L'altre dia vaig anar a la platja, i em vaig encontrar en diferents coses. La primera que feia molt de vent, la segona que no hi havia casi gent i la tercera, que la gent no la cuida gens. Hi ha molta gent que amaga la brutícia entre la arena, però sempre acaba ixnit, o simplement la llancen al terra i més amples que ningú. També és cert que hi ha gent que cuida tot el que fa en la platja per no enbrutar-la, i inclús arrepleguen la brossa que deixen els altres. Una de les coses que menys soporte és a la gent que fuma en la platja i després apaguen el cigarret en el terra i l'amaguen entre grapats d'arena. Jo no dic que la gent no fume en la platja (que tampoc dic que ho fagen) però el que si que demane és que si la gent fuma que tinga cura del medi i agafe alguna cosa per llançar la cendra i el cigarret.
Avui és l'últim dia d'Agost, i avui més que mai m'ha vingut al cap que les vacances s'acaben. Demà ja serà setembre, on comença l'istitut, on tornem a la normalitat. Cal que admitisca que si que tinc ganes de tornar a l'istitu i al conservatori, el tornar al dia a dia amb els companys, i el veure i disfrutar un nou curs amb tot el que porta, des dels examnes fins les festes dels caps de setmana, fins la música. Mentre escric aquestes paraules estic escoltant a Feliu Ventura, ell m'ha inspirat a tornar a escriure, ja que en aquestes últimes setmanes no he escrit res, poden dir que estava de vacances. La cançó que m'ha inspirat avui ha sigut "El pes d'un somriure", ella m'ha fet refleccionar un poc aquesta vesprada. Amb aquesta reflecció he tret com a conclució que tots debem d'apreciar tot el que tenim al voltant, i que hem d'aprofitar cada moment del present per a no arrepentir-se del passat i conseguir un futur agradable.
Aquest curset començava oficialment el 23 de Juliol, però, com ja vaig dir, els tubes vam anar el dimarts 22 perquè el professor de tuba se'n tenia que anar un dia abans de que s'acabara el curs, perquè tenia un important consert en Noruega on no podia fallar. Així que les classes dels tubistes van començar el 22 i es van acabar el 26, però el curset s'acabava el 27, dia en que van fer un concert per la vesprada els Mnozil Brass.
a gran mentalitat que te Baadsvik sobre la música em va fascinar, i sinó fora poc, la forma en que la transmitia era exelent. Després de dir que el curs va ser de matricula d'honor, pels professors, pels concerts, per l'organització, per l'ambient, etc. sols em queda dir que jo vaig tindre un gran privilegi en aquest curset, que va ser el de tocar en un quintet format per professors (de lo milloret que hi ha actualment) en que acompanyavem al gran Øystein Baadsvik que feia de solista. Si el curs de per si ja era exelent, amb el poder tocar en els porfessors, va ser fascinant!
Demà, Dimecres 26, a les 5:00 de la matinada, els alumnes de 4t d'ESO se n'anem de viatge de fi de curs. Sols anem dos dies, anem el 25 i tornem el 26, perquè han hagut problemes en la gestió del viatge i la falta de professorat ens ha dificultat un poc el viatge que nosaltres voliem fer. Però així i tot, al final em conseguit organitzat una espècie d'excurció-viatge en la que s'ho passarem d'allò més bé.
Ara que ve l'estiuet, a les nostres terres vindran molts turistes i entre aquets turistes vindran molts de Madrid, per això els faré un favor i els posaré al blog un vocabulari que em van passar fa un temps. Animeu-se un poc la vista. "Estimados turistas madrileños:
Con el presente escrito esperamos poder prestarles un servicio de traducción de vocabulario y expresiones útiles valencianas que pueden escuchar durante sus placenteras vacaciones en esta nuestra Comunitat valenciana. Esperamos que les sea de interés.
Conselleria de Turismo, urbanismo y gilipollismo de la Barbaridad Valenciana.
