Aquest cap de setmana que em passat va tindre lloc a Bocairent la V Mostra d'Artesania i Tradicions, o com diguem popularment: la "fireta" de Bocairent. No vaig a fer una gran entrada d'aquest esdeveniment ja que ja ha passat, per tant és una crònica de la fireta. Aquesta mostra ha tingut lloc el dissabte 16 i el diumenge 17, amb la col·laboració de moltes entitats.
També van intervindre bars amb allò de "Tapa Gratis" els dos dies de 12.00 a 14.00h.
Al llarg del cap de setmana van haver diferents actuacions. El ja tradicional Pregó pels carrers per enunciar la fira acompanyada de la corresponent inaguració, així com les passejades amb carro. Com ja he dit van participar diferents agrupacions del poble com el grup de danses dels "Cardaors", les actuacions a càrrec de "La Farigola", els cabolos per la mostra, l'animació dels Dimonis de Darrere la Vila, el ballet d'Esther Balsalobre amb el grup de Xirimiters i Tabaleters l'Aljub, la Rondalla Bocairentina o la desfilada de Moros i Cristiants de xiquets acompanyats amb la música de l'Associació Unió Musical de Bocairent. També caldria destacar l'actuació del cantautor Dani Miquel. Bé, no voldria allargar-me molt més, per això sols volia remarcar la quantitat de gent que ha assistit a aquest esdeveniment, reafirmant que això és positiu per al poble i animant a la gent a que vinga a les pròximes mostres! Acompanye l'entrada amb alguna foto de Eduardo Vanyó del desfile de Moros i Cristiants amb l'AUMB (on vaig tocar).
Demà, Dimecres 26, a les 5:00 de la matinada, els alumnes de 4t d'ESO se n'anem de viatge de fi de curs. Sols anem dos dies, anem el 25 i tornem el 26, perquè han hagut problemes en la gestió del viatge i la falta de professorat ens ha dificultat un poc el viatge que nosaltres voliem fer. Però així i tot, al final em conseguit organitzat una espècie d'excurció-viatge en la que s'ho passarem d'allò més bé.
Com ja he dit, ixirem del poble a les 5 del matí del dia 25 en direcció a Salou. Arribarem al Delta de l'Ebre on pel matí realitzarem MULTIAVENTURA ACUÀTICA durant tres hores, en les que es divertirem amb acitivitats com: Kayak, banana, donuts, esquí acuàtic i "cama" elàstica amb salts d'aigua. Després esmorzarem en el restaurant del Delta. Per la tarda realitzarem la MULTIAVENTURA TERRESTRE que consiteix en: Quads, escalada, tir amb arc, ponts tibetans i tirolina. Dispondrem de 45 minuts en cada activitat. Al finalitzar trasllat a Cambrils i acomodació en les habitacions de l'hotel, i després a sopar en el mateix hotel.
El Dijous 26 començarem esmorzan en l'hotel, i després amb l'autobús cap a PORT AVENTURA. Allí tindrem dia lliure per a visitar el parc temàtic, disfrutant de les seues atraccions i veure els espectacles que ens ofereixen en les distintes zones o països imaginaris del parc. A l'hora acordada agafarem el camí de tornada cap a Bocairent.
"Martes y trece" va ser un trio humorístic espanyol format per Josema Yuste, Millán Salcedo i Fernando Comte que ha marcat una època en la història de l'humor a Espanya. El seu estil es caracteritza pels seus gags esperpèntics sobre la vida quotidiana i les caricatures de personatges famosos. El trio va fer la seua primera actuació en la televisió en 1978 en un programa de José María Íñigo, i a causa del seu èxit van repetir quatre vegades més. Fernando Comte deixa el grup en 1984 per a dedicar-se al teatre, però Josema Yuste i Millán Salcedo continuen actuant com a "Martes y trece" fins a 1998, any en què representen la seua última actuació en el programa especial de fi d'any de TVE titulat "Adós" realitzat per José María Farguas en què breument també va actuar Fernando Comte.
Orígens
Millán i Fernando van coincidir en el servici militar a Santander (Cantàbria), on ja muntaven els seus breus "actuacions" entre els companys. Posteriorment coneixen a Josema en l'Escola d'Art Dramàtic a Madrid i li proposen la idea de formar un grup còmic.
Difusió
El bot a la televisió va ser el que els va encimbellar, des de certs programes especials per a fi d'any. A través de curts basats en personatges públics, caricaturitzaven amb estil propi les escenes habituals de la televisió i ràdio. El més famós va ser el del pastisset de Móstoles, recreació de la telefonada d'una oient al programa de ràdio "Encarna de Nit", on a través de diferents canvis d'informació la conversació es feia cada vegada més delirant, patint-la la locutora, Encarna Sánchez, que arriba a perdre els nervis. Van ser les seues primeres intervencions en programes de Nit de cap d'Any, en 1985, encara que abans havien aparegut en altres programes (Aplaudiment). En 1988 van ser els presentadors d'Hola, hola 89!
Posteriorment van arribar més especials de Nit de cap d'Any, escrits i dirigits per ells mateixos, que des de 1989 fins a la dissolució del grup en 1997 (excepte en 1993, substituïts per Cruz i Rajada) van omplir de rialles els moments finals de l'any, previs a les campanades de la Porta del Sol (que en 1991 i 1992 també van presentar ells mateixos): A per raïm (1989), Venga el 91! (1990), El 92 cava amb tot (1991), Dimarts i 13 en directe (1992), Fixa't! (1994), A Betlem pastors (1995), Emissió Impossible (1996) i Adós (1997).
D'altra banda, van participar en diverses pel·lícules de Cine: "Martes y trece: ni te cases ni te embarques", “La loca historia de los 3 mosqueteros”, "Aquí huele a muerto" y "El robobo de la jojoya".
TRICICLE EN 100 PARAULES Joan Gracia, Paco Mir i Carles Sans són TRICICLE des de 1979; gairebé 30 anys sense baixar dels escenaris per interpretar arreu del món set obres teatrals (MANICOMIC, EXIT, SLASTIC, TERRIFIC, ENTRETRES, SIT I GARRICK) que han estat vistos per milions de persones. Entre muntatge i muntatge també han deixat la seva empremta en altres camps del show business com sèries de televisió, guions per a dibuixos animats, campanyes de publicitat, adaptacions d’òpera, cinema, produccions teatrals, olimpíades (bé, tan sols una) i fins i tot programes de ràdio. La seva última producció teatral és GARRICK i es va estrenar a EL EJIDO a finals de maig del 2007.
TRICICLE. ELS ORÍGENS Amb una ansietat pròpia de la joventut, funden la companyia abans d’acabar l’Institut i comencen a actuar a El Llantiol –un café teatre que es nodreix de l’ebullició escènica de la ciutat, on posen a prova tot allò que aprenen a l’Institut, o absorveixen en qualsevol dels espectacles que fagociten constantment.
A El Llantiol, per la necessitat de cridar l’atenció a un públic que té tendència a distreure’s, aprenen intuïtivament a omplir les seves històries de GAGS per provocar un riure constant que enganxi els espectadors.
El 1982, per carambola o per xamba, els proposen ocupar la SALA VILLARROEL durant quatre dies. En una setmana reuneixen els millors esquetxos que tenen, creen el personatge d’un presentador que farà de fil conductor i estrenen MANICOMIC, que a finals d’any suposarà el seu primer èxit i els primers cartells de NO HI HA LOCALITATS. Una aparició al programa UN, DOS, TRES multiplica una popularitat que ja no els ha abandonat.
La base del seu treball se centra en el teatre, on han creat set obres –MANICOMIC, EXIT, SLASTIC, TERRIFIC, ENTRETRES, SIT i GARRICK que poden semblar poques si no es té en compte que la vida mínima de cadascuna d’elles és de quatre anys.
LA TÈCNICA DEL GAG “LA UNITAT MÍNIMA DE L’HUMOR”, segons la seva pròpia definició, és la base de la seva tècnica dramàtica. Qualsevol de les seves històries està farcida de gags fins a obtenir una impossible mitjana d’UN GAG CADA DEU SEGONS.
Els seus espectacles mai es donen per finalitzats; sempre estan buscant noves possibilitats d’introduir-hi gags nous, encara que NO TOT VAL, TRICICLE es caracteritza per un humor que fuig sempre del mal gust.
LES CARACTERÍSTIQUES El TRICICLE es va allunyar des d’un principi de les tècniques de mim convencionals i va optar per un estil d’interpretació “naturalista” basat en els gests quotidians; el que ells anomenen TEATRE D’ACCIÓ, comparant-ho amb el cinema d’acció on moltes vegades els protagonistes no tenen res a dir-se i simplement “accionen”. El seu estil es caracteritza principalment pel dinamisme, per les escenes curtes, els freqüents canvis de personatges, les onomatopeies naturals (i alguna parauleta de tant en tant), l’ús dramàtic dels elements escenogràfics, els girs surrealistes i les sorpreses constants. El seu concepte és que el públic surti del teatre sense adonar-se que ha assistit a un espectacle sense paraules. No hi ha res pitjor que sentir en algun moment de la funció: “I per què no parlen?”¨
HUMOR “TINTIN” O més enllà!, ja que HERGÉ assegurava tenir un públic de 9 a 99 anys, i el del TRICICLE abasta un sector més ampli: de 2 a 120 anys. TRICICLE té un públic de totes les edats, de totes les capes socials, de tot tipus d’ideologies, de tot tipus de cultures... perquè tan sols pretén (tan sols?) fer riure, arribar al cor de tot espectador, aquell racó on encara batega l’esperit infantil que li permetrà compartir les absurdes històries que els proposen des de l’escenari. L’èxit de TRICICLE resideix a convertir els espectadors en nens; els qui volen tornar a ser-ho, és clar, que hi ha gent molt rara.
ELS TEMES El material bàsic es basa en l‘observació de la vida quotidiana, en concret dels problemes que sorgeixen a la vida quotidiana; unes vegades simplement els imiten, d’altres els exageren i moltes els prenen com a base per a crear mons surrealistes. TRICICLE sempre ha intentat no repetir-se, evolucionar, buscar nous camins dins de la limitació autoimposada que els suposa el fet de no poder parlar. El gran repte: la gent va a veure un artista per la seva trajectòria, però, al mateix temps, no vol que es repeteixi. Un dels problemes del TRICICLE és trobar un tema que pugui ser representat sense necessitat de parlar; encara que a ENTRETRES, filant encara més prim, van aconseguir parodiar una telecomèdia en silenci. El seu humor és atemporal i sense referències a l’actualitat, fet que permet que els seus vídeos es comercialitzin per tot el món i puguin ser remesos constantment. De totes maneres, sigui quina sigui la temàtica escollida, la finalitat de TRICICLE ha estat sempre fer riure; i com més, millor. En lletres majúscules, FER RIURE, una activitat sempre menyspreada que, no obstant això, no té preu.
TRICICLE PER TOT ARREU. LES ACTIVITATS PARAL•LELES.
Pràcticament, TRICICLE és present en totes les facetes del món de l’espectacle. L’única en la qual no ha entrat (i des d’aquí deixem la porta oberta) és en la creació de videojocs. Han protagonitzat dues sèries de televisió (TRES ESTRELLES I CHOOOF!!!), n’han produït unes altres sis (DINAMITA, TRILITA i TELETIPOS), han dirigit una pel•lícula (PALACE), han adaptat òpera per a nens (BARBERO DE SEVILLA), han escrit guions per a dibuixos animats (COBI), han protagonitzat diverses campanyes de publicitat (AIRTEL, FORD, TOYOTA), han aparegut a macroesdeveniments esportius (OLIMPÍADES DE BARCELONA) i, fins i tot, han donat a conèixer la seva veu en programes de ràdio (RÀDIO SITGES i CATALUNYA RÀDIO). Sense donar personalment la cara, han organitzat un premi de textos teatrals d’humor (PER HUMOR A L’ART), han creat microsèries de televisió per al Canal Plus, han organitzat esdeveniments o actes de tot tipus i han produït nombrosos espectacles de teatre.
El Cirque du Soleil ("Circ del Sol") és una companyia que ha revolucionat el món del circ. Va ser creada per Guy Laliberté i Daniel Gauthier l'any 1984 al Quebec, Canadà. Les seves propostes es basen en un replantejament de les regles del circ tradicional, innovant i buscant nous camins.
En les seves produccions no apareixen animals, i veuen de les fonts de l'acrobàcia i el mim. Les seves històries es basen en una història narrada de manera visual i en la que toquen temes com la por, la fantasia, l'alegria, el pas del temps o la tradició mística d'Orient i Occident.
Els seus espectacles són coneguts a tot el món per la seva creativitat, la seva escenografies i la qualitat dels artistes, amb el que han aconseguit entusiasmar més de 125 milions de persones de tot el món.
Actualment l'empresa està formada per més de 3000 treballadors, i ofereix 8 espectacles en gira i 6 espectacles permanents. Tots els mesos es convoquen càstings en els quals els caçatalents busquen als millors artistes, ballarins i virtuosos en totes les maneres i formes d'expressió circense, entre els quals hi ha molts antics esportistes d'alta competició. Aquests artistes procedeixen de més de 40 països i s'entenen entre si en 25 idiomes, encara que procuren utilitzar l'anglès o el francès com a llengua comuna.
Les músiques del Cirque du Soleil, publicades en exclusiva sota l'etiqueta del mateix nom, no s'assemblen en res a les dels circs tradicionals. Hi ha músiques tradicionals d'arreu del món, new age, tango, experimental, new wave o pop-rock, totes compostes, entre altres, per René Dupéré, Benoît Jutras i Violaine Corradi. Cada espectacle és acompanyat d'un estil musical propi: percussions abundants per a Dralion, acordió i violí per a Alegría, saxòfon i piano per a Zumanity, sempre segons l'atmosfera que es vol recrear. Solarium/Delirium, un dels àlbums més recents, presenta les músiques més celebrades de la companyia remesclades per grans DJ.
La música del Cirque du Soleil ha rebut nombrosos premis. L'àlbum Cirque du Soleil ha rebut el premi del millor àlbum de l'any a la Gala de l'ADISQ al Canadà el 1988. Saltimbanco ha estat candidat en 4 categories diferents a la Gala de l'ADISQ al Canadà el 1993. Alegría, l'àlbum més venut (més de 500.000 còpies) ha estat candidat per a un Grammy el 1995 així com a la Gala de l'ADISQ el 1995, entre altres reconeixements.
Nascut en camps d'atletisme en tota la nació, sumida en la tradició de militars i a l'aire lliure va haver un problema, tambors corps, bandes, color i guàrdies tenen una llarga història a Amèrica. Sovint assajant dotze hores al dia a través de calor, fred, pols i pluja, creen espectacles on emocionant atletisme, talent musical, caleidoscópica moviment i espectacle es fonen en una forma d'art que és al mateix temps competitiu i entretingut.
L'augment mitjà oest de fèrtils camps, un tambor de cos, estrela d'Indiana, constantment conjunt cada vegada més alts estàndards d'excel·lència. Des de la seua creació en 1984, estrela d'Indiana no aconseguit èxits cos en la història havia aconseguit en tan poc de temps.
Amb el seu lloc en la llegenda del tambor cos segur, Estrela es va traslladar més enllà dels seus anteriors triomfs per a aconseguir el poder, la passió i la precisió de va haver un problema a l'aire lliure a l'etapa en una actuació musical que ara cridem BLAST!.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
