Pàgines

Frase per a recordar

"Ningú pot ser feliç si no s'aprecia a si mateix"
Rosseau

dissabte, 27 de desembre del 2008

Música Animada

Alguna vegada que altra ja he posat algun vídeo d'animacions musicals. Navegant per internet he vist que d'estaca una companyia en aquest sector, Animusic. Ja que estem en nadal, i la festa la relacionem en la música, i com estem en el món d'internet i de la informàtica, us parlaré d'aquesta companyia:

Animusic és una companyia de creació de contingut, que es centra exclusivament en l'equip d'animació de la música. Estan essencialment en crear contingut original, tals com el seu "vídeo de l¡àlbum" DVD, però també han produït animacions per als clients corporatius tals com HP, Disney, i Texas Instruments.

Tant els seus gràfics, com la música, són totalment sintetitzats digitalment. Ells "inventen" imaginaris virtuals mitjançant la creació d'instruments gràfics d'ordinador dels models d'objectes que apreixen per crear el so de la corresponent pista de música sintetitzada. Gamma d'instruments virtuals que recorda els instruments actualment existents en general.

L'animació d'elements gràfics instrumentals es genera automàticament dins del seu programari propi anomentat Animusic|estudi. La seua tècnica és analítica i la not de base (en lloc de ser reactiva i so-based). El seu programari intern segueix continuament interactiu en temps real a l'aplicació, però el seu enfocament segueix sent el contingut pre-renderitzats (per exemple, DVD) en lloc d'aplicacions interactives com jocs de vídeo.

Fins a la data, de totes maneres...

Per acabar, us pose uns exemples de vídeos per a que vejau el gran treball d'aquesta companyia que s'ho curren moltíssim:







PS: acabeu el any en bon peu!! I no oblideu la música, que és vida...

dimarts, 23 de desembre del 2008

Bones festes!

Aquets dies he començat amb les "vacances" de la millor forma, amb els amics. He posat vacances entre cometes perquè realment les vacances són en estiu, aquestes setmanes és igual que sempre però sense anar a l'istitut, perquè tenim feina igual per a fer. Això si, encara que no són realment vacances, si que estem desfent la rutina i fem coses que no fem de normal. Jo aquets nadals estic començant-los amb els amics, i s'ho hem muntat molt bé per aquestes festes, així que enguany en Nadal, amics (sense oblidar la familia).

Avui us pose un vídeo sobre un trío de músics que fan música en qualsevol cosa, de forma que pareix que siga alguna cosa nova per a ells, i pareixen un poc frikis, però val la pena. Si voleu veure altres vídeos d'aquest peculiar grup clikeu ací.



PS: Bon Nadal i millor any nou!!

dilluns, 15 de desembre del 2008

Salvem la Valleta!

Les grans obres públiques, com les autovies, tenen un impacte enorme i fan de barreres ecològiques entre ecosistemes. El Parc Natural de la Serra de Mariola i el Paisatge Protegit de la Solana del Benicadell estan connectats gràcies al riu d’Agres, i aquest fa de corredor biològic entre els dos paratges. Les nostres terres són muntanyoses, amb rius transparents i boscos mediterranis autèntics. L'agricultura minifundista és la nostra identitat. Aquesta ha sigut, i encara és, el motor econòmic i vertebrador de la Valleta.

L'autovia Villena-Muro pretén unir aquests dos punts amb una via de quatre carrils, seguint longitudinalment el curs natural del riu d’Agres. Aquest projecte és part d'un de molt més gran: connectar Madrid amb Benidorm.

La Valleta d'Agres i els pobles que la conformen són rics per naturalesa, rics en patrimoni natural i cultural, i la prova la tenim amb el santuari de la Mare de Déu d'Agres, les Caves, les Covetes dels Moros, la via del Xitxarra, la torre d'Agres, l'Estret, la penya del Frare i un considerable etcètera. Aquests són monuments d'importància històrica, arquitectònica i natural, monuments que els nostres avantpassats ens han deixat i que nosaltres estem obligats a tindre'n cura i mimar perquè les nostres futures generacions puguen gaudir-los com els hem gaudit nosaltres.

Els fruits que ixen de les nostres terres són sans, bons i justos. Som unes terres reconegudes pels nostres productes, per la qualitat que oferim. Si deixem que ens lleven això, estem deixant que ens lleven la nostra identitat. Volem mirar cap al futur, sí, però de manera sostenible.

Aquests pobles que conformen la Valleta tenen un tren que dia a dia veu com passa el temps i cap administració no fa res per millorar-ne l'estat, per donar-li un rendiment ni per fer-lo fort i efectiu, per què? Pensem que el tren Xàtiva-Alcoi pot ser molt més beneficiós si es fan les millores que tants anys fa que es demanen. Autovia i tren formen les dues cares d'una mateixa moneda: quin model de desenvolupament i de relació amb el medi volem? Quines són les inversions que les nostres comarques i els nostres pobles necessiten?

L’agricultura amb una autovia com aquesta tendirà cap a la desaparició, l’ocupació de les millors terres de cultiu per l’autovia provocarà la fracturació del paisatge, la tendència cap al no-localisme i perdrà part de la identitat de la nostra cultura minifundista.

La plataforma SALVEM LA VALLETA: NO A L’AUTOVIA VILLENA-MURO vol mostrar amb aquest manifest la indignació cap a les administracions que volen construir el nostre futur sense comptar amb les persones que viuen i treballen en aquestes comarques. Demanem informació correcta i suficient sobre el projecte, el seu replantejament, la retirada i la seua substitució per una adequació de la carretera actual, i la inversió de recursos, no en actuacions com aquesta, sinó en millorar la qualitat de vida dels nostres pobles en aspectes com la sanitat, l'educació i serveis de tot tipus.

Volem prosperar, però des de la realitat de les nostres comarques. Volem estar comunicats però no de qualsevol manera. Volem mirar cap al futur, ser punt d’arribada.


VOLEM SER PUNT D’ARRIBADA, NO UN LLOC DE PAS!!!

diumenge, 14 de desembre del 2008

El Barça mata al Madrid (2-0)

Cadenaser:

Gol de Messi (2-0) con la zurda. A pase de Henry. Estaba dentro del área grande.


dissabte, 13 de desembre del 2008

Avui Xavi Castillo!

DISSABTE 13 DE DESEMBRE
- A les 20,00 h al Teatre: ‘Canvi Climàtic’ de Xavi Castillo. Lloc: Teatre Avenida.. Preu: 4 €


Xavi a Alcoi




dilluns, 8 de desembre del 2008

Stop Bolonya!

El pla que no convenç a ningú

Aquest pla esta fent historia per tots els costat i que estan disposats algun polítics a implantar algo que no convenç a ningú.
Per que tot el mon calla? si a tots els estudiants afecta? per que volen fer un pla ple de coses sense cap sentit? si la gran majoria esta en contra per que segueix avant? per que cap mitja de comunicació dona importància o molt poca aquest pla, un pla que pot canviar el ensenyament universitari i pot fer mes gran si cap el fracas estudiantil? Per que tinc que pagar per poder estudiar? Per que ningú fa cas al moviment estudiantil ara que es mou mes que mai? moltes preguntes mes que son difícils de contestar...


Bé jo puc estar escrivint aso per que hui a Ontinyent aquest pla a fet una xicoteta historia i es que al convent d'alli que es un collegi concertat em organitzat baga contra aquest pla, no seria noticia rellevant si nos fos per que allí mai habien organitzat cap des de els mes de 100 anys que te el collegi però per aquest plan val la pena, la veritat es que no a sigut fàcil ja que an posat tot el possible per a que hui no es fera la baga, llevan el dret als interns però la afluència a classe a sigut mínima.

Així que ara ja podem dir que estem davant una de les revolucions estudiantils mes gran per tots els costats contra un pla que interessa a molta poca gent i que els polítics posem totes les seues forces per a que tot lo que pugam fer els estudiants que no vaja avant i intenten callar la nostra veu per tots els costats i com no per els mitjans de comunicació, però? no estan per informar mos? la veritat que mols d'ells estan per informar de lo que ells volen que estem informats i espere que pese a les detencions a valència que aso no pare ja que sense tot aso segurament ja estaria implantat el pla que no convenç a ningú.

dami

dimecres, 3 de desembre del 2008

Concert extraordinari!!

Com ja heu pogut veure al meu blog, i a altres blogs de músics, el dissabte passat vam fer el concert de Santa Cecília. El concert va estar molt bé, va contindre de tot: des de moments sentimentals amb Spartacus, fins a moments erisadors amb Fiesta Mexicana o Orient Expres, i com no, moments diverits i alegre com l'obra de regal, Abba Gold. En la televisió del poble proximament posaran el concert, però com encara no està, us posaré 2 vídeos. El primer, conté part de l'obra "Orient Express", i el segon conté part de l'obra de Abba Gold. Els vídeos estan prou bé, ja que s'escolta molt bé, una pena que no estiguen les obres sanceres. Però voldria donar-li les gràcies a Vicent que és el que ha pujat aquestos dos vídeos:

Orient Expres


Abba Gold



Bé sols em queda dir que espere que us haja agradat, i si no vau anar al concert ací teniu un adelantet, i proximament a la TV del poble.

PS: sort en els examens als estudiants!!

divendres, 28 de novembre del 2008

Concert Extraordinari de Santa Cecília

Dissabte 29 de Novembre

A les 19:30 h, al Teatre Avenida, amb l'Associació Unió Musical Bocairent.

1ª Part
  • "SANTANDER" (Pasodoble) __ Ernesto Rosillo
  • "SPARTACUS" (Ballet) __ Aram Khachaturian
I Adagio de Spartacus i Phrygia
II Dansa de Gaditans i victòria de Spartacus
  • "VARIATIONS SUR UN AIR DU PAIS D'OC" (Concert per a clarinet i banda)__Louis Chauzac
Clarinet soliste: KIKO LÓPEZ HERRERO

2ª Part
  • "GUYS' BAND" (Pasodoble)__J. Vicent Egea Insa
  • "ORIENT EXPRES" (Poema descriptiu)__Philip Sparke
  • "LA FIESTA MEXICANA" (Suite Simfònica)__H.Owen Reed
I Preludi i dansa Azteca
II Missa
III Carnestoltes

Dirigit per En Josep Vicent Moltó i García i presentat per Na Sonia Vañó Calatayud

PS: sols dir-vos que us esperem en aquest concert que no tindra cap desperdici!
Bones festes!!

dimarts, 25 de novembre del 2008

Dia Mundial Contra la Violència de Génere

La viòlencia de génere és un terme que per desgràcia actualment s’utilitza casi totes les setmanes. En el que portem d’aquest any nou fins a avui, han hagut vint-i-cinc dones assassinades a mans dels seus marits. Per a mi, la causa principal de la violència de génere és el masclisme que hi ha en la nostra societat. Per això, vaig a parlar del masclisme en aquest text.

El Masclisme

Definicions de masclisme
  • El masclisme és el conjunt d'actituds i comportaments que rebaixen la dignitat de la dona marginant-la, enfront del baró, pel nero fet del seu sexe i mancant de justificació alguna.
  • És una forma de sexisme (discriminació per raó de sexe) en la qual es infravaloran les facultats d'un individu del sexe femení basant-se en arguments febles o no aplicables al tema en qüestió.

En l’actualitat el masclisme està prou desenvolupat en aquesta societat, per desgràcia hi ha molts homens que veuen a les dones com a objectes i no com a les grans persones que poden arribar a ser. Jo, personalment, em considere més feminista que masclista, perquè no puc veure el maltractament de la dona, siga físic, psicològic o de qualsevol altra forma. Odie que un home es crega superior a una dona, sols perquè siga més corpulent. No per tindre més força un té més raó.

Les persones som totes iguals, perquè som humans i els humans són éssers vius, hi ha varies races i dos formes de persones, dones i homens, però açò no és cap diferencia sinò que són variacions de l’humà. No és més humà un home que una dona, o una dona que un home, un de color i un de blanc, o viceversa. Som tots iguals, però per desgràcia ens a tocat viure en una societat molt masclista, racista i egoista, i tots no opinen que som iguals.

El masclisme no és una cosa que haja nascut de hui per a demà, és un terme que viu en el nostre planeta des de fa moltíssims anys. Des de sempre la dona s’ha vist com a una persona inferior a l’home. Sempre ha manat més l’home que la dona, i antigament les dones quedaven completament anulades, sols les utilitzaven per a cuidar la familia i la llar. Actualment açò encara pasa, però per sort estem desenvolupant eixe aspecte i la dona treballadora, cada vegada més, té més futur i pot arribar més lluny. A l’hora de comparar un home i una dona en els estudis, la dona guanya. En les Universitats hi ha moltes més dones estudiantes que homens, però per viure en una societat tan masclista els homens tenen més facilitat per a tindre un treball que les dones. Actualment el treball ja està igualitzant-se tant per a la dona com per a l’home.

Per desgràcia hi ha també dones masclistes, encara que parega irrealiste és cert. Per exemple, en Alcoi, el dia de l’entrada al desfile ixen sols homes, i alguna dona generalment en balls. És una festa molt masclista, però el més fort de tot açò és que hi ha dones de festers que diuen que els homes estan per a viure la festa i que les dones estan per a fer-los els trages i per a donar-los de menjar! Açò és normal? Per a mi no. Que en l’actualitat apart dels moltíssims homes masclistes també hi hagen dones masclistes, és un gran perjudici.

Conclució

Jo no sóc gens partidari del masclisme, al contrari, sóc més partidari del feminisme, encara que també és cert que en l’actualitat no tindriem que estar parlar ni de masclisme ni de feminisme, perquè som tots iguals. Considere que la gran causa de la violència de génere és el masclisme, perquè els homens es creuen superiors i abusen de la seua força davant les dones. Tots devem lluitar contra el masclisme per acabar, per fí, en la violència de génere, així que hi ha que concienciar a la societat masclista de que tots som per iguals i que tots tenim els mateixos drets, les mateixes lleis, les mateixes oblicacions, etc. Així que sols em queda dir: no al masclisme! I no a la violència de génere!

dijous, 20 de novembre del 2008

Santa Cecília... les nostres festes!

Després de tant de temps sense poder escriure al blog, ja ho puc fer, i com no amb un gran article. Una vegada més torna Santa Cecília la festa dels músics, la nostra festa! És una festa que sols els músics podem apreciar el seu valor i que disfrutem amb ella any darrere any. En el que respecta a la nostra banda, aquest any em canviat de director, i ara estem en un nou director que pot ser més endavant ja siga el director titular.


Amb la nostra festa resaltem tot el que significa per a nosaltres la música, aparte de la festa que ens muntem nosaltres, també transmitim els nostres sentiments mitjançant el concert. El concert que hi farem serà el dissabte 29 al cine Avenida, més avant us posaré el programa.

En definitiva, la música és vida, la vida és música. És un conjunt de coses petites i simples, que juntes formen un conjunt inmens de sentiments units per a transmitir-los als oïents. Ací us deixe un vídeo en el qual la música esta interpretada per un conjunt de màquines que mitjançant martells i altres coses elaboren una gran musicalitat. Pot ser siga masa llarg, però us recomane que l'escolteu, val la pena veure com està feta aquesta animació i com "cuadra" tot.



PS: bones festes a tots els músics!

dissabte, 1 de novembre del 2008

Dudamel: "La música no té edat"

El músic actua amb la Simfònica de Göteborg en el Palau de la Música i rep una oferta per a dirigir a la de València. Es declara un admirador de Mozart i encara evita a Wagner

R. V. M., València

"La música no té edat, es fa amb la profunditat que un tingui a cada moment". Així es va expressar ahir el jove director veneçolà Gustavo Dudamel, uns moments abans del seu concert en el Palau de la Música de València al capdavant de la Simfònica de Göteborg i després de rebre una oferta per a dirigir en un concert a l'Orquestra de València. Aquest jove director de només 26 anys i que actualment es troba dirigint com titular tres orquestres del món, tractava així de respondre a la disjuntiva d'abordar l'obra de Brahms o Bruckner a la seva edat.

"He fet moltes vegades a Mahler per les dimensions de les orquestra veneçolana, per la orquestració. M'agrada dirigir a Mozart i deixaré per a més endavant Wagner. Em diuen que cal deixar un temps però jo no estic d'acord amb aquesta teoria. Quan Mozart va escriure algunes de les seves obres tenia només 15 anys i són molt complexes. La maduresa és una mica paradoxal", va subratllar.

Encara que va començar en el sistema d'orquestres juvenils de Veneçuela, un projecte que ha ajudat a treure a molts nens del carrer gràcies a l'ensenyament musical, ja es troba dirigint en teatres d'òpera o a la Simfònica dels Angeles. Per a ell no hi ha tantes diferències. "No escatimo diferències. Sóc igual d'exigent amb les orquestres juvenils, com amb les professionals. Un músic jove necessita tant respecte com un professional per a arribar a l'excel·lència. En l'Orquestra Simón Bolivar estic dirigint des dels 16 anys, ha crescut amb mi", va afegir.

El director que ha rebut al costat del sistema d'orquestres juvenils el premio Príncep d'Astúries i que es rumoreja podria acabar en el Teatre Real, es mostra orgullós d'aquest guardó espanyol. "Jo vaig començar als quatre anys amb el sistema educatiu. El sistema em va donar l'oportunitat de seguir una via per la música i apartar-me del flagel que oferix la societat als joves. Alguns deriven per la delinqüència i les drogues. Aquest projecte és gegantesc. Han passat més de 30.000 joves. M'adono que cal seguir tocant i lluitant".

Atès que té un gran llançament internacional, al mestre li preguntaven ahir a València si existeix ja un so Dudamel al que amb la prudència que fins a ara li ha caracteritzat així com amb molta humilitat va contestar que "cada director té el seu clau, com estem tan poc temps amb les orquestres quan vam dirigir com convidats no podem fer un treball de canviar el so. Tens només la possibilitat d'escoltar-la".


dimarts, 28 d’octubre del 2008

WALL STREET I ELS MICOS

Un dia va arribar a una petita comunitat caribenya un senyor molt ben vestit que va instal·lar-se a l’únic hotel que hi havia. L’endemà molt aviat, va dirigir-se a inserir un anunci al diari local
“Estic disposat a comprar cada mico que em portin de la selva per 10$
Els pagesos, que sabien que el bosc era ple de micos, van sortir de pressa a caçar-los. L’home va comprar-los tots.

Al dia següent, donat que ja quedaven pocs micos a la selva i era difícil caçar-los, els pagesos van perdre tot l’interès.

Llavors l’home va decidir oferir 20$ per cada mico. Els pagesos tornaren a sortir corrents de cacera. L’home ben vestit va tornar a comprar tots els micos.
La quantitat de micos va seguir disminuint i l’home va millorar l’oferta fins a 25$ El resultat va ser immediat: els pagesos van tornar a la selva.
L’home va haver de marxar cap a ciutat i el seu ajudant va dirigir-se als pagesos:
“Mireu la gàbia plena de milers de micos que el meu cap us ha comprat per a la seva col·lecció. Us els ofereixo a vosaltres per només 35$ i quan arribi el meu cap de la ciutat podeu tornar-los-hi a vendre per 50$”

Els pagesos van agafar tots els estalvis que tenien i van comprar tots els micos. Contents de l’operació mercantil, van asseure’s a esperar que el senyor elegant tornés al poble.

Només van veure una gran gàbia de micos comprada amb tots els estalvis de la seva vida.
Aquesta és una noció del que és la Borsa i el Mercat de Valors.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

L'ALCALDE D'ALBAIDA S'ENFRONTA ALS MÚSICS EN L'ENTRADA DE MOROS I CRISTIANS

Dissabte dia 18 d’octubre, Albaida celebrava la seua entrada de Moros i Cristians després de retrassar-la per les fortes pluges la setmana anterior. L’entrada es va parar en descarregar un forta tronada, quan estava a punt d’eixir a desfilar la capitania mora, cap a les 19,30h. Mentre l’entrada estava parada l’alcalde d’Albaida es va acostar fins el lloc d’inici de l’entrada i es va enfrontar amb els músics que no tocaven perquè estava ploent.

Segons ha informat la banda de Bocairent, la majoria de les bandes estaven esperant que parara de ploure per a iniciar la desfilada, encara que almenys una de les bandes, la de Chella, va decidir moure. L’alcalde es va dirigir als directius de la banda de l’Associació Unió Musical Bocairent, una de les bandes que es negava a tocar ploent, els directius de la qual intentaven explicar als festers i al propi alcalde que no es donaven les condicions per a eixir a tocar i ja que plovia massa. La resposta de l’alcalde va ser empentar el cap de música, al que va agafar de la camisa i increpà per ta l que formara la banda i es posara a tocar.


L’alcalde, que segons els músics estava nerviós, va continuar increpant-los perquè tocaren. Els directius de la banda se’n van anar després que la policia local els ho demanara per tal d’evitar més problemes. Als crits de l’alcalde s’hi van afegir alguns festers, encara que la mateixa filà va posar pau i es va adreçar a la banda per a tranquil·litzar-los. Finalment, la banda va decidir de no tocar perquè continuava plovent.

El problema de la pluja en els actes de festa està motivant contínues disputes entre festers i bandes de música. Aquestes no tenen cap acord sobre aquesta qüestió i sovint n'hi que continuen tocant encara que plga, si bé n'hi ha altres que han incorporat esmenes als contractes on queda clar el que faran tant festers com músics en el cas de pluja.

La setmana que ve se celebrarà una reunió de les bandes de la Vall d’Albaida a Bocairent, en què l’Associació Unió Musical Bocairent exposarà el problema que han tingut a Albaida així com el que ja havien patit a Muro pel mateix tema. L'assumpte ja s’ha debatut enguany entre la Federació de Bandes, la Undef i l’Associació Sant Jordi d’Alcoi, però no s’ha arribat a cap acord.

Els músics es queixen dels problemes que l'aigua pot provocar en l’instrumental i en la pròpia salut de cadascun d’ells, uns problemes que no estan coberts per cap assegurança i que sovint representen fortes despeses per a les bandes de música.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

22 d’octubre i 13 de novembre VAGA GENERAL D’ESTUDIANTS

DEFENSEM L’EDUCACIÓ PÚBLICA, PROU DE PRIVATITZACIÓ!
RETIRADA IMMEDIATA DELS PLANS DE BOLONYA!
ATUREM EL DECRET D’ENDURIMENT DE LA SELECTIVITAT!

Aquests anys hem patit a tot l’Estat una privatització progressiva de l’educació pública. S’ha reduït la inversió mentre que han augmentat brutalment els diners destinats a l’educació privada-concertada (especialment els col•legis de l’Església catòlica).

Aquests atacs no s’han donat només a les comunitats governades per la dreta (Madrid, Euskadi i País Valencià estan al capdavant en privatització), sinó també en aquelles governades pel PSOE. Per exemple, a Catalunya miren d’imposar-nos la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), una llei de privatització salvatge de l’educació.

Miren de convertir l’educació pública en un negoci més del que treure beneficis suculents, com ja fan amb la sanitat, la vivenda, l’electricitat o l’aigua. L’educació pública, digna i gratuïta hauria de ser un dret universal i no una font de lucre per a uns pocs a costa de la majoria.

Els plans de Bolonya signifiquen la privatització de la universitat. Defensem la universitat pública

La contrareforma de la universitat que s’inicia aquest curs (coneguda com els Plans de Bolonya) significa l’atac més greu a l’educació pública en els darrers vint anys i té com a objectiu expulsar als fills dels treballadors de la universitat.

El govern defensa aquests plans privatitzadors afirmant que ens equiparen amb Europa. A nosaltres ens agradaria equiparar-nos en inversió a l’educació pública (als països més desenvolupats d’Europa, la mitjana és superior al 6% del PIB, aquí és poc més del 4%) o en el nombre d’estudiants amb beca (40% a Europa, 16% a l’Estat espanyol). En canvi, els plans de Bolonya no impliquen res d’això. En tot cas, ens “equipara” amb les universitats del passat, exclusives per als fills dels rics.

Amb els plans de Bolonya s’acaba amb les actuals diplomatures i llicenciatures per a transformar-les en graus i post-graus. Els graus, respecte de les carreres actuals, seran un títol devaluat. Qui vulgui tenir un títol que faciliti l’accés a una ocupació digna haurà de fer un Post-grau, que a més a més de tenir una prova d’accés pròpia, podrà costar fins a 3.500 euros, com ja han anunciat algunes universitats.

Les beques seran insuficients per a cobrir aquestes despeses enormes. Si ja avui les beques són ridícules (la beca d’un import més alt, l’ajut compensatori, concedeix 2.500 euros anuals a aquelles famílies amb menys renta, quantitat completament insuficient), l’actual crisi econòmic no augura res de bo, com ho demostra el fet que el govern del PSOE ja ha anunciat que els propers pressupostos seran “austers”.

Però el pitjor és que el govern aposta per substituir les beques per préstecs bancaris, que, per descomptat, s’hauran de retornar. És a dir, volen fer de l’ensenyament universitari un negoci rodó per a la gran banca.



Els Plans de Bolonya impulsen la privatització de la universitat pública. Se segregaran les universitats en universitats de primera (per a l’elit econòmica) i de segona (per als fills de famílies treballadores) i a més a més es fomentarà el pes de les grans empreses en el control de la universitat. El govern ja ha senyalat que hem d’anar cap al “model americà”, que es caracteritza per una privatització profunda, on són les empreses les qui decideixen quines titulacions són rentables i quines no (per què volen Repsol o Telefònica titulats en filologia, història o magisteri?).
Retirada immediata del decret que agreuja la selectivitat!


Molt vinculat als Plans de Bolonya està l’enduriment de la selectivitat que ha elaborat el govern del PSOE durant les vacances d’estiu, d’esquenes als estudiants i de la forma més antidemocràtica.

La nova selectivitat a més a més d’introduir l’examen oral d’idioma estranger, entre d’altres perles, pretén endurir l’accés a les carreres universitàries amb més demanda, introduint unes proves, en teoria voluntàries, però que realment seran obligatòries, i que tindran un valor en el còmput final més alt que el batxillerat mateix! L’objectiu és ben clar, pretenen “desmassificar” la universitat, no construint les places necessàries, sinó impedint l’accés als estudis superiors al fill del treballador.

Per als grans capitalistes sobren milers de llicenciats. Ells el que reclamen és mà d’obra barata i amb baixa qualificació que puguin sobreexplotar. En canvi, per als joves i els treballadors no sobra ni un sol llicenciat. El que sobren són les llistes d’espera a la sanitat, la massificació de l’educació pública, la falta de places públiques a infantil, l’absència d’equipament social als barris obrers i les privatitzacions dels serveis socials per beneficiar als capitalistes.

No hi ha diners per a tot això? Sí que n’hi ha, els tenen els banquers i els grans monopolis.

...

Si voleu llegir més sobre la vaga, entreu ací

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Reflexió del dissabte 18

Avui dissabte 18 estem en la 3a Mostra d'Artesania i Tradicions de Bocairent. El nostre poble ja porta 3 anys amb aquesta proposta, i podríem ressaltar que és la única o de les úniques festes que no són de caràcter religiós. A Bocairent totes les festes són religioses (les festes de Moros i Cristians...San Agustí... San Jaume...), i amb aquesta fira tenim una festa laica, cosa que també esta molt bé. En aquesta fira es toquen molts temes tradicionals del nostre entorn i del voltant. Des del tema d'animals de granja fins a productes artesans i gastronòmics. Aquesta reflexió de hui va enfocada especialment a la gastronomia i a l'alimentació.

La societat actual viu amb un continuo estrès que moltes vegades no tenim gaire temps per a poder menjar, i es fa molt ús del menjar ràpid. Açò és un dels grans perjudicis de la nostra societat, perquè estem convertint-nos amb menjadors compulsius de menjars ràpids, pre-calentats, congelats,etc. Cosa que junt a un abús execiu pot produir malalties com l'obesitat, hipertensió, dialetes, colesterol, etc. perquè molts aliments “ràpids” porten molta grassa produint així conseqüències molt negatives per la nostra salut. Des de ben petits els xiquets caldria que menjaren com toca, menjant de tot i acostumant-los a tindre un hàbit amb el menjar que no es deuria variar per res. Hi ha que fer unes 5 menjades al dia: desdejuni (que és la menjada més important del dia), l’esmorzar, el dinar, el berenar i el sopar.

Des de ací volem potenciar una dieta sana i posar empeny en els infants que si s'eduquen correctament tindran una alimentació correcta i aquestes bones costums, els acompanyaran al llarg de la seua vida. Aquesta reflexió es deguda al que ja he nomenat abans, al perjudici del menjar rapit, però sempre es pot menjar bé encara que no tinga'm temps. Hi ha que tornar a les receptes tradicionals dels nostres avis, que són molt positives per al cos humà. En els dies que no es puga fer el dinar el mateix dia per motius de temps, doncs es prepara uns dies abans i així tens un menjar sa i no fa falta passar per cap congelat ni res tan artificial. Així doncs, des del programa El Purgatori volem donar-vos ànims per a que s'esforceu en buscar una alimentació sana, que per a això tenim les tradicions gastronòmiques, i segur que si doneu una volteta per aquesta Mostra d'Artesania i Tradicions trobareu moltíssimes coses interessants per a una dieta sana!