Avui 8 de març

Avui s'hem despertat en un dia de gran importància per a la tot allò moral del ser humà, per a la lluita contra el masclisme i actualment la volència de génere, avui 8 de març. La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un llarg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica. La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.

Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910 en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l'establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Així doncs el 19 de febrer de 1911 les europees celebraren la diada. El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917. El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení. La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, éssent implantada per les Nacions Unides el 1977. Avui m'identifique en aquesta cançó de Bebe, Ella. Transmet tot allò que aquest dia pot transmetre: la dona...

PS: A totes elles, que passeu un bon dia!!

Dia Mundial Contra la Violència de Génere

La viòlencia de génere és un terme que per desgràcia actualment s’utilitza casi totes les setmanes. En el que portem d’aquest any nou fins a avui, han hagut vint-i-cinc dones assassinades a mans dels seus marits. Per a mi, la causa principal de la violència de génere és el masclisme que hi ha en la nostra societat. Per això, vaig a parlar del masclisme en aquest text.

El Masclisme

Definicions de masclisme

• El masclisme és el conjunt d'actituds i comportaments que rebaixen la dignitat de la dona marginant-la, enfront del baró, pel nero fet del seu sexe i mancant de justificació alguna.
• És una forma de sexisme (discriminació per raó de sexe) en la qual es infravaloran les facultats d'un individu del sexe femení basant-se en arguments febles o no aplicables al tema en qüestió.

En l’actualitat el masclisme està prou desenvolupat en aquesta societat, per desgràcia hi ha molts homens que veuen a les dones com a objectes i no com a les grans persones que poden arribar a ser. Jo, personalment, em considere més feminista que masclista, perquè no puc veure el maltractament de la dona, siga físic, psicològic o de qualsevol altra forma. Odie que un home es crega superior a una dona, sols perquè siga més corpulent. No per tindre més força un té més raó.

Les persones som totes iguals, perquè som humans i els humans són éssers vius, hi ha varies races i dos formes de persones, dones i homens, però açò no és cap diferencia sinò que són variacions de l’humà. No és més humà un home que una dona, o una dona que un home, un de color i un de blanc, o viceversa. Som tots iguals, però per desgràcia ens a tocat viure en una societat molt masclista, racista i egoista, i tots no opinen que som iguals.

El masclisme no és una cosa que haja nascut de hui per a demà, és un terme que viu en el nostre planeta des de fa moltíssims anys. Des de sempre la dona s’ha vist com a una persona inferior a l’home. Sempre ha manat més l’home que la dona, i antigament les dones quedaven completament anulades, sols les utilitzaven per a cuidar la familia i la llar. Actualment açò encara pasa, però per sort estem desenvolupant eixe aspecte i la dona treballadora, cada vegada més, té més futur i pot arribar més lluny. A l’hora de comparar un home i una dona en els estudis, la dona guanya. En les Universitats hi ha moltes més dones estudiantes que homens, però per viure en una societat tan masclista els homens tenen més facilitat per a tindre un treball que les dones. Actualment el treball ja està igualitzant-se tant per a la dona com per a l’home.

Per desgràcia hi ha també dones masclistes, encara que parega irrealiste és cert. Per exemple, en Alcoi, el dia de l’entrada al desfile ixen sols homes, i alguna dona generalment en balls. És una festa molt masclista, però el més fort de tot açò és que hi ha dones de festers que diuen que els homes estan per a viure la festa i que les dones estan per a fer-los els trages i per a donar-los de menjar! Açò és normal? Per a mi no. Que en l’actualitat apart dels moltíssims homes masclistes també hi hagen dones masclistes, és un gran perjudici.

Conclució

Jo no sóc gens partidari del masclisme, al contrari, sóc més partidari del feminisme, encara que també és cert que en l’actualitat no tindriem que estar parlar ni de masclisme ni de feminisme, perquè som tots iguals. Considere que la gran causa de la violència de génere és el masclisme, perquè els homens es creuen superiors i abusen de la seua força davant les dones. Tots devem lluitar contra el masclisme per acabar, per fí, en la violència de génere, així que hi ha que concienciar a la societat masclista de que tots som per iguals i que tots tenim els mateixos drets, les mateixes lleis, les mateixes oblicacions, etc. Així que sols em queda dir: no al masclisme! I no a la violència de génere!

Dudamel: "La música no té edat"

El músic actua amb la Simfònica de Göteborg en el Palau de la Música i rep una oferta per a dirigir a la de València. Es declara un admirador de Mozart i encara evita a Wagner

R. V. M., València

"La música no té edat, es fa amb la profunditat que un tingui a cada moment". Així es va expressar ahir el jove director veneçolà Gustavo Dudamel, uns moments abans del seu concert en el Palau de la Música de València al capdavant de la Simfònica de Göteborg i després de rebre una oferta per a dirigir en un concert a l'Orquestra de València. Aquest jove director de només 26 anys i que actualment es troba dirigint com titular tres orquestres del món, tractava així de respondre a la disjuntiva d'abordar l'obra de Brahms o Bruckner a la seva edat.

"He fet moltes vegades a Mahler per les dimensions de les orquestra veneçolana, per la orquestració. M'agrada dirigir a Mozart i deixaré per a més endavant Wagner. Em diuen que cal deixar un temps però jo no estic d'acord amb aquesta teoria. Quan Mozart va escriure algunes de les seves obres tenia només 15 anys i són molt complexes. La maduresa és una mica paradoxal", va subratllar.

Encara que va començar en el sistema d'orquestres juvenils de Veneçuela, un projecte que ha ajudat a treure a molts nens del carrer gràcies a l'ensenyament musical, ja es troba dirigint en teatres d'òpera o a la Simfònica dels Angeles. Per a ell no hi ha tantes diferències. "No escatimo diferències. Sóc igual d'exigent amb les orquestres juvenils, com amb les professionals. Un músic jove necessita tant respecte com un professional per a arribar a l'excel·lència. En l'Orquestra Simón Bolivar estic dirigint des dels 16 anys, ha crescut amb mi", va afegir.

El director que ha rebut al costat del sistema d'orquestres juvenils el premio Príncep d'Astúries i que es rumoreja podria acabar en el Teatre Real, es mostra orgullós d'aquest guardó espanyol. "Jo vaig començar als quatre anys amb el sistema educatiu. El sistema em va donar l'oportunitat de seguir una via per la música i apartar-me del flagel que oferix la societat als joves. Alguns deriven per la delinqüència i les drogues. Aquest projecte és gegantesc. Han passat més de 30.000 joves. M'adono que cal seguir tocant i lluitant".

Atès que té un gran llançament internacional, al mestre li preguntaven ahir a València si existeix ja un so Dudamel al que amb la prudència que fins a ara li ha caracteritzat així com amb molta humilitat va contestar que "cada director té el seu clau, com estem tan poc temps amb les orquestres quan vam dirigir com convidats no podem fer un treball de canviar el so. Tens només la possibilitat d'escoltar-la".