Pàgines

Frase per a recordar

"Ningú pot ser feliç si no s'aprecia a si mateix"
Rosseau

dimarts, 30 de setembre del 2008

Voteu les meravelles! com Bocairent!

Amics i amigues de Meravelles Valencianes:

A partir d'avui podeu votar per última vegada, fins el 3 d'octubre a les 24 hores.

www.meravellesvalencianes.org/votacio.php


ATENCIÓ:

A les columnes que informen dels percentatges de vot rebut en temps real
podreu veure...

- a partir de l'1 de setembre del 2008, quina candidata és
provisionalment la quarta classificada.

- a partir de l'1 d'octubre del 2008 fins a les 24 hores del 3 del
mateix mes, quina serà la tercera i la quarta classificada en cada
secció.

Això sí, mantindrem el secret de les dues primeres classificades fins el
proper 5 d'octubre a les 16 hores, quan anunciarem al Jardí Botànic de
València les...


"SET MERAVELLES VALENCIANES"

diumenge, 28 de setembre del 2008

La premsa critica i promociona el masclisme.

En l’actualitat el masclisme està prou desenvolupat en aquesta societat, per desgràcia hi ha molts homes que veuen a les dones com a objectes i no com a les grans persones que poden arribar a ser. No és més humà un home que una dona, o una dona que un home, un de color i un de blanc, o viceversa. Som tots iguals, però per desgràcia ens a tocat viure en una societat molt masclista, racista i egoista. El masclisme no és una cosa que haja nascut de hui per a demà, és un terme que viu en el nostre planeta des de fa moltíssims anys. Des de sempre la dona s’ha vist com a una persona inferior a l’home. Sempre ha manat més l’home que la dona, i antigament les dones quedaven completament anul·lades, sols les utilitzaven per a cuidar la família i la llar.

Un dels temes més greus que implica el masclisme és la violència de gènere. Amb aquesta violència ja han mort en el que portem d’any més de 70 dones a mans d’homes. Les morts de les dones assassinades ixen en quasi tots els mitjans de comunicació: en la televisió, en la ràdio, en la premsa... Avui volem denunciar un poc el que fa la premsa. En un principi en els articles que publiquen sobre la violència de gènere critiquen les morts de les dones, i ho denuncien amb la paraula escrita, però indirectament estan atentant sobre la dignitat de la dona. Això ho fan amb els anuncis de prostitució que hi ha als periòdics, que moltes vegades poden ser anuncis de màfies de prostitució il·legal, que obliguen a dones, normalment immigrants, a exercir la prostitució.

Indirectament els periòdics exerceixen una forma de maltractament de la dona, de manera que li donen un tracte molt dolent a la dignitat de la dona. Però això no ix en cap article de la premsa, perquè els interessa molt, perquè amb eixos ingressos dels anuncis estan traient diners, i per a ells es veu que és més important els diners que la dignitat de la dona. Per això, des de el programa del Purgatori denunciem aquets fets, els anuncis que van encontra de la dignitat de la dona.

dimarts, 23 de setembre del 2008

Canvi de diseny del blog

Ja s'acabat l'estiu, i per tant, comencem ja seriament amb el curs i amb eixe canvi vull també canviar l'aparença del meu blog, així que aquest és el resultat. A alguns els agradarà a altres no, però a mi de moment m'agrada i em motiva el canviar de tant en tant d'imatge de blog. Aquesta vegada el títol del blog l'he fet més enfocat cap a la música, sempre he donat un to de música, però aquesta vegada més que mai. A l'esquerra hi ha una imatge passada pel photoshop meua amb un "pensament musical", a la dreta una imatge, també passada per aquesta aplicació, del gran Øystein Baadsvik. I com a fons té una tuba en una prespectiva des de baix que agafa el centre de la tuba, on està la maquinaria i on es posa la mà, i al final la campana que esta obirnt-se.

Diuen que a gustos colors, aquest és un poc el meu gust, i l'estil que vaig a portar fins que em canse d'aquest aparença, espere que tarde perquè canviar-ho tot de nou és prou feina. Per amenitzar un poc aquesta entrada us vaig a deixar una recopilació del millor de Padre de Familia, una sèria de dibuixos animats que em fascina.


diumenge, 21 de setembre del 2008

José ja te la Medalla d'Honor de la Vila de Muro

El divendres passat, dia 19, a Muro el músic, compositor i director José Rafael Pascual Vilaplana va rebre la Medalla d'Honor de la Vila de Muro, en un acte que va corregir l'anterior entrega d'aquesta medalla, ja que fa uns anys ja la va rebre pel govern d'aleshores sense que existira constancia d'un acord plenari previ. Ara les coses si que es van fer conforme marca el protocol, amb un ple extraordinari que va tindre lloc a les 20'30h del divendres passat i que va tindre com a únic punt de l'orde del dia la presa d'aquesta decisió. Inmediatament va ser imposada l'insigna acreditativa i després es va celebrar el fet amb la tipica "picaeta" al mateix ajuntament.

José Rafael és la segona persona que recibeix aquesta persona, encara que sense la fallada reglamentaria que ara es corregix seria la primera. L'altra persona de muro que va rebre la medalla va ser Juan García Iborra, també músic i director de la Orquesta Sinfònica d'Alacant. Vilaplana va rebre aquest honor del seu poble pel costant treball en favor de la Cultura de la seua localitat, i a més d'uns valuosos valors humans, però també pels mèrits de la seua carrera professional, que el dugueren a conseguir el premi al millor director jove, entre altres guardons que ha anat sumant durant la seua tragectòria professional, que la portat a orquestes en tot el món i a veure reconegudes les seues composicions en concursos.

dimecres, 17 de setembre del 2008

Els Paralímpics marxen de Pequín

Els representants de les diferents federacions esportives catalanes que han participat als Jocs Paralímpics que s'han celebrat a Pequín (Xina) des del 6 setembre han aconseguit 17 de les 58 medalles guanyades per l'equip paralímpic espanyol repartides en 2 d'or, 5 de plata i 10 de bronze. A l'última jornada de competició, com és costum, s'ha disputat la marató, prova on han participat quatre catalans; el barceloní José Antonio Castilla, que ha entrat en el lloc número 10 de la categoria T46, i els atletes en cadira de rodes, categoria T54, el granollerí Jordi Madera, el vilatortí Roger Puigbó i el manlleuenc Rafa Botello que han aconseguit els llocs 8, 9 i 11 respectivament.

L'or l'ha obtingut el nedador mallorquí resident a Barcelona Jesús Collado i el ciclista deficient visual de Borriana (Castelló) Crhistian Venge; la plata, l'atleta d'origen marroquí Abderahman Ait, la nedadora terrassenca Sarai Gascón, el ciclista barceloní Juanjo Méndez , el nedador també de Barcelona Jordi Gordillo i Christian Venge. Les medalles de bronze les han guanyat el manresà Ignacio Ávila, la mallorquina resident a Barcelona Esther Morales, el paretà Miguel Luque, la vendrellenca Déborah Font, Abderrahman Ait, Juanjo Méndez, l'olotí Xavi Porras, el badaloní Pedro Cordero i dues, l'atleta d'origen guineà Eva Ngui.

dijous, 11 de setembre del 2008

Avui també és la Diada Nacional de Catalunya

L'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la caiguda de Barcelona després de mesos de setge en 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (amb el seu candidat, el futur Felip Vè) i els Austries (amb el arxiduc Carles) lluiten per tota Europa per la corona d'Espanya, on va tenir caràcter de guerra civil perquè n'hi ha partidaris dels dos candidats en tot el territori, encara que majorment concentrats els del Borbó al Regne de Castella i els de l'austríac a la Corona d'Aragó. Amb la victòria del Borbó, s'implanta un sistema polític uniforme, derogant-se els privilegis nobiliaris i els sistemes legals provinents dels diferents Regnes medievals que formaven Espanya. Per això, l'11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.

El Parlament de Catalunya, l'any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional de Catalunya. L'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia de 2006 declara: "Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne". L'article 8.3 estableix: "La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre".


Les entitats i els partits polítics tradicionalment fan ofrenes florals, tant a Barcelona com a la resta del Principat, als monuments de Rafael Casanova (1660-1743) que va morir 30 anys desprès en Sant Boi de Llobregat on va seguir exercint com a advocat, i Josep Moragues i Mas (1669-1715) que va ser executat pel delicte de rebel·lió. Les organitzacions i grups independentistes també presenten ofrenes al Fossar de les Moreres, on foren enterrats els defensors morts durant el setge de la ciutat. Al llarg del dia hi ha manifestacions, concerts i s'organitzen parades informatives amb un caire reivindicatiu o festiu. Molts ciutadans pengen banderes catalanes o estelades en llurs balcons. També es canta l'himne de Catalunya, Els Segadors.

Avui, 7 anys de la tragèdia...

Avui, 11 de Setembre del 2008, fa 7 anys va ocorrer una gran tragèdia per al món, la mort de casi 3.000 persones a la mà de grups terroristes. Això va donar a pensar molt i molt als personatges que estan al davant de grans països, institucions, etc. Van veure que la seguretat als vols i a altres llocs no era la suficient, i a partir d'aquesta fet es va reforçar tota forma de seguretat en tots els llocs públics i també de privats. Els humans podem ser inteligents, genis... però també podem ser tot el contrari, i moltes vegades passa que fins que no ocorre alguna desgràcia la gent no es mou per possar mesures per a que no torne a passar. El 11-S va donar una gran llisó a les forces de seguretat de tot el món i als EEUU, per clavar-se en guerres on buscaven diners però tot en la vida no són diners, hi ha moltes vides per davant d'inocents, de gent civil que no té res a veure.

El matí de l'11 de Setembre de 2001, segons el govern dels Estats Units, 19 homes afiliats a l'organització terrorista Al-Qaida (entre els quals hi havia quatre pilots) van embarcar en quatre vols comercials de passatgers, van fer-se amb el control dels aparells i van estavellar-los deliberadament contra les Torres Bessones (2), el Pentàgon i el quart va caure en un camp a les afores de la ciutat de Shanksville, Pennsilvània en el comtat de Somerset. S'han confirmat 2.793 defuncions i resten 24 persones desaparegudes com a resultat d'aquests atacs.

L'estructura de construcció de les torres 1 i 2, tramats d'acer soldats a les bigues mestres, van ser els majors responsables de la forma en què les torres es van col·lapsar. La major part del pes de cada edifici descansava en les bigues centrals, on estaven les escales i ascensors. La resta del pes es distribuïa en el perímetre exterior. Encara que cada pis en si no suportava cap pes, queda clara la seva funció de mantenir dretes les columnes principals. L'infern deslligat dintre els edificis, pel combustible dels avions que es cremava així com els propis materials, va pujar la temperatura al grau d'exposar els suports de cada pis a temperatures que, si bé no arribarien a fondre'ls, els van afeblir a tal grau que ja no van poder suportar el pes dels pisos que sostenien. A mesura que els tramats de cada pis cedien, creixia de manera alarmant la pressió sobre el perímetre exterior i sobre la mateixa base central. Quan el pes de diverses desenes de pisos va ser prou fort, les columnes i bigues externes es van col·lapsar de manera explosiva derivant en el xoc dels pisos superiors contra els pisos inferiors, que van iniciar la reacció en cadena que va destruir cadascun dels pisos. Les torres havien suportat els xocs, la gent atrapada en els pisos superiors no podia escapar-se perquè s'havien destruït les vitals vies de fugida. A tanta altura i sense mitjans perquè els equips de rescat arribessin a temps, el foc va iniciar des de l'interior l'ensorrada dels colossos de ferro i formigó.


dimecres, 10 de setembre del 2008

Bocairent, de pel·lícula!

Es seleccionaran 240 extres de totes les edats

Nacidas para sufrir” de Miguel Albadalejo es filmarà a Bocairent, per això, demà 11 de setembre, tindrà lloc un càsting per seleccionar 240 extres.

“Silenci… acció!” Aquesta frase s’escoltarà sovint a Bocairent a partir del pròxim 29 de setembre. El director il•licità Miguel Albadalejo rodarà “Nacidas para sufrir” íntegrament entre Montcada i la localitat de la Serra de Mariola amb Adriana Ozores i María Galiana com a protagonistes. És per això que demà, dijous 11 de setembre, tindrà lloc un càsting a les dependències del consistori que es traslladarà divendres a la seu de la Mancomunitat de Municipis de la Valld’Albaida a Ontinyent i posteriorment aplegarà a Villena.

Per a Bocairent, es requereixen 240 extres, 40 per a un escena de carrer i 200 per simular una revetlla que tindrà la Plaça de l’Ajuntament com a escenari. Tots aquells que estiguen interessats en participar al rodatge s’hauran de presentar a la selecció proveïts d’una fotocòpia del DNI i se’ls recompensarà amb una xicoteta remuneració i dietes. L’horari serà de matí (d’11 a 14 h.) i de vesprada (de 16 a 19 h.) i, tot i estar especialment dirigit a majors de 60 i xiquets entre 6 i 12 anys, pot participar qualsevol persona ja que es necessiten actors de totes les edats.



dilluns, 8 de setembre del 2008

Va de cine...

En 1952, el General Fulgencio Batista va orquestrar un cop d'estat a Cuba, va prendre el control del govern del país i va suspendre les eleccions. La seva corrupta dictadura estava protegida per un exèrcit de 40.000 homes, però un jove advocat cridat Fidel Castro va intentar incitar a la rebel•lió popular assaltant la caserna Montcada el 26 de juliol de 1953. L'atac no va tenir èxit i Castro va passar dos anys en la presó abans d'anar a l'exili a Mèxic. Mentre, un jove idealista argentí cridat Ernesto Guevara s'havia involucrat en l'activitat política de Guatemala. En 1954, quan el govern legítim de Jacobo Álvarez va ser deposat per una operació militar organitzada per la CIA, Guevara va escapar a Mèxic. Un conegut de Guatemala li va posar en contacte amb un grup de revolucionaris cubans en l'exili.

El 13 de juliol de 1955 va tenir lloc un esdeveniment silenciós però amb grans repercussions en la història de la Revolució Cubana. En un humil apartament de la ciutat de Mèxic, es van conèixer Ernesto Guevara i Fidel Castro, presentats per Raúl Castro, el germà petit de Fidel. Guevara es va allistar immediatament en una missió d'escamot destinat a enderrocar al dictador cubà. Els cubans van apodar al jove rebel ‘Che’, una coneguda expressió argentina. El 26 de novembre de 1956, Fidel Castro va navegar a Cuba amb vuitanta rebels, dels quals només van sobreviure dotze. Un d'ells era el Che, que s'havia unit al grup com metge acompanyant. El Che es va familiaritzar ràpidament amb l'art de la guerra d'escamots i va demostrar ser un combatent indispensable. Es va llançar de ple al conflicte i va rebre el suport dels seus camarades i del poble cubà.


dimecres, 3 de setembre del 2008

Per unes platges més netes...

L'altre dia vaig anar a la platja, i em vaig encontrar en diferents coses. La primera que feia molt de vent, la segona que no hi havia casi gent i la tercera, que la gent no la cuida gens. Hi ha molta gent que amaga la brutícia entre la arena, però sempre acaba ixnit, o simplement la llancen al terra i més amples que ningú. També és cert que hi ha gent que cuida tot el que fa en la platja per no enbrutar-la, i inclús arrepleguen la brossa que deixen els altres. Una de les coses que menys soporte és a la gent que fuma en la platja i després apaguen el cigarret en el terra i l'amaguen entre grapats d'arena. Jo no dic que la gent no fume en la platja (que tampoc dic que ho fagen) però el que si que demane és que si la gent fuma que tinga cura del medi i agafe alguna cosa per llançar la cendra i el cigarret.

La platja en general estava molt neta, però la gent pel matí va deixar la seua petjada, petjada en forma de brossa. Caminant, caminant, vaig veure de tot, des d'emboltoris de menjar, fins a tiretes d'algun xiquet i paperets, i fins i tot algun excrement, i com no cigarrets. El personal de neteja de les platges neteja tots els dies però no netegen a tota hora, així que la platja estiga neta durant tot el dia es feina de tota la gent que es passa per la platja, aportar el granet d'arena a la platja per a que estiga neta es cosa de tots. Si deixem de banda la cura de la terra algun dia passarà el que diu la pel·lícula de dibuixos animats de Wall-e, i ell serà el que tinga que arreplegar tota la burtícia que hem deixat a la Terra.