94, són moltíssimes morts

Extret del blog de twenty:

"94 són les dones que han estat mortes al 2008 pel patriarcat, el qual està tant extens en la nostra societat. No acabe d'entendre, com cada dia que hi ha una dona morta a tots els ajuntaments no fan 5 minuts de silenci. Per què aquells que diuen que ens governen no fan pactes anti-violència de gènere? Perquè no hi ha una unitat d'acció en contra del patriarcat? El masclisme mata a l'any quasi 100 persones i pareix que quan hi ha una nova notícia la societat ho accepta com si fora una cosa "natural". Què perdre la vida per ser dona no és trist? No és anti-democràtic? No són covards també? Esperem que aquest nou any, la xifra baixe i els polítics posen damunt la taula aquells problemes que de veritat són importants i no altres debats estèrils. Ací teniu un quadre on apareix els diversos motius perquè han estat mortes les dones, simplement per ser dones..."

Violencia de Género con resultado de muerte [2008]
Subtotal Ámbito Intra-familiar	91
Parejas o exparejas	76
Otras Relaciones Familiares	15
Agresión sexual	3
Tráfico de mujeres y Prostitución	0
TOTAL VÍCTIMAS	94
Otras Victimas Indirectas	5
Info. adicional de casos computados en las Categorias Anteriores
Agresión sexual intrafamiliar	0
Casos con Orden de Alejamiento	0
Menores	9
Casos sin computar (información insuficiente)	10

PS: Espere que aquest any nou vaja a millor, i per fí lluitem tots junts contra aquest masclisme, contra aquesta violència de gènere.

José ja te la Medalla d'Honor de la Vila de Muro

El divendres passat, dia 19, a Muro el músic, compositor i director José Rafael Pascual Vilaplana va rebre la Medalla d'Honor de la Vila de Muro, en un acte que va corregir l'anterior entrega d'aquesta medalla, ja que fa uns anys ja la va rebre pel govern d'aleshores sense que existira constancia d'un acord plenari previ. Ara les coses si que es van fer conforme marca el protocol, amb un ple extraordinari que va tindre lloc a les 20'30h del divendres passat i que va tindre com a únic punt de l'orde del dia la presa d'aquesta decisió. Inmediatament va ser imposada l'insigna acreditativa i després es va celebrar el fet amb la tipica "picaeta" al mateix ajuntament.

José Rafael és la segona persona que recibeix aquesta persona, encara que sense la fallada reglamentaria que ara es corregix seria la primera. L'altra persona de muro que va rebre la medalla va ser Juan García Iborra, també músic i director de la Orquesta Sinfònica d'Alacant. Vilaplana va rebre aquest honor del seu poble pel costant treball en favor de la Cultura de la seua localitat, i a més d'uns valuosos valors humans, però també pels mèrits de la seua carrera professional, que el dugueren a conseguir el premi al millor director jove, entre altres guardons que ha anat sumant durant la seua tragectòria professional, que la portat a orquestes en tot el món i a veure reconegudes les seues composicions en concursos.

Els Paralímpics marxen de Pequín

Els representants de les diferents federacions esportives catalanes que han participat als Jocs Paralímpics que s'han celebrat a Pequín (Xina) des del 6 setembre han aconseguit 17 de les 58 medalles guanyades per l'equip paralímpic espanyol repartides en 2 d'or, 5 de plata i 10 de bronze. A l'última jornada de competició, com és costum, s'ha disputat la marató, prova on han participat quatre catalans; el barceloní José Antonio Castilla, que ha entrat en el lloc número 10 de la categoria T46, i els atletes en cadira de rodes, categoria T54, el granollerí Jordi Madera, el vilatortí Roger Puigbó i el manlleuenc Rafa Botello que han aconseguit els llocs 8, 9 i 11 respectivament.

L'or l'ha obtingut el nedador mallorquí resident a Barcelona Jesús Collado i el ciclista deficient visual de Borriana (Castelló) Crhistian Venge; la plata, l'atleta d'origen marroquí Abderahman Ait, la nedadora terrassenca Sarai Gascón, el ciclista barceloní Juanjo Méndez , el nedador també de Barcelona Jordi Gordillo i Christian Venge. Les medalles de bronze les han guanyat el manresà Ignacio Ávila, la mallorquina resident a Barcelona Esther Morales, el paretà Miguel Luque, la vendrellenca Déborah Font, Abderrahman Ait, Juanjo Méndez, l'olotí Xavi Porras, el badaloní Pedro Cordero i dues, l'atleta d'origen guineà Eva Ngui.

Consumint les vacances...

Avui és l'últim dia d'Agost, i avui més que mai m'ha vingut al cap que les vacances s'acaben. Demà ja serà setembre, on comença l'istitut, on tornem a la normalitat. Cal que admitisca que si que tinc ganes de tornar a l'istitu i al conservatori, el tornar al dia a dia amb els companys, i el veure i disfrutar un nou curs amb tot el que porta, des dels examnes fins les festes dels caps de setmana, fins la música. Mentre escric aquestes paraules estic escoltant a Feliu Ventura, ell m'ha inspirat a tornar a escriure, ja que en aquestes últimes setmanes no he escrit res, poden dir que estava de vacances. La cançó que m'ha inspirat avui ha sigut "El pes d'un somriure", ella m'ha fet refleccionar un poc aquesta vesprada. Amb aquesta reflecció he tret com a conclució que tots debem d'apreciar tot el que tenim al voltant, i que hem d'aprofitar cada moment del present per a no arrepentir-se del passat i conseguir un futur agradable.

Amb açò d'apreciar el que tenim també he arribat als terrenys dels estudis. No s'ho tenim que agafar com a una obligació, sinó com un privilegi. Amb els estudis es formem per a fer en un futur el que ens agradaria fer. A mi per exemple els estudis m'han portat a la música, ja que visc per la música i vull viure de la música. Això que he dit del present el passat i el futur m'ha fet pensar amb una dita que conec en castellà, que és la següent: "El ayer es historia, el mañana un misterio, pero el hoy es un obsequio"; el que deia jo, que hem de viure el present, cada moment es té que aprofitar, tot moment perdut es ja passat. Per això amb setembre torna a començar l'habit del treball i amb això comença el present per preparar el futur i viure del passat.

Animant l'estiu...

Avui dimecres 13, he vingut de preparar les coses amb els dimonis per al correfocs de Xixona de demà, i en un preincipi anavem a posarse jo i dos més les xanques per a practicar un poc per estar a punt per demà. Però l'oratge estava com estava hi me quedat un ratet davant de l'ordinador mirant quatre cosetes esperant a eixir un ratet, i en això que he entrat a youtube. El normal de estar navegant, que veus una cosa i mitjançant enllaços acabes en un lloc que no buscaves, doncs això m'ha passat a mi avui, que buscava el cartell del Festiu, l'he trobat, però he acabat en youtube mirant videos de Pixar.

Ha sigut un ratet per matar el temps, i he vist aquesta animació que em sonava perquè està al principi o al final d'alguna película de dibuixos animats que tinc jo per casa. M'ha fet gràcia tornar-la a veure i he decidit posar-la. Es una acciò que es pot fer en els amics en una vesprada d'estiu; jugar a escacs, cartes (poker, 7 i mig, merda...), dames,etc. Així que ací us deixe el vídeo que m'ha fet recordar aquella infancia en la que no es perdiem cap peli de Disney, i que encara conserve en casa:

Crònica del CIMVO amb Øystein Baadsvik

Aquest curset començava oficialment el 23 de Juliol, però, com ja vaig dir, els tubes vam anar el dimarts 22 perquè el professor de tuba se'n tenia que anar un dia abans de que s'acabara el curs, perquè tenia un important consert en Noruega on no podia fallar. Així que les classes dels tubistes van començar el 22 i es van acabar el 26, però el curset s'acabava el 27, dia en que van fer un concert per la vesprada els Mnozil Brass.

Aquest curset em va encantar, no sols per els grandíssims professors que hi van anar i pel gran ambient que hi havia, sinó que també per la boníssima organització que hi havia al voltant d'aquest curs. El nivell dels professors era considerable, com també ho era en el curset d'Alzira. En el que te que veure en la meua especialitat els porfessors que he tingut aquest estiu són de lo milloret que hi ha en el món de la música, i especialment en la tuba, del món!

Tots els matins començavem amb un calentament de la mà de Øystein Baadsvik (el professor de tuba). Primer feiem uns petits estiraments amb el cos, i poc a poc feiem exercicis de respiració amb diferents fases, després agafavem la "boquilla" i feiem exercici amb ella, i finalment agafavem la tuba i tots junts feiem exercicis de calentaments d'uns llibres que ens va proporcionar ell.

Practicament tots els dies (menys un) vam tindre tots classes individuals amb Øystein. Amb ell (igual que amb Alan) tot era amb l'anglés i així vaig aprofitar també per utilitzar un poquet aquest idioma, que defendres un poc tampoc és molt difícil. La gran mentalitat que te Baadsvik sobre la música em va fascinar, i sinó fora poc, la forma en que la transmitia era exelent. Després de dir que el curs va ser de matricula d'honor, pels professors, pels concerts, per l'organització, per l'ambient, etc. sols em queda dir que jo vaig tindre un gran privilegi en aquest curset, que va ser el de tocar en un quintet format per professors (de lo milloret que hi ha actualment) en que acompanyavem al gran Øystein Baadsvik que feia de solista. Si el curs de per si ja era exelent, amb el poder tocar en els porfessors, va ser fascinant!

I ací us deixe una vegada més, un vídeo del gran Øystein Baadsvik, amb la seua obra Fnugg, que la va tocar al final del concert dels professors, i l'obra de Czardas que també la va tocar (i jo acompanyant amb el quintet):

Fnugg Blue, l'original

Czardas

Crònica del curs a Alzira amb els Spanish Brass

Al De l'1 al 5 Juliol vaig estar a Alzira de curset am el grup de metalls, Spanish Brass. En aquesta ocació el curs va tindre com a professor de tuba convidat al americà Alan Baer. Aquest tuba està actualment com a tuba principal en la Filarmonica de Nova York, des del 21 de Juny del 2004. A part d'aquest tuba ja nomenat també teniem com a professor a Sergio Finca, el tuba del quintet de metalls Spanish Brass Luur Metalls (SBLM).

En aquest curset erem uns 12 tubistes disposats a enriquir-nos de tot el que ens digueren aquets dos professors. En general, la tècnica dels matins la feia Alan Baer, però tots dos ens donaven classes individuals. Durant la setmana també vam aprofitar per a fer preguntes, ja siga sobre obres, sobre la forma de tocar, o sobre l'instrument (ja que ell va treballar per a Miraphone i sap reparar instruments), i tots els dubtes ens els solucionava.

El que més em va destacar és el gran so que li treia a la tuba l'Alan i que tocava de forma que el tocar tant bé forma molt fàcil, com menjar-se un pastís. Un de tants concerts que s'hi van fer al festival de SBALZ08 (Spanish Brass Alzira 2008) va ser el concert de la banda d'Alzira, en el qual hi van tocar professors de solistes amb la banda acompanyant. Doncs en aquest concert el tuba Alan Baer va arribar a emocionar al public present amb el so tan brillant que li traía a la tuba.

Em va agradar molt aquest curset en especial per les classes que es donaven, per la gran musicalitat que porta dins Alan i que la sap transmetre molt bé a les seues classes, per la grandessa del tuba del quintet de metalls dels SBLM, i per tots els concerts que hi van fer. Ara us deixe un vídeo de Alan Baer en acció, i més avant parlaré d'aquest gran tubista.

Pose fi als cursets d'estiu

Després d'aquest curs que he fet en l'Olleria, puc dir que ja he acabat la meua "gira" personal de cursets d'estiu. El primer curset va ser de l'1 al 5 de Juliol en Alzira amb els Spanish Brass i amb Alan Baer. I aquest segon i últim curset ha sigut a Olleria.

En els dos cursets m'ho he passat d'allò més bé en el que respecta a la música, i també en el que respecta a l'ambient, que sempre estava imbolucrat en la música. No oblidaré aquestos dos cursets mai, ja que els professors de tuba que he tingut han sigut dels més importants que hi ha en aquest moment en el món de la música com especialitat la tuba. M'he endut grans coneixements d'aquets cursos i l'únic que em queda per fer és estudiar, estudiar, estudiar i disfrutar com sempre ho faig amb la música.

Després d'aquest article publicaré dos articles més que estaran relacionats amb aquest, el primer parlarà sobre el curset d'Alzira i els professors, i el segon igual però amb el curset de l'Olleria. Això si, tots dos articles aniran acompanyats de l'experiència que m'he endut amb de cadascún d'ells. Per amenitzar un poc aquest article us pose el següent vídeo de jazz, per a que vejau que la tuba també pot improvitzar i fer maravilles com aquesta!

Joe Murphy - Tuba Jazz Solo

PD: més avant parlaré d'aquest tuba, Joe Murphy

Cap al CIMVO

Demà dimarts m'en vaig cap a l'Olleria cap al Crus Internacional de Música Vila de l'Olleria, a viure una setmana segurament inoblidable, com la setmaneta que vaig passar al curset dels Spanish Brass a Alzira. Mentre escric aquest text escolte la música de la mà d'un gran tubista, el proferssor de tuba que vindrà al curset, el gran Oystein Baadsvik. Escriure al ritme d'un gran tuba és una de les coses que inspira moltíssim i sabent quin tuba és l'intèrpret encara em dona més ganes de que siga ja demà.

El curset és del 23 al 27 de Juliol, però els alumnes farem les classes del 22 al 26, perquè al Oystein li ha eixit un gran compromís que no ha pogut deixar de costat, així que nosaltres els tubes comencem demà, Dimarts 22. Tot l'altre contingut del curs es realitzarà com s'havia previst. Els concerts que es realitzaran seran els següents:

Dijous 24

• Bones Apart Trombon Quartet [Teatre Cine Goya 22:30h, 6€]

Divendres 25

• Banda Santa Cecilia de l'Olleria [Plaça la Vila 22:00h]

Dissabte 26

• Concert d'alumnes del CIMVO [Teatre Cine Goya 18:30h]

• Concert de professors del CIMVO [Convent de Caputxins 22:30h]

Diumenge 27

Concert de cloenda:

• MNOZIL BRASS [Teatro Cine Goya 20:00h, 15€]

I ara us deixe dos vídeos. El primer és del gran tubista Oystein Baadsvik, que interpreta el "Carnaval de Venecia", demostran així que la tuba és molt més que un instrument d'acompanyament, i que quan la tuba es solista pot brillar moltíssim d'una forma bellíssima! I el segon vídeo és del grup de metalls MNOZIL BRASS, un gran grup que varía entre tocar l'instrument i el cant, una combinació explosiva que es transforma en espectacle assegurat!

Carnaval de Venecia [Oystein Baadsvik]

Bohemian Rhapsody [Mnozil Brass]

Pocahontas

Colores en el viento




Si no te conociera

Jurassic Park

El primer trailer




Tema

Star Wars

Imperial March



Tema

Nou any!! Any 2008!!

Feliç any 2008!! Quantes vegades heu dit aquesta frase i quantes vegades us l'han dit? Moltes, veritat? I quantes vegades us ho han dit de tot cor? Poques, veritat? Doncs, a eixes persones que ho diguen de tot cor són les que verdaderament t'importent. És clar que tots els que t'ho diuen no t'aprecien, però si que et coneixen, que ja és molt. Així que sigau concients de que tota la gent que ens envolta i ens aprècia és una de les coses més importants que pugam fer crèixer aquest nou any.

Un altre tema, són els propòsits. Sí, eixa cosa que tots diem però que a l'hora de la veritat no ho cumplim, ja siga per la societat, per força de voluntat o pel que siga... Bé, jo personalment vull canviar, ser més persona, ser més amic dels meus amic i amigues, pensar en cada moment del present amb les conseqüències que puga portar el futur,etc. Pense ser més humil i a l'hora més extrovertit. I com a propòsit final, vull continuar forman-me com a persona i com a tubista. Vull i faré coses per suparar-me a mi mateixa, com a final de curs que em presentaré al concurs de tubes d' Altea. Aquest concurs és una meta que em propose per a poder superar-me amb el treball de cada dia i amb el que busque sempre que toque...passarmeu molt bé amb allò que m'agrada tant... la música!

Espere que aquest any siga igual o millor que aquest 2007, que està clar que han hagut imprevistos, però també han hagut coses que no pense oblidar mai... amics, familia, música...

Per últim espere que el món canvie per a bé i que la carta que vaig expossar fa uns dies es cumplisca!

Feliç any 2008 i salut i felicitat per a tots!!