Audició al conservatori

Ahir, dimecres 12, vaig tindre una audició al conservatori. En aquesta audició tocava jo com a tuba solista i acompanyat de piano. Aquesta és la meua segona audició com a tuba solista que hi faig a l'any, la primera audició va ser a finals de gener i vaig interpretar "Al Jardí de la Màgia", de José Vte Fuentes Castilla. Aquesta vegada he interpretat una obra de José Salvador González Moreno, titulada "enTUBAt".

"enTUBAt" és una obra que requereix preparar-se-la, però deseguida que la tens aprés la música flueix a més no poder. En aquesta obra hi ha un clar tema principal que pasa per un moviment ràpit a un moviment lent. En el moviment lent l'intérpret expressa tots els seus sentiments de forma molt expresiva, i en el moviment ràpit s'expressa el caràcter del músic. Com no, aquesta fantasia té una Cadença, que és un fragment de la partitura en el que el tubista toca sols, sense piano, i toca dins del seu gust i respectant el tema de l'obra. Cap al final, l'obra te uns canvis de compasos que fan que el tema es menege un poc de forma graciosa. I per acabar, González Moreno ha volgut que el tubista acabe amb unes notes ràpides i amb fort.

Aquesta obra és la peça obligada que presentaré en el Concurs d'Altea de tubes d'enguany, cap a final de maig. Ara ja estic triant nova obra per assajar, que serà la que presente en el concurs com a peça lliure.

Personalment, al acabar l'audició em vaig quedar un poc desepcionat, però després jo i el professor ho vam reflexionar i l'audició va eixir d'allò més bé. Ara continuaré amb les classes i preparant-me l'obra lliure per a Altea, però sense oblidar la obligada, "enTUBAt".

Spanish Brass Luur Metals

L’any 1989 cinc músics valencians van crear un projecte musical eclèctic i innovador, que han anat desenvolupant al llarg dels anys en diversos camps: la interpretació, la pedagogia i la creació musical. Actualment realitzen gires per tot el món, cursos dirigits a la música de cambra i enregistraments de discos.

El seu repertori es un dels aspectes més acurats de les seves actuacions, junt amb la posada en escena. Entre els seus espectacles cal destacar: Concert del Desconcert (quintet de metalls), Metàl·lics (concert pedagògic), Brassiana (amb trio de jazz), Make a Brazz noise here (homenatge a F. Zappa, amb bateria). Col·laboren habitualment amb artistes de prestigi internacional, com Christian Lindberg, Carles Santos, Ole E. Antonsen o Kenny Wheeler. SPANISH BRASS Luur Metalls també aposta pel desenvolupament i creació de noves músiques, treballant tant amb compositors de reconegut prestigi, com amb joves de gran projecció.

SPANISH BRASS Luur Metalls interpreta obres concertants amb orquestra, destacant l’estrena a Europa, amb l’Orquestra Ciudad de Granada sota la direcció de Josep Pons, del Concert per a Quintet de Metalls i Orquestra de Corda, de Karel Husa. Amb la mateixa orquestra i director, ha realitzat l’estrena absoluta de Couleurs du Temps del prestigiós compositor Maurice Jarre. Recentment han estrenat La Devota Lasciva, de Juanjo Colomer, amb l’Orquesta de Castilla y León, dirigida per Alejandro Posada.

L’any 1996 obtenen el Primer Premi del 6è Concurs Internacional per a Quintets de Metall “Ville de Narbonne” (França), considerat el de més prestigi per a aquesta formació. És destriable la seva participació a la Gala d’Entrega de Premis Príncipe de Asturias de 1995, al Gran Teatro Campoamor de Oviedo (Espanya), difosa per televisió a més de 700 milions de persones.

Han publicat nou Cds i un DVD-Cd que mostren les seves múltiples facetes: Luur-Metalls Spanish Brass Quintet (Disques du Solstice, França, 1996), No Comment (Cascavelle, Suïssa, 1998), La Escalera de Jacob (Anacrusi, España, 2000), SPANISH BRASS Luur Metalls & Friends (Cascavelle, Suïssa, 2001), Delicatessen (Anacrusi, Espanya, 2002), Caminos de España (Cascavelle, Suïssa, 2003), Absolute amb Christian Lindberg i Ole E. Antonsen (Cascavelle, Suïssa, 2004), Gaudí’um (Anacrusi, Espanya, 2005), Metàl.lics (l’Auditori de Barcelona, 2006) i Retaule de Nadal amb l’Orfeó Valencià Navarro Reverter (Anacrusi, Espanya, 2006). Per a més informació: www.spanishbrass.com

SPANISH BRASS Luur Metalls ha participat en importants concerts com el Festival de Musique de Radio-France (França), Festival Internacional de Música y Danza de Granada, Bonner Herbst (Alemanya), Muzyka Statym Krakowie (Polònia), New York Brass Conference (EE.UU.), Festival Internacional de Música de Santander (Espanya), Lucerne Festival (Suïssa), Great American Brass Band Festival (EE.UU.), Festival Internacional de Música Contemporánea d’Alacant, Cheju Summer Festival (Corea), i Schleswig-Holstein Musik Festival (Alemanya), Auditorio Nacional (Madrid), Palau de la Música (Barcelona), Quincena Musical de San Sebastián (2003); Wartburg Festival in Eisenach (Alemanya), Festival de Kalavrita (Grècia), International Horn Society, Merano Brass Festival i Filarmonica de Trento (Itàlia), Auditori de Barcelona, Festival Internacional de Inverno de Brasilia (Brasil), entre d’altres.

Han enregistrat la música de l’obra teatral La Fundación de Buero Vallejo per al Centro Dramático Nacional i la banda sonora de la pel·lícula Descongélate, de Félix Sabroso, per a la Productora El Deseo.

Han creat l’Acadèmia SPANISH BRASS, on imparteixen classes a músics de tota Espanya, i que culmina, amb dos esdeveniments de caràcter internacional: el Spanish BrasSurround Torrent i el Festival SPANISH BRASS - Alzira, on es reuneixen cada any alguns dels solistes internacionals, grups i professors de metall més prestigiosos del món. Els components de SBLM han estat professors de l’Acadèmia Internacional de Metalls “Ciutat de Vila-real” i han impartit classes a l’Orquesta de Jóvenes de Andalucía (OJA), Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC), Joven Orquesta Nacional de España (JONDE), Orquesta de Jóvenes de la Región de Murcia, Orquesta de Jóvenes de la Comunidad de Madrid, Academy of Performing Arts (Hong Kong), University of Georgia, Eastman School (USA), The Showa School for Performing Arts (Japó), Lieksa Brass Week (Finlàndia), Epsival (França), Orquesta de Jóvenes de Venezuela, Jove Orquestra de València (JORVAL), etc.…

COMPONENTS

Carlos Benetó Grau.- Trompeta

Juanjo Serna Salvador.- Trompeta

Manuel Pérez Ortega.- Trompa

Indalecio Bonet Manrique.- Trombó

Sergio Finca Quirós.- Tuba

Per a la dona treballadora...

"Amb totes dues mans".

Amb totes dues mans
alçades a la lluna
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por

Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.

Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem per l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.

Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

Maria Mercè Marçal

Violència de Gènere? Masclisme? No, gràcies!

La viòlencia de génere és un terme que per desgràcia actualment s’utilitza casi totes les setmanes. En el que portem d’aquest any nou fins a avui, han hagut vint-i-cinc dones assassinades a mans dels seus marits. Per a mi, la causa principal de la violència de génere és el masclisme que hi ha en la nostra societat. Per això, vaig a parlar del masclisme en aquest text.

El Masclisme

Definicions de masclisme

• El masclisme és el conjunt d'actituds i comportaments que rebaixen la dignitat de la dona marginant-la, enfront del baró, pel nero fet del seu sexe i mancant de justificació alguna.
• És una forma de sexisme (discriminació per raó de sexe) en la qual es infravaloran les facultats d'un individu del sexe femení basant-se en arguments febles o no aplicables al tema en qüestió.

En l’actualitat el masclisme està prou desenvolupat en aquesta societat, per desgràcia hi ha molts homens que veuen a les dones com a objectes i no com a les grans persones que poden arribar a ser. Jo, personalment, em considere més feminista que masclista, perquè no puc veure el maltractament de la dona, siga físic, psicològic o de qualsevol altra forma. Odie que un home es crega superior a una dona, sols perquè siga més corpulent. No per tindre més força un té més raó.

Les persones som totes iguals, perquè som humans i els humans són éssers vius, hi ha varies races i dos formes de persones, dones i homens, però açò no és cap diferencia sinò que són variacions de l’humà. No és més humà un home que una dona, o una dona que un home, un de color i un de blanc, o viceversa. Som tots iguals, però per desgràcia ens a tocat viure en una societat molt masclista, racista i egoista, i tots no opinen que som iguals.

El masclisme no és una cosa que haja nascut de hui per a demà, és un terme que viu en el nostre planeta des de fa moltíssims anys. Des de sempre la dona s’ha vist com a una persona inferior a l’home. Sempre ha manat més l’home que la dona, i antigament les dones quedaven completament anulades, sols les utilitzaven per a cuidar la familia i la llar. Actualment açò encara pasa, però per sort estem desenvolupant eixe aspecte i la dona treballadora, cada vegada més, té més futur i pot arribar més lluny. A l’hora de comparar un home i una dona en els estudis, la dona guanya. En les Universitats hi ha moltes més dones estudiantes que homens, però per viure en una societat tan masclista els homens tenen més facilitat per a tindre un treball que les dones. Actualment el treball ja està igualitzant-se tant per a la dona com per a l’home.

Per desgràcia hi ha també dones masclistes, encara que parega irrealiste és cert. Per exemple, en Alcoi, el dia de l’entrada al desfile ixen sols homes, i alguna dona generalment en balls. És una festa molt masclista, però el més fort de tot açò és que hi ha dones de festers que diuen que els homes estan per a viure la festa i que les dones estan per a fer-los els trages i per a donar-los de menjar! Açò és normal? Per a mi no. Que en l’actualitat apart dels moltíssims homes masclistes també hi hagen dones masclistes, és un gran perjudici.

Conclució

Jo no sóc gens partidari del masclisme, al contrari, sóc més partidari del feminisme, encara que també és cert que en l’actualitat no tindriem que estar parlar ni de masclisme ni de feminisme, perquè som tots iguals. Considere que la gran causa de la violència de génere és el masclisme, perquè els homens es creuen superiors i abusen de la seua força davant les dones. Tots devem lluitar contra el masclisme per acabar, per fí, en la violència de génere, així que hi ha que concienciar a la societat masclista de que tots som per iguals i que tots tenim els mateixos drets, les mateixes lleis, les mateixes oblicacions, etc. Així que sols em queda dir: no al masclisme! I no a la violència de génere!

Steven Mead

El nom de Steven Mead no necessita ser presentat als amants de l'Eufonium de tot el món. Amb més de 75 concerts a l'any com a solista, ha tocat en les sales més importants de tot el món. Steven és un solista professional amb més de 17 anys d'experiència, després d'haver col•laborat amb les millors Brass Bands angleses. Actualment és Professor en el Royal Northean College of Music. Impartix també masterclass a Holanda, Bèlgica, Japó, Alemanya i Itàlia.

La seua funció d'especialització en l'eufonium s'evidencia sobretot en el disseny d'instruments i embocadures per a la Besson Musical Instruments, en primer lloc el famós Prestige Eufonium i la sèrie d'embocadures SM. Està considerat també una força que impulsa el moviment europeu del Tuba Eufonium Acoble amb el qual va començar, fundant el British Tuba Quartet en 1991. És un dels més importants promotors de l'èxit del Low Brass en tot el món i va ser també director de les 6 conferències nacionals per a tuba i eufonium a Anglaterra i codirector artístic de Camp Avalon, la nova escola brass d'estiu en els Estats Units d'Amèrica.

És el solista amb més garbaciones en el camp dels artistes de Metall i ha gravat més de 35 CD. Porten també el seu nom molts llibres de la literatura educativa per a eufonium com la sèrie Mead D'Haske i la sèrie World of Eufonium amb Studio Music. És executor de primícies mundials de noves obres de compositors com Ellerby, Sparke, Aargaard, Nilsen, Kassatti, Reeman, Bourgeois, Cosma, Dos, Snell per anomenar només alguns.

Steven està molt entusiasmat amb esta col•laboració amb el quartet Trombonisti Italiani i espera que el publique de tot el món quede fascinat de la nova combinació i sonoritat d'este tipus de música.

Spanish Brass Luur Metals & Steven Mead

Avui fa una setmana, Dilluns 18, es va fer un concert en el Palau de la Música de València que va ser fantàstic! El concert va estar interpretar a càrreg del grup de metalls Spanish Brass Luur Metalls amb la colaboració de Steven Mead (bombardiniste). El concert va tindre lloc a les 19:15 p.m. en el Palau, i en aquest concert els Spanish Brass & Steven Mead, van estrenar una obra d'En Jose Rafael Pascual Vilaplana anomenada Brass & Wines (que serà el títol del pròxim CD dels SBLM). Amb aquest article us pose el vídeo de l'obra de Vilaplana. L'obra està composta de tres parts:

• I Expectativa
• II Almoroig
• III Albir

Totes tres parts són noms de vins. Açò ocorre perquè l'encarrec de l'obra es dels Spanish Brass Lurr Metals i d'un patrocinador que està en el món dels vins. Ací us deixe dos vídeos; el primer l'obra de Jose, Brass & Wines; i el segon el senyor Steven Mead (del que parlaré proximament) fent de les seues.

Brass & Wines

(Per problemes tècnics (del vista) el posaré pròximament)


Steven Mead

(l'home abans d'aquest vídeo va fer més coses però no em va donar temps)

P.D:perdoneu la mala calitat dels vídeos però el que importa és el so.

Què és la música?

Mmmmm... bona pregunta. Què és la música?... Sons ben ordenats?... Una sèrie de notes amb sentit pròpi?... Què és?... Doncs, per a mi, la música és un sentiment que es porta a l'interior d'un mateix. La música ho és tot, sense ella no es podria fer casi res. No hi haurien festes... els anuncis serien aborrits... les pelicules no tindrien gràcia... els mitjans de comunicació pedrien interés... i jo... no seria res. Jo amb la música expresse els meus propis sentiments, puc donar a coneixer els meus sentiments sense parlar-ne. Puc transmetre tristesa, alegria, descontent, enuig, ràbia, felicitat, etc, etc, etc. També depent de l'obra a interpretar, hi ha d'obres més alegres que d'altres i també hi ha d'obres més tristes que d'altres, però el que si que és cert, és que l'elecció del sentiment a transmetre sols depent de l'autor (per l'estil de la seua obra i per les indicacions que faja) i també per l'intèrpret (pel seu gust).

Hi ha d'obres que deixen una amplia elecció dels sentimets que es poden transmetre, però les obres en les que l'autor indica les formes de transemetre emocions també poden ser un poc a gust del intèrpret. Per a això s'utilitza molt el Ad-Libitum o la cadença, que és un fragment de la peça on el músic pot optar per la seua pròpia interpretació, això si, seguint un poc el tema de l'obra.

La música és diversió, una profesió, és vida, un art,etc. Jo sense tal vegada no seria el mateix, i pot ser que no estiguera ara mateix escribint en un blog, i segur que no estaria parlant d'aquest art, d'aquest sentiment, d'aquesta devoció!

The Sir Aligator's

Ací us deixe uns vídeos de un grup que m'encanta, compost per quatre trombons, dos tubes i bateria. Es diuen...

The Sir Aligator's

Des de 1995 arriben amb els seus frescos arranjaments a un públic que mai havia escoltat als trombons i a les tubes. Han actuat en innombrables llocs i han comprovat el mateix: el plaer de veure gaudir a tan diversa gent amb la música dels seus trombons i tubes. En 1997 el grup va assistir com convidat al Congrés Mundial de Tubes "Verso il milennio" que es va celebrar en Riva digues Garda, (italia),on va actuar i es va donar a conèixer davant la gran majoria dels professionals de la tuba a nivell mundial.

Paral·lelament, SIR ALIGATOR'S treballa en altres espectacles que ajuden a divulgar la música i els seus instruments a tots els públics. És el cas del conte per a nens de Fernando Palacios: "Vaig tenir tuba per un tub" que es va estrenar amb gran èxit en el XIV Festival Internacional de Música Contemporània d'Alacant, i d'altres projectes com l'opera "Croco,un aligator a Nova York" de Elies Hernandis.

I feel good

California dreamin'aligator

Que nadie sepa mi sufrir

Com està el món!!!

Un conductor demanda per danys en el seu cotxe als pares d'un jove al que va matar

Un conductor ha demandat per danys en el seu cotxe als pares d'un jove de 17 anys a qui va atropellar i va matar quan anava amb bicicleta en un accident de tràfic ocorregut a l'agost de 2004 en Castañares de Rioja. L'accident va ocórrer el 26 d'agost de 2004 quan el jove Enaitz Iriondo Trinitat, natural de Durango (Biscaia), després de passar la vesprada amb els seus amics, tornava amb bicicleta al camping de Castañares de Rioja, on estava de vacances amb els seus pares, Antonio i Rosa.

Segons els informes pericials, el cotxe circulava a 173,90 km/h en una carretera on la velocitat màxima permesa és de 90 i haguera donat una taxa d'alcohol superior a l'establida. Donada la velocitat del cotxe, l'impacte va ser tan brutal que el cos del jove va ser llançat a més de 18 metres d'altura, sobrepassant la llum dels fanals que estaven situades en aquesta carretera, segons relata la mare, Rosa Trinitat.

Tres anys i mig més tard el conductor reclama a la família del jove mort el pagament dels desperfectes produïts en el seu cotxe per l'atropellament (14.000 euros), a més de 6.000 euros pel lloguer d'altre cotxe per a treballar, segons la informació que publiquen diversos mitjans. El judici tindrà lloc dimecres que ve, dia 30 de gener, en el Jutjat nombre 1 d'Haro (La Rioja).

Vegeu vosaltres normal que després de matar a un xic de 17 anys amb excés de velocitat i d'alcohol, el conductor denuncie a la familia del xic mort per haver-li abonyat el cotxe? Però en quin món vivim? En què tindria que estar pensant el conductor? Jo crec que el conductor té que ser un home sense conciència i sense dos dits de front. I com té que estar la familia que després de 3 anys d'angoixa el assassí del seu fill els denuncie perquè el seu fill va abonyar el cotxe? Doncs, destrosada supose.

I que n'opineu vosaltres? Penseu que el conductor ha actuat bé? No, veritat?

La pèsima Cultura Musical a Espanya!

Per a la major part de la gent la cultura musical no forma part de el que s'enten per cultura. Però si pensem en la nostra cultura tot duu música, desde les festes de moros i cristians fins a els anuncis de televisió! Avui en dia una cosa sense música no es considera com a bona cosa, però ningú veu que la música és essencial!

Em dic la, ja repetida, frase quan parle del que vull fer en un futur... "Jo vull estudiar la carrera de música" i em responen... "¿i que més?". Després del gran esforç que estic fent per conseguir això em diuen que apart de música que qué vull estudiar per formarme! Com si fora poc!

Però aquest menyspreci a la múscia està representat en les ensenyanses generals, colegis, instituts i universitats. El més clar exemple de la dolenta cultura musical que ens envolta la tenim en la identificació dels instruments musicals. Per a la majoria la gent sols existeixen 5 instruments. Existeixen violins, pianos, tompetes, trombons i tambors. Els altres insturments o són invisibles o no existeixen. És així de dur, però és la cultura musical que tenim a espanya.

Repetisc que el que la gent no distingueixi un saxo d'una tuba no és culpa dels conservatoris, la seua competència a priori no és eixa. La culpa està en el sistema educatiu de colegis, instituts i universitats. Y si a tot açò li sumes que es vol abolir la matèria de música del Batxillerat d'Humanitats i Ciències Socials per a tota Espanya. I ací en l'istitut jo he triat en 4t d'eso l'opció de Matematiques B i Fisica i Química (ciencies), i perquè no puc anar a música? Per que sols van a música els de les Matemàtiques A ("les facils") i nosaltres no podem anar mentre que si que anem a Fisica? Així estan llevan-li importància i dificultat a l'assignatura. Perqué jo també tinc el dret de que em donen música!!

Bé, i vosaltres que n'opineu?

"De Jiguaní a Bocairent"

Sí, heu llegit bé, "De Jiguaní a Bocairent"!! És una obra per a tuba solista i banda feta per Norma Milanés Moreno. Aquesta obra porta una dedicació... "Dedicado a Sergi Vañó Peidro y a su Maestro Javier Molina Calatayud". Sí, porta el meu nom la dedicació, Norman a fet una obra del més completa per a tuba i banda i ens la deticat als dos, i li done un milió de gràcies!

Quan he dit això de una obra completa, em referia que té desde un moviment lent fins a un moviment de jazz que disposa al interprete la possiblitat de improvisar! També passa per una conga i un bolero, i un tema amb les seues diferents variacions. L'obra disposa al intèrpret d'una gran varietat de ritmes i melodies en el que el tubista solista pot donar a conèixer les seus habilitats i deixar bocabadat al públic.

Per a mi és tot un orgull que em dediquen una obra i sobretot amb el "maestro" peris! Des de ací vull donar les gràcies a Milanés i també a Javi per haver-me ajudat a creixer com a tubista i música que sóc!! Gràcies i espere poder tocar-la quan abans millor, però per això em fan falta hores i hores.

La tuba... la meua eïna...

La tuba per a mi és el meu instrument, la meua ferramenta, és més que un objecte. Amb la tuba expresse diferents sentiments amb la música que interprete. Amb la tuba ho oblides tot, et concentres i vius per la música, et diverteixes i creixeixes amb ella. La projecció que es pot fer és bastant àmplia, però per a mi sempre té dos eixos fundamentals; un, felicitat, i l'altre, aprenentage. Amb la felicitat em fusione amb la música i la tuba i som sols un, i d'eixa forma m'ho passe meravellosament bé. I amb l'aprenentage, apart de passar-m'ho molt bé, em forme com a músic i tubista, que vuic ser en un futur.

En general la tuba i jo som un, però sempre sense oblidar els amics i la familia. També per la tuba he fet moltes noves amistats i m'obric nou món. Amistats al conservatoris, a altres pobles quan vas a tocar per ahí, a altres bandes, etc. Finalment vull deixar clar que la tuba no és sols un instrument d'acompanyament, sinò que també és un instrument solista i pot fer grans concerts com aquests (i com el que vaig fer jo de solista amb la banda Jove, de tuba i banda, Bombastic Bombardon):

Tuba solo Carnival in Venice

...el final és brutal!

Czardas - tuba solo full version (baadsvik)

...sense paraules...

PD: pròximament parlaré d'aquest tubista que ix en els vídeos.

La tuba, versió enciclopèdia:

La tuba és un instrument de vent-metall constituït per un tub de més de tres metres de llarg, normalment de coure, blegat sobre ell mateix i amb perforació cònica, perforació que es fa especialment ampla cap a la part del pavelló.

L'embocadura de les tubes té forma de copa i dins les dificultats que presenten els instruments de metall en l'emissió del so, les tubes potser són els que ho fan amb més facilitat, fet que els proporciona una agilitat superior a la d'altres instruments de la família que en certa manera compensa la gran quantitat d'aire que requereixen.

La tuba és un instrument que incorpora pistons i a causa del seu volum es toca assegut. Les seves característiques, en part coincidents amb les trompes, relacionen l'origen comú d'ambdós grups d'instruments. Tant les trompes com les tubes constitueixen al llarg de la història un conjunt d'instruments molt variat, però, la tuba, tal i com la coneixem actualment, va ser un instrument creat cap a mitjans del segle XIX com a baix de la família dels metalls, fruit tant dels avenços industrials i tècnics pel que fa a la construcció d'instruments, com a les necessitats que imposaven les noves tendències i gustos musicals.

D'entre els diferents tipus de tubes, l'extensió dels instruments més utilitzats a les orquestres és:

La funció de les tubes a l'orquestra sovint es reserva a fer de baix dels trombons, essent un instrument poc utilitzat com a solista.

També és durant el segle XIX que es construeixen els sausofons, instruments de la mateixa sonoritat i tècnica que les tubes, però pensats per a ser tocats bàsicament en bandes, motiu pel qual el seu cos envolta el del músic, que així pot tocar dret o bé caminant.

Cal mencionar també la tuba wagneriana, una mena de tuba-trompa (també se la coneix per aquest nom), construïda expressament en el mateix segle XIX per a la Tetralogia de Wagner. És un instrument amb embocadura de trompa que també incorpora vàlvules i té una sonoritat més solemne que la tuba orquestral.

Nou any!! Any 2008!!

Feliç any 2008!! Quantes vegades heu dit aquesta frase i quantes vegades us l'han dit? Moltes, veritat? I quantes vegades us ho han dit de tot cor? Poques, veritat? Doncs, a eixes persones que ho diguen de tot cor són les que verdaderament t'importent. És clar que tots els que t'ho diuen no t'aprecien, però si que et coneixen, que ja és molt. Així que sigau concients de que tota la gent que ens envolta i ens aprècia és una de les coses més importants que pugam fer crèixer aquest nou any.

Un altre tema, són els propòsits. Sí, eixa cosa que tots diem però que a l'hora de la veritat no ho cumplim, ja siga per la societat, per força de voluntat o pel que siga... Bé, jo personalment vull canviar, ser més persona, ser més amic dels meus amic i amigues, pensar en cada moment del present amb les conseqüències que puga portar el futur,etc. Pense ser més humil i a l'hora més extrovertit. I com a propòsit final, vull continuar forman-me com a persona i com a tubista. Vull i faré coses per suparar-me a mi mateixa, com a final de curs que em presentaré al concurs de tubes d' Altea. Aquest concurs és una meta que em propose per a poder superar-me amb el treball de cada dia i amb el que busque sempre que toque...passarmeu molt bé amb allò que m'agrada tant... la música!

Espere que aquest any siga igual o millor que aquest 2007, que està clar que han hagut imprevistos, però també han hagut coses que no pense oblidar mai... amics, familia, música...

Per últim espere que el món canvie per a bé i que la carta que vaig expossar fa uns dies es cumplisca!

Feliç any 2008 i salut i felicitat per a tots!!