Pàgines

Frase per a recordar

"Ningú pot ser feliç si no s'aprecia a si mateix"
Rosseau

dijous, 11 de setembre de 2008

Avui, 7 anys de la tragèdia...

Avui, 11 de Setembre del 2008, fa 7 anys va ocorrer una gran tragèdia per al món, la mort de casi 3.000 persones a la mà de grups terroristes. Això va donar a pensar molt i molt als personatges que estan al davant de grans països, institucions, etc. Van veure que la seguretat als vols i a altres llocs no era la suficient, i a partir d'aquesta fet es va reforçar tota forma de seguretat en tots els llocs públics i també de privats. Els humans podem ser inteligents, genis... però també podem ser tot el contrari, i moltes vegades passa que fins que no ocorre alguna desgràcia la gent no es mou per possar mesures per a que no torne a passar. El 11-S va donar una gran llisó a les forces de seguretat de tot el món i als EEUU, per clavar-se en guerres on buscaven diners però tot en la vida no són diners, hi ha moltes vides per davant d'inocents, de gent civil que no té res a veure.

El matí de l'11 de Setembre de 2001, segons el govern dels Estats Units, 19 homes afiliats a l'organització terrorista Al-Qaida (entre els quals hi havia quatre pilots) van embarcar en quatre vols comercials de passatgers, van fer-se amb el control dels aparells i van estavellar-los deliberadament contra les Torres Bessones (2), el Pentàgon i el quart va caure en un camp a les afores de la ciutat de Shanksville, Pennsilvània en el comtat de Somerset. S'han confirmat 2.793 defuncions i resten 24 persones desaparegudes com a resultat d'aquests atacs.

L'estructura de construcció de les torres 1 i 2, tramats d'acer soldats a les bigues mestres, van ser els majors responsables de la forma en què les torres es van col·lapsar. La major part del pes de cada edifici descansava en les bigues centrals, on estaven les escales i ascensors. La resta del pes es distribuïa en el perímetre exterior. Encara que cada pis en si no suportava cap pes, queda clara la seva funció de mantenir dretes les columnes principals. L'infern deslligat dintre els edificis, pel combustible dels avions que es cremava així com els propis materials, va pujar la temperatura al grau d'exposar els suports de cada pis a temperatures que, si bé no arribarien a fondre'ls, els van afeblir a tal grau que ja no van poder suportar el pes dels pisos que sostenien. A mesura que els tramats de cada pis cedien, creixia de manera alarmant la pressió sobre el perímetre exterior i sobre la mateixa base central. Quan el pes de diverses desenes de pisos va ser prou fort, les columnes i bigues externes es van col·lapsar de manera explosiva derivant en el xoc dels pisos superiors contra els pisos inferiors, que van iniciar la reacció en cadena que va destruir cadascun dels pisos. Les torres havien suportat els xocs, la gent atrapada en els pisos superiors no podia escapar-se perquè s'havien destruït les vitals vies de fugida. A tanta altura i sense mitjans perquè els equips de rescat arribessin a temps, el foc va iniciar des de l'interior l'ensorrada dels colossos de ferro i formigó.


2 comentaris:

Anna ha dit...

Va ser una tragèdia molt important i dubto que algú ho pugui oblidar algun dia.

Però per mi, avui és un dia per estar content, és la diada de Catalunya i tot i que l'atemptat va ser un cop molt fort per a EEUU no puc evitar mantenir-ho al marge en un dia com avui.

Porto 7 anys veient aquest vídeo (o semblants) i encara se’m posen els pèls de punta.

Catbrass ha dit...

Tens tota la raó! Va ser un colp molt baix per a la nostra societat, i encara ho és, i ho serà.

7 anys en les que families afectades an patit tot el que no està escrit, casi 3.000 families d'estrosades.

Per l'altra part està la diada, que tingues un gran dia en el vostre dia, la diada de Catalunya!

Un salut!