Pàgines

Frase per a recordar

"Ningú pot ser feliç si no s'aprecia a si mateix"
Rosseau
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris País. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris País. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de febrer del 2011

El govern valencià diu que TV3 només es tornarà a veure si disposen de més canals de TDT

Primeres declaracions del govern valencià poques hores després del tancament de les emissions de TV3 al País Valencià. La portaveu del govern valencià torna a fer servir l'argument de la legalitat i diu que TV3 només es tornarà a veure al País Valencià si disposen de més canals de TDT. El govern català, per la seva banda, ho troba incomprensible en ple segle XXI i Acció Cultural denuncia que tot plegat respon a un estratagema del president Francisco Camps i parla de censura.

El govern valencià diu que TV3 no es tornarà a veure al País Valencià si no disposa de més canals de TDT. El govern de Francisco Camps ha recordat que és el govern central el que ha d'autoritzar més freqüències per al territori valencià. I, de moment, les ha denegades.


La portaveu de la Generalitat valenciana, Paula Sánchez de León, ha tornat a fer servir l'argument de la legalitat per explicar el cessament de les emissions de TV3 i rebutja les acusacions de censura: "No es tracta ni d'un tancament ni de censura, sinó del cessament d'emissió per no ajustar-se a la legalitat vigent".

En canvi, Eliseu Climent, president d'Acció Cultural, propietària dels repetidors ara tancats, responsabilitza personalment el president Francisco Camps de l'apagada: "Aquesta campanya de persecució és obra del molt honorable senyor Francisco Camps, president de la Generalitat valenciana. Un dels motius principals és utilitzar el tancament de TV3 com a pantalla de les greus acusacions que pesen contra aquesta persona en el "cas Gürtel". Tot i això, des d'Acció Cultural no llencen la tovallola: "Perdre una batalla, no és perdre una guerra", ha manifestat Climent, que està convençut que, tot i que serà llarg i preveu que duri mesos, "ens en sortirem". I és que tenen un "pla B".

Des de la classe política també s'ha condemnat el tancament de TV3. Tots els partits ho han denunciat, inclòs Ciutadans, que defensa que totes les televisions autonòmiques s'haurien de poder veure a tot l'estat. El PP, en canvi, defensa la decisió de Camps i parla d'emissions pirates. El govern català troba incomprensible una situació d'aquesta mena en ple segle 21

El govern de Francisco Camps havia amenaçat Acció Cultural amb sancions de 120.000 euros al mes si seguien emetent a partir d'aquest divendres. La sanció s'imposaria en funció d'una modificació legal introduïda a final d'any a través de la llei d'acompanyament dels pressupostos pel 2010, que l'entitat interpreta com un càstig econòmic a una associació cultural sense ànim de lucre.

Acció Cultural ja ha rebut sancions per valor de més de 700.000 euros i de fet a finals de març n'ha de pagar 600.000. A més a més, ja tenia bona part de la seva xarxa de repetidors clausurada per ordre judicial.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

22 d’octubre i 13 de novembre VAGA GENERAL D’ESTUDIANTS

DEFENSEM L’EDUCACIÓ PÚBLICA, PROU DE PRIVATITZACIÓ!
RETIRADA IMMEDIATA DELS PLANS DE BOLONYA!
ATUREM EL DECRET D’ENDURIMENT DE LA SELECTIVITAT!

Aquests anys hem patit a tot l’Estat una privatització progressiva de l’educació pública. S’ha reduït la inversió mentre que han augmentat brutalment els diners destinats a l’educació privada-concertada (especialment els col•legis de l’Església catòlica).

Aquests atacs no s’han donat només a les comunitats governades per la dreta (Madrid, Euskadi i País Valencià estan al capdavant en privatització), sinó també en aquelles governades pel PSOE. Per exemple, a Catalunya miren d’imposar-nos la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), una llei de privatització salvatge de l’educació.

Miren de convertir l’educació pública en un negoci més del que treure beneficis suculents, com ja fan amb la sanitat, la vivenda, l’electricitat o l’aigua. L’educació pública, digna i gratuïta hauria de ser un dret universal i no una font de lucre per a uns pocs a costa de la majoria.

Els plans de Bolonya signifiquen la privatització de la universitat. Defensem la universitat pública

La contrareforma de la universitat que s’inicia aquest curs (coneguda com els Plans de Bolonya) significa l’atac més greu a l’educació pública en els darrers vint anys i té com a objectiu expulsar als fills dels treballadors de la universitat.

El govern defensa aquests plans privatitzadors afirmant que ens equiparen amb Europa. A nosaltres ens agradaria equiparar-nos en inversió a l’educació pública (als països més desenvolupats d’Europa, la mitjana és superior al 6% del PIB, aquí és poc més del 4%) o en el nombre d’estudiants amb beca (40% a Europa, 16% a l’Estat espanyol). En canvi, els plans de Bolonya no impliquen res d’això. En tot cas, ens “equipara” amb les universitats del passat, exclusives per als fills dels rics.

Amb els plans de Bolonya s’acaba amb les actuals diplomatures i llicenciatures per a transformar-les en graus i post-graus. Els graus, respecte de les carreres actuals, seran un títol devaluat. Qui vulgui tenir un títol que faciliti l’accés a una ocupació digna haurà de fer un Post-grau, que a més a més de tenir una prova d’accés pròpia, podrà costar fins a 3.500 euros, com ja han anunciat algunes universitats.

Les beques seran insuficients per a cobrir aquestes despeses enormes. Si ja avui les beques són ridícules (la beca d’un import més alt, l’ajut compensatori, concedeix 2.500 euros anuals a aquelles famílies amb menys renta, quantitat completament insuficient), l’actual crisi econòmic no augura res de bo, com ho demostra el fet que el govern del PSOE ja ha anunciat que els propers pressupostos seran “austers”.

Però el pitjor és que el govern aposta per substituir les beques per préstecs bancaris, que, per descomptat, s’hauran de retornar. És a dir, volen fer de l’ensenyament universitari un negoci rodó per a la gran banca.



Els Plans de Bolonya impulsen la privatització de la universitat pública. Se segregaran les universitats en universitats de primera (per a l’elit econòmica) i de segona (per als fills de famílies treballadores) i a més a més es fomentarà el pes de les grans empreses en el control de la universitat. El govern ja ha senyalat que hem d’anar cap al “model americà”, que es caracteritza per una privatització profunda, on són les empreses les qui decideixen quines titulacions són rentables i quines no (per què volen Repsol o Telefònica titulats en filologia, història o magisteri?).
Retirada immediata del decret que agreuja la selectivitat!


Molt vinculat als Plans de Bolonya està l’enduriment de la selectivitat que ha elaborat el govern del PSOE durant les vacances d’estiu, d’esquenes als estudiants i de la forma més antidemocràtica.

La nova selectivitat a més a més d’introduir l’examen oral d’idioma estranger, entre d’altres perles, pretén endurir l’accés a les carreres universitàries amb més demanda, introduint unes proves, en teoria voluntàries, però que realment seran obligatòries, i que tindran un valor en el còmput final més alt que el batxillerat mateix! L’objectiu és ben clar, pretenen “desmassificar” la universitat, no construint les places necessàries, sinó impedint l’accés als estudis superiors al fill del treballador.

Per als grans capitalistes sobren milers de llicenciats. Ells el que reclamen és mà d’obra barata i amb baixa qualificació que puguin sobreexplotar. En canvi, per als joves i els treballadors no sobra ni un sol llicenciat. El que sobren són les llistes d’espera a la sanitat, la massificació de l’educació pública, la falta de places públiques a infantil, l’absència d’equipament social als barris obrers i les privatitzacions dels serveis socials per beneficiar als capitalistes.

No hi ha diners per a tot això? Sí que n’hi ha, els tenen els banquers i els grans monopolis.

...

Si voleu llegir més sobre la vaga, entreu ací

diumenge, 29 de juny del 2008

Festival Spanish Brass - Alzira

Aquest dimarts que ve, Dimarts 1 de Juliol, m'en vaig de curset en els Spanish Brass a Alzira. Aquest curset va del 1 de Juliol al 5 de Juliol, durant aquestos dies hi hauran classes individuals i colectives de cada especialització del quintet de metalls, però també hi haurà clases del quintet complet. Dins del Festival dels Spanish Brass es poden diferenciar 4 sub-apartats:

  • Cursos
  • Master Class
  • Tallers
  • Concerts
Programa d'Activitats
Del 1 al 5 de juliol s'impartiran diversos cursos d'instrument i música de càmera tant en la Casa de la Cultura com en els locals de la Societat Musical d’Alzira. Els cursos seran impartits pels següents professors:

· Trompeta:

- Benjamí Bru (Espanya), trompeta solista de l'Orquestra de RTVE.

- Ronald Romm (EEUU), trompeta solista internacional.

- Carlos Benetó i Juanjo Serna, membres del *Spanish Brass Luur Metalls.

· Trompa:

- Sören Hermansson (Suècia), solista internacional i ex- professor de trompa a la Universitat de Michigan.

- Ann Arbor (EEUU).

- Manolo Pérez, membre del Spanish Brass Luur Metalls.

· Trombó:

- Ian Bousfield (Anglaterra), trombó solista de la Viena Philharmonich Orchestra

- Carlos Gil (Espanya), professor de trombó del conservatori José Iturbi de València

- Inda Bonet, membre del Spanish Brass Luur Metalls.

· Tuba:

- Alan Baer (EEUU), tuba solista de la Nova York Philharmonic.

- Sergio Finca, membre del Spanish Brass Luur Metalls.

· Bombardí:

- Thomas Rüedi (Suïssa), solista internacional.

- Alberto Pons (Espanya), bombardí solista de la Banda Municipal de Madrid.

· Música de Càmera i Grup de Metalls:

- Jean- Pierre Mathez (Suïssa), director de Brass Bulletin i Editions BIM.


Els tallers es realitzaran en l'Auditori de la Casa de la Cultura i seran el de Tècnica Alexander impartit per Jordi Albert, professor de l'escola de Música “Vida i Moviemiento” de Ciutat de Mèxic i el de Yoga impartit per Andrés Quesada, director del Centro Espai Mon Sà de Picanya a València.

Pel que fa als concerts se celebraran en el claustre de la Casa de la Cultura. La programació és la següent:

- Dimarts 1 de juliol a les 22:15 h. Spanish Brass Luur Metalls i Steven Mead.

- Dimecres 2 de juliol a les 22:15 h. Concert de professors acompanyats al piano per Véronique Goudin.

- Dijous 3 de juliol:

*19:15 h. Concert de Joves Artistes amb Fabio Brum i David Pont.

*22.15 h. Auf dem Strom (Javier Bonet, Mª Eugenia Boix i Miriam Gómez- Morán).

- Divendres 4 de juliol:

*19:15 h. Feeling Brass Quinteto.

*22:15 h. Banda de la Societat Musical d’Alzira amb els solistes Alan Baer i Ian Bousfield.

*00:15 h. Jazz en el Festival amb la trompetista canadenca Ingrid Jensen i Joan Soler Trio.

- Dissabte 5 de juliol:

*19:15 h. Rumbau Grup de Metalls, dirigit per Bernat Ríos.

*22:15 h. Belgian Brass.

divendres, 11 d’abril del 2008

Guillem Agulló... 15 anys de record

Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1975 -Montanejos a l'Alt Millars, 1993) era un jove valencià, militant en moviments nacionalistes d'esquerres, que va morir assassinat l'11 d'abril de 1993.

La matinada de l'11 d'abril de 1993, Guillem Agulló va morir a Montanejos, al'Alt Millars, assassinat d'una ganivetada, a mans d'un grup de joves. Nombroses organitzacions d'esquerres van denunciar que el mòbil del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l'assassinat eren coneguts per la seva ideologia d'extrema dreta i espanyolista. Tots els partits polítics van condemnar els actes menys el PP i Unió Valenciana.

En el judici del cas, fet a Castelló de la Plana l'any 1995, el jutge condemnà un dels acusats, el confès i autor de les ganivetades Pedro Cuevas, a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre la resta del grup. Pocs dies després, un dels acusats, Juan Manuel Sánchez, participà en una agressió amb navalla al barri del Carme de València. Dels 14 anys de condemna, Pedro Cuevas en complí 4 a presó, i, per a les eleccions autonòmiques del 27 de maig de 2007 es presentà a les llistes del partit ultradretà Alianza Nacional en el número 4 per Xiva.

El judici fou controvertit, i originà força polèmica entre els mitjans de comunicació valencians. El jutge acceptà un estrany testimoni ‘X’, presentat per la defensa, que declarà sota secret. Maulets, que exercia l'acusació popular, es retirà del judici.

Anys després es continuà homenatjant-lo i quan es compliren deu anys de la seua mort hi hagueren diverses manifestacions. D'altra banda, diversos grups de música han anat fent cançons per a homenatjar-lo, com ara: "No tingues por" (Obrint Pas), "Company Guillem" (Opció k-95), "11 d'abril" (Greska), o "Soldats catalans" (Orgull Roig). Ací us deixe la cançó que van fer els d'Obrint Pas per homenatjar-lo,"No tingues por", en el vídeo del concert del 25 d'Abril del 2005, on la germana de Guillem va llegir un comunicat en homenatge al seu germà. Enguany fa tres anys d'aquell concert però el sentiment de lluita encara continua, així que avui més que mai...NO TINGUES POR!:



dissabte, 29 de març del 2008

Una revista confon al Castells de veritat amb el del Polònia


La revista "Spanish Real Estate, la revista del mercado immobiliario" confon en una noticia que parla sobre l'economia de Catalunya al Conseller Castells de veritat amb el del Polònia. Acompanyant amb la foto de Polònia la notícia.

Podeu veure la noticia en qüestió aquí.


PD: més avant parlaré d'aquest programa d'humor, el Polònia.