Audició al Centre Comercial d'Ontinyent

El passat divendres 30, a les 7 de la vesprada va tindre lloc l'audició "Música al carrer" organitzada pel conservatori professional de música d'Ontinyent. En aquesta audició van actuar diversos alumnes del conservatori, en algun duo, quintets, etc. Jo vaig tocar amb el nostre quintet de cambra, format per dos trompetes, trompa, trombó i tuba. Primer vam tocar un pasodoble molt "canyero", El Gato Montés, obra que ja tocaren els Spanish Brass. Després vam tocar Piratas del Caribe, un arreglament que vam fer Iñaki (el trometa 1a del quintet) i jo. L'arreglament dura uns 5 minuts i l'estrena davant del centre comercial no va estar gens malament, encara que vam ser els últims en tocar i els nervis i l'amenaça de pluja ens va jugar alguna mala pasada. S'ho vam passar molt bé tocant i l'estrena del nostre arreglet va ser tot un èxit! Ací us deixe el vídeo:

Piratas del Caribe (arrg. Iñaki Grau i Sergi Vañó)

Crònica del concurs de tubes d'Altea

Avuí, per fí, us puc contar l'experiència del concurs del dissabte. Molta ha sigut la gent que m'ha preguntat pel concurs, que com ha anat, com ha quedat... Jo els deia que molt bé, que en l'obra obligada molt bé, però que en l'obra lliure no va anar tan bé com en l'audició que vaig fer al conservatori el dimarts d'eixa mateixa setmana. Jo vaig disfrutar tocant i sobretot estic content perquè em va agradar molt la reacció que vaig tindre; estava tranquil, concentrat i disfrutant tocant traguen-li un bon so a la tuba. Jo crec que en la musicalitat influeix moltíssim l'estat d'ànim del músic, si un estava tranquil i content (com era el meu cas) es pot fer una molt bona actuació. Enguany els del meu curs ho teniem difícil, perquè estavem en un curs menor que els de 4t, que eren els majors del nostre cicle. Els tubistes de 4t van ser els que es van endur els tres primers premis del meu cicle, el 2n cicle de grau mig (3r i 4t).

Aquest concurs me'l vaig agafar com a un propòsit de feina i treball en el que evolucionar i posteriorment presentar-me a una nova experiència com el concurs d'Altea. Allí el nivell era prou alt, i cadascú interpretava l'obra obligada a la seua manera, i la lliure també a plaer. El jurat es basava en tot per a decidir entre uns o altres, des de la músicalitat fins a la tècnica i fins al anar bé amb el piano, seguint un tempo i un ritme clar. Al concurs es van presentar vora els 100 concursants entre tubistes i bombardinistes, i entre l'elemental, el mitjà i el superior.

El divendres per la vesprada van concursar els del superior, i el dissabte pel matí van tindre lloc els de l'elemental i els de mitjà. En l'actuació pertanyent de cada concursant es tocava primer l'obra obligada i després la lliure, això sí, una darrere de l'altra. Els d'elemental tocaven en un saló d'actes del conservatori d'Altea, els de primer cicle de mitjà en una aula bastant gran de l'edifici del conservatori, i els de 2n i 3r cicle de mitjà (i els del superior el dia d'abans) tocaven en el saló de l'escola de música de la "Filarmonica Alteanense". I el dissabte per la vesprada en un saló d'actes d'Altea la vella, va tindre lloc les finals de bombardí i de tuba dels finalistes de 2n cicle del superior, que feren un concert amb banda acompanyada (banda del conservatori de Castelló). Després d'aquest concert es va lliurar la decició dels premis otorgats de cada cicle.

Bé, sols em queda dir que ha sigut una molt bona experiència i que anime a tots els que estiguen pensant-se el presentar-se a un concurs del que siga, que ho fagen, que sols pel treball i per l'evolució, val la pena!! I agraisc a tots els que m'han animat per al concurs i que després m'han preguntat per ell, moltes gràcies!

I ací us deixe el final de l'actuació del bombardinista guanyador del 2n cicle del superior:

Demà al Concurs de Tubes d'Altea

Sí, heu llegit bé. Demà m'en vaig cap a Altea a provar amb una nova experiència, a presentar-me a un concurs de tubes. Porte dos obres preparades per al concurs, Entubat que és la obligada per al 2n cicle de mitjà, que la duc estudiant des de el 2n trimestre, i Duc in bassum de José Vte. Asensí que és l'obra que he elegit com a obra lliure. Està clar que jo no vaig a guanyar ni a res, jo aquest concurs me le agafat com a un propòsit personal i com a una tasca a ralitzar per agafar exepirència i millorar en nivell.

Demà ixiré allà les 8 - 8 i mitja, perquè d'ací a allà hi ha un bon tros. Pel matí es tocarà l'obra obligada, que en el meu cas és Entubat, i per la vesprada la lliure, que en el meu cas és Duc in Bassum. Bé, ja us contaré l'experiencia i el que si que és cert és que disfrutaré tocant i ho faré de la millor que se!

Cirque du Soleil

El Cirque du Soleil ("Circ del Sol") és una companyia que ha revolucionat el món del circ. Va ser creada per Guy Laliberté i Daniel Gauthier l'any 1984 al Quebec, Canadà. Les seves propostes es basen en un replantejament de les regles del circ tradicional, innovant i buscant nous camins.

En les seves produccions no apareixen animals, i veuen de les fonts de l'acrobàcia i el mim. Les seves històries es basen en una història narrada de manera visual i en la que toquen temes com la por, la fantasia, l'alegria, el pas del temps o la tradició mística d'Orient i Occident.

Els seus espectacles són coneguts a tot el món per la seva creativitat, la seva escenografies i la qualitat dels artistes, amb el que han aconseguit entusiasmar més de 125 milions de persones de tot el món.

Actualment l'empresa està formada per més de 3000 treballadors, i ofereix 8 espectacles en gira i 6 espectacles permanents. Tots els mesos es convoquen càstings en els quals els caçatalents busquen als millors artistes, ballarins i virtuosos en totes les maneres i formes d'expressió circense, entre els quals hi ha molts antics esportistes d'alta competició. Aquests artistes procedeixen de més de 40 països i s'entenen entre si en 25 idiomes, encara que procuren utilitzar l'anglès o el francès com a llengua comuna.

Les músiques del Cirque du Soleil, publicades en exclusiva sota l'etiqueta del mateix nom, no s'assemblen en res a les dels circs tradicionals. Hi ha músiques tradicionals d'arreu del món, new age, tango, experimental, new wave o pop-rock, totes compostes, entre altres, per René Dupéré, Benoît Jutras i Violaine Corradi. Cada espectacle és acompanyat d'un estil musical propi: percussions abundants per a Dralion, acordió i violí per a Alegría, saxòfon i piano per a Zumanity, sempre segons l'atmosfera que es vol recrear. Solarium/Delirium, un dels àlbums més recents, presenta les músiques més celebrades de la companyia remesclades per grans DJ.

La música del Cirque du Soleil ha rebut nombrosos premis. L'àlbum Cirque du Soleil ha rebut el premi del millor àlbum de l'any a la Gala de l'ADISQ al Canadà el 1988. Saltimbanco ha estat candidat en 4 categories diferents a la Gala de l'ADISQ al Canadà el 1993. Alegría, l'àlbum més venut (més de 500.000 còpies) ha estat candidat per a un Grammy el 1995 així com a la Gala de l'ADISQ el 1995, entre altres reconeixements.

Alegría de Cirque du Soleil




Cirque du Soleil




Let Me Fall Cirque Du Soleil

BLAST!! (explosió)

Nascut en camps d'atletisme en tota la nació, sumida en la tradició de militars i a l'aire lliure va haver un problema, tambors corps, bandes, color i guàrdies tenen una llarga història a Amèrica. Sovint assajant dotze hores al dia a través de calor, fred, pols i pluja, creen espectacles on emocionant atletisme, talent musical, caleidoscópica moviment i espectacle es fonen en una forma d'art que és al mateix temps competitiu i entretingut.

L'augment mitjà oest de fèrtils camps, un tambor de cos, estrela d'Indiana, constantment conjunt cada vegada més alts estàndards d'excel·lència. Des de la seua creació en 1984, estrela d'Indiana no aconseguit èxits cos en la història havia aconseguit en tan poc de temps.

Amb el seu lloc en la llegenda del tambor cos segur, Estrela es va traslladar més enllà dels seus anteriors triomfs per a aconseguir el poder, la passió i la precisió de va haver un problema a l'aire lliure a l'etapa en una actuació musical que ara cridem BLAST!.

Drumline Battery Battle



Bolero




Everybody Loves The Blues

El Jueves bota a la televisió

El popular setmanari es passa a la ficció televisiva amb Mamà Carlota i La Parejita

La revista El Jueves, associada amb la productora Diagonal TV, va començar el passat 15 d'abril la producció per a televisió i telefonia mòbil de sketches d'humor basats en alguns dels seus personatges més emblemàtics.

Dos seran les històries que es reflectiran en la gran pantalla. La primera serà La Parejita, que consta de 65 episodis de 5 minuts, en format de mini sit-com, i estan basats en les historietes de Manel Fontdevila. Alicia Rubio i Alejandro Cano encarnaran els populars personatges de còmic. La direcció va a càrrec de Pep Anton Gómez i la producció executiva és de J. L. Martín (El Jueves) i Joan Bas i Jaume Banacolocha (Diagonal TV).

La segona història és Mamà Carlota, que consta així mateix de 65 capítols de 5 minuts, i ha sigut creada per l'equip d'El Jueves. Comèdia costumista sobre el conflicte generacional, està protagonitzada per Rosario Pardo i dirigida per Pep Anton Gómez. La producció executiva també va a càrrec de J. L. Martín (El Jueves)i Joan Bas i Jaume Banacolocha (Diagonal TV).

Ambdós sèries estaran preparades per a oferir-les a cadenes de televisió i operadors de telefonia mòbil abans de l'estiu.

Avui pujada al Montcabrer amb bici!

Com tots els ponts, una vegada més hem fet alguna cosa ecepcional. Aquesta vegada l'ocació presentava un bon dia per a pujar al Montcabrer amb bici. Portavem ja uns dies parlant-ho i avui a les 8 i mitja del matí hem anat cap amunt. La ruta ha estat molt bé, perquè hem tocat asfalt, terra i pedra. En algun problemeta que altre per a pujar alguna costera em arribat a la cava d'Agres, on hem esmorçat. El terreny era dificultós en algun tram, perquè apart de ser costeres, el camí era ed terres i amb pedres soltes per tot arreu. Al final en alguna dificultat que altra pel camí, hem arribat a un creuament de camins que hi ha poc abans d'arribar al cim. Hem deixat les bicis en un lloc on no molestaren i on no feren mal a la natura, i cap amunt. Entre 15 i 30 minuts, s'hem plantat en el cim, a 1390 metres d'altitud.

Després d'estar allí d'alt i contemplar les vistes, em fet camí cap a casa. Tot el que hem fet en hores al anar, tornant ho hem fet en una hora o menys fins al port. Fins i tot hem arribat a afagar una velocitat de 55 km/h amb la bici. S'ho em passat d'allò més bé, hem vist un bon paisatge i damunt hem fet deport! Això li se diu aprofitar el matí!