consumir música en streaming (terme que es refereix a veure o escoltar un arxiu directament en una pàgina web sense necessitat de descarregar-lo abans a l'ordinador). "Els joves pensen en YouTube i MySpace com els llocs on escoltar música a l'instant, i els nous dispositius són capaços d'oferir accés a llocs com Pandora o Last.fm, que funcionen com ràdios personalitzades" afirma Eliot Van Burskik, de Wired.

Des de Last.fm creuen que cada vegada és més important l'accés i menys la propietat. La clau sembla estar en el cost: si l'accés és gratuït, no fa mancada descarregar, ni legal ni il·legalment. Amb un model pagat pels anuncis online, les pàgines web que oferixen música via streaming es convertirien en el malson dels compartidores d'arxius.

"Les descàrregues no van a desaparèixer, com tampoc ho va fer el vinil, però en els pròxims anys sospito que un percentatge significatiu de fans triaran escoltar música des del núvol", assenyala Van Burskik. Avui he decidit posar aquest vídeo, que en realitat és un audio, de la Gossa Sorda, Camals Mullats...

Aquest cap de setmana Sant Antoni (el de baix)

2009-01-15T20:12:00.000+01:00

Com tots els anys, entre els nadals i festes, tenim la festa de Sant Antoni el del porquet, el 17 de Gener. Aquest any parle d'açò perquè sóc un dels majorals d'enguany i volia possar alguna cosa d'aquesta ermita, i d'aquesta festa.

L'ERMITA DE SANT ANTONI ABAT

Coneguda popularment com Sant Antoni del porquet o de baix, està a una distància d'un quilòmetre del nucli urbà. Es pot accedir per la carretera comarcal direcció a Ontinyent on a uns 800 metres ens desviarem a l'esquerra. Si prefereix anar a peu o amb bici, des de la plaça de l'Ajuntament pujant en direcció al Barri Medieval per davant de l'antic ajuntament, seguirem pel carrer Mossén Hilari. Passarem pel pont més antic de Bocairent on observarem l'original vila de Bocairent, poble de roca, i el cementeri a l'alt. Ens trobarem amb la font d´en Ferrís i el llavador, i un poc més endavant descobrirem la creu de terme, també anomenades humiliaders, pel fet que antigament quan els cristians portaven presoners combregants d'altres religions els obligaven a resar davant de la creu com a càstig. Finalment per un camí asfaltat arribarem a l'ermita.

Construïda el segle XVI pels religiosos Agustins, consta d'una nau, direcció al sud. Als seus peus hi ha una rosassa, i el dia 17 de gener, dia de la festivitat del sant, a les cinc de la vesprada un raig de sol penetra el finestral i il·lumina la imatge de Sant Antoni, un esdeveniment digne de veure. La porta d'entrada, situada en un lateral, està emmarcada dins arc romànic entre dos contraforts, damunt de la qual hi ha un retaule de taulellets amb la imatge del sant i un escut de pedra. En la part de la casa de l'ermità, en la paret, vam trobar un pantocràtor romànic també de pedra.

LA FESTA DE SANT ANTONI ABAT

Des de l'antiguitat ens arriba la tradició del dia de Sant Antoni, 17 de gener, de repartir el panellet beneït de Sant Antoni, també conegut com la "tallà", després de reunir-se els devots i celebrar la festivitat tot el cap de setmana pròxim a aquest, amb una bona menjada i acompanyats del so de les guitarres, es reparteix a tot soci la "tallà de Sant Antoni".

La festivitat se celebra en cap de setmana a l'Ermita de Sant Antoni Abat amb la tradicional foguera. El dia de la festivitat se celebra missa a l'ermita amb la benedicció dels animals i el repartiment de “la tallà” de Sant Antoni entre els festers. Eixe mateix dia els veïns acudixen en romeria a veure com a les cinc en punt de la vesprada, la cara del sant és il·luminada per un raig de sol, a les cinc Sant Antoni amb sol”.

Feliç... Felicitat... Felisos...

2009-01-09T16:35:00.000+01:00

Bé, després d'un temps sense escriure torne a la càrrega. Comencem l'any, i per tant, nous pensaments amb nous propòsits. Tots busquem posar-se una meta per a complir en l'any nou, però que la gent apenes ho complix. Molts prometen inscriure'ns a un gimnàs per a desfer els excessos dels nadals, altres deixar de fumar, i d'altres que prometen coses molt difícils a complir com canviar l'hàbit d'alguna cosa. Promeses infundades que sols ens proten a somiar per un temps i a arrepentir-nos la resta del temps, però jo pense que la millor proposició és la de ser feliç i fer feliç a la gent que ens envolta.

Personalment me posat una meta pròpia de fer el que verdaderament vull fer... MÚSICA. Pense en el present però cap al futur, i en un futur vull viure amb la música, i de la música. Açò no eu concidere com un propòsit, sols una forma de ser feliç. Amb ella sóc feliç, i per tant faig feliç als que m'envolten. Quan un està bé transmet eixa energia positiva a la gent del voltant, aleshores el primer que hi ha que fer es buscar la pròpia felicitat. Pot ser sona un poc egoista, però no, perquè amb la nostra felicitat podem aconseguir la dels nostres. I per molt decaigut, enojat, confós... o com estiga un, no hem de passar eixos sentiments negaitius, hem de filtrar-los i aportar felicitat als nostres.

També diuen que per a estar bé moltes vegades va bé un somriure, i en internet tenim un ampli contingut d'humor en el qual passar una bona estona. Avui us pose un vídeo d'una representació del joc de Mario Karts, no té perdició (si saveu de que va el joc millor):

PS: salut!! i feliç any nou!!

94, són moltíssimes morts

2009-01-04T14:16:00.000+01:00

Extret del blog de twenty:

"94 són les dones que han estat mortes al 2008 pel patriarcat, el qual està tant extens en la nostra societat. No acabe d'entendre, com cada dia que hi ha una dona morta a tots els ajuntaments no fan 5 minuts de silenci. Per què aquells que diuen que ens governen no fan pactes anti-violència de gènere? Perquè no hi ha una unitat d'acció en contra del patriarcat? El masclisme mata a l'any quasi 100 persones i pareix que quan hi ha una nova notícia la societat ho accepta com si fora una cosa "natural". Què perdre la vida per ser dona no és trist? No és anti-democràtic? No són covards també? Esperem que aquest nou any, la xifra baixe i els polítics posen damunt la taula aquells problemes que de veritat són importants i no altres debats estèrils. Ací teniu un quadre on apareix els diversos motius perquè han estat mortes les dones, simplement per ser dones..."

Violencia de Género con resultado de muerte [2008]
Subtotal Ámbito Intra-familiar	91
Parejas o exparejas	76
Otras Relaciones Familiares	15
Agresión sexual	3
Tráfico de mujeres y Prostitución	0
TOTAL VÍCTIMAS	94
Otras Victimas Indirectas	5
Info. adicional de casos computados en las Categorias Anteriores
Agresión sexual intrafamiliar	0
Casos con Orden de Alejamiento	0
Menores	9
Casos sin computar (información insuficiente)	10

PS: Espere que aquest any nou vaja a millor, i per fí lluitem tots junts contra aquest masclisme, contra aquesta violència de gènere.

Música Animada

2008-12-27T15:44:00.000+01:00

Alguna vegada que altra ja he posat algun vídeo d'animacions musicals. Navegant per internet he vist que d'estaca una companyia en aquest sector, Animusic. Ja que estem en nadal, i la festa la relacionem en la música, i com estem en el món d'internet i de la informàtica, us parlaré d'aquesta companyia:

Animusic és una companyia de creació de contingut, que es centra exclusivament en l'equip d'animació de la música. Estan essencialment en crear contingut original, tals com el seu "vídeo de l¡àlbum" DVD, però també han produït animacions per als clients corporatius tals com HP, Disney, i Texas Instruments.

Tant els seus gràfics, com la música, són totalment sintetitzats digitalment. Ells "inventen" imaginaris virtuals mitjançant la creació d'instruments gràfics d'ordinador dels models d'objectes que apreixen per crear el so de la corresponent pista de música sintetitzada. Gamma d'instruments virtuals que recorda els instruments actualment existents en general.

L'animació d'elements gràfics instrumentals es genera automàticament dins del seu programari propi anomentat Animusic|estudi. La seua tècnica és analítica i la not de base (en lloc de ser reactiva i so-based). El seu programari intern segueix continuament interactiu en temps real a l'aplicació, però el seu enfocament segueix sent el contingut pre-renderitzats (per exemple, DVD) en lloc d'aplicacions interactives com jocs de vídeo.

Fins a la data, de totes maneres...

Per acabar, us pose uns exemples de vídeos per a que vejau el gran treball d'aquesta companyia que s'ho curren moltíssim:

PS: acabeu el any en bon peu!! I no oblideu la música, que és vida...

Bones festes!

2008-12-23T21:00:00.000+01:00

Aquets dies he començat amb les "vacances" de la millor forma, amb els amics. He posat vacances entre cometes perquè realment les vacances són en estiu, aquestes setmanes és igual que sempre però sense anar a l'istitut, perquè tenim feina igual per a fer. Això si, encara que no són realment vacances, si que estem desfent la rutina i fem coses que no fem de normal. Jo aquets nadals estic començant-los amb els amics, i s'ho hem muntat molt bé per aquestes festes, així que enguany en Nadal, amics (sense oblidar la familia).

Avui us pose un vídeo sobre un trío de músics que fan música en qualsevol cosa, de forma que pareix que siga alguna cosa nova per a ells, i pareixen un poc frikis, però val la pena. Si voleu veure altres vídeos d'aquest peculiar grup clikeu ací.

PS: Bon Nadal i millor any nou!!

Salvem la Valleta!

2008-12-15T23:26:00.000+01:00

Les grans obres públiques, com les autovies, tenen un impacte enorme i fan de barreres ecològiques entre ecosistemes. El Parc Natural de la Serra de Mariola i el Paisatge Protegit de la Solana del Benicadell estan connectats gràcies al riu d’Agres, i aquest fa de corredor biològic entre els dos paratges. Les nostres terres són muntanyoses, amb rius transparents i boscos mediterranis autèntics. L'agricultura minifundista és la nostra identitat. Aquesta ha sigut, i encara és, el motor econòmic i vertebrador de la Valleta.

L'autovia Villena-Muro pretén unir aquests dos punts amb una via de quatre carrils, seguint longitudinalment el curs natural del riu d’Agres. Aquest projecte és part d'un de molt més gran: connectar Madrid amb Benidorm.

La Valleta d'Agres i els pobles que la conformen són rics per naturalesa, rics en patrimoni natural i cultural, i la prova la tenim amb el santuari de la Mare de Déu d'Agres, les Caves, les Covetes dels Moros, la via del Xitxarra, la torre d'Agres, l'Estret, la penya del Frare i un considerable etcètera. Aquests són monuments d'importància històrica, arquitectònica i natural, monuments que els nostres avantpassats ens han deixat i que nosaltres estem obligats a tindre'n cura i mimar perquè les nostres futures generacions puguen gaudir-los com els hem gaudit nosaltres.

Els fruits que ixen de les nostres terres són sans, bons i justos. Som unes terres reconegudes pels nostres productes, per la qualitat que oferim. Si deixem que ens lleven això, estem deixant que ens lleven la nostra identitat. Volem mirar cap al futur, sí, però de manera sostenible.

Aquests pobles que conformen la Valleta tenen un tren que dia a dia veu com passa el temps i cap administració no fa res per millorar-ne l'estat, per donar-li un rendiment ni per fer-lo fort i efectiu, per què? Pensem que el tren Xàtiva-Alcoi pot ser molt més beneficiós si es fan les millores que tants anys fa que es demanen. Autovia i tren formen les dues cares d'una mateixa moneda: quin model de desenvolupament i de relació amb el medi volem? Quines són les inversions que les nostres comarques i els nostres pobles necessiten?

L’agricultura amb una autovia com aquesta tendirà cap a la desaparició, l’ocupació de les millors terres de cultiu per l’autovia provocarà la fracturació del paisatge, la tendència cap al no-localisme i perdrà part de la identitat de la nostra cultura minifundista.

La plataforma SALVEM LA VALLETA: NO A L’AUTOVIA VILLENA-MURO vol mostrar amb aquest manifest la indignació cap a les administracions que volen construir el nostre futur sense comptar amb les persones que viuen i treballen en aquestes comarques. Demanem informació correcta i suficient sobre el projecte, el seu replantejament, la retirada i la seua substitució per una adequació de la carretera actual, i la inversió de recursos, no en actuacions com aquesta, sinó en millorar la qualitat de vida dels nostres pobles en aspectes com la sanitat, l'educació i serveis de tot tipus.

Volem prosperar, però des de la realitat de les nostres comarques. Volem estar comunicats però no de qualsevol manera. Volem mirar cap al futur, ser punt d’arribada.

VOLEM SER PUNT D’ARRIBADA, NO UN LLOC DE PAS!!!

El Barça mata al Madrid (2-0)

2008-12-14T13:08:00.000+01:00

Cadenaser:

"Hasta el minuto 83, el Barça se había mostrado desconocido, irreconocible, previsible y errático, hasta llegó a fallar un penalti, en el minuto 70. Sin embargo, la entrada en juego de Sergio Busquets por Eidur Gudjohnsen, en el minuto 63, fue decisiva para la suerte del partido.

Al final, el equipo de Pep Guardiola tuvo que utilizar un recurso histórico del Real Madrid, la épica. Así, el 1-0 resumió el partido. Un saque de esquina fue rematado por Puyol en el segundo palo y Eto'o, con el muslo, marcó. El 2-0 fue consecuencia de la inercia del juego, un contragolpe de Henry, culminado por Messi.

El protagonismo del partido correspondió a los porteros. Iker Casillas estuvo inmenso, paró un penalti y realizó hasta seis paradas de mérito; Víctor Valdés intervino menos, pero fue determinante en sendos uno-contra-uno con Drenthe, en el primer tiempo, y con el joven Palanca, que estuvo a gran nivel, en el segundo.

Durante todo el partido, al Barça le pudo la ansiedad. Tenía prisas por resolver, después de como bien dijo su entrenador, el equipo ya había ganado el partido virtual en los medios de comunicación. Tenía tantas ganas, presionó tan arriba, buscó noquear al Madrid tan pronto, que pecó de precipitación. De inicio, buscó el equipo de Guardiola la hiperactividad de Messi, que ya en los primeros minutos desquició a la defensa del Madrid, mientras los de Juande Ramos no parecían tener un plan claro, más allá del buen orden defensivo y de la búsqueda de las jugadas a la contra.

El balón fue del Barça, por convicción y también porque el rival parecía no tener mucho interés en él, vistas las bajas que ofrecía y el potencial de los azulgrana, que llegaron en los primeros minutos, con remates de Messi y Henry. Algo rechinaba en el Barça. Pasaban los minutos y sus jugadores importantes no aparecían. Estaba ausente Xavi, Eto'o no cazó ni un remate dentro del área, Messi jugó lastrado por las múltiples faltas que sufría -4 en los primeros 14 minutos- y sólo Henry ofrecía buenas sensaciones desde la izquierda.

El Madrid capeó el temporal del primer cuarto de hora como pudo, incluso con alguna pérdida de tiempo de Casillas. La mejor oportunidad del Barça en el primer tiempo fue una jugada individual de Eric Abidal, que salvó Metzelder (m.19), en un remate cercano. Los madridistas, parapetados atrás, decidieron buscarle la espalda a Alves en sus subidas como único recurso y tuvieron en Drenthe a su jugador más importante en ataque. El holandés protagonizó dos de las tres jugadas ofensivas que su equipo tuvo en el primer tiempo.

En la primera, habilitó a Sneijder en un remate que salvó Valdés (m.24) y en el 26 el portero del Barça estuvo decisivo al salvar un gol en una acción de uno contra uno ante Drenthe tras un error de Alves. El cuarto de hora final, el mismo discurso: un Barça dominador, no tanto como en el primer cuarto de hora, pero igual de ansioso, y con un Madrid cada vez más reculado.

Messi intentó desbordar cada vez que recibió, pero la consigna parecía evidente y el argentino acababa en el suelo cada vez que encaraba a un rival. Forzó dos cartulinas amarillas - a Sergio Ramos y a Drenthe-, pero la defensa del Madrid, al menos en el primer tiempo, cumplió con su objetivo y el argentino no se encontró nunca cómodo.

Antes del descanso, Henry, en un desborde sobre Salgado, tuvo el gol, pero Casillas estuvo muy acertado (m.33). Nada cambió en el segundo tiempo, el Barça siguió sin leer bien el partido y el Madrid siguió a la suyo, muy serio en la contención y un trabajo estajanovista, a falta de talento.

Intentó Guardiola darle otro aire a su equipo y puso a Sergio Busquets por Gudjohnsen (m.63), visto que el Barça no acababa de funcionar y el cambio fue providencial, porque siete minutos más tarde Busquets forzó un penalti de Salgado. En el que tenía que ser el momento del partido Eto'o no acertó, porque Casillas estuvo perfecto y a partir de entonces, el Barça firmó sus mejores minutos.

Salvo una gran ocasión de Palanca, en el minuto 78, la inercia del partida presagiaba una victoria del Barça, pero lo hizo con un guión cambiado, porque se apuntó a la épica, el arma histórica con la que el Real Madrid se ha dado a conocer en el mundo del fútbol.

Con los azulgrana volcados, Puyol se elevó sobre la defensa del Madrid en un córner y Eto'o remató con el muslo en el minuto 83. Un gol que acabó con el orden del Madrid y dinamitó el partido. El 2-0 fue una obra de arte, en un contragolpe iniciado por Henry y culminado perfectamente por Messi. Sufrió el Barça para ganar, pero demostró que cuando las cosas se complican, tiene otros registros, por ejemplo la heroica.

Con este triunfo, el Barça se escapa un poco más en la clasificación y deja al Madrid a doce puntos, con sólo 15 partidos disputados. En los tres últimos partidos, ante Sevilla, Valencia y Real Madrid, los azulgrana han sumado 9 puntos, han marcado nueve goles y no han encajado ni uno."

Gol de Eto'o (Barcelona 1 - R.Madrid 0)

El camerunés hace el primero del Barça a falta de menos de diez minutos para el final del partido. (Barcelona 1 - R.Madrid 0)

Gol de Messi (2-0)

Gol de Messi (2-0) con la zurda. A pase de Henry. Estaba dentro del área grande.

Avui Xavi Castillo!

2008-12-13T14:13:00.000+01:00

DISSABTE 13 DE DESEMBRE
- A les 20,00 h al Teatre: ‘Canvi Climàtic’ de Xavi Castillo. Lloc: Teatre Avenida.. Preu: 4 €

Xavi a Alcoi

Stop Bolonya!

2008-12-08T21:33:00.000+01:00

El pla que no convenç a ningú

Aquest pla esta fent historia per tots els costat i que estan disposats algun polítics a implantar algo que no convenç a ningú.
Per que tot el mon calla? si a tots els estudiants afecta? per que volen fer un pla ple de coses sense cap sentit? si la gran majoria esta en contra per que segueix avant? per que cap mitja de comunicació dona importància o molt poca aquest pla, un pla que pot canviar el ensenyament universitari i pot fer mes gran si cap el fracas estudiantil? Per que tinc que pagar per poder estudiar? Per que ningú fa cas al moviment estudiantil ara que es mou mes que mai? moltes preguntes mes que son difícils de contestar...

Bé jo puc estar escrivint aso per que hui a Ontinyent aquest pla a fet una xicoteta historia i es que al convent d'alli que es un collegi concertat em organitzat baga contra aquest pla, no seria noticia rellevant si nos fos per que allí mai habien organitzat cap des de els mes de 100 anys que te el collegi però per aquest plan val la pena, la veritat es que no a sigut fàcil ja que an posat tot el possible per a que hui no es fera la baga, llevan el dret als interns però la afluència a classe a sigut mínima.

Així que ara ja podem dir que estem davant una de les revolucions estudiantils mes gran per tots els costats contra un pla que interessa a molta poca gent i que els polítics posem totes les seues forces per a que tot lo que pugam fer els estudiants que no vaja avant i intenten callar la nostra veu per tots els costats i com no per els mitjans de comunicació, però? no estan per informar mos? la veritat que mols d'ells estan per informar de lo que ells volen que estem informats i espere que pese a les detencions a valència que aso no pare ja que sense tot aso segurament ja estaria implantat el pla que no convenç a ningú.

dami

Concert extraordinari!!

2008-12-03T21:44:00.000+01:00

Com ja heu pogut veure al meu blog, i a altres blogs de músics, el dissabte passat vam fer el concert de Santa Cecília. El concert va estar molt bé, va contindre de tot: des de moments sentimentals amb Spartacus, fins a moments erisadors amb Fiesta Mexicana o Orient Expres, i com no, moments diverits i alegre com l'obra de regal, Abba Gold. En la televisió del poble proximament posaran el concert, però com encara no està, us posaré 2 vídeos. El primer, conté part de l'obra "Orient Express", i el segon conté part de l'obra de Abba Gold. Els vídeos estan prou bé, ja que s'escolta molt bé, una pena que no estiguen les obres sanceres. Però voldria donar-li les gràcies a Vicent que és el que ha pujat aquestos dos vídeos:

Orient Expres

Orient Expres - Philip Sparke from Vicent on Vimeo.

Abba Gold

ABBA OR from Vicent on Vimeo.

Bé sols em queda dir que espere que us haja agradat, i si no vau anar al concert ací teniu un adelantet, i proximament a la TV del poble.

PS: sort en els examens als estudiants!!

Concert Extraordinari de Santa Cecília

2008-11-28T17:06:00.000+01:00

Dissabte 29 de Novembre

A les 19:30 h, al Teatre Avenida, amb l'Associació Unió Musical Bocairent.

1ª Part

"SANTANDER" (Pasodoble) __ Ernesto Rosillo
"SPARTACUS" (Ballet) __ Aram Khachaturian

I Adagio de Spartacus i Phrygia
II Dansa de Gaditans i victòria de Spartacus

"VARIATIONS SUR UN AIR DU PAIS D'OC" (Concert per a clarinet i banda)__Louis Chauzac

Clarinet soliste: KIKO LÓPEZ HERRERO

2ª Part

"GUYS' BAND" (Pasodoble)__J. Vicent Egea Insa
"ORIENT EXPRES" (Poema descriptiu)__Philip Sparke
"LA FIESTA MEXICANA" (Suite Simfònica)__H.Owen Reed

I Preludi i dansa Azteca
II Missa
III Carnestoltes

Dirigit per En Josep Vicent Moltó i García i presentat per Na Sonia Vañó Calatayud

PS: sols dir-vos que us esperem en aquest concert que no tindra cap desperdici!
Bones festes!!

Dia Mundial Contra la Violència de Génere

2008-11-25T20:37:00.000+01:00

La viòlencia de génere és un terme que per desgràcia actualment s’utilitza casi totes les setmanes. En el que portem d’aquest any nou fins a avui, han hagut vint-i-cinc dones assassinades a mans dels seus marits. Per a mi, la causa principal de la violència de génere és el masclisme que hi ha en la nostra societat. Per això, vaig a parlar del masclisme en aquest text.

El Masclisme

Definicions de masclisme

El masclisme és el conjunt d'actituds i comportaments que rebaixen la dignitat de la dona marginant-la, enfront del baró, pel nero fet del seu sexe i mancant de justificació alguna.
És una forma de sexisme (discriminació per raó de sexe) en la qual es infravaloran les facultats d'un individu del sexe femení basant-se en arguments febles o no aplicables al tema en qüestió.

En l’actualitat el masclisme està prou desenvolupat en aquesta societat, per desgràcia hi ha molts homens que veuen a les dones com a objectes i no com a les grans persones que poden arribar a ser. Jo, personalment, em considere més feminista que masclista, perquè no puc veure el maltractament de la dona, siga físic, psicològic o de qualsevol altra forma. Odie que un home es crega superior a una dona, sols perquè siga més corpulent. No per tindre més força un té més raó.

Les persones som totes iguals, perquè som humans i els humans són éssers vius, hi ha varies races i dos formes de persones, dones i homens, però açò no és cap diferencia sinò que són variacions de l’humà. No és més humà un home que una dona, o una dona que un home, un de color i un de blanc, o viceversa. Som tots iguals, però per desgràcia ens a tocat viure en una societat molt masclista, racista i egoista, i tots no opinen que som iguals.

El masclisme no és una cosa que haja nascut de hui per a demà, és un terme que viu en el nostre planeta des de fa moltíssims anys. Des de sempre la dona s’ha vist com a una persona inferior a l’home. Sempre ha manat més l’home que la dona, i antigament les dones quedaven completament anulades, sols les utilitzaven per a cuidar la familia i la llar. Actualment açò encara pasa, però per sort estem desenvolupant eixe aspecte i la dona treballadora, cada vegada més, té més futur i pot arribar més lluny. A l’hora de comparar un home i una dona en els estudis, la dona guanya. En les Universitats hi ha moltes més dones estudiantes que homens, però per viure en una societat tan masclista els homens tenen més facilitat per a tindre un treball que les dones. Actualment el treball ja està igualitzant-se tant per a la dona com per a l’home.

Per desgràcia hi ha també dones masclistes, encara que parega irrealiste és cert. Per exemple, en Alcoi, el dia de l’entrada al desfile ixen sols homes, i alguna dona generalment en balls. És una festa molt masclista, però el més fort de tot açò és que hi ha dones de festers que diuen que els homes estan per a viure la festa i que les dones estan per a fer-los els trages i per a donar-los de menjar! Açò és normal? Per a mi no. Que en l’actualitat apart dels moltíssims homes masclistes també hi hagen dones masclistes, és un gran perjudici.

Conclució

Jo no sóc gens partidari del masclisme, al contrari, sóc més partidari del feminisme, encara que també és cert que en l’actualitat no tindriem que estar parlar ni de masclisme ni de feminisme, perquè som tots iguals. Considere que la gran causa de la violència de génere és el masclisme, perquè els homens es creuen superiors i abusen de la seua força davant les dones. Tots devem lluitar contra el masclisme per acabar, per fí, en la violència de génere, així que hi ha que concienciar a la societat masclista de que tots som per iguals i que tots tenim els mateixos drets, les mateixes lleis, les mateixes oblicacions, etc. Així que sols em queda dir: no al masclisme! I no a la violència de génere!

Santa Cecília... les nostres festes!

2008-11-20T20:32:00.001+01:00

Després de tant de temps sense poder escriure al blog, ja ho puc fer, i com no amb un gran article. Una vegada més torna Santa Cecília la festa dels músics, la nostra festa! És una festa que sols els músics podem apreciar el seu valor i que disfrutem amb ella any darrere any. En el que respecta a la nostra banda, aquest any em canviat de director, i ara estem en un nou director que pot ser més endavant ja siga el director titular.

Amb la nostra festa resaltem tot el que significa per a nosaltres la música, aparte de la festa que ens muntem nosaltres, també transmitim els nostres sentiments mitjançant el concert. El concert que hi farem serà el dissabte 29 al cine Avenida, més avant us posaré el programa.

En definitiva, la música és vida, la vida és música. És un conjunt de coses petites i simples, que juntes formen un conjunt inmens de sentiments units per a transmitir-los als oïents. Ací us deixe un vídeo en el qual la música esta interpretada per un conjunt de màquines que mitjançant martells i altres coses elaboren una gran musicalitat. Pot ser siga masa llarg, però us recomane que l'escolteu, val la pena veure com està feta aquesta animació i com "cuadra" tot.

PS: bones festes a tots els músics!

Dudamel: "La música no té edat"

2008-11-01T12:26:00.000+01:00

El músic actua amb la Simfònica de Göteborg en el Palau de la Música i rep una oferta per a dirigir a la de València. Es declara un admirador de Mozart i encara evita a Wagner

R. V. M., València

"La música no té edat, es fa amb la profunditat que un tingui a cada moment". Així es va expressar ahir el jove director veneçolà Gustavo Dudamel, uns moments abans del seu concert en el Palau de la Música de València al capdavant de la Simfònica de Göteborg i després de rebre una oferta per a dirigir en un concert a l'Orquestra de València. Aquest jove director de només 26 anys i que actualment es troba dirigint com titular tres orquestres del món, tractava així de respondre a la disjuntiva d'abordar l'obra de Brahms o Bruckner a la seva edat.

"He fet moltes vegades a Mahler per les dimensions de les orquestra veneçolana, per la orquestració. M'agrada dirigir a Mozart i deixaré per a més endavant Wagner. Em diuen que cal deixar un temps però jo no estic d'acord amb aquesta teoria. Quan Mozart va escriure algunes de les seves obres tenia només 15 anys i són molt complexes. La maduresa és una mica paradoxal", va subratllar.

Encara que va començar en el sistema d'orquestres juvenils de Veneçuela, un projecte que ha ajudat a treure a molts nens del carrer gràcies a l'ensenyament musical, ja es troba dirigint en teatres d'òpera o a la Simfònica dels Angeles. Per a ell no hi ha tantes diferències. "No escatimo diferències. Sóc igual d'exigent amb les orquestres juvenils, com amb les professionals. Un músic jove necessita tant respecte com un professional per a arribar a l'excel·lència. En l'Orquestra Simón Bolivar estic dirigint des dels 16 anys, ha crescut amb mi", va afegir.

El director que ha rebut al costat del sistema d'orquestres juvenils el premio Príncep d'Astúries i que es rumoreja podria acabar en el Teatre Real, es mostra orgullós d'aquest guardó espanyol. "Jo vaig començar als quatre anys amb el sistema educatiu. El sistema em va donar l'oportunitat de seguir una via per la música i apartar-me del flagel que oferix la societat als joves. Alguns deriven per la delinqüència i les drogues. Aquest projecte és gegantesc. Han passat més de 30.000 joves. M'adono que cal seguir tocant i lluitant".

Atès que té un gran llançament internacional, al mestre li preguntaven ahir a València si existeix ja un so Dudamel al que amb la prudència que fins a ara li ha caracteritzat així com amb molta humilitat va contestar que "cada director té el seu clau, com estem tan poc temps amb les orquestres quan vam dirigir com convidats no podem fer un treball de canviar el so. Tens només la possibilitat d'escoltar-la".

WALL STREET I ELS MICOS

2008-10-28T22:17:00.000+01:00

Un dia va arribar a una petita comunitat caribenya un senyor molt ben vestit que va instal·lar-se a l’únic hotel que hi havia. L’endemà molt aviat, va dirigir-se a inserir un anunci al diari local
“Estic disposat a comprar cada mico que em portin de la selva per 10$

Els pagesos, que sabien que el bosc era ple de micos, van sortir de pressa a caçar-los. L’home va comprar-los tots.

Al dia següent, donat que ja quedaven pocs micos a la selva i era difícil caçar-los, els pagesos van perdre tot l’interès.

Llavors l’home va decidir oferir 20$ per cada mico. Els pagesos tornaren a sortir corrents de cacera. L’home ben vestit va tornar a comprar tots els micos.

La quantitat de micos va seguir disminuint i l’home va millorar l’oferta fins a 25$ El resultat va ser immediat: els pagesos van tornar a la selva.

L’home va haver de marxar cap a ciutat i el seu ajudant va dirigir-se als pagesos:
“Mireu la gàbia plena de milers de micos que el meu cap us ha comprat per a la seva col·lecció. Us els ofereixo a vosaltres per només 35$ i quan arribi el meu cap de la ciutat podeu tornar-los-hi a vendre per 50$”

Els pagesos van agafar tots els estalvis que tenien i van comprar tots els micos. Contents de l’operació mercantil, van asseure’s a esperar que el senyor elegant tornés al poble.

Només van veure una gran gàbia de micos comprada amb tots els estalvis de la seva vida.
Aquesta és una noció del que és la Borsa i el Mercat de Valors.

L'ALCALDE D'ALBAIDA S'ENFRONTA ALS MÚSICS EN L'ENTRADA DE MOROS I CRISTIANS

2008-10-22T14:12:00.000+02:00

Dissabte dia 18 d’octubre, Albaida celebrava la seua entrada de Moros i Cristians després de retrassar-la per les fortes pluges la setmana anterior. L’entrada es va parar en descarregar un forta tronada, quan estava a punt d’eixir a desfilar la capitania mora, cap a les 19,30h. Mentre l’entrada estava parada l’alcalde d’Albaida es va acostar fins el lloc d’inici de l’entrada i es va enfrontar amb els músics que no tocaven perquè estava ploent.

Segons ha informat la banda de Bocairent, la majoria de les bandes estaven esperant que parara de ploure per a iniciar la desfilada, encara que almenys una de les bandes, la de Chella, va decidir moure. L’alcalde es va dirigir als directius de la banda de l’Associació Unió Musical Bocairent, una de les bandes que es negava a tocar ploent, els directius de la qual intentaven explicar als festers i al propi alcalde que no es donaven les condicions per a eixir a tocar i ja que plovia massa. La resposta de l’alcalde va ser empentar el cap de música, al que va agafar de la camisa i increpà per ta l que formara la banda i es posara a tocar.

L’alcalde, que segons els músics estava nerviós, va continuar increpant-los perquè tocaren. Els directius de la banda se’n van anar després que la policia local els ho demanara per tal d’evitar més problemes. Als crits de l’alcalde s’hi van afegir alguns festers, encara que la mateixa filà va posar pau i es va adreçar a la banda per a tranquil·litzar-los. Finalment, la banda va decidir de no tocar perquè continuava plovent.

El problema de la pluja en els actes de festa està motivant contínues disputes entre festers i bandes de música. Aquestes no tenen cap acord sobre aquesta qüestió i sovint n'hi que continuen tocant encara que plga, si bé n'hi ha altres que han incorporat esmenes als contractes on queda clar el que faran tant festers com músics en el cas de pluja.

La setmana que ve se celebrarà una reunió de les bandes de la Vall d’Albaida a Bocairent, en què l’Associació Unió Musical Bocairent exposarà el problema que han tingut a Albaida així com el que ja havien patit a Muro pel mateix tema. L'assumpte ja s’ha debatut enguany entre la Federació de Bandes, la Undef i l’Associació Sant Jordi d’Alcoi, però no s’ha arribat a cap acord.

Els músics es queixen dels problemes que l'aigua pot provocar en l’instrumental i en la pròpia salut de cadascun d’ells, uns problemes que no estan coberts per cap assegurança i que sovint representen fortes despeses per a les bandes de música.

22 d’octubre i 13 de novembre VAGA GENERAL D’ESTUDIANTS

2008-10-21T22:54:00.000+02:00

DEFENSEM L’EDUCACIÓ PÚBLICA, PROU DE PRIVATITZACIÓ!
RETIRADA IMMEDIATA DELS PLANS DE BOLONYA!
ATUREM EL DECRET D’ENDURIMENT DE LA SELECTIVITAT!

Aquests anys hem patit a tot l’Estat una privatització progressiva de l’educació pública. S’ha reduït la inversió mentre que han augmentat brutalment els diners destinats a l’educació privada-concertada (especialment els col•legis de l’Església catòlica).

Aquests atacs no s’han donat només a les comunitats governades per la dreta (Madrid, Euskadi i País Valencià estan al capdavant en privatització), sinó també en aquelles governades pel PSOE. Per exemple, a Catalunya miren d’imposar-nos la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), una llei de privatització salvatge de l’educació.

Miren de convertir l’educació pública en un negoci més del que treure beneficis suculents, com ja fan amb la sanitat, la vivenda, l’electricitat o l’aigua. L’educació pública, digna i gratuïta hauria de ser un dret universal i no una font de lucre per a uns pocs a costa de la majoria.

Els plans de Bolonya signifiquen la privatització de la universitat. Defensem la universitat pública

La contrareforma de la universitat que s’inicia aquest curs (coneguda com els Plans de Bolonya) significa l’atac més greu a l’educació pública en els darrers vint anys i té com a objectiu expulsar als fills dels treballadors de la universitat.

El govern defensa aquests plans privatitzadors afirmant que ens equiparen amb Europa. A nosaltres ens agradaria equiparar-nos en inversió a l’educació pública (als països més desenvolupats d’Europa, la mitjana és superior al 6% del PIB, aquí és poc més del 4%) o en el nombre d’estudiants amb beca (40% a Europa, 16% a l’Estat espanyol). En canvi, els plans de Bolonya no impliquen res d’això. En tot cas, ens “equipara” amb les universitats del passat, exclusives per als fills dels rics.

Amb els plans de Bolonya s’acaba amb les actuals diplomatures i llicenciatures per a transformar-les en graus i post-graus. Els graus, respecte de les carreres actuals, seran un títol devaluat. Qui vulgui tenir un títol que faciliti l’accés a una ocupació digna haurà de fer un Post-grau, que a més a més de tenir una prova d’accés pròpia, podrà costar fins a 3.500 euros, com ja han anunciat algunes universitats.

Les beques seran insuficients per a cobrir aquestes despeses enormes. Si ja avui les beques són ridícules (la beca d’un import més alt, l’ajut compensatori, concedeix 2.500 euros anuals a aquelles famílies amb menys renta, quantitat completament insuficient), l’actual crisi econòmic no augura res de bo, com ho demostra el fet que el govern del PSOE ja ha anunciat que els propers pressupostos seran “austers”.

Però el pitjor és que el govern aposta per substituir les beques per préstecs bancaris, que, per descomptat, s’hauran de retornar. És a dir, volen fer de l’ensenyament universitari un negoci rodó per a la gran banca.

Els Plans de Bolonya impulsen la privatització de la universitat pública. Se segregaran les universitats en universitats de primera (per a l’elit econòmica) i de segona (per als fills de famílies treballadores) i a més a més es fomentarà el pes de les grans empreses en el control de la universitat. El govern ja ha senyalat que hem d’anar cap al “model americà”, que es caracteritza per una privatització profunda, on són les empreses les qui decideixen quines titulacions són rentables i quines no (per què volen Repsol o Telefònica titulats en filologia, història o magisteri?).

Retirada immediata del decret que agreuja la selectivitat!

Molt vinculat als Plans de Bolonya està l’enduriment de la selectivitat que ha elaborat el govern del PSOE durant les vacances d’estiu, d’esquenes als estudiants i de la forma més antidemocràtica.

La nova selectivitat a més a més d’introduir l’examen oral d’idioma estranger, entre d’altres perles, pretén endurir l’accés a les carreres universitàries amb més demanda, introduint unes proves, en teoria voluntàries, però que realment seran obligatòries, i que tindran un valor en el còmput final més alt que el batxillerat mateix! L’objectiu és ben clar, pretenen “desmassificar” la universitat, no construint les places necessàries, sinó impedint l’accés als estudis superiors al fill del treballador.

Per als grans capitalistes sobren milers de llicenciats. Ells el que reclamen és mà d’obra barata i amb baixa qualificació que puguin sobreexplotar. En canvi, per als joves i els treballadors no sobra ni un sol llicenciat. El que sobren són les llistes d’espera a la sanitat, la massificació de l’educació pública, la falta de places públiques a infantil, l’absència d’equipament social als barris obrers i les privatitzacions dels serveis socials per beneficiar als capitalistes.

No hi ha diners per a tot això? Sí que n’hi ha, els tenen els banquers i els grans monopolis.

...

Si voleu llegir més sobre la vaga, entreu ací

Reflexió del dissabte 18

2008-10-19T22:27:00.000+02:00

Avui dissabte 18 estem en la 3a Mostra d'Artesania i Tradicions de Bocairent. El nostre poble ja porta 3 anys amb aquesta proposta, i podríem ressaltar que és la única o de les úniques festes que no són de caràcter religiós. A Bocairent totes les festes són religioses (les festes de Moros i Cristians...San Agustí... San Jaume...), i amb aquesta fira tenim una festa laica, cosa que també esta molt bé. En aquesta fira es toquen molts temes tradicionals del nostre entorn i del voltant. Des del tema d'animals de granja fins a productes artesans i gastronòmics. Aquesta reflexió de hui va enfocada especialment a la gastronomia i a l'alimentació.

La societat actual viu amb un continuo estrès que moltes vegades no tenim gaire temps per a poder menjar, i es fa molt ús del menjar ràpid. Açò és un dels grans perjudicis de la nostra societat, perquè estem convertint-nos amb menjadors compulsius de menjars ràpids, pre-calentats, congelats,etc. Cosa que junt a un abús execiu pot produir malalties com l'obesitat, hipertensió, dialetes, colesterol, etc. perquè molts aliments “ràpids” porten molta grassa produint així conseqüències molt negatives per la nostra salut. Des de ben petits els xiquets caldria que menjaren com toca, menjant de tot i acostumant-los a tindre un hàbit amb el menjar que no es deuria variar per res. Hi ha que fer unes 5 menjades al dia: desdejuni (que és la menjada més important del dia), l’esmorzar, el dinar, el berenar i el sopar.

Des de ací volem potenciar una dieta sana i posar empeny en els infants que si s'eduquen correctament tindran una alimentació correcta i aquestes bones costums, els acompanyaran al llarg de la seua vida. Aquesta reflexió es deguda al que ja he nomenat abans, al perjudici del menjar rapit, però sempre es pot menjar bé encara que no tinga'm temps. Hi ha que tornar a les receptes tradicionals dels nostres avis, que són molt positives per al cos humà. En els dies que no es puga fer el dinar el mateix dia per motius de temps, doncs es prepara uns dies abans i així tens un menjar sa i no fa falta passar per cap congelat ni res tan artificial. Així doncs, des del programa El Purgatori volem donar-vos ànims per a que s'esforceu en buscar una alimentació sana, que per a això tenim les tradicions gastronòmiques, i segur que si doneu una volteta per aquesta Mostra d'Artesania i Tradicions trobareu moltíssimes coses interessants per a una dieta sana!

II FESTIVAL INÈDIT A BENEFICI D'AFAB

2008-10-16T17:00:00.000+02:00

Aquest dissabte 18 d'octubre, a la plaça de bous de Bocairent, tindrà lloc el II Festival Inèdit organitzat per l'Associació de Familiars i Amics de Malalts d'Alzheimer de Bocairent.

Gràcies a la labor de l'Associació i dels seus col·laboradors s'ha aconseguit la participació de grups molt importants com són Orxata Sound System, The Skafeinats, Ki Sap vs. the shake it up's i Low Moscow.
Enguany també comptem amb l'ajuda de la Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Bocairent.
L'opertura de portes serà a partir de les 23:00h.
Esperem la vostra assistència per gaudir d'un bon espectacle i col·laborar amb l'Associació.

III Mostra d'Artesania i Tradicions

2008-10-15T16:56:00.000+02:00

Durant els dies 18 i 19 de octubre de 2008, el municipi de Bocairent acollirà la" III Mostra d'Artesania i Tradicions" Durant estos dies es podrán degustar deliciosos plats típics, demostracions d' oficos antics com la elaboració d' espart, , alfareria, embutits , fabricació de mantes, etc

Actuacions de cabolos, desfiles de moros i cristinas, balls tradicionals, foc i moltes més diversións per a menuts i majors.
També serà un bon moment per coneixer l' oferta gastronòmica i museística.
A més a més aquest any es contarà amb la presència del mercat medieval " El bosque Mágico".

ALTRES ACTIVITATS

- Talla d'eculturs amb motoserra a l'estand de Suntex

- Demostracions de teixit d'un teler antic

- Durant l'horari del mercat medieval hi hauran passacarrers a càreec del músics " Sacsejats i personatges de Luis Oviedo amés d'actuacións itinerants de malabars de Josu en el personage de Segismundo".

-Menús especials als següents Restaurants:ç- El Cancell: Jornades de caça i bolets

Riberet: menu-degustació de productes típics de Bocairent.

Estació : carn a la perdra

Ca l'Alegre: : menú degustació d'arros, i men´ú cuina i història " la cuina qeu ve de lluny"( sopar )

- Tots els monuments i museus de la localitat estarna oberts.

Viatge a Madrid

2008-10-14T20:30:00.000+02:00

Aquest pont que acabem de passar a sigut per a mi un gran pont, més bé un aqüeducte que es diu. La Colla de Dimonis de Darrere de la Vila vam organitzar un viatge cap a Madrid en el qual s'ho vam passar d'allò més bé. Jo tenia una imatge de Madrid un poc masa agobiant (encara que continue pensant que com el poble res) i que la ciutat no era molt bella que diguerem. Però al visitar-la em va encantar els grans edificis que envolten les grans avingudes, i els monuments històrics que hi ha al llarg de la ciutat. Tot això em va fer pensar de com era la vida antigament, com és ara i com podria ser en un futur. Eixes visites culturals m'agraden molt perquè és una forma de viatjar al passat i de veure el gran art que hi ha a les ciutats, però així i tot alguna coseta hi havia que desijar.

En aquest temps he tingut temps per pensar i pensar... en el present... en el passat... en el futur... Però sobretot en l'Ara, perquè faja el que faja ara m'afectarà després. L'autobús va donar molts moments per a pensar i amb eixos moments un veu el que passa al seu voltant, del que ha fet mal, del que ha fet bé, del que li va mal, del que li va bé... però amb el bon rotllo del viatge, fora el pensament que fora sempre acabaes amb un somriure d'orella a orella. Amb aquest viatge hem viscut moltes anècdotes i serà un fet a recordar per les nostres retines. Ara us deixe un vídeo que pot animar a la gent que estiga un poc "xof", aburrida... la lletra està basada en el sexe femení, però val per als dos sexes.

El canvi climàtic, es culpa nostra!

2008-10-07T22:56:00.000+02:00

Actualment la principal amenaça a que esta sotmesa la Terra és al propi ser humà. Us preguntareu... Perquè? ¿Perquè el propi ser humà pot arribar a autodestruir-se? ¿Que ha fet mal la societat per a arribar a aquest extrem? Doncs per a aquestes preguntes i moltes preguntes més d'aquest tipus, hi ha sols una simple resposta: perquè en la societat que vivim predomina el capitalisme i la busca d'un enriquiment econòmic personal. Açò vol dir que la població que perjudica al medi, que solem ser els països del nord per estar més industrialitzats, sols busca un benefici en forma de diners, sense pensar en el mal que poden fer al planeta, i sense pensar en que després del període que ens a tocat viure a nosaltres vindran noves generacions que també es mereixen les mateixes oportunitats que hem tingut la societat actual.

El capitalisme va lligat a l'egoisme i la necessitat de tindre cada dia més i més. El ésser humà viu amb un desig costant. Les persones sempre busquem una meta on arribar, però quan ja hem aconseguit eixa meta ¿que? ¿Ja s'ha acabat tot? Doncs no, sempre volem més i més, açò pot ser una cosa positiva si amb eixa superació individual no afectem a la natura i no afectem a la resta de la societat. Moltes vegades la raça humana no dubta en travessar el límit que existeix entre la natura i l'ésser humà, aquest límit manté el funcionament correcte del planeta. Hui en dia el canvi climàtic és un dels temes més preocupants que viu per l'aire que respirem. El canvi climàtic l'hem provocat nosaltres i a nosaltres ens afecta. Molta gent no es conscient del que hem fet i del que ens pot passar. Aquest canvi d'ací uns anys serà la causa de grans problemes a nivell mundial.

Amb el canvi climàtic es provoca un fet molt perjudicial per a la Terra, el calentament global. Açò es produït per la gran contaminació que nosaltres mateixos emitim a l'atmosfera, contaminació en forma de gasos a causa de moltíssimes accions diàries que es podrien evitar de forma diferent. Amb el calentament global es produeix el desgel dels pols, i això fa que el nivell del mar puge, cosa per la que molts terrenys costaneres quedaran sota el nivell del mar, i produirà un canvi radical a la vida dels humans. Un altre problema del canvi climàtic és la inestabilitat meteorològica, és a dir, l'oratge pot arribar a ser un joc d'atzar, per la qual cosa les precipitacions poden ser escasses en temporades de l'any i entrar en períodes de sequera. Per això devem d'utilitzar l'aigua que siga necessària per a continuar en el joc de la vida. Nosaltres no anem a destacar tots els problemes del canvi climàtic, perquè podríem estar ací unes quantes hores dient i dient problemes sense parar, però el que si que volem aconseguir és la conscienciació de la població, volem que s'estime el medi on vivim, que la globalització no afecte al nostre planeta i que no acabem autodestruir-se nosaltres mateixa perquè al cap i a la fi... ¿el planeta no es de tots? Doncs cuidem-lo...

Avui va de cine...

2008-10-03T05:03:00.000+02:00

Avui vull parlar d'una pel·lícula que hem vist en l'istitut, concretament en la classe d'alternativa a la religió. La película està prou bé, i us recomane que la vejau, i sino voleu veure la pel·lícula almenys escolteu la banda sonora, que és molt bona.

The Piano (també coneguda com La lliçó de piano o El piano) és una pel·lícula de 1993 sobre una pianista muda i la seva filla, ambientada en un lloc apartat de Nova Zelanda durant la meitat del segle XIX. La pel·lícula va ser escrita i dirigida per Jane Campion, i protagonitzada per Holly Hunter, Harvey Keitel, Sam Neill i Anna Paquin. La banda sonora de la pel·lícula va ser interpretada per Michael Nyman i es va convertir en un èxit de vendes. Hunter va tocar les cançons en les seves escenes, i també va fer classes de piano a Paquin.

The Piano conta la història d'una dona escocesa, Ada McGrath (Hunter), el pare de la qual la ven en matrimoni a un home, Alistair Stewart (Neill), i és enviada juntament amb la seva jove filla Flora (Paquin)i el seu piano a viure amb ell a Nova Zelanda. Ada no ha dit una paraula des dels sis anys, substituint la seva veu per la música del piano, mentre que la seva filla li serveix de traductora en la seva comunicació a través del llenguatge de signes. El seu nou marit per no poder transportar-lo obliga a Ada abandonar el piano en la platja, on ella, la seva filla i les seves pertinences han estat abandonades per la tripulació del vaixell en el qual han arribat des d'Escòcia . Després que el piano sigui venut a George Baines (Keitel), veí de Stewart i entusiasta de la música de piano, li demana a Ada que li imparteixi classes de piano. A partir d'aquí, comença una relació entri Ada i George, que marcarà l'esdevenir de la història.

Voteu les meravelles! com Bocairent!

2008-09-30T21:35:00.000+02:00

Amics i amigues de Meravelles Valencianes:

A partir d'avui podeu votar per última vegada, fins el 3 d'octubre a les 24 hores.

www.meravellesvalencianes.org/votacio.php

ATENCIÓ:

A les columnes que informen dels percentatges de vot rebut en temps real
podreu veure...

- a partir de l'1 de setembre del 2008, quina candidata és
provisionalment la quarta classificada.

- a partir de l'1 d'octubre del 2008 fins a les 24 hores del 3 del
mateix mes, quina serà la tercera i la quarta classificada en cada
secció.

Això sí, mantindrem el secret de les dues primeres classificades fins el
proper 5 d'octubre a les 16 hores, quan anunciarem al Jardí Botànic de
València les...

"SET MERAVELLES VALENCIANES"

La premsa critica i promociona el masclisme.

2008-09-28T15:23:00.000+02:00

En l’actualitat el masclisme està prou desenvolupat en aquesta societat, per desgràcia hi ha molts homes que veuen a les dones com a objectes i no com a les grans persones que poden arribar a ser. No és més humà un home que una dona, o una dona que un home, un de color i un de blanc, o viceversa. Som tots iguals, però per desgràcia ens a tocat viure en una societat molt masclista, racista i egoista. El masclisme no és una cosa que haja nascut de hui per a demà, és un terme que viu en el nostre planeta des de fa moltíssims anys. Des de sempre la dona s’ha vist com a una persona inferior a l’home. Sempre ha manat més l’home que la dona, i antigament les dones quedaven completament anul·lades, sols les utilitzaven per a cuidar la família i la llar.

Un dels temes més greus que implica el masclisme és la violència de gènere. Amb aquesta violència ja han mort en el que portem d’any més de 70 dones a mans d’homes. Les morts de les dones assassinades ixen en quasi tots els mitjans de comunicació: en la televisió, en la ràdio, en la premsa... Avui volem denunciar un poc el que fa la premsa. En un principi en els articles que publiquen sobre la violència de gènere critiquen les morts de les dones, i ho denuncien amb la paraula escrita, però indirectament estan atentant sobre la dignitat de la dona. Això ho fan amb els anuncis de prostitució que hi ha als periòdics, que moltes vegades poden ser anuncis de màfies de prostitució il·legal, que obliguen a dones, normalment immigrants, a exercir la prostitució.

Indirectament els periòdics exerceixen una forma de maltractament de la dona, de manera que li donen un tracte molt dolent a la dignitat de la dona. Però això no ix en cap article de la premsa, perquè els interessa molt, perquè amb eixos ingressos dels anuncis estan traient diners, i per a ells es veu que és més important els diners que la dignitat de la dona. Per això, des de el programa del Purgatori denunciem aquets fets, els anuncis que van encontra de la dignitat de la dona.

Canvi de diseny del blog

2008-09-23T16:09:00.000+02:00

Ja s'acabat l'estiu, i per tant, comencem ja seriament amb el curs i amb eixe canvi vull també canviar l'aparença del meu blog, així que aquest és el resultat. A alguns els agradarà a altres no, però a mi de moment m'agrada i em motiva el canviar de tant en tant d'imatge de blog. Aquesta vegada el títol del blog l'he fet més enfocat cap a la música, sempre he donat un to de música, però aquesta vegada més que mai. A l'esquerra hi ha una imatge passada pel photoshop meua amb un "pensament musical", a la dreta una imatge, també passada per aquesta aplicació, del gran Øystein Baadsvik. I com a fons té una tuba en una prespectiva des de baix que agafa el centre de la tuba, on està la maquinaria i on es posa la mà, i al final la campana que esta obirnt-se.

Diuen que a gustos colors, aquest és un poc el meu gust, i l'estil que vaig a portar fins que em canse d'aquest aparença, espere que tarde perquè canviar-ho tot de nou és prou feina. Per amenitzar un poc aquesta entrada us vaig a deixar una recopilació del millor de Padre de Familia, una sèria de dibuixos animats que em fascina.

José ja te la Medalla d'Honor de la Vila de Muro

2008-09-21T19:53:00.000+02:00

El divendres passat, dia 19, a Muro el músic, compositor i director José Rafael Pascual Vilaplana va rebre la Medalla d'Honor de la Vila de Muro, en un acte que va corregir l'anterior entrega d'aquesta medalla, ja que fa uns anys ja la va rebre pel govern d'aleshores sense que existira constancia d'un acord plenari previ. Ara les coses si que es van fer conforme marca el protocol, amb un ple extraordinari que va tindre lloc a les 20'30h del divendres passat i que va tindre com a únic punt de l'orde del dia la presa d'aquesta decisió. Inmediatament va ser imposada l'insigna acreditativa i després es va celebrar el fet amb la tipica "picaeta" al mateix ajuntament.

José Rafael és la segona persona que recibeix aquesta persona, encara que sense la fallada reglamentaria que ara es corregix seria la primera. L'altra persona de muro que va rebre la medalla va ser Juan García Iborra, també músic i director de la Orquesta Sinfònica d'Alacant. Vilaplana va rebre aquest honor del seu poble pel costant treball en favor de la Cultura de la seua localitat, i a més d'uns valuosos valors humans, però també pels mèrits de la seua carrera professional, que el dugueren a conseguir el premi al millor director jove, entre altres guardons que ha anat sumant durant la seua tragectòria professional, que la portat a orquestes en tot el món i a veure reconegudes les seues composicions en concursos.

Els Paralímpics marxen de Pequín

2008-09-17T18:35:00.000+02:00

Els representants de les diferents federacions esportives catalanes que han participat als Jocs Paralímpics que s'han celebrat a Pequín (Xina) des del 6 setembre han aconseguit 17 de les 58 medalles guanyades per l'equip paralímpic espanyol repartides en 2 d'or, 5 de plata i 10 de bronze. A l'última jornada de competició, com és costum, s'ha disputat la marató, prova on han participat quatre catalans; el barceloní José Antonio Castilla, que ha entrat en el lloc número 10 de la categoria T46, i els atletes en cadira de rodes, categoria T54, el granollerí Jordi Madera, el vilatortí Roger Puigbó i el manlleuenc Rafa Botello que han aconseguit els llocs 8, 9 i 11 respectivament.

L'or l'ha obtingut el nedador mallorquí resident a Barcelona Jesús Collado i el ciclista deficient visual de Borriana (Castelló) Crhistian Venge; la plata, l'atleta d'origen marroquí Abderahman Ait, la nedadora terrassenca Sarai Gascón, el ciclista barceloní Juanjo Méndez , el nedador també de Barcelona Jordi Gordillo i Christian Venge. Les medalles de bronze les han guanyat el manresà Ignacio Ávila, la mallorquina resident a Barcelona Esther Morales, el paretà Miguel Luque, la vendrellenca Déborah Font, Abderrahman Ait, Juanjo Méndez, l'olotí Xavi Porras, el badaloní Pedro Cordero i dues, l'atleta d'origen guineà Eva Ngui.

Avui també és la Diada Nacional de Catalunya

2008-09-11T16:28:00.001+02:00

L'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la caiguda de Barcelona després de mesos de setge en 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (amb el seu candidat, el futur Felip Vè) i els Austries (amb el arxiduc Carles) lluiten per tota Europa per la corona d'Espanya, on va tenir caràcter de guerra civil perquè n'hi ha partidaris dels dos candidats en tot el territori, encara que majorment concentrats els del Borbó al Regne de Castella i els de l'austríac a la Corona d'Aragó. Amb la victòria del Borbó, s'implanta un sistema polític uniforme, derogant-se els privilegis nobiliaris i els sistemes legals provinents dels diferents Regnes medievals que formaven Espanya. Per això, l'11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.

El Parlament de Catalunya, l'any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional de Catalunya. L'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia de 2006 declara: "Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne". L'article 8.3 estableix: "La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre".

Les entitats i els partits polítics tradicionalment fan ofrenes florals, tant a Barcelona com a la resta del Principat, als monuments de Rafael Casanova (1660-1743) que va morir 30 anys desprès en Sant Boi de Llobregat on va seguir exercint com a advocat, i Josep Moragues i Mas (1669-1715) que va ser executat pel delicte de rebel·lió. Les organitzacions i grups independentistes també presenten ofrenes al Fossar de les Moreres, on foren enterrats els defensors morts durant el setge de la ciutat. Al llarg del dia hi ha manifestacions, concerts i s'organitzen parades informatives amb un caire reivindicatiu o festiu. Molts ciutadans pengen banderes catalanes o estelades en llurs balcons. També es canta l'himne de Catalunya, Els Segadors.

Avui, 7 anys de la tragèdia...

2008-09-11T13:26:00.000+02:00

Avui, 11 de Setembre del 2008, fa 7 anys va ocorrer una gran tragèdia per al món, la mort de casi 3.000 persones a la mà de grups terroristes. Això va donar a pensar molt i molt als personatges que estan al davant de grans països, institucions, etc. Van veure que la seguretat als vols i a altres llocs no era la suficient, i a partir d'aquesta fet es va reforçar tota forma de seguretat en tots els llocs públics i també de privats. Els humans podem ser inteligents, genis... però també podem ser tot el contrari, i moltes vegades passa que fins que no ocorre alguna desgràcia la gent no es mou per possar mesures per a que no torne a passar. El 11-S va donar una gran llisó a les forces de seguretat de tot el món i als EEUU, per clavar-se en guerres on buscaven diners però tot en la vida no són diners, hi ha moltes vides per davant d'inocents, de gent civil que no té res a veure.

El matí de l'11 de Setembre de 2001, segons el govern dels Estats Units, 19 homes afiliats a l'organització terrorista Al-Qaida (entre els quals hi havia quatre pilots) van embarcar en quatre vols comercials de passatgers, van fer-se amb el control dels aparells i van estavellar-los deliberadament contra les Torres Bessones (2), el Pentàgon i el quart va caure en un camp a les afores de la ciutat de Shanksville, Pennsilvània en el comtat de Somerset. S'han confirmat 2.793 defuncions i resten 24 persones desaparegudes com a resultat d'aquests atacs.

L'estructura de construcció de les torres 1 i 2, tramats d'acer soldats a les bigues mestres, van ser els majors responsables de la forma en què les torres es van col·lapsar. La major part del pes de cada edifici descansava en les bigues centrals, on estaven les escales i ascensors. La resta del pes es distribuïa en el perímetre exterior. Encara que cada pis en si no suportava cap pes, queda clara la seva funció de mantenir dretes les columnes principals. L'infern deslligat dintre els edificis, pel combustible dels avions que es cremava així com els propis materials, va pujar la temperatura al grau d'exposar els suports de cada pis a temperatures que, si bé no arribarien a fondre'ls, els van afeblir a tal grau que ja no van poder suportar el pes dels pisos que sostenien. A mesura que els tramats de cada pis cedien, creixia de manera alarmant la pressió sobre el perímetre exterior i sobre la mateixa base central. Quan el pes de diverses desenes de pisos va ser prou fort, les columnes i bigues externes es van col·lapsar de manera explosiva derivant en el xoc dels pisos superiors contra els pisos inferiors, que van iniciar la reacció en cadena que va destruir cadascun dels pisos. Les torres havien suportat els xocs, la gent atrapada en els pisos superiors no podia escapar-se perquè s'havien destruït les vitals vies de fugida. A tanta altura i sense mitjans perquè els equips de rescat arribessin a temps, el foc va iniciar des de l'interior l'ensorrada dels colossos de ferro i formigó.