Una revista confon al Castells de veritat amb el del Polònia

La revista "Spanish Real Estate, la revista del mercado immobiliario" confon en una noticia que parla sobre l'economia de Catalunya al Conseller Castells de veritat amb el del Polònia. Acompanyant amb la foto de Polònia la notícia.

Podeu veure la noticia en qüestió aquí.


PD: més avant parlaré d'aquest programa d'humor, el Polònia.

Pascua

Un any més estem en pascua! Aquest any falles i pascua han anat seguidetes, i jo estic que no pare. El dissabte 15 per la tarda-nit vaig anar amb els d'Agres cap a València amb el tren a tocar 4 dies, i fins el dimecres per la nit no vaig tornar al poble. Em vaig recuperar de les falles i el dijous 20 (dijous sant) per la vesprada m'en vaig anar a Elx a fer una prossesó de 3 hores i mitja, i vam acabar rebentats. Vaig dormir, i el divendres 21 (divendres sant) a les 15:00h de la tarda vam anar altra vegada a Elx a fer una prossesó un poc més curta que la del dijous, de 2 horetes o per ahí. Al acabar la prossesó d'Elx vam anar cap a Catral (més al Sud) a sopar i fer una altra prossesó d'1 hora i mitja-2 hores. Finalment, vaig acabar la setmaneta musical amb la conciència de haber-ho passat de cine amb els d'Agres i amb els del poble.

Entre ahir i avui els amics estem ultimant els preparatius per a l'acampada, i ja estem en ganetes de conviure uns dies junts, a passar-ho bé. Aquesta vesprada s'ho preparare'm tot i demà pel matí cap a la caseta! I ací us deixe un vídeo de les bandes de cornetes tipiques de la Setmana Santa, però en aquesta ocació ens interpreten Pirates del Carib!

La Banda de La Sentencia toca Piratas del Caribe

Bé, no em queda dir res més que dir-vos, que s'ho acabeu de passar d'allò més bé!!


Salut!!!

Bocairent afig activitats culturals al seu atractiu turístic

Bocairent ofereix aquests dies de festes una àmplia oferta d’activitats culturals, organitzades des de l’Ajuntament, la Comissió del Pas de l’Hort i l’Associació de Familiars i Amics de Malalts d’Alzheimer (AFAB), combinades amb els actes litúrgics i els populars propis de l’època. Una exposició sobre la Batalla d’Almansa i una de Ricky Morales, concerts de música, i teatre es complementen amb les tradicions religioses de Setmana Santa i Pasqua. Des del 10 de març i fins al 15 d’abril, la Sala d’Exposicions del Patronat acull una mostra sobre la Batalla d’Almansa, i alhora l’ontinyentí Ricky Morales exposa les seues pintures i escultures a la Sala Joan de Joanes fins al 29 de març.

L’Orquestra de Cambra del Conservatori Superior Oscar Esplà d’Alacant obrirà la programació musical amb un concert al Teatre Avenida el dijous 20 de març a les 19.00 h. Al mateix escenari, el dissabte 22 de març, a les 19.00 h, es podran escoltar la música d’un piano i dos trombons interpretada per Rafael Tortajada, José Vicente Soler i Adolfo Garcia Banaza.

Finalment, la companyia local ‘L’Arcà’ interpretarà al Teatre Avenida (divendres, 21 de març, a les 22.30 h.) l’obra ‘No n’eren deu?’; i el Grup de Teatre d’Alfafara representarà un sainet i un entremés en un nou acte a benefici d’AFAB, el dissabte, 29 de març, a les 20.00 h. al Teatre Avenida.

Audició al conservatori

Ahir, dimecres 12, vaig tindre una audició al conservatori. En aquesta audició tocava jo com a tuba solista i acompanyat de piano. Aquesta és la meua segona audició com a tuba solista que hi faig a l'any, la primera audició va ser a finals de gener i vaig interpretar "Al Jardí de la Màgia", de José Vte Fuentes Castilla. Aquesta vegada he interpretat una obra de José Salvador González Moreno, titulada "enTUBAt".

"enTUBAt" és una obra que requereix preparar-se-la, però deseguida que la tens aprés la música flueix a més no poder. En aquesta obra hi ha un clar tema principal que pasa per un moviment ràpit a un moviment lent. En el moviment lent l'intérpret expressa tots els seus sentiments de forma molt expresiva, i en el moviment ràpit s'expressa el caràcter del músic. Com no, aquesta fantasia té una Cadença, que és un fragment de la partitura en el que el tubista toca sols, sense piano, i toca dins del seu gust i respectant el tema de l'obra. Cap al final, l'obra te uns canvis de compasos que fan que el tema es menege un poc de forma graciosa. I per acabar, González Moreno ha volgut que el tubista acabe amb unes notes ràpides i amb fort.

Aquesta obra és la peça obligada que presentaré en el Concurs d'Altea de tubes d'enguany, cap a final de maig. Ara ja estic triant nova obra per assajar, que serà la que presente en el concurs com a peça lliure.

Personalment, al acabar l'audició em vaig quedar un poc desepcionat, però després jo i el professor ho vam reflexionar i l'audició va eixir d'allò més bé. Ara continuaré amb les classes i preparant-me l'obra lliure per a Altea, però sense oblidar la obligada, "enTUBAt".

Spanish Brass Luur Metals

L’any 1989 cinc músics valencians van crear un projecte musical eclèctic i innovador, que han anat desenvolupant al llarg dels anys en diversos camps: la interpretació, la pedagogia i la creació musical. Actualment realitzen gires per tot el món, cursos dirigits a la música de cambra i enregistraments de discos.

El seu repertori es un dels aspectes més acurats de les seves actuacions, junt amb la posada en escena. Entre els seus espectacles cal destacar: Concert del Desconcert (quintet de metalls), Metàl·lics (concert pedagògic), Brassiana (amb trio de jazz), Make a Brazz noise here (homenatge a F. Zappa, amb bateria). Col·laboren habitualment amb artistes de prestigi internacional, com Christian Lindberg, Carles Santos, Ole E. Antonsen o Kenny Wheeler. SPANISH BRASS Luur Metalls també aposta pel desenvolupament i creació de noves músiques, treballant tant amb compositors de reconegut prestigi, com amb joves de gran projecció.

SPANISH BRASS Luur Metalls interpreta obres concertants amb orquestra, destacant l’estrena a Europa, amb l’Orquestra Ciudad de Granada sota la direcció de Josep Pons, del Concert per a Quintet de Metalls i Orquestra de Corda, de Karel Husa. Amb la mateixa orquestra i director, ha realitzat l’estrena absoluta de Couleurs du Temps del prestigiós compositor Maurice Jarre. Recentment han estrenat La Devota Lasciva, de Juanjo Colomer, amb l’Orquesta de Castilla y León, dirigida per Alejandro Posada.

L’any 1996 obtenen el Primer Premi del 6è Concurs Internacional per a Quintets de Metall “Ville de Narbonne” (França), considerat el de més prestigi per a aquesta formació. És destriable la seva participació a la Gala d’Entrega de Premis Príncipe de Asturias de 1995, al Gran Teatro Campoamor de Oviedo (Espanya), difosa per televisió a més de 700 milions de persones.

Han publicat nou Cds i un DVD-Cd que mostren les seves múltiples facetes: Luur-Metalls Spanish Brass Quintet (Disques du Solstice, França, 1996), No Comment (Cascavelle, Suïssa, 1998), La Escalera de Jacob (Anacrusi, España, 2000), SPANISH BRASS Luur Metalls & Friends (Cascavelle, Suïssa, 2001), Delicatessen (Anacrusi, Espanya, 2002), Caminos de España (Cascavelle, Suïssa, 2003), Absolute amb Christian Lindberg i Ole E. Antonsen (Cascavelle, Suïssa, 2004), Gaudí’um (Anacrusi, Espanya, 2005), Metàl.lics (l’Auditori de Barcelona, 2006) i Retaule de Nadal amb l’Orfeó Valencià Navarro Reverter (Anacrusi, Espanya, 2006). Per a més informació: www.spanishbrass.com

SPANISH BRASS Luur Metalls ha participat en importants concerts com el Festival de Musique de Radio-France (França), Festival Internacional de Música y Danza de Granada, Bonner Herbst (Alemanya), Muzyka Statym Krakowie (Polònia), New York Brass Conference (EE.UU.), Festival Internacional de Música de Santander (Espanya), Lucerne Festival (Suïssa), Great American Brass Band Festival (EE.UU.), Festival Internacional de Música Contemporánea d’Alacant, Cheju Summer Festival (Corea), i Schleswig-Holstein Musik Festival (Alemanya), Auditorio Nacional (Madrid), Palau de la Música (Barcelona), Quincena Musical de San Sebastián (2003); Wartburg Festival in Eisenach (Alemanya), Festival de Kalavrita (Grècia), International Horn Society, Merano Brass Festival i Filarmonica de Trento (Itàlia), Auditori de Barcelona, Festival Internacional de Inverno de Brasilia (Brasil), entre d’altres.

Han enregistrat la música de l’obra teatral La Fundación de Buero Vallejo per al Centro Dramático Nacional i la banda sonora de la pel·lícula Descongélate, de Félix Sabroso, per a la Productora El Deseo.

Han creat l’Acadèmia SPANISH BRASS, on imparteixen classes a músics de tota Espanya, i que culmina, amb dos esdeveniments de caràcter internacional: el Spanish BrasSurround Torrent i el Festival SPANISH BRASS - Alzira, on es reuneixen cada any alguns dels solistes internacionals, grups i professors de metall més prestigiosos del món. Els components de SBLM han estat professors de l’Acadèmia Internacional de Metalls “Ciutat de Vila-real” i han impartit classes a l’Orquesta de Jóvenes de Andalucía (OJA), Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC), Joven Orquesta Nacional de España (JONDE), Orquesta de Jóvenes de la Región de Murcia, Orquesta de Jóvenes de la Comunidad de Madrid, Academy of Performing Arts (Hong Kong), University of Georgia, Eastman School (USA), The Showa School for Performing Arts (Japó), Lieksa Brass Week (Finlàndia), Epsival (França), Orquesta de Jóvenes de Venezuela, Jove Orquestra de València (JORVAL), etc.…

COMPONENTS

Carlos Benetó Grau.- Trompeta

Juanjo Serna Salvador.- Trompeta

Manuel Pérez Ortega.- Trompa

Indalecio Bonet Manrique.- Trombó

Sergio Finca Quirós.- Tuba

Per a la dona treballadora...

"Amb totes dues mans".

Amb totes dues mans
alçades a la lluna
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por

Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.

Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem per l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.

Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

Maria Mercè Marçal

Violència de Gènere? Masclisme? No, gràcies!

La viòlencia de génere és un terme que per desgràcia actualment s’utilitza casi totes les setmanes. En el que portem d’aquest any nou fins a avui, han hagut vint-i-cinc dones assassinades a mans dels seus marits. Per a mi, la causa principal de la violència de génere és el masclisme que hi ha en la nostra societat. Per això, vaig a parlar del masclisme en aquest text.

El Masclisme

Definicions de masclisme

• El masclisme és el conjunt d'actituds i comportaments que rebaixen la dignitat de la dona marginant-la, enfront del baró, pel nero fet del seu sexe i mancant de justificació alguna.
• És una forma de sexisme (discriminació per raó de sexe) en la qual es infravaloran les facultats d'un individu del sexe femení basant-se en arguments febles o no aplicables al tema en qüestió.

En l’actualitat el masclisme està prou desenvolupat en aquesta societat, per desgràcia hi ha molts homens que veuen a les dones com a objectes i no com a les grans persones que poden arribar a ser. Jo, personalment, em considere més feminista que masclista, perquè no puc veure el maltractament de la dona, siga físic, psicològic o de qualsevol altra forma. Odie que un home es crega superior a una dona, sols perquè siga més corpulent. No per tindre més força un té més raó.

Les persones som totes iguals, perquè som humans i els humans són éssers vius, hi ha varies races i dos formes de persones, dones i homens, però açò no és cap diferencia sinò que són variacions de l’humà. No és més humà un home que una dona, o una dona que un home, un de color i un de blanc, o viceversa. Som tots iguals, però per desgràcia ens a tocat viure en una societat molt masclista, racista i egoista, i tots no opinen que som iguals.

El masclisme no és una cosa que haja nascut de hui per a demà, és un terme que viu en el nostre planeta des de fa moltíssims anys. Des de sempre la dona s’ha vist com a una persona inferior a l’home. Sempre ha manat més l’home que la dona, i antigament les dones quedaven completament anulades, sols les utilitzaven per a cuidar la familia i la llar. Actualment açò encara pasa, però per sort estem desenvolupant eixe aspecte i la dona treballadora, cada vegada més, té més futur i pot arribar més lluny. A l’hora de comparar un home i una dona en els estudis, la dona guanya. En les Universitats hi ha moltes més dones estudiantes que homens, però per viure en una societat tan masclista els homens tenen més facilitat per a tindre un treball que les dones. Actualment el treball ja està igualitzant-se tant per a la dona com per a l’home.

Per desgràcia hi ha també dones masclistes, encara que parega irrealiste és cert. Per exemple, en Alcoi, el dia de l’entrada al desfile ixen sols homes, i alguna dona generalment en balls. És una festa molt masclista, però el més fort de tot açò és que hi ha dones de festers que diuen que els homes estan per a viure la festa i que les dones estan per a fer-los els trages i per a donar-los de menjar! Açò és normal? Per a mi no. Que en l’actualitat apart dels moltíssims homes masclistes també hi hagen dones masclistes, és un gran perjudici.

Conclució

Jo no sóc gens partidari del masclisme, al contrari, sóc més partidari del feminisme, encara que també és cert que en l’actualitat no tindriem que estar parlar ni de masclisme ni de feminisme, perquè som tots iguals. Considere que la gran causa de la violència de génere és el masclisme, perquè els homens es creuen superiors i abusen de la seua força davant les dones. Tots devem lluitar contra el masclisme per acabar, per fí, en la violència de génere, així que hi ha que concienciar a la societat masclista de que tots som per iguals i que tots tenim els mateixos drets, les mateixes lleis, les mateixes oblicacions, etc. Així que sols em queda dir: no al masclisme! I no a la violència de génere!

Steven Mead

El nom de Steven Mead no necessita ser presentat als amants de l'Eufonium de tot el món. Amb més de 75 concerts a l'any com a solista, ha tocat en les sales més importants de tot el món. Steven és un solista professional amb més de 17 anys d'experiència, després d'haver col•laborat amb les millors Brass Bands angleses. Actualment és Professor en el Royal Northean College of Music. Impartix també masterclass a Holanda, Bèlgica, Japó, Alemanya i Itàlia.

La seua funció d'especialització en l'eufonium s'evidencia sobretot en el disseny d'instruments i embocadures per a la Besson Musical Instruments, en primer lloc el famós Prestige Eufonium i la sèrie d'embocadures SM. Està considerat també una força que impulsa el moviment europeu del Tuba Eufonium Acoble amb el qual va començar, fundant el British Tuba Quartet en 1991. És un dels més importants promotors de l'èxit del Low Brass en tot el món i va ser també director de les 6 conferències nacionals per a tuba i eufonium a Anglaterra i codirector artístic de Camp Avalon, la nova escola brass d'estiu en els Estats Units d'Amèrica.

És el solista amb més garbaciones en el camp dels artistes de Metall i ha gravat més de 35 CD. Porten també el seu nom molts llibres de la literatura educativa per a eufonium com la sèrie Mead D'Haske i la sèrie World of Eufonium amb Studio Music. És executor de primícies mundials de noves obres de compositors com Ellerby, Sparke, Aargaard, Nilsen, Kassatti, Reeman, Bourgeois, Cosma, Dos, Snell per anomenar només alguns.

Steven està molt entusiasmat amb esta col•laboració amb el quartet Trombonisti Italiani i espera que el publique de tot el món quede fascinat de la nova combinació i sonoritat d'este tipus de música.