Avui és l'últim dia d'Agost, i avui més que mai m'ha vingut al cap que les vacances s'acaben. Demà ja serà setembre, on comença l'istitut, on tornem a la normalitat. Cal que admitisca que si que tinc ganes de tornar a l'istitu i al conservatori, el tornar al dia a dia amb els companys, i el veure i disfrutar un nou curs amb tot el que porta, des dels examnes fins les festes dels caps de setmana, fins la música. Mentre escric aquestes paraules estic escoltant a Feliu Ventura, ell m'ha inspirat a tornar a escriure, ja que en aquestes últimes setmanes no he escrit res, poden dir que estava de vacances. La cançó que m'ha inspirat avui ha sigut "El pes d'un somriure", ella m'ha fet refleccionar un poc aquesta vesprada. Amb aquesta reflecció he tret com a conclució que tots debem d'apreciar tot el que tenim al voltant, i que hem d'aprofitar cada moment del present per a no arrepentir-se del passat i conseguir un futur agradable.Amb açò d'apreciar el que tenim també he arribat als terrenys dels estudis. No s'ho tenim que agafar com a una obligació, sinó com un privilegi. Amb els estudis es formem per a fer en un futur el que ens agradaria fer. A mi per exemple els estudis m'han portat a la música, ja que visc per la música i vull viure de la música. Això que he dit del present el passat i el futur m'ha fet pensar amb una dita que conec en castellà, que és la següent: "El ayer es historia, el mañana un misterio, pero el hoy es un obsequio"; el que deia jo, que hem de viure el present, cada moment es té que aprofitar, tot moment perdut es ja passat. Per això amb setembre torna a començar l'habit del treball i amb això comença el present per preparar el futur i viure del passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada