Concert d'intercanvi de Bandes Juvenils

El pròxim cap de setmana la banda té una agenda ben completa. El divendres assajos parcials, el dissabte i diumenge de matí concert de la banda jove, i el dissabte i diumenge de vesprada entrades en Crevillent. Que vos pareix?

Els concerts de la Banda Jove són un intercanvi amb la Banda Jove de l'Unió Musical de Beniarrés. El Dissabte dia 1 d'Octubre a les 12h en el "Teatre Avenida" de Bocairent serà el primer concert, i el segon, el Diumenge 2 d'Octubre a les 11:30h en el Teatre Joan Fuster de Beniarrés. En ambdós concerts tocaran les dos bandes, primer la visitant i després la local. Aquest serà el programa del concert de Bocairent:

PROGRAMA

Banda Jove Unió Musical Beniarrés

Febrer............................................................................J. Calatayud

Indiana Jones...................................................................J. Williams

De la font bona a la plaça ..............................................G. Garrigues

Perfidia.........................................................................A. Domingues

Director: Camilo Tomás Jordá

Banda Jove Associació Unió Musical Bocairent

Pepe Pons.............................................................................S. Salva

Baghira.................................................................................F. Ferran

Titanic-Medley.......................................... J. Horner / arr. T. Hoshide

La vida es bella........................................N. Piovani / arr. J. Sánchez

Director: José Fermín Blay Pons

L'intercanvi es farà mitjançant la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. Una vegada tot dir, sols ens queda animar-vos a vindre! Us esperem!

II Concert de Solistes de la Banda Jove

Aquest dissabte 30 d'abril teniu una cita amb la música, al II Concert de Solistes de la Banda Jove. Podreu gaudir de distintes obres per a solista i banda on quedarà plasmat el talent dels joves solistes. El concert quedarà dividit en dos parts, i aquest serà el programa:

Primera Part

• Pepe Pons de Salvador Salva
• Concert nº1 de Trompa de W. A. Mozart (Trompa Solista: Sergio Silvestre)
• Concertino de C. M. Von Weber (Clarinet Solista: Maria Cabanes)

Segona Part

• Variations for Oboe and Wind Orchestra de N. R. Korsakov (Oboès Solistes: Miriam Silvestre, Laura Ferre i Araceli Llinares)
• Baghira de Ferrer Ferran (Saxo Solista: Esperanza Sanchis)

Aquest concert no te pèrdua, no podeu faltar. Tindrà lloc el 30 d'abril a les 19:00 hores al Saló d'Actes del Patronato. Us esperem!

'Auxili' guanya la primera edició del Dóna la Nota

El passat dimecres 23 de novembre, a la sala de concerts “El Loco” de la ciutat de València va tindre lloc el concurs de música en valencià “Dóna la nota”, organitzat pel sindicat valencianista d’estudiants de la Universitat de València, Bloc Estudiants Agermanats (BEA). En aquest concurs participaren els grups musicals “Donant pel sak”, “Sklatasangs” i el jove grup ontinyentí “Auxili”. Per poder participar en aquest concurs calia que alguns dels components foren estudiants d’alguna de les universitats públiques valencianes i a més amés, que cantaren alguna de les seues cançons en valencià.

El grup vallalbaidí “Auxili” es feu mereixedor després de la seua actuació del major número de vots per part del jurat i també, de la votació del públic assistent, obtenint el premi d’aquesta votació mixta. D’aquesta manera “Auxili” es proclamà vencedor d’aquesta edició de “Dóna la Nota”. Com a premi el grup musical ontinyentí participarà en la propera edició del “Soca-rel” a València, on acompanyarà a un grup musical demés renom.

En aquest concert Auxili presentà el seu primer treball discogràfic, “Existirem”, on 10 cançons marquen l’inici d’una trajectòria esperançadora en la música valenciana i el qual es troba a la venda.

Auxili és un grup format per 10 joves, tots ells d'Ontinyent (la Vall d'Albaida) i que des de 2005 fan una música pròpia, una barreja d'ska, reggae, funk, rock i latin, tot açò amb un instrument tant autòcton com es la dolçaina. A més tenim un secció de vent formada per trompeta i trombó i una bona dosi de ritme amb un bateria i dos percussionistes. Tot açò completat amb una guitarra, un baix, un teclat i un cantant. Actualment, Auxili som: Marc (veu), Esteve (dolçaina i veu), Salva (trompeta i guitarra), Hèctor (trombó), Fèlix (guitarra), Vicent "Xitxarra" (baix), Enrique (teclats), Miguel (bateria), Gustau i Joan (Percussions i veus), i també la recent incorporació de Mario (guitarra).

I ací us deixe una entrevista al grup realitzada l'any passat.

"Cal tocar vuit hores"

Hui us deixe un article més que interessant que he llegit a "El País" (ací teniu l'enllaç de l'article):

El valencià Cristóbal Soler, director del Teatre de la Zarzuela, qüestiona el sistema valencià d'especialització instrumental

"Tenim el millor professorat però es va a altres centres. I els alumnes també es van perquè tenen millor oferta per triar". Cristóbal Soler, director i impulsor de l'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València durant 15 anys ia partir d'ara director musical del Teatre de la Zarzuela, a Madrid, es mostra molt crític amb el panorama valencià de la especialització, l'etapa musical a la que es formen els grans instrumentistes. Per això qüestiona un sistema "en el qual les assignatures teòriques prevalen a les pràctiques, i això és un error". I ho explica: "L'especialitat en instruments és molt similar a l'esportista d'elit, en la qual ha d'entrenar l'instrument, ha de assajar vuit hores. El sistema no ho està donant".

Soler, de 42 anys, valencià d'Alcàsser format en direcció d'orquestra amb José María Cervera Collado, explica que l'èxit de l'orquestra universitària, institució per la qual han passat gairebé un miler de músics "tot i que no obtenien cap títol", rau en que compten amb bons professors.

Soler explica que hi ha molt talent a València. "Fem el més difícil, que és enredar a aquests nens, seduir amb la música, amb les bandes, amb les societats, que fan una tasca meravellosa". ¿I després? "Gairebé tots se'ns van. Sobretot els instruments de corda".

¿I on es va aquest jove amb talent? "Quan acaba el seu grau mitjà es va a Londres, es va a Musikene de Sant Sebastià, es va al Esmuc de Barcelona, es va al Superior de Mallorca o es va a Madrid al Reina Sofia. És evident que el sistema educatiu, sobretotper a instruments de corda, està fallant ".

Soler explica que en altres ciutats es funciona amb fundacions, que permeten la lliure contractació, "seleccionar el millor professorat que hagi a Europa". I compte que molts d'aquests professors són valencians. I, el que és pitjor, que també ho són els alumnes.Com passa amb el fagot del conservatori de Saragossa. O el trombó solista del Palau de les Arts, valencià, que és "meravellós", i és professor al Musikene: "Em diu 'quina pena que hagi d'agafar un avió cada setmana i que els cinc alumnes, que són els cincvalencians, hagin de pagar amb 18 anyets un lloguer a Sant Sebastià ".

Aquesta és per a ell, la qüestió. "Ensenya aquell que té l'experiència. Si vas a preparar un violinista al conservatori superior per que toqui en les millors orquestres, crec que és important que aquest professor toc en les millors orquestres". I assegura que València, amb dos grans orquestres, té els millors músics.

Quant a la seva nova etapa, Soler l'afronta conscient que serà "l'ambaixador" de la sarsuela. "Una de les meves finalitats és vetllar per la defensa i la difusió del gènere líric espanyol. Hem de fer noves produccions, recuperar títols ...". Encara que no oblida les seves arrels: "També tinc projectes de futur per l'Orquestra de la Universitat". I a més de voler impulsar coproduccions amb el Palau de les Arts per promoure sarsueles a la sala Martín i Soler, assegura que li agradaria crear un taller de sarsuela a València, "on hi ha unes veus meravelloses", aprofitant el gran patrimoni de compositors. I recorda al mestre Chapí, a Serrano, a Lleó, a Penella...

Reportatge escrit per FEDERICO SIMÓN

ATRIVM

Què és ATRIVM? Una marca? Un nom? De què? Doncs és el nom d'una empresa, l'empresa que va patrocinar a l'orquestra ATRIVM en els seus principis. Als principis l'orquestra ATRIVM era una formació de cambra, un grup de corda. En el pas dels anys ha anat creixent fins a arribar al dia de hui que ja és una orquestra més gran.

Parle d'aquesta orquestra perquè des de Juliol forme part d'ella. Vaig sentir parlar d'aquesta orquestra pel conservatori i em vaig informar. Vaig enviar un correu demanant informació i les condicions per entrar, i van contestar. Al cap d'un temps em van tocar per si volia entrar a formar part de l'orquestra i explicant-me de que anava l'assumpte , i vaig dir que sí. Volia entrar a l'orquestra per a provar tocar amb orquestra i així tocar repertori d'orquestra.Després d'haver fet ja quatre concerts puc dir que m'agrada tocar amb orquestra. El fet d'estar sols de tuba en l'orquestra és una responsabilitat que m'agrada dur al damunt, i també pel fet de tocar junt a un vent que toca molt, i molt bé. El primer concert que vaig fer, és el que més em va marcar, no sols pel fet de ser el primer, sinó pel gran concert que vam fer. El lloc era un dels millors on he fet jo un concert, el convent de Llutxent, el pati eixe era un dels auditoris més fantàstics per a orquesta que hi ha. En un lloc així tot sonava de la millor forma i tots tocavem molt agust. La restra de concerts que vaig fer van ser a Aielo de Malferit, Salem i Ràfol de Salem (els dos útims en les últime setmanes).

Acompanye l'entrada amb alguna foto del concert de Llutxent, que com ja he dit em va agradar molt, i amb un vídeo de la "Marcha Eslava", que és una obra que tenim al repertori. Espere vore-vos prompte en algun concert de l'orquestra, ja que val la pena. Un salut a tots!

Festival de Spanish Brass d'Alzira

Estimat blog, com estem avui? Fa calor eh? Jo estic molt bé. Avui, com et vaig dir l'altre dia, vaig a parlar-te un poc per damunt sobre el Festival de Spanish Brass d'Alzira. T'ho puc descriure tot en una sola paraula: IMPRESSIONANT. Aquest adjectiu el duu cadascun dels concerts que es van realitzar al llarg d'aquesta setmana tan especial per als músics del metall, el grup al qual pertany. Diguent sols una paraula em quede molt curt, així que també puc dir-te que gràcies als professors, i sobretot als seus concerts, el festival va ser fantàstic, increíble, únic, meravellós, excel·lent, extraordinari... em pasaria mil hores contante tot el que vaig sentir, però la veritat ´s que no es pot contar en paraules.

De vegades diuen que més val una imatge (o un vídeo) que mil paraules. Hui sols el podré pujar imatges ja que els vídeos encara no els tinc. Quan ho tinga et pujaré els vídeos, val? De moment sols em serveixen les paraules per desciure el curset (o festival). En general, ha estat molt bé tot el que l'envolta; des de la gent que ha assistit fins a la gent que ha estat organitzant el bon funcionament d'aquest event. Bé, per hui es despedim, el pròxim dia et completaré l'informació sobre el curset.


Adeu!

Per tu

Després de passar un temps important, torne a amb tu. Torne a contar-te les meues debilitats, els meus sentiments, tot allò que passa al meu entorn. No et penses que el fet de no parlar ultimament ha sigut perquè m'haja enfadat amb tu ni res per l'estil, al contrari, cada moment que passava desijava poder dedicar-te més temps, estar amb tu i no deixar-te de banda. Estar amb tu significaria haber-ho acabat tot, i per tant, haber acabat una etapa de la meua vida. Ara, que estic amb tu, comence una nova, amb més ganes que mai i amb totes les idees clares per a que tots dos pugam ser feliços. Amb tu he expressat tot el que portava dins i espere que en tots aquets dies, setmanes i mesos que ens queden per davant continuem com fins l'últim dia.

El motiu pel qual s'hem distanciat una mica ha sigut pel fet de que em vas fallar amb la teua aparença, i em van sorgir problemes per deixar-te com estaves. Així que et vaig canviar el look i tu m'ho vas tornar borrant tot el que tenies. Això em va molestar un poc i ho vaig deixar per un temps, fins hui. Avui sols vaig a dir-te que torne amb tu, com ja he dit, amb moltes ganes. Sols et plantege la nova temporada que tenim per davant i la proxima vegada que t'escriga serà per a contarté les meues últimes experiències. La més recent és la del Festival de Spanish Brass. Impressionant. Els concerts que vaig veure quedaran grabats en la meua memòria per sempre. Com? Què vols que t'ho conte? Hui no, vols que ho intente demà? Val, quedem així. Demà et contaré tot el que vaig poder viure en aquest curset. Sí, sí que tinc imatges. Les puge? Val, pujaré alguna imatge i si puc quan puga algun vídeo. No et garantize que demà tinga el vídeo, però més tard o més promte el tindràs. Ja que estàs un poc moix, vaig a posar-te un vídeo de U2, ja que avui tenen un concert en Barcelona que tindrà que ser espectacular. Una pena que no anem...

Vinga, ací et deixe un vídeo de la primera cançó que es va tocar al concert de fa quatre anys que va tindre lloc a Chigago, City of Blinding Lights. Mira, també et deixe un vídeo al marge amb una altra cançó del concert, Vertigo. Què et pareix?

Estimat blog, per hui et dic adeu. Demà si puc parlem, val?
Un salut.

En construcció

Després de passar un temps amb problemes amb el blog i la plantilla, vaig a canviar-la, pot ser hui o demà, o pot ser la setmana que ve. El que si que és cert és que vaig a fer el posible per a que funcione correctament. Estem en temps de descans i per tant espere que disfruteu de tots els moments que us fagen feliços. Per acabar aquest post us pose un vídeo, d'una cançó que m'agrada molt i que espere que a vosaltres també. Fins promte...

La mirada...

La mirada, quin concepte més ampli, veritat? Doncs sí, però casi mai ens parem a pensar amb ella, i avui jo ho faig. Us preguntareu: i perquè? I jo us dic: i perquè no?... De vegades, el escriure consisteix en parlar de coses sobre les quals no es parla apenes, i moltes vegades eixa és la meta dels redactors, escriptors, periodistes, "blogaires"... perquè escriure tots sempre del mateix, no seria una cosa molt monòtona? Així doncs, torne a escriure un misatge amb un concepte: la "mirada". Gràcies a la mirada es poden realitzar moltíssimes coses, i apart de tindre relació amb el sentit de la vista, també té moltíssima relació en la transmició de sentiments. En l'actualitat en la societat en que vivim moltes vegades aquest terme queda apartat, o relacionat sols en temes com el cine o la fotografia.

Personalment opine que la mirada d'una persona val moltíssim, i tindre'n una d'una persona molt especial per a un, és tot un privilegi. De vegades quan dos mirades s'encontren es com si estigueren parlant entre si, amb paraules que duen com a fí els sentiments. Dos persones que es coneixen i estiguen parlant poden comunicar-se sense fer ús del llenguatge. Per exemple, dos amics estan parlant i un fa alguna cosa que els dos entenen com a que està incorrecta eixa acció, i l'altre individu amb la mirada fixa sobre ell pot donar a coneixer el que pensa i demostrar així que el que ha fet no està bé. Pot ser sona un poc "cursi", però... què en aquesta vida no és "cursi"? La realitat en la que vivim està alimentada de grans conceptes "cursis" però que donen el sentit a eixa vida, en la que tots busquem la felicitat.

Tornant amb eixe concepte tant essencial per a una comunicació, en poques paraules, agradable, podríem dir que es disfressa dels estats d'anim del propietari d'aquella mirada. Un que estiga content conté una mirada agradable, que transmet benestar, però en canvi, un que estiga enujat té una mirada més brusca i transmet incomoditat al seu observador/a. Les persones desprenem una energia que afecta a aquella gent que ens envolta, i no opineu que pot ser amb la mirada afectem als demés? Doncs, en la meua opinió, jo diria que si. I és per això, per aquells que ens envolten, que hem de conseguir estar primerament bé nosaltres mateixa, de forma que aquells que ens estimen ens vegen bé i així fixar-se en eixes coses positives i poder estar bé. Per això, jo propose tindrer un estat d'ànim positiu i remarque el paper de la mirada en la nostra vida, així que cuideu la vostra mirada i cuidareu dels vostres...

Tocant a l'istitut

Després d'uns dies sense escriure torne a fer-ho de la mà de dos dels temes més d'actualitat en el nostre poble, la música i les festes! Avui, com ja hem fet altres anys, em dit adeu a l'istitut per a un setmana de la forma que millor sabem, amb la música. Durant tota la setmana els estudiants músics que hi ha a l'istitut hem estat assajant als esplais les peces que tocavem, i avui finalment ha sigut la desfilada. Com ha fet bon oratge hem tocat a l'exterior, i no al gimnàs (com estava previst pel mal oratge).

En definitiva, aquest missatge l'escric per donar pas a les festes i deixar una foto de la desfilada de hui, i també voldria desijar-vos a tots que passeu unes molt bones festes i a passar-ho bé!!!
Amunt la música! i Bones Festes!!!

El futur de la música està 'en el núvol'

Els analistes asseguren que la música que es pot escoltar des de la web aviat superarà a les descàrregues

A la fi de 2008 la prestigiosa web tecnològica Arstechnica assegurava que la computació en el núvol, aplicacions que funcionen directament des de la xarxa, era una de les tendències confirmades durant l'any. Ara sembla que la música segueix el mateix camí, i deixa de ser descarregada per a ser escoltada des d'Internet.

En un article publicat pel diari anglès The Guardian assegura que a mesura que la connectivitat es desenvolupe i la possibilitat de gaudir de la música amb un clic creixa, descarregar arxius serà prompte alguna cosa tan arcaic com gravar cassets.

Mark Mulligan, analista de la indústria musical, assenyala en l'article que el model de pagament per descàrrega no ha estat capaç de complir les expectatives: no ha compensat les pèrdues en els CD i no ha pogut amb la pirateria.

Ni tan sols l'èxit del iPod ha aconseguit animar les vendes online; el 83% dels seus usuaris europeus no solen comprar música digital, i cada vegada són més els quals prefereixen consumir música en streaming (terme que es refereix a veure o escoltar un arxiu directament en una pàgina web sense necessitat de descarregar-lo abans a l'ordinador). "Els joves pensen en YouTube i MySpace com els llocs on escoltar música a l'instant, i els nous dispositius són capaços d'oferir accés a llocs com Pandora o Last.fm, que funcionen com ràdios personalitzades" afirma Eliot Van Burskik, de Wired.

Des de Last.fm creuen que cada vegada és més important l'accés i menys la propietat. La clau sembla estar en el cost: si l'accés és gratuït, no fa mancada descarregar, ni legal ni il·legalment. Amb un model pagat pels anuncis online, les pàgines web que oferixen música via streaming es convertirien en el malson dels compartidores d'arxius.

"Les descàrregues no van a desaparèixer, com tampoc ho va fer el vinil, però en els pròxims anys sospito que un percentatge significatiu de fans triaran escoltar música des del núvol", assenyala Van Burskik. Avui he decidit posar aquest vídeo, que en realitat és un audio, de la Gossa Sorda, Camals Mullats...

Música Animada

Alguna vegada que altra ja he posat algun vídeo d'animacions musicals. Navegant per internet he vist que d'estaca una companyia en aquest sector, Animusic. Ja que estem en nadal, i la festa la relacionem en la música, i com estem en el món d'internet i de la informàtica, us parlaré d'aquesta companyia:

Animusic és una companyia de creació de contingut, que es centra exclusivament en l'equip d'animació de la música. Estan essencialment en crear contingut original, tals com el seu "vídeo de l¡àlbum" DVD, però també han produït animacions per als clients corporatius tals com HP, Disney, i Texas Instruments.

Tant els seus gràfics, com la música, són totalment sintetitzats digitalment. Ells "inventen" imaginaris virtuals mitjançant la creació d'instruments gràfics d'ordinador dels models d'objectes que apreixen per crear el so de la corresponent pista de música sintetitzada. Gamma d'instruments virtuals que recorda els instruments actualment existents en general.

L'animació d'elements gràfics instrumentals es genera automàticament dins del seu programari propi anomentat Animusic|estudi. La seua tècnica és analítica i la not de base (en lloc de ser reactiva i so-based). El seu programari intern segueix continuament interactiu en temps real a l'aplicació, però el seu enfocament segueix sent el contingut pre-renderitzats (per exemple, DVD) en lloc d'aplicacions interactives com jocs de vídeo.

Fins a la data, de totes maneres...

Per acabar, us pose uns exemples de vídeos per a que vejau el gran treball d'aquesta companyia que s'ho curren moltíssim:

PS: acabeu el any en bon peu!! I no oblideu la música, que és vida...

Bones festes!

Aquets dies he començat amb les "vacances" de la millor forma, amb els amics. He posat vacances entre cometes perquè realment les vacances són en estiu, aquestes setmanes és igual que sempre però sense anar a l'istitut, perquè tenim feina igual per a fer. Això si, encara que no són realment vacances, si que estem desfent la rutina i fem coses que no fem de normal. Jo aquets nadals estic començant-los amb els amics, i s'ho hem muntat molt bé per aquestes festes, així que enguany en Nadal, amics (sense oblidar la familia).

Avui us pose un vídeo sobre un trío de músics que fan música en qualsevol cosa, de forma que pareix que siga alguna cosa nova per a ells, i pareixen un poc frikis, però val la pena. Si voleu veure altres vídeos d'aquest peculiar grup clikeu ací.

PS: Bon Nadal i millor any nou!!

Concert extraordinari!!

Com ja heu pogut veure al meu blog, i a altres blogs de músics, el dissabte passat vam fer el concert de Santa Cecília. El concert va estar molt bé, va contindre de tot: des de moments sentimentals amb Spartacus, fins a moments erisadors amb Fiesta Mexicana o Orient Expres, i com no, moments diverits i alegre com l'obra de regal, Abba Gold. En la televisió del poble proximament posaran el concert, però com encara no està, us posaré 2 vídeos. El primer, conté part de l'obra "Orient Express", i el segon conté part de l'obra de Abba Gold. Els vídeos estan prou bé, ja que s'escolta molt bé, una pena que no estiguen les obres sanceres. Però voldria donar-li les gràcies a Vicent que és el que ha pujat aquestos dos vídeos:

Orient Expres

Orient Expres - Philip Sparke from Vicent on Vimeo.

Abba Gold

ABBA OR from Vicent on Vimeo.

Bé sols em queda dir que espere que us haja agradat, i si no vau anar al concert ací teniu un adelantet, i proximament a la TV del poble.

PS: sort en els examens als estudiants!!

Concert Extraordinari de Santa Cecília

Dissabte 29 de Novembre

A les 19:30 h, al Teatre Avenida, amb l'Associació Unió Musical Bocairent.

1ª Part

• "SANTANDER" (Pasodoble) __ Ernesto Rosillo
• "SPARTACUS" (Ballet) __ Aram Khachaturian
  

I Adagio de Spartacus i Phrygia
II Dansa de Gaditans i victòria de Spartacus

• "VARIATIONS SUR UN AIR DU PAIS D'OC" (Concert per a clarinet i banda)__Louis Chauzac

Clarinet soliste: KIKO LÓPEZ HERRERO

2ª Part

• "GUYS' BAND" (Pasodoble)__J. Vicent Egea Insa
• "ORIENT EXPRES" (Poema descriptiu)__Philip Sparke
• "LA FIESTA MEXICANA" (Suite Simfònica)__H.Owen Reed

I Preludi i dansa Azteca
II Missa
III Carnestoltes

Dirigit per En Josep Vicent Moltó i García i presentat per Na Sonia Vañó Calatayud

PS: sols dir-vos que us esperem en aquest concert que no tindra cap desperdici!
Bones festes!!

Santa Cecília... les nostres festes!

Després de tant de temps sense poder escriure al blog, ja ho puc fer, i com no amb un gran article. Una vegada més torna Santa Cecília la festa dels músics, la nostra festa! És una festa que sols els músics podem apreciar el seu valor i que disfrutem amb ella any darrere any. En el que respecta a la nostra banda, aquest any em canviat de director, i ara estem en un nou director que pot ser més endavant ja siga el director titular.

Amb la nostra festa resaltem tot el que significa per a nosaltres la música, aparte de la festa que ens muntem nosaltres, també transmitim els nostres sentiments mitjançant el concert. El concert que hi farem serà el dissabte 29 al cine Avenida, més avant us posaré el programa.

En definitiva, la música és vida, la vida és música. És un conjunt de coses petites i simples, que juntes formen un conjunt inmens de sentiments units per a transmitir-los als oïents. Ací us deixe un vídeo en el qual la música esta interpretada per un conjunt de màquines que mitjançant martells i altres coses elaboren una gran musicalitat. Pot ser siga masa llarg, però us recomane que l'escolteu, val la pena veure com està feta aquesta animació i com "cuadra" tot.

PS: bones festes a tots els músics!

Dudamel: "La música no té edat"

El músic actua amb la Simfònica de Göteborg en el Palau de la Música i rep una oferta per a dirigir a la de València. Es declara un admirador de Mozart i encara evita a Wagner

R. V. M., València

"La música no té edat, es fa amb la profunditat que un tingui a cada moment". Així es va expressar ahir el jove director veneçolà Gustavo Dudamel, uns moments abans del seu concert en el Palau de la Música de València al capdavant de la Simfònica de Göteborg i després de rebre una oferta per a dirigir en un concert a l'Orquestra de València. Aquest jove director de només 26 anys i que actualment es troba dirigint com titular tres orquestres del món, tractava així de respondre a la disjuntiva d'abordar l'obra de Brahms o Bruckner a la seva edat.

"He fet moltes vegades a Mahler per les dimensions de les orquestra veneçolana, per la orquestració. M'agrada dirigir a Mozart i deixaré per a més endavant Wagner. Em diuen que cal deixar un temps però jo no estic d'acord amb aquesta teoria. Quan Mozart va escriure algunes de les seves obres tenia només 15 anys i són molt complexes. La maduresa és una mica paradoxal", va subratllar.

Encara que va començar en el sistema d'orquestres juvenils de Veneçuela, un projecte que ha ajudat a treure a molts nens del carrer gràcies a l'ensenyament musical, ja es troba dirigint en teatres d'òpera o a la Simfònica dels Angeles. Per a ell no hi ha tantes diferències. "No escatimo diferències. Sóc igual d'exigent amb les orquestres juvenils, com amb les professionals. Un músic jove necessita tant respecte com un professional per a arribar a l'excel·lència. En l'Orquestra Simón Bolivar estic dirigint des dels 16 anys, ha crescut amb mi", va afegir.

El director que ha rebut al costat del sistema d'orquestres juvenils el premio Príncep d'Astúries i que es rumoreja podria acabar en el Teatre Real, es mostra orgullós d'aquest guardó espanyol. "Jo vaig començar als quatre anys amb el sistema educatiu. El sistema em va donar l'oportunitat de seguir una via per la música i apartar-me del flagel que oferix la societat als joves. Alguns deriven per la delinqüència i les drogues. Aquest projecte és gegantesc. Han passat més de 30.000 joves. M'adono que cal seguir tocant i lluitant".

Atès que té un gran llançament internacional, al mestre li preguntaven ahir a València si existeix ja un so Dudamel al que amb la prudència que fins a ara li ha caracteritzat així com amb molta humilitat va contestar que "cada director té el seu clau, com estem tan poc temps amb les orquestres quan vam dirigir com convidats no podem fer un treball de canviar el so. Tens només la possibilitat d'escoltar-la".

Avui va de cine...

Avui vull parlar d'una pel·lícula que hem vist en l'istitut, concretament en la classe d'alternativa a la religió. La película està prou bé, i us recomane que la vejau, i sino voleu veure la pel·lícula almenys escolteu la banda sonora, que és molt bona.

The Piano (també coneguda com La lliçó de piano o El piano) és una pel·lícula de 1993 sobre una pianista muda i la seva filla, ambientada en un lloc apartat de Nova Zelanda durant la meitat del segle XIX. La pel·lícula va ser escrita i dirigida per Jane Campion, i protagonitzada per Holly Hunter, Harvey Keitel, Sam Neill i Anna Paquin. La banda sonora de la pel·lícula va ser interpretada per Michael Nyman i es va convertir en un èxit de vendes. Hunter va tocar les cançons en les seves escenes, i també va fer classes de piano a Paquin.

The Piano conta la història d'una dona escocesa, Ada McGrath (Hunter), el pare de la qual la ven en matrimoni a un home, Alistair Stewart (Neill), i és enviada juntament amb la seva jove filla Flora (Paquin)i el seu piano a viure amb ell a Nova Zelanda. Ada no ha dit una paraula des dels sis anys, substituint la seva veu per la música del piano, mentre que la seva filla li serveix de traductora en la seva comunicació a través del llenguatge de signes. El seu nou marit per no poder transportar-lo obliga a Ada abandonar el piano en la platja, on ella, la seva filla i les seves pertinences han estat abandonades per la tripulació del vaixell en el qual han arribat des d'Escòcia . Després que el piano sigui venut a George Baines (Keitel), veí de Stewart i entusiasta de la música de piano, li demana a Ada que li imparteixi classes de piano. A partir d'aquí, comença una relació entri Ada i George, que marcarà l'esdevenir de la història.

José ja te la Medalla d'Honor de la Vila de Muro

El divendres passat, dia 19, a Muro el músic, compositor i director José Rafael Pascual Vilaplana va rebre la Medalla d'Honor de la Vila de Muro, en un acte que va corregir l'anterior entrega d'aquesta medalla, ja que fa uns anys ja la va rebre pel govern d'aleshores sense que existira constancia d'un acord plenari previ. Ara les coses si que es van fer conforme marca el protocol, amb un ple extraordinari que va tindre lloc a les 20'30h del divendres passat i que va tindre com a únic punt de l'orde del dia la presa d'aquesta decisió. Inmediatament va ser imposada l'insigna acreditativa i després es va celebrar el fet amb la tipica "picaeta" al mateix ajuntament.

José Rafael és la segona persona que recibeix aquesta persona, encara que sense la fallada reglamentaria que ara es corregix seria la primera. L'altra persona de muro que va rebre la medalla va ser Juan García Iborra, també músic i director de la Orquesta Sinfònica d'Alacant. Vilaplana va rebre aquest honor del seu poble pel costant treball en favor de la Cultura de la seua localitat, i a més d'uns valuosos valors humans, però també pels mèrits de la seua carrera professional, que el dugueren a conseguir el premi al millor director jove, entre altres guardons que ha anat sumant durant la seua tragectòria professional, que la portat a orquestes en tot el món i a veure reconegudes les seues composicions en concursos.

Consumint les vacances...

Avui és l'últim dia d'Agost, i avui més que mai m'ha vingut al cap que les vacances s'acaben. Demà ja serà setembre, on comença l'istitut, on tornem a la normalitat. Cal que admitisca que si que tinc ganes de tornar a l'istitu i al conservatori, el tornar al dia a dia amb els companys, i el veure i disfrutar un nou curs amb tot el que porta, des dels examnes fins les festes dels caps de setmana, fins la música. Mentre escric aquestes paraules estic escoltant a Feliu Ventura, ell m'ha inspirat a tornar a escriure, ja que en aquestes últimes setmanes no he escrit res, poden dir que estava de vacances. La cançó que m'ha inspirat avui ha sigut "El pes d'un somriure", ella m'ha fet refleccionar un poc aquesta vesprada. Amb aquesta reflecció he tret com a conclució que tots debem d'apreciar tot el que tenim al voltant, i que hem d'aprofitar cada moment del present per a no arrepentir-se del passat i conseguir un futur agradable.

Amb açò d'apreciar el que tenim també he arribat als terrenys dels estudis. No s'ho tenim que agafar com a una obligació, sinó com un privilegi. Amb els estudis es formem per a fer en un futur el que ens agradaria fer. A mi per exemple els estudis m'han portat a la música, ja que visc per la música i vull viure de la música. Això que he dit del present el passat i el futur m'ha fet pensar amb una dita que conec en castellà, que és la següent: "El ayer es historia, el mañana un misterio, pero el hoy es un obsequio"; el que deia jo, que hem de viure el present, cada moment es té que aprofitar, tot moment perdut es ja passat. Per això amb setembre torna a començar l'habit del treball i amb això comença el present per preparar el futur i viure del passat.