Com està el món!!!

Un conductor demanda per danys en el seu cotxe als pares d'un jove al que va matar

Un conductor ha demandat per danys en el seu cotxe als pares d'un jove de 17 anys a qui va atropellar i va matar quan anava amb bicicleta en un accident de tràfic ocorregut a l'agost de 2004 en Castañares de Rioja. L'accident va ocórrer el 26 d'agost de 2004 quan el jove Enaitz Iriondo Trinitat, natural de Durango (Biscaia), després de passar la vesprada amb els seus amics, tornava amb bicicleta al camping de Castañares de Rioja, on estava de vacances amb els seus pares, Antonio i Rosa.

Segons els informes pericials, el cotxe circulava a 173,90 km/h en una carretera on la velocitat màxima permesa és de 90 i haguera donat una taxa d'alcohol superior a l'establida. Donada la velocitat del cotxe, l'impacte va ser tan brutal que el cos del jove va ser llançat a més de 18 metres d'altura, sobrepassant la llum dels fanals que estaven situades en aquesta carretera, segons relata la mare, Rosa Trinitat.

Tres anys i mig més tard el conductor reclama a la família del jove mort el pagament dels desperfectes produïts en el seu cotxe per l'atropellament (14.000 euros), a més de 6.000 euros pel lloguer d'altre cotxe per a treballar, segons la informació que publiquen diversos mitjans. El judici tindrà lloc dimecres que ve, dia 30 de gener, en el Jutjat nombre 1 d'Haro (La Rioja).

Vegeu vosaltres normal que després de matar a un xic de 17 anys amb excés de velocitat i d'alcohol, el conductor denuncie a la familia del xic mort per haver-li abonyat el cotxe? Però en quin món vivim? En què tindria que estar pensant el conductor? Jo crec que el conductor té que ser un home sense conciència i sense dos dits de front. I com té que estar la familia que després de 3 anys d'angoixa el assassí del seu fill els denuncie perquè el seu fill va abonyar el cotxe? Doncs, destrosada supose.

I que n'opineu vosaltres? Penseu que el conductor ha actuat bé? No, veritat?

La pèsima Cultura Musical a Espanya!

Per a la major part de la gent la cultura musical no forma part de el que s'enten per cultura. Però si pensem en la nostra cultura tot duu música, desde les festes de moros i cristians fins a els anuncis de televisió! Avui en dia una cosa sense música no es considera com a bona cosa, però ningú veu que la música és essencial!

Em dic la, ja repetida, frase quan parle del que vull fer en un futur... "Jo vull estudiar la carrera de música" i em responen... "¿i que més?". Després del gran esforç que estic fent per conseguir això em diuen que apart de música que qué vull estudiar per formarme! Com si fora poc!

Però aquest menyspreci a la múscia està representat en les ensenyanses generals, colegis, instituts i universitats. El més clar exemple de la dolenta cultura musical que ens envolta la tenim en la identificació dels instruments musicals. Per a la majoria la gent sols existeixen 5 instruments. Existeixen violins, pianos, tompetes, trombons i tambors. Els altres insturments o són invisibles o no existeixen. És així de dur, però és la cultura musical que tenim a espanya.

Repetisc que el que la gent no distingueixi un saxo d'una tuba no és culpa dels conservatoris, la seua competència a priori no és eixa. La culpa està en el sistema educatiu de colegis, instituts i universitats. Y si a tot açò li sumes que es vol abolir la matèria de música del Batxillerat d'Humanitats i Ciències Socials per a tota Espanya. I ací en l'istitut jo he triat en 4t d'eso l'opció de Matematiques B i Fisica i Química (ciencies), i perquè no puc anar a música? Per que sols van a música els de les Matemàtiques A ("les facils") i nosaltres no podem anar mentre que si que anem a Fisica? Així estan llevan-li importància i dificultat a l'assignatura. Perqué jo també tinc el dret de que em donen música!!

Bé, i vosaltres que n'opineu?

"De Jiguaní a Bocairent"

Sí, heu llegit bé, "De Jiguaní a Bocairent"!! És una obra per a tuba solista i banda feta per Norma Milanés Moreno. Aquesta obra porta una dedicació... "Dedicado a Sergi Vañó Peidro y a su Maestro Javier Molina Calatayud". Sí, porta el meu nom la dedicació, Norman a fet una obra del més completa per a tuba i banda i ens la deticat als dos, i li done un milió de gràcies!

Quan he dit això de una obra completa, em referia que té desde un moviment lent fins a un moviment de jazz que disposa al interprete la possiblitat de improvisar! També passa per una conga i un bolero, i un tema amb les seues diferents variacions. L'obra disposa al intèrpret d'una gran varietat de ritmes i melodies en el que el tubista solista pot donar a conèixer les seus habilitats i deixar bocabadat al públic.

Per a mi és tot un orgull que em dediquen una obra i sobretot amb el "maestro" peris! Des de ací vull donar les gràcies a Milanés i també a Javi per haver-me ajudat a creixer com a tubista i música que sóc!! Gràcies i espere poder tocar-la quan abans millor, però per això em fan falta hores i hores.

La tuba... la meua eïna...

La tuba per a mi és el meu instrument, la meua ferramenta, és més que un objecte. Amb la tuba expresse diferents sentiments amb la música que interprete. Amb la tuba ho oblides tot, et concentres i vius per la música, et diverteixes i creixeixes amb ella. La projecció que es pot fer és bastant àmplia, però per a mi sempre té dos eixos fundamentals; un, felicitat, i l'altre, aprenentage. Amb la felicitat em fusione amb la música i la tuba i som sols un, i d'eixa forma m'ho passe meravellosament bé. I amb l'aprenentage, apart de passar-m'ho molt bé, em forme com a músic i tubista, que vuic ser en un futur.

En general la tuba i jo som un, però sempre sense oblidar els amics i la familia. També per la tuba he fet moltes noves amistats i m'obric nou món. Amistats al conservatoris, a altres pobles quan vas a tocar per ahí, a altres bandes, etc. Finalment vull deixar clar que la tuba no és sols un instrument d'acompanyament, sinò que també és un instrument solista i pot fer grans concerts com aquests (i com el que vaig fer jo de solista amb la banda Jove, de tuba i banda, Bombastic Bombardon):

Tuba solo Carnival in Venice

...el final és brutal!

Czardas - tuba solo full version (baadsvik)

...sense paraules...

PD: pròximament parlaré d'aquest tubista que ix en els vídeos.

La tuba, versió enciclopèdia:

La tuba és un instrument de vent-metall constituït per un tub de més de tres metres de llarg, normalment de coure, blegat sobre ell mateix i amb perforació cònica, perforació que es fa especialment ampla cap a la part del pavelló.

L'embocadura de les tubes té forma de copa i dins les dificultats que presenten els instruments de metall en l'emissió del so, les tubes potser són els que ho fan amb més facilitat, fet que els proporciona una agilitat superior a la d'altres instruments de la família que en certa manera compensa la gran quantitat d'aire que requereixen.

La tuba és un instrument que incorpora pistons i a causa del seu volum es toca assegut. Les seves característiques, en part coincidents amb les trompes, relacionen l'origen comú d'ambdós grups d'instruments. Tant les trompes com les tubes constitueixen al llarg de la història un conjunt d'instruments molt variat, però, la tuba, tal i com la coneixem actualment, va ser un instrument creat cap a mitjans del segle XIX com a baix de la família dels metalls, fruit tant dels avenços industrials i tècnics pel que fa a la construcció d'instruments, com a les necessitats que imposaven les noves tendències i gustos musicals.

D'entre els diferents tipus de tubes, l'extensió dels instruments més utilitzats a les orquestres és:

La funció de les tubes a l'orquestra sovint es reserva a fer de baix dels trombons, essent un instrument poc utilitzat com a solista.

També és durant el segle XIX que es construeixen els sausofons, instruments de la mateixa sonoritat i tècnica que les tubes, però pensats per a ser tocats bàsicament en bandes, motiu pel qual el seu cos envolta el del músic, que així pot tocar dret o bé caminant.

Cal mencionar també la tuba wagneriana, una mena de tuba-trompa (també se la coneix per aquest nom), construïda expressament en el mateix segle XIX per a la Tetralogia de Wagner. És un instrument amb embocadura de trompa que també incorpora vàlvules i té una sonoritat més solemne que la tuba orquestral.

Nou any!! Any 2008!!

Feliç any 2008!! Quantes vegades heu dit aquesta frase i quantes vegades us l'han dit? Moltes, veritat? I quantes vegades us ho han dit de tot cor? Poques, veritat? Doncs, a eixes persones que ho diguen de tot cor són les que verdaderament t'importent. És clar que tots els que t'ho diuen no t'aprecien, però si que et coneixen, que ja és molt. Així que sigau concients de que tota la gent que ens envolta i ens aprècia és una de les coses més importants que pugam fer crèixer aquest nou any.

Un altre tema, són els propòsits. Sí, eixa cosa que tots diem però que a l'hora de la veritat no ho cumplim, ja siga per la societat, per força de voluntat o pel que siga... Bé, jo personalment vull canviar, ser més persona, ser més amic dels meus amic i amigues, pensar en cada moment del present amb les conseqüències que puga portar el futur,etc. Pense ser més humil i a l'hora més extrovertit. I com a propòsit final, vull continuar forman-me com a persona i com a tubista. Vull i faré coses per suparar-me a mi mateixa, com a final de curs que em presentaré al concurs de tubes d' Altea. Aquest concurs és una meta que em propose per a poder superar-me amb el treball de cada dia i amb el que busque sempre que toque...passarmeu molt bé amb allò que m'agrada tant... la música!

Espere que aquest any siga igual o millor que aquest 2007, que està clar que han hagut imprevistos, però també han hagut coses que no pense oblidar mai... amics, familia, música...

Per últim espere que el món canvie per a bé i que la carta que vaig expossar fa uns dies es cumplisca!

Feliç any 2008 i salut i felicitat per a tots!!

El Barça punxa davant el Madrid en el pitjor moment

El Real Madrid ha guanyat el clàssic del futbol per 0-1. Un solitari gol de Baptista ha estat suficient per a que els blancs s'allunyin una mica més del seu gran rival, el FC Barcelona, en la lluita pel títol del Lliga. El triomf del Real Madrid s'ha fonamentat en un gran ordre, una disciplina gairebé espartana en totes les seves línies i una gran solidaritat de tots els integrants de l'equip dirigit per Bernd Schuster. El Barça, que recuperava Ronaldinho i Deco a l'onze inicial, ha anat un pas per darrere del seu rival. El Real Madrid ha volgut prendre-li la pilota al Barça i els homes del mig del camp blaugrana han entrat molt poc en contacte amb l'esfèrica. La superioritat física del Real Madrid s'ha imposat des del xiulet inicial del partit.

De seguida s'ha vist que el partit tindria poca continuïtat en el seu joc. En menys de cinc minuts, l'àrbitre ja havia xiulat cinc faltes. El Barça jugava molt lent perquè el Real Madrid li posava paranys en cada lloc del camp. A més, a pilota aturada, els blancs demostraven la seva fortalesa. Pepe posava a prova Víctor Valdés, als onze minuts de joc. Fins a la mitja hora el Barça no s'ha acostat fins a la porteria d'Iker Casillas. Primer Eto'o no ha arribat a una pilota enviada per Iniesta. Després, Ronaldinho ha remuntat la línia de fons, però Eto'o no ha pogut rematar en condicions.

La millor ocasió blaugrana, que semblava desempallegar-se de la pressió blanca, ha estat per a Ronaldiho. Iniesta ha entrat per la dreta de l'atac blaugrana, ha servit la pilota al segon pal i el remat ras de Ronaldinho l'ha tret Casillas en una gran intervenció. Però en una paret entre Van Nistelrooy i Baptista, el brasiler del Real Madrid ha fet el primer i únic gol del partit. A cama canviada, Baptista ha clavat la pilota a l'escaire esquerre de la porteria de Víctor.

El gol ha deixat tocat a un Barça que no ha fet res de bo en atac fins al descans. A la segona part, el Real Madrid ha mantingut l'ordre contra un Barça sense idees ofensives. Ronaldinho, Eto'o, Iniesta... sempre arribaven un segon tard a la pilota. L'entrada de Giovani no ha servit per obrir el camp. Només amb Bojan al camp el Barça ha gaudit d'un parell d'accions per empatar. Però el Real Madrid també les ha tingudes per sentenciar.

Heu concursat en la loteria de Nadal?

La loteria és un gran joc d'atzar, en el que és molt difícil guanyar perquè tens una oportunitat entre milions de persones. Però és cert que a algú li té que tocar, veritat? Aquest any si no m'equivoque per ací no ha hagut sort, però si heu comprat loteria per fora i voleu resultats ací els teniu...

Primer Premi
06381
Segon Premi	Tercer Premi	Quarts Premis
55469	29914				69200 76623
Quints Premis
30504	53238				05919
11654	38169				57050...

Sort i fins l'altra!

Bon Nadal i Feliç Any Nou!!!

Una vegada més Javi destaca!!

Si, una vegada més Javi Molina Calatayud (perigüell) enlluerna amb el seu talent! Després de acabar la carrera professional de música amb especialitat la tuba, amb matrícula d'honor, al tindre més d'un 8 de mitja en la nota final Javi optava als Premis Extraordinaris Fi de Carrera, Curs 2007-2008. Com no, Perigüell a utilitzat la seua millor arma per guanyar... divertir-se tocant. La prova la va dindre aquest passat dilluns 17 i eixe mateix dia, al mig dia es va enterar per paraules de Palacios (el que era el seu professor de tuba) que havia guanyat el premi. Va arrasar amb una obra obligada, Tockf de Sixto Manuel Herrero, i una altra lliure, Tockf de Sixto Manuel Herrero. Simplement va triumfar i s'ha endut el Premi Extraordinari Fi de Carrera!! Si no tenia prou amb la matricula d'honor, ara el premi!! Lo més de lo más!!

Felicitats perigüell!!
I a vore si em contagies alguna coseta i acabe com tu!!
Continua així!

Ni ho se ni m'importa

Que es pitjor la ignorancia o el pasotisme? NI HO SE NI M'IMPORTA. Molt prompte el nou programa que revolusionarà Radio Bocairent, LA VEU DE MARIOLA.

Ací us deixe una notícia d'uns amics que han fet un programa de radio al Radio Bocairent. El programa és diu Ni ho se ni m'importa i comencen el dia 28 d'aquest mateix mes. Ací us deixe la seua notícia:

JA ESTÀ EL CARTELL DEFINITIU

El nostre dissenyador i tècnic de só Arnau Satorres amb col·laboració amb HS.es www.hadsoft.es , ens han disenyat aquest cartell , l'hem demanat molt senzill per a que tota la gent estiga atempta a aquest programa de ràdio , espere veure aquest cartell per tot arreu i tingau clar que estarà per tots els negocis Bocairent i també el posarem per Ontinyent i per la pedania (Banyeres)!!

Ahhhhhhh i escolta la cunya!!!

Carta als Reis Mags

Bocairent, 20 de Desembre del 2007

Estimats Reis Mags:

Us escric aquesta carta no per un benefici propi, sinó tot el contrari, us l'escric per a donar a conèixer les necessitats verdaderes per a aquest món tan capitalista. No sóc qui per dir açò o allò, però el que si que sóc és un jove amb tota la vida per davant que espera que algun dia no hi haja egoisme, l'egoisme que distància als països, amb països rics i països pobres. Amb la solidaritat al món es podrien salvar moltíssimes vides, però pel capitalisme, els diners, l'avarícia, l'egoisme i les coses que fan d'aquest món un món dolent, aquestes vides no es salven, sinó que es multipliquen a un ritme preocupant. També vull demanar compassió per tots aquells que amb la seua ignorància alteren la societat, que també podrien ser conscients del que fan i sent així profitosos per a la societat i alterar-la de forma positiva per a tothom.

Com a jove, tal vegada un poc ignorant, demane que el món canvie, demane que el més important siga la vida de cada persona, i el medi que ens envolta, demane el compartiment dels recursos necessaris per a la vida, demane el dret de les persones a viure amb la felicitat mínima (que al mateix temps siga la màxima possible), amb la vida plena de coses positives, coses que només amb els diners no es poden aconseguir, com l'amistat, l'amor, la felicitat, l'apreci… etc. Un home ric no té el perquè ser feliç, no és feliç, però si ric; però un pobre si que pot ser feliç sent pobre, com pot ser això? Per l'egoisme, l'avarícia, el capitalisme, els diners…

Jo com a jove propose que la societat ens comprometem a treballar, ajudar i fer tot el que faja falta per a complir aquestos desijos. Sé que és una feina difícil perquè nosaltres no som ningú comparats en la gran multitud de persones que hi vivim al planeta, però si que és deveres que gota a gota es pot omplir una piscina, que abans o després es plenarà, per això quan abans comencem i més persones s'unim a canviar el món per al bé de tots, abans podrem fer un món millor.

P. D: Demane un món just i equilibrat. I com el Nadal és il·lusió per a tots els xiquets del món, demane també una vida digna per als xiquets de tot arreu!

Catbrass

Ací comence una nova etapa

I us preguntareu...perquè s'ha fet un blog ell sols? Doncs, molt simple, perquè ací podré publicar per mi mateixa, al pareixer de la meua persona, sols jo, ningú més. També té que vorer que en el blog de Re-Bel's sols faig jo cosetes, així que he desidit que per fer coses les faig amb el meu nom, i no amb el nom del grup d'amics. Quan els altres contribuidors dels Re-Bel's posen alguna cosa interessant al blog, jo tornaré a escriure alguna coseta, perquè si no és així pareix que el blog siga meu, i per a això... em faig jo un blog propi!! Molts pensareu que si faig açò és perquè el meu germà també ho ha fet, però ho negue! Si que és deveres que ho he fet per "aïllarme" d'un blog en conjunt, però no ho he fet per influència del meu germà. Això si, no pense copiar de ningú, vaig a ser jo mateixa tal com sóc, i si s'assembla a algun blog és perquè pensem igual.

Espere aportar-vos tot el meu pensar, la meua opinió i la meua vista d'aquesta vida pròpia... aquesta vida... l'única vida...