Pàgines

Frase per a recordar

"Ningú pot ser feliç si no s'aprecia a si mateix"
Rosseau

diumenge, 31 d’agost del 2008

Consumint les vacances...

Avui és l'últim dia d'Agost, i avui més que mai m'ha vingut al cap que les vacances s'acaben. Demà ja serà setembre, on comença l'istitut, on tornem a la normalitat. Cal que admitisca que si que tinc ganes de tornar a l'istitu i al conservatori, el tornar al dia a dia amb els companys, i el veure i disfrutar un nou curs amb tot el que porta, des dels examnes fins les festes dels caps de setmana, fins la música. Mentre escric aquestes paraules estic escoltant a Feliu Ventura, ell m'ha inspirat a tornar a escriure, ja que en aquestes últimes setmanes no he escrit res, poden dir que estava de vacances. La cançó que m'ha inspirat avui ha sigut "El pes d'un somriure", ella m'ha fet refleccionar un poc aquesta vesprada. Amb aquesta reflecció he tret com a conclució que tots debem d'apreciar tot el que tenim al voltant, i que hem d'aprofitar cada moment del present per a no arrepentir-se del passat i conseguir un futur agradable.

Amb açò d'apreciar el que tenim també he arribat als terrenys dels estudis. No s'ho tenim que agafar com a una obligació, sinó com un privilegi. Amb els estudis es formem per a fer en un futur el que ens agradaria fer. A mi per exemple els estudis m'han portat a la música, ja que visc per la música i vull viure de la música. Això que he dit del present el passat i el futur m'ha fet pensar amb una dita que conec en castellà, que és la següent: "El ayer es historia, el mañana un misterio, pero el hoy es un obsequio"; el que deia jo, que hem de viure el present, cada moment es té que aprofitar, tot moment perdut es ja passat. Per això amb setembre torna a començar l'habit del treball i amb això comença el present per preparar el futur i viure del passat.


dimecres, 13 d’agost del 2008

Animant l'estiu...

Avui dimecres 13, he vingut de preparar les coses amb els dimonis per al correfocs de Xixona de demà, i en un preincipi anavem a posarse jo i dos més les xanques per a practicar un poc per estar a punt per demà. Però l'oratge estava com estava hi me quedat un ratet davant de l'ordinador mirant quatre cosetes esperant a eixir un ratet, i en això que he entrat a youtube. El normal de estar navegant, que veus una cosa i mitjançant enllaços acabes en un lloc que no buscaves, doncs això m'ha passat a mi avui, que buscava el cartell del Festiu, l'he trobat, però he acabat en youtube mirant videos de Pixar.

Ha sigut un ratet per matar el temps, i he vist aquesta animació que em sonava perquè està al principi o al final d'alguna película de dibuixos animats que tinc jo per casa. M'ha fet gràcia tornar-la a veure i he decidit posar-la. Es una acciò que es pot fer en els amics en una vesprada d'estiu; jugar a escacs, cartes (poker, 7 i mig, merda...), dames,etc. Així que ací us deixe el vídeo que m'ha fet recordar aquella infancia en la que no es perdiem cap peli de Disney, i que encara conserve en casa:


dimarts, 5 d’agost del 2008

Crònica del CIMVO amb Øystein Baadsvik

Aquest curset començava oficialment el 23 de Juliol, però, com ja vaig dir, els tubes vam anar el dimarts 22 perquè el professor de tuba se'n tenia que anar un dia abans de que s'acabara el curs, perquè tenia un important consert en Noruega on no podia fallar. Així que les classes dels tubistes van començar el 22 i es van acabar el 26, però el curset s'acabava el 27, dia en que van fer un concert per la vesprada els Mnozil Brass.

Aquest curset em va encantar, no sols per els grandíssims professors que hi van anar i pel gran ambient que hi havia, sinó que també per la boníssima organització que hi havia al voltant d'aquest curs. El nivell dels professors era considerable, com també ho era en el curset d'Alzira. En el que te que veure en la meua especialitat els porfessors que he tingut aquest estiu són de lo milloret que hi ha en el món de la música, i especialment en la tuba, del món!

Tots els matins començavem amb un calentament de la mà de Øystein Baadsvik (el professor de tuba). Primer feiem uns petits estiraments amb el cos, i poc a poc feiem exercicis de respiració amb diferents fases, després agafavem la "boquilla" i feiem exercici amb ella, i finalment agafavem la tuba i tots junts feiem exercicis de calentaments d'uns llibres que ens va proporcionar ell.

Practicament tots els dies (menys un) vam tindre tots classes individuals amb Øystein. Amb ell (igual que amb Alan) tot era amb l'anglés i així vaig aprofitar també per utilitzar un poquet aquest idioma, que defendres un poc tampoc és molt difícil. La gran mentalitat que te Baadsvik sobre la música em va fascinar, i sinó fora poc, la forma en que la transmitia era exelent. Després de dir que el curs va ser de matricula d'honor, pels professors, pels concerts, per l'organització, per l'ambient, etc. sols em queda dir que jo vaig tindre un gran privilegi en aquest curset, que va ser el de tocar en un quintet format per professors (de lo milloret que hi ha actualment) en que acompanyavem al gran Øystein Baadsvik que feia de solista. Si el curs de per si ja era exelent, amb el poder tocar en els porfessors, va ser fascinant!

I ací us deixe una vegada més, un vídeo del gran Øystein Baadsvik, amb la seua obra Fnugg, que la va tocar al final del concert dels professors, i l'obra de Czardas que també la va tocar (i jo acompanyant amb el quintet):

Fnugg Blue, l'original



Czardas