Pàgines

Frase per a recordar

"Ningú pot ser feliç si no s'aprecia a si mateix"
Rosseau

dilluns, 15 de novembre del 2010

El primer film sonor era espanyol

Concha Piquer la va protagonitzar el 1923, quatre anys abans de 'El cantant de jazz', considerada oficialment la primera

Una cinta trobada a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units prova que Concha Piquer va protagonitzar el primer film sonora en espanyol el 1923, quatre anys abans que Alan Crosland rodés "El cantant de jazz", considerada pels historiadors com la primera obra cinematogràfica parlada.

Fragments d'aquesta pel lícula seran emesos aquest dijous a La 2 de Televisió Espanyola dins del documental Conchita Piquer, dirigit per Jorge M. Reverte i amb guió d'Agustín Tena, que va ser qui va localitzar i recuperar el film a Washington a principis d'aquest any. "No només és el primer film sonor en espanyol, sinó que és quatre anys anterior a la que es considera oficialment la primera", explica Tena.

Es tracta d'una cinta d'onze minuts que Llegeix DeForest va rodar amb una adolescent Concha Piquer i que inclou recitats, un cuplet andalús, una jota aragonesa i fins i tot un fado lusità (Ainda mais), cosa que també la converteix, segons Tena, a " el primer film sonor en portuguès ".

En el film, exhibit en el cinema Rivoli de Nova York el 1923, l'artista valenciana acompanya amb les seves castanyoles els balls i cançons. Una biografia de la intèrpret deOjos verds ja esmentava l'existència d'aquesta pel lícula, encara que la datava el 1927, a causa que va ser en aquest any quan DeForest va viatjar a Espanya per intentar vendre el seu sistema de cinema sonor.

No obstant això, Tena va comprovar a Internet Movie Data Base (IMDB), la major i més fiable base de dades cinematogràfica a la xarxa, que el copyright de la pel.lícula apareixia datat el 1923, i amb aquesta dada va localitzar a un col.leccionista nord-americà, ja octogenari, que va tenir en el seu poder la cinta fins que la va cedir a la Biblioteca del Congrés.

El film va aparèixer finalment en aquest lloc i el Congrés nord-americà va donar a la productora del documental Conchita Piquer els drets mundials de la cinta, de la qual es cedirà una còpia a la Filmoteca Espanyola.