Fa una setmana i dos dies, Bocairent era un infern. Un infern per culpa d'algun ignorant que es pensa que amb això guanya alguna cosa. Em rectifique: ignorant no, malalt. Us preguntareu: ¿perquè fa ara una entrada sobre l'incendi del dia 9 d'aquest mes), i la resposta és: vaig "inagurar" ahir el bloc.
La nit del dilluns vam anar a tocar a Villena després de fer dos entrades a Benixama, i vam arribar al poble allà la una de la matinada. En el bus ens vam enterar que hi havia un incendi per Bocairent i Ontinyent, i més tard vam saber que en Agullent també. Des de l'autobús vam poder observar el reflex del foc al cel en la part del "Ponse" i després es vam arrimar on està el deposi d'aigua i vam veure un reflex amb un taronja més viu a la part de "Torrater". Eixa nit ja ens vam gitar pensant el pitjor. I quan em vaig alçar tot era fum. Des de casa veia com la part de darrere del poble era tot una columna de fum.
Pel matí sols treballava un helicòpter que feia un "fum" de viatges amunt i abaix per a poder apagar el foc, ja que els bombers deien que el foc estava encara llunt i que primer estaven en Agullent i en Ontinyent. Però el fort vent canviava quan volia i promte el foc estava prop del poble. A mitat matí van vindre avions i avionetes per a tirar aigua, i queda clar, que per la part dels aparells mecànics aeris van fer la seua feina. No paraven de llançar aigua i fer viatges amunt i abaix. Desapareixien per darrere del poble i tornaven a apareixerclavant-se pels barrancs. Tota una demostració de la gran calitat dels pilots. Els bombers van tardar a vindre, i ho van fer quan el foc estava ja en tota la serra i molt prop del poble, però menys mal que van vindre.
Com va dir una companya meua, eixe dia pareixia que estiguerem en guerra! Helicòpters amunt i avall, avions passant molt baixets, sirenes per tots els llocs, militars pels carrers amb camions i fins i tot amb grues... (els militars eren de la UME, Unitat Militar d'Emergències). Quan pareixia que el foc ja havia cedit, l'aire canviava i tornava el foc canviant de direcció. Jo estava a casa i veia el foc, o millor dit el fum, per la part de més allà de la derrota, per la part de darrere del poble, per el sant crist, pels "Corrals", per "Massarra", i inclús per la part més pròxima a Alfafara. Estavem envoltats de foc i fum, així que queda clar.. un Infern!
Acompanye a aquesta entrada amb alguna de les imatges que vaig poder fer i ací podeu entrar a l'àlbum de les fotos. (En Vilaweb van posar alguna foto meua, en notícies com aquesta o aquesta)
PD: he contat aquest fet com el vaig viure jo, des de casa, d'on podia observar tot el que s'estava cremant i la gran columna de fum que desprenia, com es cremava la serra del sant crist, i com es cremaven les nostre terres dels corrals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada