"Cal tocar vuit hores"

Hui us deixe un article més que interessant que he llegit a "El País" (ací teniu l'enllaç de l'article):

El valencià Cristóbal Soler, director del Teatre de la Zarzuela, qüestiona el sistema valencià d'especialització instrumental

"Tenim el millor professorat però es va a altres centres. I els alumnes també es van perquè tenen millor oferta per triar". Cristóbal Soler, director i impulsor de l'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València durant 15 anys ia partir d'ara director musical del Teatre de la Zarzuela, a Madrid, es mostra molt crític amb el panorama valencià de la especialització, l'etapa musical a la que es formen els grans instrumentistes. Per això qüestiona un sistema "en el qual les assignatures teòriques prevalen a les pràctiques, i això és un error". I ho explica: "L'especialitat en instruments és molt similar a l'esportista d'elit, en la qual ha d'entrenar l'instrument, ha de assajar vuit hores. El sistema no ho està donant".

Soler, de 42 anys, valencià d'Alcàsser format en direcció d'orquestra amb José María Cervera Collado, explica que l'èxit de l'orquestra universitària, institució per la qual han passat gairebé un miler de músics "tot i que no obtenien cap títol", rau en que compten amb bons professors.

Soler explica que hi ha molt talent a València. "Fem el més difícil, que és enredar a aquests nens, seduir amb la música, amb les bandes, amb les societats, que fan una tasca meravellosa". ¿I després? "Gairebé tots se'ns van. Sobretot els instruments de corda".

¿I on es va aquest jove amb talent? "Quan acaba el seu grau mitjà es va a Londres, es va a Musikene de Sant Sebastià, es va al Esmuc de Barcelona, es va al Superior de Mallorca o es va a Madrid al Reina Sofia. És evident que el sistema educatiu, sobretotper a instruments de corda, està fallant ".

Soler explica que en altres ciutats es funciona amb fundacions, que permeten la lliure contractació, "seleccionar el millor professorat que hagi a Europa". I compte que molts d'aquests professors són valencians. I, el que és pitjor, que també ho són els alumnes.Com passa amb el fagot del conservatori de Saragossa. O el trombó solista del Palau de les Arts, valencià, que és "meravellós", i és professor al Musikene: "Em diu 'quina pena que hagi d'agafar un avió cada setmana i que els cinc alumnes, que són els cincvalencians, hagin de pagar amb 18 anyets un lloguer a Sant Sebastià ".

Aquesta és per a ell, la qüestió. "Ensenya aquell que té l'experiència. Si vas a preparar un violinista al conservatori superior per que toqui en les millors orquestres, crec que és important que aquest professor toc en les millors orquestres". I assegura que València, amb dos grans orquestres, té els millors músics.

Quant a la seva nova etapa, Soler l'afronta conscient que serà "l'ambaixador" de la sarsuela. "Una de les meves finalitats és vetllar per la defensa i la difusió del gènere líric espanyol. Hem de fer noves produccions, recuperar títols ...". Encara que no oblida les seves arrels: "També tinc projectes de futur per l'Orquestra de la Universitat". I a més de voler impulsar coproduccions amb el Palau de les Arts per promoure sarsueles a la sala Martín i Soler, assegura que li agradaria crear un taller de sarsuela a València, "on hi ha unes veus meravelloses", aprofitant el gran patrimoni de compositors. I recorda al mestre Chapí, a Serrano, a Lleó, a Penella...

Reportatge escrit per FEDERICO SIMÓN

Assemblea Fundacional Penya Barcelonista Bocairent

V Mostra d'Artesania i Tradicions

Aquest cap de setmana que em passat va tindre lloc a Bocairent la V Mostra d'Artesania i Tradicions, o com diguem popularment: la "fireta" de Bocairent. No vaig a fer una gran entrada d'aquest esdeveniment ja que ja ha passat, per tant és una crònica de la fireta. Aquesta mostra ha tingut lloc el dissabte 16 i el diumenge 17, amb la col·laboració de moltes entitats.

A part de les casetes comunes de la fireta hi havia una part de "Mercat medieval" organitzat per La Farigola. Van participar moltes agrupacions del poble i van col·laborar associacions com aquestes: la Associació d'Hosteleria i Turisme, la Associació Unió Musical de Bocairent, la colla de Dimonis de darrere de la Vila o el grup de Xirimiters i Tabaleters de l'Aljub, entre altres.

També van intervindre bars amb allò de "Tapa Gratis" els dos dies de 12.00 a 14.00h.

Al llarg del cap de setmana van haver diferents actuacions. El ja tradicional Pregó pels carrers per enunciar la fira acompanyada de la corresponent inaguració, així com les passejades amb carro. Com ja he dit van participar diferents agrupacions del poble com el grup de danses dels "Cardaors", les actuacions a càrrec de "La Farigola", els cabolos per la mostra, l'animació dels Dimonis de Darrere la Vila, el ballet d'Esther Balsalobre amb el grup de Xirimiters i Tabaleters l'Aljub, la Rondalla Bocairentina o la desfilada de Moros i Cristiants de xiquets acompanyats amb la música de l'Associació Unió Musical de Bocairent. També caldria destacar l'actuació del cantautor Dani Miquel. Bé, no voldria allargar-me molt més, per això sols volia remarcar la quantitat de gent que ha assistit a aquest esdeveniment, reafirmant que això és positiu per al poble i animant a la gent a que vinga a les pròximes mostres! Acompanye l'entrada amb alguna foto de Eduardo Vanyó del desfile de Moros i Cristiants amb l'AUMB (on vaig tocar).

Ahir vaig volar!

Ahir de bon matí el meu germà i jo vam consumir el regal que ens van deixar els Reis Macs a casa, un vol amb globus. Vam quedar allà les set i quart del matí per a fer-se un cafè abans de sortir. Vam estar xarrant i després vam anar amb la furgoneta i el tot-terreny amb el globus on anàvem a enlairar-nos. Vam eixir des d'un descampat del polígon on prèviament estiraren el globus i poc a poc inflant-lo amb potents ventiladors i al final ja amb els calentadors. Una vegada el globus ja estava en vertical (ja que al principi quan està en horitzontal la cistella també està tombada) sols calia acabar de calentar l'aire de l'interior fins que estigués ben inflat, i aleshores pujarem els ocupants.

Erem 6 i el pilot (Blai, de totglobo). Amb ell vam tindre un excel·lent vol on ens acompanyava un dia meravellós, ja que hi havia una combinació de cels clars i boira, i les imatges amb els núvols baixos eren fantàstiques. Ens vam enlairar i poc a poc el Sol anava agafant més presència i anàvem en la mateixa direcció que els núvols, de forma que la boira sempre la teniem més endavant i estàvem dalt dels clars. El trajecte va ser des del polígon de Bocairent fins a un camp que hi ha passant Ontinyent, i passant l'autovia. En eixe trajecte vam passar pel que es va cremar aquell dimarts 7 de setembre, i vam poder observar la magnitud de la tragèdia des de dalt. Veiem com el foc va cremar la serra d'una a part a l'altra i el mal que va fer. Però bé, no és moment de posar-se trists, perquè el vol va ser una passada. Tornant a allò bo del vol...em va agradar moltíssim poder veure el poble des de dalt, és molt curiós i val la pena! Amb eixe vol també veus que la distància de Bocairent i Ontinyent no és molt gran, que pareix que sigui més per la carretera que hi ha.

La imatge des de el globus era meravellosa, sobretot la imatge del Benicadell eixint d'un mar de núvols, molt bonic! El viatget va estar molt bé i la visió des de l'aire del que veus tots els dies des de terra no té deperdició! I hi ha moltes coses curioses, com que en Ontinyent hi ha moltes casetes i sobretot moltes piscines, més del que jo m'imaginava. Per a que el vol fora més entretingut vam tindre un aterratge anecdòtic, però que no va ser res fora del normal: vam aterrar tombant la cistella. Però res de l'altre món, simplement que quan vam tocar terra la cistella es va posar un poc en diagonal pel vent i eixe vent va fer que el globus tombara quan estavem en terra, però clar, vam caure molt poc a poc, quan ja estàvem en terra. Una anècdota més que contar!

En fi, va ser una molt bona experiència que recomane a tothom perquè és fantàstic poder veure-ho tot des de dalt. Acompanye l'entrada amb alguna de les fotos que vaig fer, i l'enllaç de l'empresa que fa possible eixos vols amb globus: Totglobo.com. Per a repetir!

Bon vol!

Vol en Globus 02-10-10

ATRIVM

Què és ATRIVM? Una marca? Un nom? De què? Doncs és el nom d'una empresa, l'empresa que va patrocinar a l'orquestra ATRIVM en els seus principis. Als principis l'orquestra ATRIVM era una formació de cambra, un grup de corda. En el pas dels anys ha anat creixent fins a arribar al dia de hui que ja és una orquestra més gran.

Parle d'aquesta orquestra perquè des de Juliol forme part d'ella. Vaig sentir parlar d'aquesta orquestra pel conservatori i em vaig informar. Vaig enviar un correu demanant informació i les condicions per entrar, i van contestar. Al cap d'un temps em van tocar per si volia entrar a formar part de l'orquestra i explicant-me de que anava l'assumpte , i vaig dir que sí. Volia entrar a l'orquestra per a provar tocar amb orquestra i així tocar repertori d'orquestra.Després d'haver fet ja quatre concerts puc dir que m'agrada tocar amb orquestra. El fet d'estar sols de tuba en l'orquestra és una responsabilitat que m'agrada dur al damunt, i també pel fet de tocar junt a un vent que toca molt, i molt bé. El primer concert que vaig fer, és el que més em va marcar, no sols pel fet de ser el primer, sinó pel gran concert que vam fer. El lloc era un dels millors on he fet jo un concert, el convent de Llutxent, el pati eixe era un dels auditoris més fantàstics per a orquesta que hi ha. En un lloc així tot sonava de la millor forma i tots tocavem molt agust. La restra de concerts que vaig fer van ser a Aielo de Malferit, Salem i Ràfol de Salem (els dos útims en les últime setmanes).

Acompanye l'entrada amb alguna foto del concert de Llutxent, que com ja he dit em va agradar molt, i amb un vídeo de la "Marcha Eslava", que és una obra que tenim al repertori. Espere vore-vos prompte en algun concert de l'orquestra, ja que val la pena. Un salut a tots!

No hi ha dret!

Fa una setmana i dos dies, Bocairent era un infern. Un infern per culpa d'algun ignorant que es pensa que amb això guanya alguna cosa. Em rectifique: ignorant no, malalt. Us preguntareu: ¿perquè fa ara una entrada sobre l'incendi del dia 9 d'aquest mes), i la resposta és: vaig "inagurar" ahir el bloc.

La nit del dilluns vam anar a tocar a Villena després de fer dos entrades a Benixama, i vam arribar al poble allà la una de la matinada. En el bus ens vam enterar que hi havia un incendi per Bocairent i Ontinyent, i més tard vam saber que en Agullent també. Des de l'autobús vam poder observar el reflex del foc al cel en la part del "Ponse" i després es vam arrimar on està el deposi d'aigua i vam veure un reflex amb un taronja més viu a la part de "Torrater". Eixa nit ja ens vam gitar pensant el pitjor. I quan em vaig alçar tot era fum. Des de casa veia com la part de darrere del poble era tot una columna de fum.

Pel matí sols treballava un helicòpter que feia un "fum" de viatges amunt i abaix per a poder apagar el foc, ja que els bombers deien que el foc estava encara llunt i que primer estaven en Agullent i en Ontinyent. Però el fort vent canviava quan volia i promte el foc estava prop del poble. A mitat matí van vindre avions i avionetes per a tirar aigua, i queda clar, que per la part dels aparells mecànics aeris van fer la seua feina. No paraven de llançar aigua i fer viatges amunt i abaix. Desapareixien per darrere del poble i tornaven a apareixerclavant-se pels barrancs. Tota una demostració de la gran calitat dels pilots. Els bombers van tardar a vindre, i ho van fer quan el foc estava ja en tota la serra i molt prop del poble, però menys mal que van vindre.

Com va dir una companya meua, eixe dia pareixia que estiguerem en guerra! Helicòpters amunt i avall, avions passant molt baixets, sirenes per tots els llocs, militars pels carrers amb camions i fins i tot amb grues... (els militars eren de la UME, Unitat Militar d'Emergències). Quan pareixia que el foc ja havia cedit, l'aire canviava i tornava el foc canviant de direcció. Jo estava a casa i veia el foc, o millor dit el fum, per la part de més allà de la derrota, per la part de darrere del poble, per el sant crist, pels "Corrals", per "Massarra", i inclús per la part més pròxima a Alfafara. Estavem envoltats de foc i fum, així que queda clar.. un Infern!

Acompanye a aquesta entrada amb alguna de les imatges que vaig poder fer i ací podeu entrar a l'àlbum de les fotos. (En Vilaweb van posar alguna foto meua, en notícies com aquesta o aquesta)

PD: he contat aquest fet com el vaig viure jo, des de casa, d'on podia observar tot el que s'estava cremant i la gran columna de fum que desprenia, com es cremava la serra del sant crist, i com es cremaven les nostre terres dels corrals.

Incendi Bocairent 2010

Pose punt i apart

Després d'un any, dos mesos i una setmana, pose punt i apart a aquest bloc, al meu bloc. Per moltes circumstàncies vaig deixar d'escriure, però ara torne amb l'intenció de fer-ho i amb moltes ganes. Aquest any passat ha sigut un any dur al fer segon de batxiller i cinquè de mitjà al mateix temps. Això significa tindre el mínim temps per a un mateixa, i vaig deixar de banda el bloc. Amb tanta cosa me se va quedar una per a setembre així que he estat estudiant a l'estiu, i després amb el selectiu, així que per fi m'he decidit tornar a agafar el bloc. Eixe punt i apart significa que torne a escriure sobre els meus pensaments, sobre temes d'actualitat, sobre llibres, pel·lícules, esport, etc.

Eixe punt i apart és com dir "passar de pàgina". Ara comence una nova etapa, sense institut, sols conservatori. També és veritat que vaig a fer més coses, com anar a una acadèmia d'anglès o com anar a natació. Que haja passat un any sense escriure no vol dir que no tinga res sobre que escriure, però no ho feia. Passaran uns dies fins que el bloc estiga apunt, però puc dur que queda "reinagurat" A partir d'ara vaig a fer d'aquest bloc el que vull que siga: El meu món... t'agrada?

PD: m'agrada aquest vídeo, voldria que formara part d'aquest inici de la nova etapa d'aquest bloc.

Avui m'he comprat un llibre

Després d'acabar aquesta vesprada de treballar, he anat a una llibreria a comprar-me un llibre per a llegir a partir de hui mateixa. He anat amb el consell de la meua mare, que deia que si volia llegir-me un llibre el millor és anar un mateixa a elegir-lo, i que el fet d'agafar diversos llibres i comparar-los é s un acte molt bonic. El llibre rep el nom de "Els homes que no estimaven les dones" de Stieg Larsson. I el resum de la contraportada diu el següent:

"En Mikael Blomkvist, periodista i fundador de la prestigiosa revista econòmica sueca Millennium, és acusat i condemnat per difamació pels tribunals d’Estocolm. El seu delicte ha estat fer públiques una sèrie de greus acusacions contra un dels empresaris més importants del país. Abans d’entrar a la presó, però, rep una curiosa trucada: en Henrik Vanger, patriarca d’una altra de les sagues escandinaves més poderoses, li demana que investigui la desaparició quaranta anys enrere de la seva neboda Harriet. Amb l’inestimable ajut de Lisbeth Salander, una jove pertorbadora i socialment inadaptada, carregada de tatuatges i pírcings, i amb memòria fotogràfica i unes habilitats com a hacker insuperables, formarà un tàndem perfecte i junts es veuran arrossegats dins una espiral de secrets i mentides que no s’haurien imaginat mai. Corrupció política, espionatge industrial, intrigues familiars, protagonistes inquietants, amor al límit... tots aquests són només alguns dels ingredients que fan que aquesta apassionant obra hagi estat batejada per mitjans de tot el món com la novel•la negra de la dècada i que més de quatre milions de persones ja hagin devorat les seves pàgines."

És cert allò que diuen que el comprar-se un llibre dona una satisfacció interna, i així estic jo ara. Em senc bé amb mi mateixa després d'haver fet eixa compra, i us ho recomane. El llibre sembla prou interessant i lliga molt bé amb un tema d'actualitat com és el "cas Gürtel". Vaig a entrar en aquesta història ara mateixa...

Ja et contaré, estimat blog. Adeu!

Festival de Spanish Brass d'Alzira

Estimat blog, com estem avui? Fa calor eh? Jo estic molt bé. Avui, com et vaig dir l'altre dia, vaig a parlar-te un poc per damunt sobre el Festival de Spanish Brass d'Alzira. T'ho puc descriure tot en una sola paraula: IMPRESSIONANT. Aquest adjectiu el duu cadascun dels concerts que es van realitzar al llarg d'aquesta setmana tan especial per als músics del metall, el grup al qual pertany. Diguent sols una paraula em quede molt curt, així que també puc dir-te que gràcies als professors, i sobretot als seus concerts, el festival va ser fantàstic, increíble, únic, meravellós, excel·lent, extraordinari... em pasaria mil hores contante tot el que vaig sentir, però la veritat ´s que no es pot contar en paraules.

De vegades diuen que més val una imatge (o un vídeo) que mil paraules. Hui sols el podré pujar imatges ja que els vídeos encara no els tinc. Quan ho tinga et pujaré els vídeos, val? De moment sols em serveixen les paraules per desciure el curset (o festival). En general, ha estat molt bé tot el que l'envolta; des de la gent que ha assistit fins a la gent que ha estat organitzant el bon funcionament d'aquest event. Bé, per hui es despedim, el pròxim dia et completaré l'informació sobre el curset.


Adeu!

Per tu

Després de passar un temps important, torne a amb tu. Torne a contar-te les meues debilitats, els meus sentiments, tot allò que passa al meu entorn. No et penses que el fet de no parlar ultimament ha sigut perquè m'haja enfadat amb tu ni res per l'estil, al contrari, cada moment que passava desijava poder dedicar-te més temps, estar amb tu i no deixar-te de banda. Estar amb tu significaria haber-ho acabat tot, i per tant, haber acabat una etapa de la meua vida. Ara, que estic amb tu, comence una nova, amb més ganes que mai i amb totes les idees clares per a que tots dos pugam ser feliços. Amb tu he expressat tot el que portava dins i espere que en tots aquets dies, setmanes i mesos que ens queden per davant continuem com fins l'últim dia.

El motiu pel qual s'hem distanciat una mica ha sigut pel fet de que em vas fallar amb la teua aparença, i em van sorgir problemes per deixar-te com estaves. Així que et vaig canviar el look i tu m'ho vas tornar borrant tot el que tenies. Això em va molestar un poc i ho vaig deixar per un temps, fins hui. Avui sols vaig a dir-te que torne amb tu, com ja he dit, amb moltes ganes. Sols et plantege la nova temporada que tenim per davant i la proxima vegada que t'escriga serà per a contarté les meues últimes experiències. La més recent és la del Festival de Spanish Brass. Impressionant. Els concerts que vaig veure quedaran grabats en la meua memòria per sempre. Com? Què vols que t'ho conte? Hui no, vols que ho intente demà? Val, quedem així. Demà et contaré tot el que vaig poder viure en aquest curset. Sí, sí que tinc imatges. Les puge? Val, pujaré alguna imatge i si puc quan puga algun vídeo. No et garantize que demà tinga el vídeo, però més tard o més promte el tindràs. Ja que estàs un poc moix, vaig a posar-te un vídeo de U2, ja que avui tenen un concert en Barcelona que tindrà que ser espectacular. Una pena que no anem...

Vinga, ací et deixe un vídeo de la primera cançó que es va tocar al concert de fa quatre anys que va tindre lloc a Chigago, City of Blinding Lights. Mira, també et deixe un vídeo al marge amb una altra cançó del concert, Vertigo. Què et pareix?

Estimat blog, per hui et dic adeu. Demà si puc parlem, val?
Un salut.

Temporalment inactiu

Per examens, conservatori, etc. Quan pase tot tornaré a la càrrega!

Impressionant!!

Diuen que de vegades més val una imatge que mil paraules, i com açò no es pot descriure en paraules... ací teniu la imatge:

PD: grandissim partit!

Dia del Llibre (i la Rosa)

"Vaig cercant llibres de diversos gèneres que siguen alhora, pels autors i pels temes que tracten, companys agraïts i freqüentats, sempre llestos a sortir dacant el públic o a atornar a la prestatgeria, sempre disposats a callar i a parlar, a quedar-se a casa i a acompanyar-me als boscos, a viatgjar, a estar-se enmig del camp, a riure i a jugar, a encoratjar-me, a conhortar-me, a aconsellar-me i a retreure'mel que calga, a tenir cura de mi, a mostrar-me els secrets de les coses, la memòria dels grans fets, les normes de vida i el menyspreu de la mort, la moderació en la bona fortuna i el valor en l'adversa, la inalterabilitat i la coància en el meu comportament; companys doctes, alegres, útils i eloqüents, que mai no són causa de desfici ni de despesa, de laments ni de murmuris o d'enveja, ni d'engany.

I mentre ens comporten aquests guanys, s'acontenten amb un racó de casa nostra i una roba ben modesta; no volen menges ni begudes mentre procuren ells mateixos als seus hostes inestimables béns espirituals, epsaioses mansions, vestits esplèndids i deliciosos àpats i convits."

PD:Feliç dia del llibre! I feliç dia de Sant Jordi!

...els llibres són companys agraïts i freqüentats...