Pàgines

Frase per a recordar

"Ningú pot ser feliç si no s'aprecia a si mateix"
Rosseau

diumenge, 27 de gener del 2008

Com està el món!!!

Un conductor demanda per danys en el seu cotxe als pares d'un jove al que va matar


Un conductor ha demandat per danys en el seu cotxe als pares d'un jove de 17 anys a qui va atropellar i va matar quan anava amb bicicleta en un accident de tràfic ocorregut a l'agost de 2004 en Castañares de Rioja. L'accident va ocórrer el 26 d'agost de 2004 quan el jove Enaitz Iriondo Trinitat, natural de Durango (Biscaia), després de passar la vesprada amb els seus amics, tornava amb bicicleta al camping de Castañares de Rioja, on estava de vacances amb els seus pares, Antonio i Rosa.

Segons els informes pericials, el cotxe circulava a 173,90 km/h en una carretera on la velocitat màxima permesa és de 90 i haguera donat una taxa d'alcohol superior a l'establida. Donada la velocitat del cotxe, l'impacte va ser tan brutal que el cos del jove va ser llançat a més de 18 metres d'altura, sobrepassant la llum dels fanals que estaven situades en aquesta carretera, segons relata la mare, Rosa Trinitat.

Tres anys i mig més tard el conductor reclama a la família del jove mort el pagament dels desperfectes produïts en el seu cotxe per l'atropellament (14.000 euros), a més de 6.000 euros pel lloguer d'altre cotxe per a treballar, segons la informació que publiquen diversos mitjans. El judici tindrà lloc dimecres que ve, dia 30 de gener, en el Jutjat nombre 1 d'Haro (La Rioja).


Vegeu vosaltres normal que després de matar a un xic de 17 anys amb excés de velocitat i d'alcohol, el conductor denuncie a la familia del xic mort per haver-li abonyat el cotxe? Però en quin món vivim? En què tindria que estar pensant el conductor? Jo crec que el conductor té que ser un home sense conciència i sense dos dits de front. I com té que estar la familia que després de 3 anys d'angoixa el assassí del seu fill els denuncie perquè el seu fill va abonyar el cotxe? Doncs, destrosada supose.

I que n'opineu vosaltres? Penseu que el conductor ha actuat bé? No, veritat?

diumenge, 13 de gener del 2008

La pèsima Cultura Musical a Espanya!

Per a la major part de la gent la cultura musical no forma part de el que s'enten per cultura. Però si pensem en la nostra cultura tot duu música, desde les festes de moros i cristians fins a els anuncis de televisió! Avui en dia una cosa sense música no es considera com a bona cosa, però ningú veu que la música és essencial!

Em dic la, ja repetida, frase quan parle del que vull fer en un futur... "Jo vull estudiar la carrera de música" i em responen... "¿i que més?". Després del gran esforç que estic fent per conseguir això em diuen que apart de música que qué vull estudiar per formarme! Com si fora poc!

Però aquest menyspreci a la múscia està representat en les ensenyanses generals, colegis, instituts i universitats. El més clar exemple de la dolenta cultura musical que ens envolta la tenim en la identificació dels instruments musicals. Per a la majoria la gent sols existeixen 5 instruments. Existeixen violins, pianos, tompetes, trombons i tambors. Els altres insturments o són invisibles o no existeixen. És així de dur, però és la cultura musical que tenim a espanya.

Repetisc que el que la gent no distingueixi un saxo d'una tuba no és culpa dels conservatoris, la seua competència a priori no és eixa. La culpa està en el sistema educatiu de colegis, instituts i universitats. Y si a tot açò li sumes que es vol abolir la matèria de música del Batxillerat d'Humanitats i Ciències Socials per a tota Espanya. I ací en l'istitut jo he triat en 4t d'eso l'opció de Matematiques B i Fisica i Química (ciencies), i perquè no puc anar a música? Per que sols van a música els de les Matemàtiques A ("les facils") i nosaltres no podem anar mentre que si que anem a Fisica? Així estan llevan-li importància i dificultat a l'assignatura. Perqué jo també tinc el dret de que em donen música!!

Bé, i vosaltres que n'opineu?

divendres, 11 de gener del 2008

"De Jiguaní a Bocairent"

Sí, heu llegit bé, "De Jiguaní a Bocairent"!! És una obra per a tuba solista i banda feta per Norma Milanés Moreno. Aquesta obra porta una dedicació... "Dedicado a Sergi Vañó Peidro y a su Maestro Javier Molina Calatayud". Sí, porta el meu nom la dedicació, Norman a fet una obra del més completa per a tuba i banda i ens la deticat als dos, i li done un milió de gràcies!

Quan he dit això de una obra completa, em referia que té desde un moviment lent fins a un moviment de jazz que disposa al interprete la possiblitat de improvisar! També passa per una conga i un bolero, i un tema amb les seues diferents variacions. L'obra disposa al intèrpret d'una gran varietat de ritmes i melodies en el que el tubista solista pot donar a conèixer les seus habilitats i deixar bocabadat al públic.

Per a mi és tot un orgull que em dediquen una obra i sobretot amb el "maestro" peris! Des de ací vull donar les gràcies a Milanés i també a Javi per haver-me ajudat a creixer com a tubista i música que sóc!! Gràcies i espere poder tocar-la quan abans millor, però per això em fan falta hores i hores.

divendres, 4 de gener del 2008

La tuba... la meua eïna...

La tuba per a mi és el meu instrument, la meua ferramenta, és més que un objecte. Amb la tuba expresse diferents sentiments amb la música que interprete. Amb la tuba ho oblides tot, et concentres i vius per la música, et diverteixes i creixeixes amb ella. La projecció que es pot fer és bastant àmplia, però per a mi sempre té dos eixos fundamentals; un, felicitat, i l'altre, aprenentage. Amb la felicitat em fusione amb la música i la tuba i som sols un, i d'eixa forma m'ho passe meravellosament bé. I amb l'aprenentage, apart de passar-m'ho molt bé, em forme com a músic i tubista, que vuic ser en un futur.

En general la tuba i jo som un, però sempre sense oblidar els amics i la familia. També per la tuba he fet moltes noves amistats i m'obric nou món. Amistats al conservatoris, a altres pobles quan vas a tocar per ahí, a altres bandes, etc. Finalment vull deixar clar que la tuba no és sols un instrument d'acompanyament, sinò que també és un instrument solista i pot fer grans concerts com aquests (i com el que vaig fer jo de solista amb la banda Jove, de tuba i banda, Bombastic Bombardon):

Tuba solo Carnival in Venice


...el final és brutal!
Czardas - tuba solo full version (baadsvik)


...sense paraules...

PD: pròximament parlaré d'aquest tubista que ix en els vídeos.

La tuba, versió enciclopèdia:

La tuba és un instrument de vent-metall constituït per un tub de més de tres metres de llarg, normalment de coure, blegat sobre ell mateix i amb perforació cònica, perforació que es fa especialment ampla cap a la part del pavelló.

L'embocadura de les tubes té forma de copa i dins les dificultats que presenten els instruments de metall en l'emissió del so, les tubes potser són els que ho fan amb més facilitat, fet que els proporciona una agilitat superior a la d'altres instruments de la família que en certa manera compensa la gran quantitat d'aire que requereixen.

La tuba és un instrument que incorpora pistons i a causa del seu volum es toca assegut. Les seves característiques, en part coincidents amb les trompes, relacionen l'origen comú d'ambdós grups d'instruments. Tant les trompes com les tubes constitueixen al llarg de la història un conjunt d'instruments molt variat, però, la tuba, tal i com la coneixem actualment, va ser un instrument creat cap a mitjans del segle XIX com a baix de la família dels metalls, fruit tant dels avenços industrials i tècnics pel que fa a la construcció d'instruments, com a les necessitats que imposaven les noves tendències i gustos musicals.

D'entre els diferents tipus de tubes, l'extensió dels instruments més utilitzats a les orquestres és:

La funció de les tubes a l'orquestra sovint es reserva a fer de baix dels trombons, essent un instrument poc utilitzat com a solista.

També és durant el segle XIX que es construeixen els sausofons, instruments de la mateixa sonoritat i tècnica que les tubes, però pensats per a ser tocats bàsicament en bandes, motiu pel qual el seu cos envolta el del músic, que així pot tocar dret o bé caminant.

Cal mencionar també la tuba wagneriana, una mena de tuba-trompa (també se la coneix per aquest nom), construïda expressament en el mateix segle XIX per a la Tetralogia de Wagner. És un instrument amb embocadura de trompa que també incorpora vàlvules i té una sonoritat més solemne que la tuba orquestral.

dimarts, 1 de gener del 2008

Nou any!! Any 2008!!

Feliç any 2008!! Quantes vegades heu dit aquesta frase i quantes vegades us l'han dit? Moltes, veritat? I quantes vegades us ho han dit de tot cor? Poques, veritat? Doncs, a eixes persones que ho diguen de tot cor són les que verdaderament t'importent. És clar que tots els que t'ho diuen no t'aprecien, però si que et coneixen, que ja és molt. Així que sigau concients de que tota la gent que ens envolta i ens aprècia és una de les coses més importants que pugam fer crèixer aquest nou any.

Un altre tema, són els propòsits. Sí, eixa cosa que tots diem però que a l'hora de la veritat no ho cumplim, ja siga per la societat, per força de voluntat o pel que siga... Bé, jo personalment vull canviar, ser més persona, ser més amic dels meus amic i amigues, pensar en cada moment del present amb les conseqüències que puga portar el futur,etc. Pense ser més humil i a l'hora més extrovertit. I com a propòsit final, vull continuar forman-me com a persona i com a tubista. Vull i faré coses per suparar-me a mi mateixa, com a final de curs que em presentaré al concurs de tubes d' Altea. Aquest concurs és una meta que em propose per a poder superar-me amb el treball de cada dia i amb el que busque sempre que toque...passarmeu molt bé amb allò que m'agrada tant... la música!

Espere que aquest any siga igual o millor que aquest 2007, que està clar que han hagut imprevistos, però també han hagut coses que no pense oblidar mai... amics, familia, música...

Per últim espere que el món canvie per a bé i que la carta que vaig expossar fa uns dies es cumplisca!

Feliç any 2008 i salut i felicitat per a tots!!