Pàgines

Frase per a recordar

"Ningú pot ser feliç si no s'aprecia a si mateix"
Rosseau

diumenge, 29 de juny del 2008

Festival Spanish Brass - Alzira

Aquest dimarts que ve, Dimarts 1 de Juliol, m'en vaig de curset en els Spanish Brass a Alzira. Aquest curset va del 1 de Juliol al 5 de Juliol, durant aquestos dies hi hauran classes individuals i colectives de cada especialització del quintet de metalls, però també hi haurà clases del quintet complet. Dins del Festival dels Spanish Brass es poden diferenciar 4 sub-apartats:

  • Cursos
  • Master Class
  • Tallers
  • Concerts
Programa d'Activitats
Del 1 al 5 de juliol s'impartiran diversos cursos d'instrument i música de càmera tant en la Casa de la Cultura com en els locals de la Societat Musical d’Alzira. Els cursos seran impartits pels següents professors:

· Trompeta:

- Benjamí Bru (Espanya), trompeta solista de l'Orquestra de RTVE.

- Ronald Romm (EEUU), trompeta solista internacional.

- Carlos Benetó i Juanjo Serna, membres del *Spanish Brass Luur Metalls.

· Trompa:

- Sören Hermansson (Suècia), solista internacional i ex- professor de trompa a la Universitat de Michigan.

- Ann Arbor (EEUU).

- Manolo Pérez, membre del Spanish Brass Luur Metalls.

· Trombó:

- Ian Bousfield (Anglaterra), trombó solista de la Viena Philharmonich Orchestra

- Carlos Gil (Espanya), professor de trombó del conservatori José Iturbi de València

- Inda Bonet, membre del Spanish Brass Luur Metalls.

· Tuba:

- Alan Baer (EEUU), tuba solista de la Nova York Philharmonic.

- Sergio Finca, membre del Spanish Brass Luur Metalls.

· Bombardí:

- Thomas Rüedi (Suïssa), solista internacional.

- Alberto Pons (Espanya), bombardí solista de la Banda Municipal de Madrid.

· Música de Càmera i Grup de Metalls:

- Jean- Pierre Mathez (Suïssa), director de Brass Bulletin i Editions BIM.


Els tallers es realitzaran en l'Auditori de la Casa de la Cultura i seran el de Tècnica Alexander impartit per Jordi Albert, professor de l'escola de Música “Vida i Moviemiento” de Ciutat de Mèxic i el de Yoga impartit per Andrés Quesada, director del Centro Espai Mon Sà de Picanya a València.

Pel que fa als concerts se celebraran en el claustre de la Casa de la Cultura. La programació és la següent:

- Dimarts 1 de juliol a les 22:15 h. Spanish Brass Luur Metalls i Steven Mead.

- Dimecres 2 de juliol a les 22:15 h. Concert de professors acompanyats al piano per Véronique Goudin.

- Dijous 3 de juliol:

*19:15 h. Concert de Joves Artistes amb Fabio Brum i David Pont.

*22.15 h. Auf dem Strom (Javier Bonet, Mª Eugenia Boix i Miriam Gómez- Morán).

- Divendres 4 de juliol:

*19:15 h. Feeling Brass Quinteto.

*22:15 h. Banda de la Societat Musical d’Alzira amb els solistes Alan Baer i Ian Bousfield.

*00:15 h. Jazz en el Festival amb la trompetista canadenca Ingrid Jensen i Joan Soler Trio.

- Dissabte 5 de juliol:

*19:15 h. Rumbau Grup de Metalls, dirigit per Bernat Ríos.

*22:15 h. Belgian Brass.

dimarts, 24 de juny del 2008

Se n'anem de fi de curs!

Demà, Dimecres 26, a les 5:00 de la matinada, els alumnes de 4t d'ESO se n'anem de viatge de fi de curs. Sols anem dos dies, anem el 25 i tornem el 26, perquè han hagut problemes en la gestió del viatge i la falta de professorat ens ha dificultat un poc el viatge que nosaltres voliem fer. Però així i tot, al final em conseguit organitzat una espècie d'excurció-viatge en la que s'ho passarem d'allò més bé.

Com ja he dit, ixirem del poble a les 5 del matí del dia 25 en direcció a Salou. Arribarem al Delta de l'Ebre on pel matí realitzarem MULTIAVENTURA ACUÀTICA durant tres hores, en les que es divertirem amb acitivitats com: Kayak, banana, donuts, esquí acuàtic i "cama" elàstica amb salts d'aigua. Després esmorzarem en el restaurant del Delta. Per la tarda realitzarem la MULTIAVENTURA TERRESTRE que consiteix en: Quads, escalada, tir amb arc, ponts tibetans i tirolina. Dispondrem de 45 minuts en cada activitat. Al finalitzar trasllat a Cambrils i acomodació en les habitacions de l'hotel, i després a sopar en el mateix hotel.

El Dijous 26 començarem esmorzan en l'hotel, i després amb l'autobús cap a PORT AVENTURA. Allí tindrem dia lliure per a visitar el parc temàtic, disfrutant de les seues atraccions i veure els espectacles que ens ofereixen en les distintes zones o països imaginaris del parc. A l'hora acordada agafarem el camí de tornada cap a Bocairent.

Ho passarem d'allò més bé!!

dilluns, 23 de juny del 2008

Vocabulari per als "madrileños".

Ara que ve l'estiuet, a les nostres terres vindran molts turistes i entre aquets turistes vindran molts de Madrid, per això els faré un favor i els posaré al blog un vocabulari que em van passar fa un temps. Animeu-se un poc la vista.


"Estimados turistas madrileños:

Con el presente escrito esperamos poder prestarles un servicio de traducción de vocabulario y expresiones útiles valencianas que pueden escuchar durante sus placenteras vacaciones en esta nuestra Comunitat valenciana. Esperamos que les sea de interés.

Conselleria de Turismo, urbanismo y gilipollismo de la Barbaridad Valenciana.



VOCABULARIO VALENCIÀ-CASTELLANO

IEEE! : hola.
AU: Adiós
MONE / NEMON: vámonos.
MECAGüEN-LA FIGATATIA : Discrepo de su
opinión, estoy bastante en desacuerdo / Saludo a un conocido que hace tiempo que no ve.
ME CAGUE'N LA MARE QUE L'HA PARIT: discrepo con su punto de vista, y/o con la acción (muchas veces relcionada con la conducción) que acaba de realizar.
VES A FER LA MÀ: Aleje su sombrilla un poco de mi toalla que me hace sombra, gracias.
IEEEEEEEP FILL DE PUTA, A ON VAS?: saludo a un conocido
NEM A FER-MO'N UNA: Nos vamos a tomar una cervecita
XE, SERà PER DINERS COLLONS: Variante de 'xe, això ho pague jo'.
A RAS DE FIGA: Minifalda
'RINXOPARRúS: Falda aún más pequeña que la minifalda
PER COLLONS: Necesariamente, por necesidad.
VES I GITA'T: no digas tonterias.
SI LA VISTA NO M´ANGANYA, PORTE UNA BONA CASTANYA: referente al estado de embriaguez
NYàS! : cuando le das algo a alguien (emplear la expresión mientras se lo dais)
MESINFOT: no me importa demasiado
MENINFOTS: Habitantes de la terreta, nativos.
SANGONERETA: chupa tintas, tragón
AMOLLAR: Soltar donde se pueda, dejar caer.
FIGAMOLLA: Llorona
PANFIGOL: Persona tranquila
SUMBALI: Echar a correr / pegarle a alguien.
LLUNY : lejos
MOLT LLUNY : muy lejos
A FER LA Mà: muy muy lejos
AGOSAES, 'GONIA QUE DONES!: No acaba de caerme bien usted.
T'AGüELA QUAN PIXA FA CLOTET?: Ya vale con el cachondeo, gracias.
PIXES ALT I FAS CLOTET: Alto de miras
LA FIGA TA TIA ROSSEGA KIKOS: La hermana de tu madre tiene mal humor.
TINC EL PIU ENCéS EN FLAMES: Cariño, esta noche vamos a tener relaciones.
TIRA MéS QUE UN PèL DE FIGA Q' UNA
MAROMA D'BARCO: lo que consigue una mujer no lo consigue nadie
FARDATXO / SARVATXO: bicho grande
VALENCIANOTA: mujer que le gusta todo lo relacionado con Valencia.
AMARRA EL PONIIIII / AGARRA L'ANIMAL DEL MORRO: tranquilizateeeee!
VAIG COM CAGALLó PER SEQUIA: Ir sin rumbo fijo.
ALçA EL RABO, PERDIGOT: Espavílate, vamos.
SI T´ARREE UNA NYESPLA VORàS: Amenaza
AGARRA'T QUE VE (CURVA): La vamos a liar
Açò ES MEL DE ROMER: Que es muy bueno-bonito
A CAGAR A L'HORT: Vete, fuera de aquí.
AMAGEU-SE LES CARTERES: Llegada de alguien inesperado
ME CAGUEN (DEU/ DÉNIA/ LA MERDA / LA FIGUERETA / L'HÒSTIA): Expresión de multiples aplicaciones según estado de ánimo.
LA MARE QUE VA...: Exclamación
CAP DE SURO: Cabezón, tonto, bobalicón
LA FIGA EM FA PALMES: Guapo, me gustas.
HI HA MéS DIES QUE LLONGANISES: Aún queda tiempo
VAS A LA MAR I NO TROBES AIGUA: Despistado
Xè! VES I TOCA'T EL COLLONS: Hágame el favor de no molestar.
ANIMAL DE SÈQUIA: Bruto
COM SI CAGARES, PERÒ PA CA DINS: eso es una tonteria//imposible
XE, DE VERES, COM SI MENJARES PERES I LES CAGARES SENCERES: de verdad de la buena
AIXó ES BUFAR EN CALDO GELAT: no tiene usted nada que hacer en el asunto
TAPEROT: Tonto
ME CAGUE EN LA MARE QUEM VA PARIR: Caramba!
AH! REDEU: Madre mía
Xé QUE Bò: Me gusta.
AÇÒ ES MASSA,TU: qué barbaridad
Tú NI TENS VERGONYA NI L'HA CONEIXES: Es usted un poco madrileño, caramba.
Xè, TIRA I VES A FER LA Mà!!: Vuélvase usted a Madrid, gracias.
NI XIXA NI LLIMONà: no servir para nada o poca cosa
TINDRE POCA ESPENTA: no tener iniciativa
TOT PER L'AIRE: Caracoles!! Caramba!
TIRALIIII: Continue usted
JUGA, JUGA I VORáS...: Aplicable a multitud de situciones, sule terminar con 'L'hòstia que t´emportes'
COLLONS: Testículos. Generalmente se usa para todo, al comenzar o terminar la frase puede variar el significado de la misma.
MENGES MéS QUE EL TIO SANGONERA (QUE VA MORIR DE UNA FARTERA): Come usted mucho.
A MANTA! : en cantidad...
BORINOT: Torpe, bruto.
AU CACAU: Hasta luego Lucas
EIXE ES UN SANGUANGO: ese es un madrileño desgraciado
SI TE PEGUE UNA BORINÀ ET REVENTE COM UNA MAGRANA : ¿Puede usted dejar de molestarme?
MA QUEEE ERES..., MA' QUEEEE T'AGRà..: Hay que ver, hay que ver...(expresión de reproche)
HA PEGAT UN ESCLAFLIT : ha explotado.
FUIG DEL MIG HòSTIAAAA: apartate por favor...
QUINA FOTRACá: Caramba, cuanta cantidad
XEEE VAAA, Xè : venga, va
DE MADRID TENIA QUE SER, SERÀ FILL DE PUTA...: ....si oyes esto mejor sal corriendo."

Good summer!!

diumenge, 15 de juny del 2008

Martes y 13

"Martes y trece" va ser un trio humorístic espanyol format per Josema Yuste, Millán Salcedo i Fernando Comte que ha marcat una època en la història de l'humor a Espanya. El seu estil es caracteritza pels seus gags esperpèntics sobre la vida quotidiana i les caricatures de personatges famosos. El trio va fer la seua primera actuació en la televisió en 1978 en un programa de José María Íñigo, i a causa del seu èxit van repetir quatre vegades més. Fernando Comte deixa el grup en 1984 per a dedicar-se al teatre, però Josema Yuste i Millán Salcedo continuen actuant com a "Martes y trece" fins a 1998, any en què representen la seua última actuació en el programa especial de fi d'any de TVE titulat "Adós" realitzat per José María Farguas en què breument també va actuar Fernando Comte.

Orígens

Millán i Fernando van coincidir en el servici militar a Santander (Cantàbria), on ja muntaven els seus breus "actuacions" entre els companys. Posteriorment coneixen a Josema en l'Escola d'Art Dramàtic a Madrid i li proposen la idea de formar un grup còmic.

Difusió

El bot a la televisió va ser el que els va encimbellar, des de certs programes especials per a fi d'any. A través de curts basats en personatges públics, caricaturitzaven amb estil propi les escenes habituals de la televisió i ràdio. El més famós va ser el del pastisset de Móstoles, recreació de la telefonada d'una oient al programa de ràdio "Encarna de Nit", on a través de diferents canvis d'informació la conversació es feia cada vegada més delirant, patint-la la locutora, Encarna Sánchez, que arriba a perdre els nervis. Van ser les seues primeres intervencions en programes de Nit de cap d'Any, en 1985, encara que abans havien aparegut en altres programes (Aplaudiment). En 1988 van ser els presentadors d'Hola, hola 89!

Posteriorment van arribar més especials de Nit de cap d'Any, escrits i dirigits per ells mateixos, que des de 1989 fins a la dissolució del grup en 1997 (excepte en 1993, substituïts per Cruz i Rajada) van omplir de rialles els moments finals de l'any, previs a les campanades de la Porta del Sol (que en 1991 i 1992 també van presentar ells mateixos): A per raïm (1989), Venga el 91! (1990), El 92 cava amb tot (1991), Dimarts i 13 en directe (1992), Fixa't! (1994), A Betlem pastors (1995), Emissió Impossible (1996) i Adós (1997).

D'altra banda, van participar en diverses pel·lícules de Cine: "Martes y trece: ni te cases ni te embarques", “La loca historia de los 3 mosqueteros”, "Aquí huele a muerto" y "El robobo de la jojoya".


Empanadilla de mostoles



Maricon!!!




Ella no quería, oiga


dimecres, 4 de juny del 2008

Va d'humor...

TRICICLE EN 100 PARAULES
Joan Gracia, Paco Mir i Carles Sans són TRICICLE des de 1979; gairebé 30 anys sense baixar dels escenaris per interpretar arreu del món set obres teatrals (MANICOMIC, EXIT, SLASTIC, TERRIFIC, ENTRETRES, SIT I GARRICK) que han estat vistos per milions de persones. Entre muntatge i muntatge també han deixat la seva empremta en altres camps del show business com sèries de televisió, guions per a dibuixos animats, campanyes de publicitat, adaptacions d’òpera, cinema, produccions teatrals, olimpíades (bé, tan sols una) i fins i tot programes de ràdio. La seva última producció teatral és GARRICK i es va estrenar a EL EJIDO a finals de maig del 2007.

TRICICLE. ELS ORÍGENS
Amb una ansietat pròpia de la joventut, funden la companyia abans d’acabar l’Institut i comencen a actuar a El Llantiol –un café teatre que es nodreix de l’ebullició escènica de la ciutat, on posen a prova tot allò que aprenen a l’Institut, o absorveixen en qualsevol dels espectacles que fagociten constantment.

A El Llantiol, per la necessitat de cridar l’atenció a un públic que té tendència a distreure’s, aprenen intuïtivament a omplir les seves històries de GAGS per provocar un riure constant que enganxi els espectadors.

El 1982, per carambola o per xamba, els proposen ocupar la SALA VILLARROEL durant quatre dies. En una setmana reuneixen els millors esquetxos que tenen, creen el personatge d’un presentador que farà de fil conductor i estrenen MANICOMIC, que a finals d’any suposarà el seu primer èxit i els primers cartells de NO HI HA LOCALITATS. Una aparició al programa UN, DOS, TRES multiplica una popularitat que ja no els ha abandonat.

La base del seu treball se centra en el teatre, on han creat set obres –MANICOMIC, EXIT, SLASTIC, TERRIFIC, ENTRETRES, SIT i GARRICK que poden semblar poques si no es té en compte que la vida mínima de cadascuna d’elles és de quatre anys.


LA TÈCNICA DEL GAG
“LA UNITAT MÍNIMA DE L’HUMOR”, segons la seva pròpia definició, és la base de la seva tècnica dramàtica. Qualsevol de les seves històries està farcida de gags fins a obtenir una impossible mitjana d’UN GAG CADA DEU SEGONS.

Els seus espectacles mai es donen per finalitzats; sempre estan buscant noves possibilitats d’introduir-hi gags nous, encara que NO TOT VAL, TRICICLE es caracteritza per un humor que fuig sempre del mal gust.


LES CARACTERÍSTIQUES
El TRICICLE es va allunyar des d’un principi de les tècniques de mim convencionals i va optar per un estil d’interpretació “naturalista” basat en els gests quotidians; el que ells anomenen TEATRE D’ACCIÓ, comparant-ho amb el cinema d’acció on moltes vegades els protagonistes no tenen res a dir-se i simplement “accionen”.
El seu estil es caracteritza principalment pel dinamisme, per les escenes curtes, els freqüents canvis de personatges, les onomatopeies naturals (i alguna parauleta de tant en tant), l’ús dramàtic dels elements escenogràfics, els girs surrealistes i les sorpreses constants.
El seu concepte és que el públic surti del teatre sense adonar-se que ha assistit a un espectacle sense paraules. No hi ha res pitjor que sentir en algun moment de la funció: “I per què no parlen?”¨

HUMOR “TINTIN”
O més enllà!, ja que HERGÉ assegurava tenir un públic de 9 a 99 anys, i el del TRICICLE abasta un sector més ampli: de 2 a 120 anys.
TRICICLE té un públic de totes les edats, de totes les capes socials, de tot tipus d’ideologies, de tot tipus de cultures... perquè tan sols pretén (tan sols?) fer riure, arribar al cor de tot espectador, aquell racó on encara batega l’esperit infantil que li permetrà compartir les absurdes històries que els proposen des de l’escenari. L’èxit de TRICICLE resideix a convertir els espectadors en nens; els qui volen tornar a ser-ho, és clar, que hi ha gent molt rara.

ELS TEMES
El material bàsic es basa en l‘observació de la vida quotidiana, en concret dels problemes que sorgeixen a la vida quotidiana; unes vegades simplement els imiten, d’altres els exageren i moltes els prenen com a base per a crear mons surrealistes.
TRICICLE sempre ha intentat no repetir-se, evolucionar, buscar nous camins dins de la limitació autoimposada que els suposa el fet de no poder parlar. El gran repte: la gent va a veure un artista per la seva trajectòria, però, al mateix temps, no vol que es repeteixi.
Un dels problemes del TRICICLE és trobar un tema que pugui ser representat sense necessitat de parlar; encara que a ENTRETRES, filant encara més prim, van aconseguir parodiar una telecomèdia en silenci.
El seu humor és atemporal i sense referències a l’actualitat, fet que permet que els seus vídeos es comercialitzin per tot el món i puguin ser remesos constantment.
De totes maneres, sigui quina sigui la temàtica escollida, la finalitat de TRICICLE ha estat sempre fer riure; i com més, millor. En lletres majúscules, FER RIURE, una activitat sempre menyspreada que, no obstant això, no té preu.


TRICICLE PER TOT ARREU. LES ACTIVITATS PARAL•LELES.

Pràcticament, TRICICLE és present en totes les facetes del món de l’espectacle. L’única en la qual no ha entrat (i des d’aquí deixem la porta oberta) és en la creació de videojocs. Han protagonitzat dues sèries de televisió (TRES ESTRELLES I CHOOOF!!!), n’han produït unes altres sis (DINAMITA, TRILITA i TELETIPOS), han dirigit una pel•lícula (PALACE), han adaptat òpera per a nens (BARBERO DE SEVILLA), han escrit guions per a dibuixos animats (COBI), han protagonitzat diverses campanyes de publicitat (AIRTEL, FORD, TOYOTA), han aparegut a macroesdeveniments esportius (OLIMPÍADES DE BARCELONA) i, fins i tot, han donat a conèixer la seva veu en programes de ràdio (RÀDIO SITGES i CATALUNYA RÀDIO).
Sense donar personalment la cara, han organitzat un premi de textos teatrals d’humor (PER HUMOR A L’ART), han creat microsèries de televisió per al Canal Plus, han organitzat esdeveniments o actes de tot tipus i han produït nombrosos espectacles de teatre.

Sanitarios trucho




Slastic




Bicicleta