Pàgines

Frase per a recordar

"Ningú pot ser feliç si no s'aprecia a si mateix"
Rosseau

dimarts, 28 d’octubre del 2008

WALL STREET I ELS MICOS

Un dia va arribar a una petita comunitat caribenya un senyor molt ben vestit que va instal·lar-se a l’únic hotel que hi havia. L’endemà molt aviat, va dirigir-se a inserir un anunci al diari local
“Estic disposat a comprar cada mico que em portin de la selva per 10$
Els pagesos, que sabien que el bosc era ple de micos, van sortir de pressa a caçar-los. L’home va comprar-los tots.

Al dia següent, donat que ja quedaven pocs micos a la selva i era difícil caçar-los, els pagesos van perdre tot l’interès.

Llavors l’home va decidir oferir 20$ per cada mico. Els pagesos tornaren a sortir corrents de cacera. L’home ben vestit va tornar a comprar tots els micos.
La quantitat de micos va seguir disminuint i l’home va millorar l’oferta fins a 25$ El resultat va ser immediat: els pagesos van tornar a la selva.
L’home va haver de marxar cap a ciutat i el seu ajudant va dirigir-se als pagesos:
“Mireu la gàbia plena de milers de micos que el meu cap us ha comprat per a la seva col·lecció. Us els ofereixo a vosaltres per només 35$ i quan arribi el meu cap de la ciutat podeu tornar-los-hi a vendre per 50$”

Els pagesos van agafar tots els estalvis que tenien i van comprar tots els micos. Contents de l’operació mercantil, van asseure’s a esperar que el senyor elegant tornés al poble.

Només van veure una gran gàbia de micos comprada amb tots els estalvis de la seva vida.
Aquesta és una noció del que és la Borsa i el Mercat de Valors.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

L'ALCALDE D'ALBAIDA S'ENFRONTA ALS MÚSICS EN L'ENTRADA DE MOROS I CRISTIANS

Dissabte dia 18 d’octubre, Albaida celebrava la seua entrada de Moros i Cristians després de retrassar-la per les fortes pluges la setmana anterior. L’entrada es va parar en descarregar un forta tronada, quan estava a punt d’eixir a desfilar la capitania mora, cap a les 19,30h. Mentre l’entrada estava parada l’alcalde d’Albaida es va acostar fins el lloc d’inici de l’entrada i es va enfrontar amb els músics que no tocaven perquè estava ploent.

Segons ha informat la banda de Bocairent, la majoria de les bandes estaven esperant que parara de ploure per a iniciar la desfilada, encara que almenys una de les bandes, la de Chella, va decidir moure. L’alcalde es va dirigir als directius de la banda de l’Associació Unió Musical Bocairent, una de les bandes que es negava a tocar ploent, els directius de la qual intentaven explicar als festers i al propi alcalde que no es donaven les condicions per a eixir a tocar i ja que plovia massa. La resposta de l’alcalde va ser empentar el cap de música, al que va agafar de la camisa i increpà per ta l que formara la banda i es posara a tocar.


L’alcalde, que segons els músics estava nerviós, va continuar increpant-los perquè tocaren. Els directius de la banda se’n van anar després que la policia local els ho demanara per tal d’evitar més problemes. Als crits de l’alcalde s’hi van afegir alguns festers, encara que la mateixa filà va posar pau i es va adreçar a la banda per a tranquil·litzar-los. Finalment, la banda va decidir de no tocar perquè continuava plovent.

El problema de la pluja en els actes de festa està motivant contínues disputes entre festers i bandes de música. Aquestes no tenen cap acord sobre aquesta qüestió i sovint n'hi que continuen tocant encara que plga, si bé n'hi ha altres que han incorporat esmenes als contractes on queda clar el que faran tant festers com músics en el cas de pluja.

La setmana que ve se celebrarà una reunió de les bandes de la Vall d’Albaida a Bocairent, en què l’Associació Unió Musical Bocairent exposarà el problema que han tingut a Albaida així com el que ja havien patit a Muro pel mateix tema. L'assumpte ja s’ha debatut enguany entre la Federació de Bandes, la Undef i l’Associació Sant Jordi d’Alcoi, però no s’ha arribat a cap acord.

Els músics es queixen dels problemes que l'aigua pot provocar en l’instrumental i en la pròpia salut de cadascun d’ells, uns problemes que no estan coberts per cap assegurança i que sovint representen fortes despeses per a les bandes de música.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

22 d’octubre i 13 de novembre VAGA GENERAL D’ESTUDIANTS

DEFENSEM L’EDUCACIÓ PÚBLICA, PROU DE PRIVATITZACIÓ!
RETIRADA IMMEDIATA DELS PLANS DE BOLONYA!
ATUREM EL DECRET D’ENDURIMENT DE LA SELECTIVITAT!

Aquests anys hem patit a tot l’Estat una privatització progressiva de l’educació pública. S’ha reduït la inversió mentre que han augmentat brutalment els diners destinats a l’educació privada-concertada (especialment els col•legis de l’Església catòlica).

Aquests atacs no s’han donat només a les comunitats governades per la dreta (Madrid, Euskadi i País Valencià estan al capdavant en privatització), sinó també en aquelles governades pel PSOE. Per exemple, a Catalunya miren d’imposar-nos la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), una llei de privatització salvatge de l’educació.

Miren de convertir l’educació pública en un negoci més del que treure beneficis suculents, com ja fan amb la sanitat, la vivenda, l’electricitat o l’aigua. L’educació pública, digna i gratuïta hauria de ser un dret universal i no una font de lucre per a uns pocs a costa de la majoria.

Els plans de Bolonya signifiquen la privatització de la universitat. Defensem la universitat pública

La contrareforma de la universitat que s’inicia aquest curs (coneguda com els Plans de Bolonya) significa l’atac més greu a l’educació pública en els darrers vint anys i té com a objectiu expulsar als fills dels treballadors de la universitat.

El govern defensa aquests plans privatitzadors afirmant que ens equiparen amb Europa. A nosaltres ens agradaria equiparar-nos en inversió a l’educació pública (als països més desenvolupats d’Europa, la mitjana és superior al 6% del PIB, aquí és poc més del 4%) o en el nombre d’estudiants amb beca (40% a Europa, 16% a l’Estat espanyol). En canvi, els plans de Bolonya no impliquen res d’això. En tot cas, ens “equipara” amb les universitats del passat, exclusives per als fills dels rics.

Amb els plans de Bolonya s’acaba amb les actuals diplomatures i llicenciatures per a transformar-les en graus i post-graus. Els graus, respecte de les carreres actuals, seran un títol devaluat. Qui vulgui tenir un títol que faciliti l’accés a una ocupació digna haurà de fer un Post-grau, que a més a més de tenir una prova d’accés pròpia, podrà costar fins a 3.500 euros, com ja han anunciat algunes universitats.

Les beques seran insuficients per a cobrir aquestes despeses enormes. Si ja avui les beques són ridícules (la beca d’un import més alt, l’ajut compensatori, concedeix 2.500 euros anuals a aquelles famílies amb menys renta, quantitat completament insuficient), l’actual crisi econòmic no augura res de bo, com ho demostra el fet que el govern del PSOE ja ha anunciat que els propers pressupostos seran “austers”.

Però el pitjor és que el govern aposta per substituir les beques per préstecs bancaris, que, per descomptat, s’hauran de retornar. És a dir, volen fer de l’ensenyament universitari un negoci rodó per a la gran banca.



Els Plans de Bolonya impulsen la privatització de la universitat pública. Se segregaran les universitats en universitats de primera (per a l’elit econòmica) i de segona (per als fills de famílies treballadores) i a més a més es fomentarà el pes de les grans empreses en el control de la universitat. El govern ja ha senyalat que hem d’anar cap al “model americà”, que es caracteritza per una privatització profunda, on són les empreses les qui decideixen quines titulacions són rentables i quines no (per què volen Repsol o Telefònica titulats en filologia, història o magisteri?).
Retirada immediata del decret que agreuja la selectivitat!


Molt vinculat als Plans de Bolonya està l’enduriment de la selectivitat que ha elaborat el govern del PSOE durant les vacances d’estiu, d’esquenes als estudiants i de la forma més antidemocràtica.

La nova selectivitat a més a més d’introduir l’examen oral d’idioma estranger, entre d’altres perles, pretén endurir l’accés a les carreres universitàries amb més demanda, introduint unes proves, en teoria voluntàries, però que realment seran obligatòries, i que tindran un valor en el còmput final més alt que el batxillerat mateix! L’objectiu és ben clar, pretenen “desmassificar” la universitat, no construint les places necessàries, sinó impedint l’accés als estudis superiors al fill del treballador.

Per als grans capitalistes sobren milers de llicenciats. Ells el que reclamen és mà d’obra barata i amb baixa qualificació que puguin sobreexplotar. En canvi, per als joves i els treballadors no sobra ni un sol llicenciat. El que sobren són les llistes d’espera a la sanitat, la massificació de l’educació pública, la falta de places públiques a infantil, l’absència d’equipament social als barris obrers i les privatitzacions dels serveis socials per beneficiar als capitalistes.

No hi ha diners per a tot això? Sí que n’hi ha, els tenen els banquers i els grans monopolis.

...

Si voleu llegir més sobre la vaga, entreu ací

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Reflexió del dissabte 18

Avui dissabte 18 estem en la 3a Mostra d'Artesania i Tradicions de Bocairent. El nostre poble ja porta 3 anys amb aquesta proposta, i podríem ressaltar que és la única o de les úniques festes que no són de caràcter religiós. A Bocairent totes les festes són religioses (les festes de Moros i Cristians...San Agustí... San Jaume...), i amb aquesta fira tenim una festa laica, cosa que també esta molt bé. En aquesta fira es toquen molts temes tradicionals del nostre entorn i del voltant. Des del tema d'animals de granja fins a productes artesans i gastronòmics. Aquesta reflexió de hui va enfocada especialment a la gastronomia i a l'alimentació.

La societat actual viu amb un continuo estrès que moltes vegades no tenim gaire temps per a poder menjar, i es fa molt ús del menjar ràpid. Açò és un dels grans perjudicis de la nostra societat, perquè estem convertint-nos amb menjadors compulsius de menjars ràpids, pre-calentats, congelats,etc. Cosa que junt a un abús execiu pot produir malalties com l'obesitat, hipertensió, dialetes, colesterol, etc. perquè molts aliments “ràpids” porten molta grassa produint així conseqüències molt negatives per la nostra salut. Des de ben petits els xiquets caldria que menjaren com toca, menjant de tot i acostumant-los a tindre un hàbit amb el menjar que no es deuria variar per res. Hi ha que fer unes 5 menjades al dia: desdejuni (que és la menjada més important del dia), l’esmorzar, el dinar, el berenar i el sopar.

Des de ací volem potenciar una dieta sana i posar empeny en els infants que si s'eduquen correctament tindran una alimentació correcta i aquestes bones costums, els acompanyaran al llarg de la seua vida. Aquesta reflexió es deguda al que ja he nomenat abans, al perjudici del menjar rapit, però sempre es pot menjar bé encara que no tinga'm temps. Hi ha que tornar a les receptes tradicionals dels nostres avis, que són molt positives per al cos humà. En els dies que no es puga fer el dinar el mateix dia per motius de temps, doncs es prepara uns dies abans i així tens un menjar sa i no fa falta passar per cap congelat ni res tan artificial. Així doncs, des del programa El Purgatori volem donar-vos ànims per a que s'esforceu en buscar una alimentació sana, que per a això tenim les tradicions gastronòmiques, i segur que si doneu una volteta per aquesta Mostra d'Artesania i Tradicions trobareu moltíssimes coses interessants per a una dieta sana!

dijous, 16 d’octubre del 2008

II FESTIVAL INÈDIT A BENEFICI D'AFAB

Aquest dissabte 18 d'octubre, a la plaça de bous de Bocairent, tindrà lloc el II Festival Inèdit organitzat per l'Associació de Familiars i Amics de Malalts d'Alzheimer de Bocairent.
Gràcies a la labor de l'Associació i dels seus col·laboradors s'ha aconseguit la participació de grups molt importants com són Orxata Sound System, The Skafeinats, Ki Sap vs. the shake it up's i Low Moscow.
Enguany també comptem amb l'ajuda de la Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Bocairent.
L'opertura de portes serà a partir de les 23:00h.
Esperem la vostra assistència per gaudir d'un bon espectacle i col·laborar amb l'Associació.



dimecres, 15 d’octubre del 2008

III Mostra d'Artesania i Tradicions

Durant els dies 18 i 19 de octubre de 2008, el municipi de Bocairent acollirà la" III Mostra d'Artesania i Tradicions" Durant estos dies es podrán degustar deliciosos plats típics, demostracions d' oficos antics com la elaboració d' espart, , alfareria, embutits , fabricació de mantes, etc
Actuacions de cabolos, desfiles de moros i cristinas, balls tradicionals, foc i moltes més diversións per a menuts i majors.
També serà un bon moment per coneixer l' oferta gastronòmica i museística.
A més a més aquest any es contarà amb la presència del mercat medieval " El bosque Mágico".


ALTRES ACTIVITATS

- Talla d'eculturs amb motoserra a l'estand de Suntex

- Demostracions de teixit d'un teler antic

- Durant l'horari del mercat medieval hi hauran passacarrers a càreec del músics " Sacsejats i personatges de Luis Oviedo amés d'actuacións itinerants de malabars de Josu en el personage de Segismundo".

-Menús especials als següents Restaurants:ç- El Cancell: Jornades de caça i bolets

Riberet: menu-degustació de productes típics de Bocairent.

Estació : carn a la perdra

Ca l'Alegre: : menú degustació d'arros, i men´ú cuina i història " la cuina qeu ve de lluny"( sopar )

- Tots els monuments i museus de la localitat estarna oberts.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Viatge a Madrid

Aquest pont que acabem de passar a sigut per a mi un gran pont, més bé un aqüeducte que es diu. La Colla de Dimonis de Darrere de la Vila vam organitzar un viatge cap a Madrid en el qual s'ho vam passar d'allò més bé. Jo tenia una imatge de Madrid un poc masa agobiant (encara que continue pensant que com el poble res) i que la ciutat no era molt bella que diguerem. Però al visitar-la em va encantar els grans edificis que envolten les grans avingudes, i els monuments històrics que hi ha al llarg de la ciutat. Tot això em va fer pensar de com era la vida antigament, com és ara i com podria ser en un futur. Eixes visites culturals m'agraden molt perquè és una forma de viatjar al passat i de veure el gran art que hi ha a les ciutats, però així i tot alguna coseta hi havia que desijar.

En aquest temps he tingut temps per pensar i pensar... en el present... en el passat... en el futur... Però sobretot en l'Ara, perquè faja el que faja ara m'afectarà després. L'autobús va donar molts moments per a pensar i amb eixos moments un veu el que passa al seu voltant, del que ha fet mal, del que ha fet bé, del que li va mal, del que li va bé... però amb el bon rotllo del viatge, fora el pensament que fora sempre acabaes amb un somriure d'orella a orella. Amb aquest viatge hem viscut moltes anècdotes i serà un fet a recordar per les nostres retines. Ara us deixe un vídeo que pot animar a la gent que estiga un poc "xof", aburrida... la lletra està basada en el sexe femení, però val per als dos sexes.


dimarts, 7 d’octubre del 2008

El canvi climàtic, es culpa nostra!

Actualment la principal amenaça a que esta sotmesa la Terra és al propi ser humà. Us preguntareu... Perquè? ¿Perquè el propi ser humà pot arribar a autodestruir-se? ¿Que ha fet mal la societat per a arribar a aquest extrem? Doncs per a aquestes preguntes i moltes preguntes més d'aquest tipus, hi ha sols una simple resposta: perquè en la societat que vivim predomina el capitalisme i la busca d'un enriquiment econòmic personal. Açò vol dir que la població que perjudica al medi, que solem ser els països del nord per estar més industrialitzats, sols busca un benefici en forma de diners, sense pensar en el mal que poden fer al planeta, i sense pensar en que després del període que ens a tocat viure a nosaltres vindran noves generacions que també es mereixen les mateixes oportunitats que hem tingut la societat actual.

El capitalisme va lligat a l'egoisme i la necessitat de tindre cada dia més i més. El ésser humà viu amb un desig costant. Les persones sempre busquem una meta on arribar, però quan ja hem aconseguit eixa meta ¿que? ¿Ja s'ha acabat tot? Doncs no, sempre volem més i més, açò pot ser una cosa positiva si amb eixa superació individual no afectem a la natura i no afectem a la resta de la societat. Moltes vegades la raça humana no dubta en travessar el límit que existeix entre la natura i l'ésser humà, aquest límit manté el funcionament correcte del planeta. Hui en dia el canvi climàtic és un dels temes més preocupants que viu per l'aire que respirem. El canvi climàtic l'hem provocat nosaltres i a nosaltres ens afecta. Molta gent no es conscient del que hem fet i del que ens pot passar. Aquest canvi d'ací uns anys serà la causa de grans problemes a nivell mundial.

Amb el canvi climàtic es provoca un fet molt perjudicial per a la Terra, el calentament global. Açò es produït per la gran contaminació que nosaltres mateixos emitim a l'atmosfera, contaminació en forma de gasos a causa de moltíssimes accions diàries que es podrien evitar de forma diferent. Amb el calentament global es produeix el desgel dels pols, i això fa que el nivell del mar puge, cosa per la que molts terrenys costaneres quedaran sota el nivell del mar, i produirà un canvi radical a la vida dels humans. Un altre problema del canvi climàtic és la inestabilitat meteorològica, és a dir, l'oratge pot arribar a ser un joc d'atzar, per la qual cosa les precipitacions poden ser escasses en temporades de l'any i entrar en períodes de sequera. Per això devem d'utilitzar l'aigua que siga necessària per a continuar en el joc de la vida. Nosaltres no anem a destacar tots els problemes del canvi climàtic, perquè podríem estar ací unes quantes hores dient i dient problemes sense parar, però el que si que volem aconseguir és la conscienciació de la població, volem que s'estime el medi on vivim, que la globalització no afecte al nostre planeta i que no acabem autodestruir-se nosaltres mateixa perquè al cap i a la fi... ¿el planeta no es de tots? Doncs cuidem-lo...

divendres, 3 d’octubre del 2008

Avui va de cine...

Avui vull parlar d'una pel·lícula que hem vist en l'istitut, concretament en la classe d'alternativa a la religió. La película està prou bé, i us recomane que la vejau, i sino voleu veure la pel·lícula almenys escolteu la banda sonora, que és molt bona.

The Piano (també coneguda com La lliçó de piano o El piano) és una pel·lícula de 1993 sobre una pianista muda i la seva filla, ambientada en un lloc apartat de Nova Zelanda durant la meitat del segle XIX. La pel·lícula va ser escrita i dirigida per Jane Campion, i protagonitzada per Holly Hunter, Harvey Keitel, Sam Neill i Anna Paquin. La banda sonora de la pel·lícula va ser interpretada per Michael Nyman i es va convertir en un èxit de vendes. Hunter va tocar les cançons en les seves escenes, i també va fer classes de piano a Paquin.



The Piano conta la història d'una dona escocesa, Ada McGrath (Hunter), el pare de la qual la ven en matrimoni a un home, Alistair Stewart (Neill), i és enviada juntament amb la seva jove filla Flora (Paquin)i el seu piano a viure amb ell a Nova Zelanda. Ada no ha dit una paraula des dels sis anys, substituint la seva veu per la música del piano, mentre que la seva filla li serveix de traductora en la seva comunicació a través del llenguatge de signes. El seu nou marit per no poder transportar-lo obliga a Ada abandonar el piano en la platja, on ella, la seva filla i les seves pertinences han estat abandonades per la tripulació del vaixell en el qual han arribat des d'Escòcia . Després que el piano sigui venut a George Baines (Keitel), veí de Stewart i entusiasta de la música de piano, li demana a Ada que li imparteixi classes de piano. A partir d'aquí, comença una relació entri Ada i George, que marcarà l'esdevenir de la història.