Spanish Brass Luur Metals & Steven Mead

Avui fa una setmana, Dilluns 18, es va fer un concert en el Palau de la Música de València que va ser fantàstic! El concert va estar interpretar a càrreg del grup de metalls Spanish Brass Luur Metalls amb la colaboració de Steven Mead (bombardiniste). El concert va tindre lloc a les 19:15 p.m. en el Palau, i en aquest concert els Spanish Brass & Steven Mead, van estrenar una obra d'En Jose Rafael Pascual Vilaplana anomenada Brass & Wines (que serà el títol del pròxim CD dels SBLM). Amb aquest article us pose el vídeo de l'obra de Vilaplana. L'obra està composta de tres parts:

• I Expectativa
• II Almoroig
• III Albir

Totes tres parts són noms de vins. Açò ocorre perquè l'encarrec de l'obra es dels Spanish Brass Lurr Metals i d'un patrocinador que està en el món dels vins. Ací us deixe dos vídeos; el primer l'obra de Jose, Brass & Wines; i el segon el senyor Steven Mead (del que parlaré proximament) fent de les seues.

Brass & Wines

(Per problemes tècnics (del vista) el posaré pròximament)


Steven Mead

(l'home abans d'aquest vídeo va fer més coses però no em va donar temps)

P.D:perdoneu la mala calitat dels vídeos però el que importa és el so.

Què és la música?

Mmmmm... bona pregunta. Què és la música?... Sons ben ordenats?... Una sèrie de notes amb sentit pròpi?... Què és?... Doncs, per a mi, la música és un sentiment que es porta a l'interior d'un mateix. La música ho és tot, sense ella no es podria fer casi res. No hi haurien festes... els anuncis serien aborrits... les pelicules no tindrien gràcia... els mitjans de comunicació pedrien interés... i jo... no seria res. Jo amb la música expresse els meus propis sentiments, puc donar a coneixer els meus sentiments sense parlar-ne. Puc transmetre tristesa, alegria, descontent, enuig, ràbia, felicitat, etc, etc, etc. També depent de l'obra a interpretar, hi ha d'obres més alegres que d'altres i també hi ha d'obres més tristes que d'altres, però el que si que és cert, és que l'elecció del sentiment a transmetre sols depent de l'autor (per l'estil de la seua obra i per les indicacions que faja) i també per l'intèrpret (pel seu gust).

Hi ha d'obres que deixen una amplia elecció dels sentimets que es poden transmetre, però les obres en les que l'autor indica les formes de transemetre emocions també poden ser un poc a gust del intèrpret. Per a això s'utilitza molt el Ad-Libitum o la cadença, que és un fragment de la peça on el músic pot optar per la seua pròpia interpretació, això si, seguint un poc el tema de l'obra.

La música és diversió, una profesió, és vida, un art,etc. Jo sense tal vegada no seria el mateix, i pot ser que no estiguera ara mateix escribint en un blog, i segur que no estaria parlant d'aquest art, d'aquest sentiment, d'aquesta devoció!

The Sir Aligator's

Ací us deixe uns vídeos de un grup que m'encanta, compost per quatre trombons, dos tubes i bateria. Es diuen...

The Sir Aligator's

Des de 1995 arriben amb els seus frescos arranjaments a un públic que mai havia escoltat als trombons i a les tubes. Han actuat en innombrables llocs i han comprovat el mateix: el plaer de veure gaudir a tan diversa gent amb la música dels seus trombons i tubes. En 1997 el grup va assistir com convidat al Congrés Mundial de Tubes "Verso il milennio" que es va celebrar en Riva digues Garda, (italia),on va actuar i es va donar a conèixer davant la gran majoria dels professionals de la tuba a nivell mundial.

Paral·lelament, SIR ALIGATOR'S treballa en altres espectacles que ajuden a divulgar la música i els seus instruments a tots els públics. És el cas del conte per a nens de Fernando Palacios: "Vaig tenir tuba per un tub" que es va estrenar amb gran èxit en el XIV Festival Internacional de Música Contemporània d'Alacant, i d'altres projectes com l'opera "Croco,un aligator a Nova York" de Elies Hernandis.

I feel good

California dreamin'aligator

Que nadie sepa mi sufrir