Des de setembre del 2006, en el Gran Premi d'Itàlia disputat en l'Autòdrom Nacional de Monza, Fernando Alonso no patia la ruptura d'un motor i ha hagut de ser en el seu Gran Premi en què li ha traït el propulsor, quan el cotxe havia millorat en altres aspectes.
En l'eixida, Fernando Alonso no podia amb el Ferrari de Felipe Massa i perdia una posició, però ni Raikkonen ni Massa, aconseguien anar-se amb facilitat, mentres l'espanyol controlava també sense problemes al britànic Lewis Hamilton (Mclaren-Mercedes). La primera sorpresa de la carrera va arribar després de la parada per a repostar de Fernando Alonso, en la volta setze, ja que només tres després feia el mateix Felipe Massa, la qual cosa indicava que l'espanyol no anava tan descarregat de gasolina com podia pensar-se després de la sessió de classificació i açò era un bon indicatiu per a la resta de la carrera.
En plena voràgine de parades per a repostar, en la volta 22, es produïa l'espectacular accident del finlandés Heikki Kovalainen (McLaren-Mercedes), a l'entrada de la corba Campsa, se li va trencar la suspensió davantera esquerra i Kovalainen es va encastar contra els pneumàtics de protecció i va ser necessària la intervenció d'una grua per a traure el cotxe i atendre el pilot.
L'accident en la seua mecànica va ser idèntic a què va patir la passada temporada en Nurburgring en la sessió de classificació Lewis Hamilton, al trencar-se en una corba ràpida la suspensió davantera de la roda de suport. L'impacte del pilot contra les proteccions es va produir a uns 250 Km/h i davant de la possible gravetat del mateix, es va neutralitzar la carrera. Una vegada tret d'entre les restes del cotxe i estés en la llitera, Kovalainen va alçar el dit polze dret, per a indicar que no tenia lesions greus i després de ser atés en la clínica del circuit va ser traslladat a un centre hospitalari, per a un examen més ampli.
Després de la primera tanda de parades, que es va cobrar una víctima per culpa d'eixida del cotxe de seguretat, el tancament del carrer de boxs i la necessitat imperiosa de repostar de l'alemany Nick Heidfeld (BMW), que va ser sancionat amb un pas pel carrer de boxs que va acabar per allunyar-lo dels punts, Fernando Alonso anava en quinta posició. Però en la volta 34, una després de complir-se la mitat de carrera, començava a eixir un fum blanc de la part posterior del Renault R28 d'Alonso, que s'apartava de la pista i aparcava el cotxe fora amb el motor trencat, per a desil·lusió dels 132.000 espectadors que havia acudit a veure el Gran Premi d'Espanya i a Fernando Alonso.
La resta de la carrera ja va tindre poca història, els Ferrari de Raikkonen i Massa, refermats en el primer lloc i per darrere Lewis Hamilton, tractant d'aconseguir a Massa per a inquietar-lo, però mai ho va aconseguir. Al final, Kimi Raikkonen complia amb el que ja és una tradició en este circuit, més que en cap altre del mundial, i per octau any consecutiu aconseguia imposar-se l'autor de la "pole", sumava la seua 17 victòria en un Gran Premi i augmentava el seu avantatge al front del mundial que ara és de nou punts sobre Hamilton.
Des de setembre del 2006, en el Gran Premi d'Itàlia disputat en l'Autòdrom Nacional de Monza, Fernando Alonso no patia la ruptura d'un motor i ha hagut de ser en el seu Gran Premi en què li ha traït el propulsor, quan el cotxe havia millorat en altres aspectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada