Pàgines

Frase per a recordar

"Ningú pot ser feliç si no s'aprecia a si mateix"
Rosseau
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reflexions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reflexions. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de febrer del 2009

La mirada...

La mirada, quin concepte més ampli, veritat? Doncs sí, però casi mai ens parem a pensar amb ella, i avui jo ho faig. Us preguntareu: i perquè? I jo us dic: i perquè no?... De vegades, el escriure consisteix en parlar de coses sobre les quals no es parla apenes, i moltes vegades eixa és la meta dels redactors, escriptors, periodistes, "blogaires"... perquè escriure tots sempre del mateix, no seria una cosa molt monòtona? Així doncs, torne a escriure un misatge amb un concepte: la "mirada". Gràcies a la mirada es poden realitzar moltíssimes coses, i apart de tindre relació amb el sentit de la vista, també té moltíssima relació en la transmició de sentiments. En l'actualitat en la societat en que vivim moltes vegades aquest terme queda apartat, o relacionat sols en temes com el cine o la fotografia.

Personalment opine que la mirada d'una persona val moltíssim, i tindre'n una d'una persona molt especial per a un, és tot un privilegi. De vegades quan dos mirades s'encontren es com si estigueren parlant entre si, amb paraules que duen com a fí els sentiments. Dos persones que es coneixen i estiguen parlant poden comunicar-se sense fer ús del llenguatge. Per exemple, dos amics estan parlant i un fa alguna cosa que els dos entenen com a que està incorrecta eixa acció, i l'altre individu amb la mirada fixa sobre ell pot donar a coneixer el que pensa i demostrar així que el que ha fet no està bé. Pot ser sona un poc "cursi", però... què en aquesta vida no és "cursi"? La realitat en la que vivim està alimentada de grans conceptes "cursis" però que donen el sentit a eixa vida, en la que tots busquem la felicitat.

Tornant amb eixe concepte tant essencial per a una comunicació, en poques paraules, agradable, podríem dir que es disfressa dels estats d'anim del propietari d'aquella mirada. Un que estiga content conté una mirada agradable, que transmet benestar, però en canvi, un que estiga enujat té una mirada més brusca i transmet incomoditat al seu observador/a. Les persones desprenem una energia que afecta a aquella gent que ens envolta, i no opineu que pot ser amb la mirada afectem als demés? Doncs, en la meua opinió, jo diria que si. I és per això, per aquells que ens envolten, que hem de conseguir estar primerament bé nosaltres mateixa, de forma que aquells que ens estimen ens vegen bé i així fixar-se en eixes coses positives i poder estar bé. Per això, jo propose tindrer un estat d'ànim positiu i remarque el paper de la mirada en la nostra vida, així que cuideu la vostra mirada i cuidareu dels vostres...



diumenge, 19 d’octubre del 2008

Reflexió del dissabte 18

Avui dissabte 18 estem en la 3a Mostra d'Artesania i Tradicions de Bocairent. El nostre poble ja porta 3 anys amb aquesta proposta, i podríem ressaltar que és la única o de les úniques festes que no són de caràcter religiós. A Bocairent totes les festes són religioses (les festes de Moros i Cristians...San Agustí... San Jaume...), i amb aquesta fira tenim una festa laica, cosa que també esta molt bé. En aquesta fira es toquen molts temes tradicionals del nostre entorn i del voltant. Des del tema d'animals de granja fins a productes artesans i gastronòmics. Aquesta reflexió de hui va enfocada especialment a la gastronomia i a l'alimentació.

La societat actual viu amb un continuo estrès que moltes vegades no tenim gaire temps per a poder menjar, i es fa molt ús del menjar ràpid. Açò és un dels grans perjudicis de la nostra societat, perquè estem convertint-nos amb menjadors compulsius de menjars ràpids, pre-calentats, congelats,etc. Cosa que junt a un abús execiu pot produir malalties com l'obesitat, hipertensió, dialetes, colesterol, etc. perquè molts aliments “ràpids” porten molta grassa produint així conseqüències molt negatives per la nostra salut. Des de ben petits els xiquets caldria que menjaren com toca, menjant de tot i acostumant-los a tindre un hàbit amb el menjar que no es deuria variar per res. Hi ha que fer unes 5 menjades al dia: desdejuni (que és la menjada més important del dia), l’esmorzar, el dinar, el berenar i el sopar.

Des de ací volem potenciar una dieta sana i posar empeny en els infants que si s'eduquen correctament tindran una alimentació correcta i aquestes bones costums, els acompanyaran al llarg de la seua vida. Aquesta reflexió es deguda al que ja he nomenat abans, al perjudici del menjar rapit, però sempre es pot menjar bé encara que no tinga'm temps. Hi ha que tornar a les receptes tradicionals dels nostres avis, que són molt positives per al cos humà. En els dies que no es puga fer el dinar el mateix dia per motius de temps, doncs es prepara uns dies abans i així tens un menjar sa i no fa falta passar per cap congelat ni res tan artificial. Així doncs, des del programa El Purgatori volem donar-vos ànims per a que s'esforceu en buscar una alimentació sana, que per a això tenim les tradicions gastronòmiques, i segur que si doneu una volteta per aquesta Mostra d'Artesania i Tradicions trobareu moltíssimes coses interessants per a una dieta sana!

dimarts, 7 d’octubre del 2008

El canvi climàtic, es culpa nostra!

Actualment la principal amenaça a que esta sotmesa la Terra és al propi ser humà. Us preguntareu... Perquè? ¿Perquè el propi ser humà pot arribar a autodestruir-se? ¿Que ha fet mal la societat per a arribar a aquest extrem? Doncs per a aquestes preguntes i moltes preguntes més d'aquest tipus, hi ha sols una simple resposta: perquè en la societat que vivim predomina el capitalisme i la busca d'un enriquiment econòmic personal. Açò vol dir que la població que perjudica al medi, que solem ser els països del nord per estar més industrialitzats, sols busca un benefici en forma de diners, sense pensar en el mal que poden fer al planeta, i sense pensar en que després del període que ens a tocat viure a nosaltres vindran noves generacions que també es mereixen les mateixes oportunitats que hem tingut la societat actual.

El capitalisme va lligat a l'egoisme i la necessitat de tindre cada dia més i més. El ésser humà viu amb un desig costant. Les persones sempre busquem una meta on arribar, però quan ja hem aconseguit eixa meta ¿que? ¿Ja s'ha acabat tot? Doncs no, sempre volem més i més, açò pot ser una cosa positiva si amb eixa superació individual no afectem a la natura i no afectem a la resta de la societat. Moltes vegades la raça humana no dubta en travessar el límit que existeix entre la natura i l'ésser humà, aquest límit manté el funcionament correcte del planeta. Hui en dia el canvi climàtic és un dels temes més preocupants que viu per l'aire que respirem. El canvi climàtic l'hem provocat nosaltres i a nosaltres ens afecta. Molta gent no es conscient del que hem fet i del que ens pot passar. Aquest canvi d'ací uns anys serà la causa de grans problemes a nivell mundial.

Amb el canvi climàtic es provoca un fet molt perjudicial per a la Terra, el calentament global. Açò es produït per la gran contaminació que nosaltres mateixos emitim a l'atmosfera, contaminació en forma de gasos a causa de moltíssimes accions diàries que es podrien evitar de forma diferent. Amb el calentament global es produeix el desgel dels pols, i això fa que el nivell del mar puge, cosa per la que molts terrenys costaneres quedaran sota el nivell del mar, i produirà un canvi radical a la vida dels humans. Un altre problema del canvi climàtic és la inestabilitat meteorològica, és a dir, l'oratge pot arribar a ser un joc d'atzar, per la qual cosa les precipitacions poden ser escasses en temporades de l'any i entrar en períodes de sequera. Per això devem d'utilitzar l'aigua que siga necessària per a continuar en el joc de la vida. Nosaltres no anem a destacar tots els problemes del canvi climàtic, perquè podríem estar ací unes quantes hores dient i dient problemes sense parar, però el que si que volem aconseguir és la conscienciació de la població, volem que s'estime el medi on vivim, que la globalització no afecte al nostre planeta i que no acabem autodestruir-se nosaltres mateixa perquè al cap i a la fi... ¿el planeta no es de tots? Doncs cuidem-lo...