Pàgines

Frase per a recordar

"Ningú pot ser feliç si no s'aprecia a si mateix"
Rosseau
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cine. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cine. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de novembre del 2010

El primer film sonor era espanyol

Concha Piquer la va protagonitzar el 1923, quatre anys abans de 'El cantant de jazz', considerada oficialment la primera

Una cinta trobada a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units prova que Concha Piquer va protagonitzar el primer film sonora en espanyol el 1923, quatre anys abans que Alan Crosland rodés "El cantant de jazz", considerada pels historiadors com la primera obra cinematogràfica parlada.

Fragments d'aquesta pel lícula seran emesos aquest dijous a La 2 de Televisió Espanyola dins del documental Conchita Piquer, dirigit per Jorge M. Reverte i amb guió d'Agustín Tena, que va ser qui va localitzar i recuperar el film a Washington a principis d'aquest any. "No només és el primer film sonor en espanyol, sinó que és quatre anys anterior a la que es considera oficialment la primera", explica Tena.

Es tracta d'una cinta d'onze minuts que Llegeix DeForest va rodar amb una adolescent Concha Piquer i que inclou recitats, un cuplet andalús, una jota aragonesa i fins i tot un fado lusità (Ainda mais), cosa que també la converteix, segons Tena, a " el primer film sonor en portuguès ".

En el film, exhibit en el cinema Rivoli de Nova York el 1923, l'artista valenciana acompanya amb les seves castanyoles els balls i cançons. Una biografia de la intèrpret deOjos verds ja esmentava l'existència d'aquesta pel lícula, encara que la datava el 1927, a causa que va ser en aquest any quan DeForest va viatjar a Espanya per intentar vendre el seu sistema de cinema sonor.

No obstant això, Tena va comprovar a Internet Movie Data Base (IMDB), la major i més fiable base de dades cinematogràfica a la xarxa, que el copyright de la pel.lícula apareixia datat el 1923, i amb aquesta dada va localitzar a un col.leccionista nord-americà, ja octogenari, que va tenir en el seu poder la cinta fins que la va cedir a la Biblioteca del Congrés.

El film va aparèixer finalment en aquest lloc i el Congrés nord-americà va donar a la productora del documental Conchita Piquer els drets mundials de la cinta, de la qual es cedirà una còpia a la Filmoteca Espanyola.

divendres, 3 d’octubre del 2008

Avui va de cine...

Avui vull parlar d'una pel·lícula que hem vist en l'istitut, concretament en la classe d'alternativa a la religió. La película està prou bé, i us recomane que la vejau, i sino voleu veure la pel·lícula almenys escolteu la banda sonora, que és molt bona.

The Piano (també coneguda com La lliçó de piano o El piano) és una pel·lícula de 1993 sobre una pianista muda i la seva filla, ambientada en un lloc apartat de Nova Zelanda durant la meitat del segle XIX. La pel·lícula va ser escrita i dirigida per Jane Campion, i protagonitzada per Holly Hunter, Harvey Keitel, Sam Neill i Anna Paquin. La banda sonora de la pel·lícula va ser interpretada per Michael Nyman i es va convertir en un èxit de vendes. Hunter va tocar les cançons en les seves escenes, i també va fer classes de piano a Paquin.



The Piano conta la història d'una dona escocesa, Ada McGrath (Hunter), el pare de la qual la ven en matrimoni a un home, Alistair Stewart (Neill), i és enviada juntament amb la seva jove filla Flora (Paquin)i el seu piano a viure amb ell a Nova Zelanda. Ada no ha dit una paraula des dels sis anys, substituint la seva veu per la música del piano, mentre que la seva filla li serveix de traductora en la seva comunicació a través del llenguatge de signes. El seu nou marit per no poder transportar-lo obliga a Ada abandonar el piano en la platja, on ella, la seva filla i les seves pertinences han estat abandonades per la tripulació del vaixell en el qual han arribat des d'Escòcia . Després que el piano sigui venut a George Baines (Keitel), veí de Stewart i entusiasta de la música de piano, li demana a Ada que li imparteixi classes de piano. A partir d'aquí, comença una relació entri Ada i George, que marcarà l'esdevenir de la història.


dimecres, 10 de setembre del 2008

Bocairent, de pel·lícula!

Es seleccionaran 240 extres de totes les edats

Nacidas para sufrir” de Miguel Albadalejo es filmarà a Bocairent, per això, demà 11 de setembre, tindrà lloc un càsting per seleccionar 240 extres.

“Silenci… acció!” Aquesta frase s’escoltarà sovint a Bocairent a partir del pròxim 29 de setembre. El director il•licità Miguel Albadalejo rodarà “Nacidas para sufrir” íntegrament entre Montcada i la localitat de la Serra de Mariola amb Adriana Ozores i María Galiana com a protagonistes. És per això que demà, dijous 11 de setembre, tindrà lloc un càsting a les dependències del consistori que es traslladarà divendres a la seu de la Mancomunitat de Municipis de la Valld’Albaida a Ontinyent i posteriorment aplegarà a Villena.

Per a Bocairent, es requereixen 240 extres, 40 per a un escena de carrer i 200 per simular una revetlla que tindrà la Plaça de l’Ajuntament com a escenari. Tots aquells que estiguen interessats en participar al rodatge s’hauran de presentar a la selecció proveïts d’una fotocòpia del DNI i se’ls recompensarà amb una xicoteta remuneració i dietes. L’horari serà de matí (d’11 a 14 h.) i de vesprada (de 16 a 19 h.) i, tot i estar especialment dirigit a majors de 60 i xiquets entre 6 i 12 anys, pot participar qualsevol persona ja que es necessiten actors de totes les edats.