94, són moltíssimes morts

Extret del blog de twenty:

"94 són les dones que han estat mortes al 2008 pel patriarcat, el qual està tant extens en la nostra societat. No acabe d'entendre, com cada dia que hi ha una dona morta a tots els ajuntaments no fan 5 minuts de silenci. Per què aquells que diuen que ens governen no fan pactes anti-violència de gènere? Perquè no hi ha una unitat d'acció en contra del patriarcat? El masclisme mata a l'any quasi 100 persones i pareix que quan hi ha una nova notícia la societat ho accepta com si fora una cosa "natural". Què perdre la vida per ser dona no és trist? No és anti-democràtic? No són covards també? Esperem que aquest nou any, la xifra baixe i els polítics posen damunt la taula aquells problemes que de veritat són importants i no altres debats estèrils. Ací teniu un quadre on apareix els diversos motius perquè han estat mortes les dones, simplement per ser dones..."

Violencia de Género con resultado de muerte [2008]
Subtotal Ámbito Intra-familiar	91
Parejas o exparejas	76
Otras Relaciones Familiares	15
Agresión sexual	3
Tráfico de mujeres y Prostitución	0
TOTAL VÍCTIMAS	94
Otras Victimas Indirectas	5
Info. adicional de casos computados en las Categorias Anteriores
Agresión sexual intrafamiliar	0
Casos con Orden de Alejamiento	0
Menores	9
Casos sin computar (información insuficiente)	10

PS: Espere que aquest any nou vaja a millor, i per fí lluitem tots junts contra aquest masclisme, contra aquesta violència de gènere.

La premsa critica i promociona el masclisme.

En l’actualitat el masclisme està prou desenvolupat en aquesta societat, per desgràcia hi ha molts homes que veuen a les dones com a objectes i no com a les grans persones que poden arribar a ser. No és més humà un home que una dona, o una dona que un home, un de color i un de blanc, o viceversa. Som tots iguals, però per desgràcia ens a tocat viure en una societat molt masclista, racista i egoista. El masclisme no és una cosa que haja nascut de hui per a demà, és un terme que viu en el nostre planeta des de fa moltíssims anys. Des de sempre la dona s’ha vist com a una persona inferior a l’home. Sempre ha manat més l’home que la dona, i antigament les dones quedaven completament anul·lades, sols les utilitzaven per a cuidar la família i la llar.

Un dels temes més greus que implica el masclisme és la violència de gènere. Amb aquesta violència ja han mort en el que portem d’any més de 70 dones a mans d’homes. Les morts de les dones assassinades ixen en quasi tots els mitjans de comunicació: en la televisió, en la ràdio, en la premsa... Avui volem denunciar un poc el que fa la premsa. En un principi en els articles que publiquen sobre la violència de gènere critiquen les morts de les dones, i ho denuncien amb la paraula escrita, però indirectament estan atentant sobre la dignitat de la dona. Això ho fan amb els anuncis de prostitució que hi ha als periòdics, que moltes vegades poden ser anuncis de màfies de prostitució il·legal, que obliguen a dones, normalment immigrants, a exercir la prostitució.

Indirectament els periòdics exerceixen una forma de maltractament de la dona, de manera que li donen un tracte molt dolent a la dignitat de la dona. Però això no ix en cap article de la premsa, perquè els interessa molt, perquè amb eixos ingressos dels anuncis estan traient diners, i per a ells es veu que és més important els diners que la dignitat de la dona. Per això, des de el programa del Purgatori denunciem aquets fets, els anuncis que van encontra de la dignitat de la dona.

Violència de Gènere? Masclisme? No, gràcies!

La viòlencia de génere és un terme que per desgràcia actualment s’utilitza casi totes les setmanes. En el que portem d’aquest any nou fins a avui, han hagut vint-i-cinc dones assassinades a mans dels seus marits. Per a mi, la causa principal de la violència de génere és el masclisme que hi ha en la nostra societat. Per això, vaig a parlar del masclisme en aquest text.

El Masclisme

Definicions de masclisme

• El masclisme és el conjunt d'actituds i comportaments que rebaixen la dignitat de la dona marginant-la, enfront del baró, pel nero fet del seu sexe i mancant de justificació alguna.
• És una forma de sexisme (discriminació per raó de sexe) en la qual es infravaloran les facultats d'un individu del sexe femení basant-se en arguments febles o no aplicables al tema en qüestió.

En l’actualitat el masclisme està prou desenvolupat en aquesta societat, per desgràcia hi ha molts homens que veuen a les dones com a objectes i no com a les grans persones que poden arribar a ser. Jo, personalment, em considere més feminista que masclista, perquè no puc veure el maltractament de la dona, siga físic, psicològic o de qualsevol altra forma. Odie que un home es crega superior a una dona, sols perquè siga més corpulent. No per tindre més força un té més raó.

Les persones som totes iguals, perquè som humans i els humans són éssers vius, hi ha varies races i dos formes de persones, dones i homens, però açò no és cap diferencia sinò que són variacions de l’humà. No és més humà un home que una dona, o una dona que un home, un de color i un de blanc, o viceversa. Som tots iguals, però per desgràcia ens a tocat viure en una societat molt masclista, racista i egoista, i tots no opinen que som iguals.

El masclisme no és una cosa que haja nascut de hui per a demà, és un terme que viu en el nostre planeta des de fa moltíssims anys. Des de sempre la dona s’ha vist com a una persona inferior a l’home. Sempre ha manat més l’home que la dona, i antigament les dones quedaven completament anulades, sols les utilitzaven per a cuidar la familia i la llar. Actualment açò encara pasa, però per sort estem desenvolupant eixe aspecte i la dona treballadora, cada vegada més, té més futur i pot arribar més lluny. A l’hora de comparar un home i una dona en els estudis, la dona guanya. En les Universitats hi ha moltes més dones estudiantes que homens, però per viure en una societat tan masclista els homens tenen més facilitat per a tindre un treball que les dones. Actualment el treball ja està igualitzant-se tant per a la dona com per a l’home.

Per desgràcia hi ha també dones masclistes, encara que parega irrealiste és cert. Per exemple, en Alcoi, el dia de l’entrada al desfile ixen sols homes, i alguna dona generalment en balls. És una festa molt masclista, però el més fort de tot açò és que hi ha dones de festers que diuen que els homes estan per a viure la festa i que les dones estan per a fer-los els trages i per a donar-los de menjar! Açò és normal? Per a mi no. Que en l’actualitat apart dels moltíssims homes masclistes també hi hagen dones masclistes, és un gran perjudici.

Conclució

Jo no sóc gens partidari del masclisme, al contrari, sóc més partidari del feminisme, encara que també és cert que en l’actualitat no tindriem que estar parlar ni de masclisme ni de feminisme, perquè som tots iguals. Considere que la gran causa de la violència de génere és el masclisme, perquè els homens es creuen superiors i abusen de la seua força davant les dones. Tots devem lluitar contra el masclisme per acabar, per fí, en la violència de génere, així que hi ha que concienciar a la societat masclista de que tots som per iguals i que tots tenim els mateixos drets, les mateixes lleis, les mateixes oblicacions, etc. Així que sols em queda dir: no al masclisme! I no a la violència de génere!