Audició al Centre Comercial d'Ontinyent

El passat divendres 30, a les 7 de la vesprada va tindre lloc l'audició "Música al carrer" organitzada pel conservatori professional de música d'Ontinyent. En aquesta audició van actuar diversos alumnes del conservatori, en algun duo, quintets, etc. Jo vaig tocar amb el nostre quintet de cambra, format per dos trompetes, trompa, trombó i tuba. Primer vam tocar un pasodoble molt "canyero", El Gato Montés, obra que ja tocaren els Spanish Brass. Després vam tocar Piratas del Caribe, un arreglament que vam fer Iñaki (el trometa 1a del quintet) i jo. L'arreglament dura uns 5 minuts i l'estrena davant del centre comercial no va estar gens malament, encara que vam ser els últims en tocar i els nervis i l'amenaça de pluja ens va jugar alguna mala pasada. S'ho vam passar molt bé tocant i l'estrena del nostre arreglet va ser tot un èxit! Ací us deixe el vídeo:

Piratas del Caribe (arrg. Iñaki Grau i Sergi Vañó)

Crònica del concurs de tubes d'Altea

Avuí, per fí, us puc contar l'experiència del concurs del dissabte. Molta ha sigut la gent que m'ha preguntat pel concurs, que com ha anat, com ha quedat... Jo els deia que molt bé, que en l'obra obligada molt bé, però que en l'obra lliure no va anar tan bé com en l'audició que vaig fer al conservatori el dimarts d'eixa mateixa setmana. Jo vaig disfrutar tocant i sobretot estic content perquè em va agradar molt la reacció que vaig tindre; estava tranquil, concentrat i disfrutant tocant traguen-li un bon so a la tuba. Jo crec que en la musicalitat influeix moltíssim l'estat d'ànim del músic, si un estava tranquil i content (com era el meu cas) es pot fer una molt bona actuació. Enguany els del meu curs ho teniem difícil, perquè estavem en un curs menor que els de 4t, que eren els majors del nostre cicle. Els tubistes de 4t van ser els que es van endur els tres primers premis del meu cicle, el 2n cicle de grau mig (3r i 4t).

Aquest concurs me'l vaig agafar com a un propòsit de feina i treball en el que evolucionar i posteriorment presentar-me a una nova experiència com el concurs d'Altea. Allí el nivell era prou alt, i cadascú interpretava l'obra obligada a la seua manera, i la lliure també a plaer. El jurat es basava en tot per a decidir entre uns o altres, des de la músicalitat fins a la tècnica i fins al anar bé amb el piano, seguint un tempo i un ritme clar. Al concurs es van presentar vora els 100 concursants entre tubistes i bombardinistes, i entre l'elemental, el mitjà i el superior.

El divendres per la vesprada van concursar els del superior, i el dissabte pel matí van tindre lloc els de l'elemental i els de mitjà. En l'actuació pertanyent de cada concursant es tocava primer l'obra obligada i després la lliure, això sí, una darrere de l'altra. Els d'elemental tocaven en un saló d'actes del conservatori d'Altea, els de primer cicle de mitjà en una aula bastant gran de l'edifici del conservatori, i els de 2n i 3r cicle de mitjà (i els del superior el dia d'abans) tocaven en el saló de l'escola de música de la "Filarmonica Alteanense". I el dissabte per la vesprada en un saló d'actes d'Altea la vella, va tindre lloc les finals de bombardí i de tuba dels finalistes de 2n cicle del superior, que feren un concert amb banda acompanyada (banda del conservatori de Castelló). Després d'aquest concert es va lliurar la decició dels premis otorgats de cada cicle.

Bé, sols em queda dir que ha sigut una molt bona experiència i que anime a tots els que estiguen pensant-se el presentar-se a un concurs del que siga, que ho fagen, que sols pel treball i per l'evolució, val la pena!! I agraisc a tots els que m'han animat per al concurs i que després m'han preguntat per ell, moltes gràcies!

I ací us deixe el final de l'actuació del bombardinista guanyador del 2n cicle del superior:

Demà al Concurs de Tubes d'Altea

Sí, heu llegit bé. Demà m'en vaig cap a Altea a provar amb una nova experiència, a presentar-me a un concurs de tubes. Porte dos obres preparades per al concurs, Entubat que és la obligada per al 2n cicle de mitjà, que la duc estudiant des de el 2n trimestre, i Duc in bassum de José Vte. Asensí que és l'obra que he elegit com a obra lliure. Està clar que jo no vaig a guanyar ni a res, jo aquest concurs me le agafat com a un propòsit personal i com a una tasca a ralitzar per agafar exepirència i millorar en nivell.

Demà ixiré allà les 8 - 8 i mitja, perquè d'ací a allà hi ha un bon tros. Pel matí es tocarà l'obra obligada, que en el meu cas és Entubat, i per la vesprada la lliure, que en el meu cas és Duc in Bassum. Bé, ja us contaré l'experiencia i el que si que és cert és que disfrutaré tocant i ho faré de la millor que se!

Cirque du Soleil

El Cirque du Soleil ("Circ del Sol") és una companyia que ha revolucionat el món del circ. Va ser creada per Guy Laliberté i Daniel Gauthier l'any 1984 al Quebec, Canadà. Les seves propostes es basen en un replantejament de les regles del circ tradicional, innovant i buscant nous camins.

En les seves produccions no apareixen animals, i veuen de les fonts de l'acrobàcia i el mim. Les seves històries es basen en una història narrada de manera visual i en la que toquen temes com la por, la fantasia, l'alegria, el pas del temps o la tradició mística d'Orient i Occident.

Els seus espectacles són coneguts a tot el món per la seva creativitat, la seva escenografies i la qualitat dels artistes, amb el que han aconseguit entusiasmar més de 125 milions de persones de tot el món.

Actualment l'empresa està formada per més de 3000 treballadors, i ofereix 8 espectacles en gira i 6 espectacles permanents. Tots els mesos es convoquen càstings en els quals els caçatalents busquen als millors artistes, ballarins i virtuosos en totes les maneres i formes d'expressió circense, entre els quals hi ha molts antics esportistes d'alta competició. Aquests artistes procedeixen de més de 40 països i s'entenen entre si en 25 idiomes, encara que procuren utilitzar l'anglès o el francès com a llengua comuna.

Les músiques del Cirque du Soleil, publicades en exclusiva sota l'etiqueta del mateix nom, no s'assemblen en res a les dels circs tradicionals. Hi ha músiques tradicionals d'arreu del món, new age, tango, experimental, new wave o pop-rock, totes compostes, entre altres, per René Dupéré, Benoît Jutras i Violaine Corradi. Cada espectacle és acompanyat d'un estil musical propi: percussions abundants per a Dralion, acordió i violí per a Alegría, saxòfon i piano per a Zumanity, sempre segons l'atmosfera que es vol recrear. Solarium/Delirium, un dels àlbums més recents, presenta les músiques més celebrades de la companyia remesclades per grans DJ.

La música del Cirque du Soleil ha rebut nombrosos premis. L'àlbum Cirque du Soleil ha rebut el premi del millor àlbum de l'any a la Gala de l'ADISQ al Canadà el 1988. Saltimbanco ha estat candidat en 4 categories diferents a la Gala de l'ADISQ al Canadà el 1993. Alegría, l'àlbum més venut (més de 500.000 còpies) ha estat candidat per a un Grammy el 1995 així com a la Gala de l'ADISQ el 1995, entre altres reconeixements.

Alegría de Cirque du Soleil




Cirque du Soleil




Let Me Fall Cirque Du Soleil

BLAST!! (explosió)

Nascut en camps d'atletisme en tota la nació, sumida en la tradició de militars i a l'aire lliure va haver un problema, tambors corps, bandes, color i guàrdies tenen una llarga història a Amèrica. Sovint assajant dotze hores al dia a través de calor, fred, pols i pluja, creen espectacles on emocionant atletisme, talent musical, caleidoscópica moviment i espectacle es fonen en una forma d'art que és al mateix temps competitiu i entretingut.

L'augment mitjà oest de fèrtils camps, un tambor de cos, estrela d'Indiana, constantment conjunt cada vegada més alts estàndards d'excel·lència. Des de la seua creació en 1984, estrela d'Indiana no aconseguit èxits cos en la història havia aconseguit en tan poc de temps.

Amb el seu lloc en la llegenda del tambor cos segur, Estrela es va traslladar més enllà dels seus anteriors triomfs per a aconseguir el poder, la passió i la precisió de va haver un problema a l'aire lliure a l'etapa en una actuació musical que ara cridem BLAST!.

Drumline Battery Battle



Bolero




Everybody Loves The Blues

El Jueves bota a la televisió

El popular setmanari es passa a la ficció televisiva amb Mamà Carlota i La Parejita

La revista El Jueves, associada amb la productora Diagonal TV, va començar el passat 15 d'abril la producció per a televisió i telefonia mòbil de sketches d'humor basats en alguns dels seus personatges més emblemàtics.

Dos seran les històries que es reflectiran en la gran pantalla. La primera serà La Parejita, que consta de 65 episodis de 5 minuts, en format de mini sit-com, i estan basats en les historietes de Manel Fontdevila. Alicia Rubio i Alejandro Cano encarnaran els populars personatges de còmic. La direcció va a càrrec de Pep Anton Gómez i la producció executiva és de J. L. Martín (El Jueves) i Joan Bas i Jaume Banacolocha (Diagonal TV).

La segona història és Mamà Carlota, que consta així mateix de 65 capítols de 5 minuts, i ha sigut creada per l'equip d'El Jueves. Comèdia costumista sobre el conflicte generacional, està protagonitzada per Rosario Pardo i dirigida per Pep Anton Gómez. La producció executiva també va a càrrec de J. L. Martín (El Jueves)i Joan Bas i Jaume Banacolocha (Diagonal TV).

Ambdós sèries estaran preparades per a oferir-les a cadenes de televisió i operadors de telefonia mòbil abans de l'estiu.

Avui pujada al Montcabrer amb bici!

Com tots els ponts, una vegada més hem fet alguna cosa ecepcional. Aquesta vegada l'ocació presentava un bon dia per a pujar al Montcabrer amb bici. Portavem ja uns dies parlant-ho i avui a les 8 i mitja del matí hem anat cap amunt. La ruta ha estat molt bé, perquè hem tocat asfalt, terra i pedra. En algun problemeta que altre per a pujar alguna costera em arribat a la cava d'Agres, on hem esmorçat. El terreny era dificultós en algun tram, perquè apart de ser costeres, el camí era ed terres i amb pedres soltes per tot arreu. Al final en alguna dificultat que altra pel camí, hem arribat a un creuament de camins que hi ha poc abans d'arribar al cim. Hem deixat les bicis en un lloc on no molestaren i on no feren mal a la natura, i cap amunt. Entre 15 i 30 minuts, s'hem plantat en el cim, a 1390 metres d'altitud.

Després d'estar allí d'alt i contemplar les vistes, em fet camí cap a casa. Tot el que hem fet en hores al anar, tornant ho hem fet en una hora o menys fins al port. Fins i tot hem arribat a afagar una velocitat de 55 km/h amb la bici. S'ho em passat d'allò més bé, hem vist un bon paisatge i damunt hem fet deport! Això li se diu aprofitar el matí!

Ja està el nou disc de Pau Alabajos!

Des del 12 d'Abril ja es pot adquirir el seu segon disc a través de la botiga on-line que trobareu a www.paualabajos.cat. A les grans superfícies i a les botigues especialitzades encara tardarà una miqueta a arribar, el que li coste a la distribuïdora fer-los arribar les còpies. Mentrestant, si feu clic en aquest enllaç podreu comprar el seu nou disc contra-reembors (10 € + les despeses d'enviament): en tres o quatre dies us arribarà un paquet certificat amb la vostra comada. També teniu la possibilitat d'arrimar-vos a algun dels concerts que tenen previstos pròximament (consulteu l'agenda ací), on n'hi haurà una tauleta de merxandising amb còpies del seu primer treball, Futur en venda, i també del que tot just acaben d'estrenar, Teoria del caos.

Cançò Explícita

Alonso trenca el motor en el GP d'Espanya que va guanyar Raikkonen

Des de setembre del 2006, en el Gran Premi d'Itàlia disputat en l'Autòdrom Nacional de Monza, Fernando Alonso no patia la ruptura d'un motor i ha hagut de ser en el seu Gran Premi en què li ha traït el propulsor, quan el cotxe havia millorat en altres aspectes.

En l'eixida, Fernando Alonso no podia amb el Ferrari de Felipe Massa i perdia una posició, però ni Raikkonen ni Massa, aconseguien anar-se amb facilitat, mentres l'espanyol controlava també sense problemes al britànic Lewis Hamilton (Mclaren-Mercedes). La primera sorpresa de la carrera va arribar després de la parada per a repostar de Fernando Alonso, en la volta setze, ja que només tres després feia el mateix Felipe Massa, la qual cosa indicava que l'espanyol no anava tan descarregat de gasolina com podia pensar-se després de la sessió de classificació i açò era un bon indicatiu per a la resta de la carrera.

En plena voràgine de parades per a repostar, en la volta 22, es produïa l'espectacular accident del finlandés Heikki Kovalainen (McLaren-Mercedes), a l'entrada de la corba Campsa, se li va trencar la suspensió davantera esquerra i Kovalainen es va encastar contra els pneumàtics de protecció i va ser necessària la intervenció d'una grua per a traure el cotxe i atendre el pilot.

L'accident en la seua mecànica va ser idèntic a què va patir la passada temporada en Nurburgring en la sessió de classificació Lewis Hamilton, al trencar-se en una corba ràpida la suspensió davantera de la roda de suport. L'impacte del pilot contra les proteccions es va produir a uns 250 Km/h i davant de la possible gravetat del mateix, es va neutralitzar la carrera. Una vegada tret d'entre les restes del cotxe i estés en la llitera, Kovalainen va alçar el dit polze dret, per a indicar que no tenia lesions greus i després de ser atés en la clínica del circuit va ser traslladat a un centre hospitalari, per a un examen més ampli.

Després de la primera tanda de parades, que es va cobrar una víctima per culpa d'eixida del cotxe de seguretat, el tancament del carrer de boxs i la necessitat imperiosa de repostar de l'alemany Nick Heidfeld (BMW), que va ser sancionat amb un pas pel carrer de boxs que va acabar per allunyar-lo dels punts, Fernando Alonso anava en quinta posició. Però en la volta 34, una després de complir-se la mitat de carrera, començava a eixir un fum blanc de la part posterior del Renault R28 d'Alonso, que s'apartava de la pista i aparcava el cotxe fora amb el motor trencat, per a desil·lusió dels 132.000 espectadors que havia acudit a veure el Gran Premi d'Espanya i a Fernando Alonso.

La resta de la carrera ja va tindre poca història, els Ferrari de Raikkonen i Massa, refermats en el primer lloc i per darrere Lewis Hamilton, tractant d'aconseguir a Massa per a inquietar-lo, però mai ho va aconseguir. Al final, Kimi Raikkonen complia amb el que ja és una tradició en este circuit, més que en cap altre del mundial, i per octau any consecutiu aconseguia imposar-se l'autor de la "pole", sumava la seua 17 victòria en un Gran Premi i augmentava el seu avantatge al front del mundial que ara és de nou punts sobre Hamilton.

Nou espectacle en gira: BRASSIANA!!

Spanish Brass Luur Metalls i Lluís Vidal Trio s'unixen en BRASSIANA, un espectacle en què SBLM s'endinsa en les entreteles del Jazz.

BRASSIANA és el punt de convergència entre dos llenguatges, el clàssic en el seu àmbit contemporani i el del Jazz en la seua íntima fonètica. Una mirada de complicitat i de seducció, com mai la va haver-hi, cap a la Música de Cambra en què resulta inevitable cedir a la fascinació dels sons resultants.

L'espectacle té una duració aproximada de 90 minuts, en els que s'inclouen temes originals per al quintet, el trio o l'octet, tots ells d'autors contemporanis de Jazz.
BRASSIANA estarà en gira a partir de setembre del 2008. Per a més informació sobre l'espectacle, disponibilitat de dates i caché pots posar-te en contacte amb els Spanish Brass Luur Metals.

JOSÉ RAFAEL PASCUAL VILAPLANA

Inicia els estudis musicals amb el bombardí i el piano a la Unió Musical de Muro per continuar-los professionalment als Conservatoris d’Alcoi i de València. Estudia Direcció de Banda a Holanda amb Jan Cober i amb Eugene Corporon (Universitat el Nord de Texas, USA). Estudia Direcció d’Orquestra a Viena amb Karl Österreicher, Yuji Yuhasa i Hans Graf. Amplia estudis de Direcció a Chicago amb James Crof i a Ljubljana amb el mestre Georges Pehlivanian i l’Orquestra Simfònica d’Eslovènia.

Ha dirigit diferents Bandes i Orquestres professionals a Anglaterra, Argentina, Àustria, Bèlgica, Cuba,Eslovènia, Espanya, Estats Units, Holanda, Itàlia, Portugal, Romania i Suïssa. Entre elles la Banda Nacional de Cuba, Banda Nacional Juvenil d’Holanda, Banda Municipal de Buenos Aires, Bandes Municipals de Tenerife, Castelló, Alacant i Madrid, Orquestra Simfònica de Bucarest, Orquestra de Cámara “Manuel de Falla”, O.S. de Castelló, O.S. de Múrcia, O.S. “Ciutat d’Elx”...

Ha estat director titular de les Bandes U.M. Castell de Castells, U.M. Yátova, A.U.M. de Bocairent, del Grup “La Xafigà” de Muro, de la A.A.M. “El Trabajo” de Xixona y de la U.M. de Muro. En l’actualitat és principal director de l’Orquestra Simfònica d’Albacete així com director de la Banda de la Societat Musical “La Nova” de Xàtiva. A més a més és professor de direcció de banda a l’E.C.M. Vall d’Albaida. En la present temporada és director invitat de la Orquestra Simfònica de Castelló, Banda Municipal de Sta. Cruz de Tenerife, B. Municipal de Madrid, B. Municipal de Vitoria, Bamda Simfònica d’Oporto i de la Banda Nacional Juvenil d’Holanda. Des de 2007 és professor de Direcció de Banda als cursos de l’Istituto Musicale “G.A. Fano” de Spilimbergo (Italia).

És compositor de diferents obres simfòniques, corals i de cambra així com autor de nombrosos encàrrecs musicals per a diferents certàmens i festivals. En 2006 estrena a Madrid el seu musical Balansiyyà, per a banda de música, cor i solistes. Recentment ha estrenat per encàrrec del grup Spanish Brass Luur Metalls un concert per a bombardí i quintet de metall anomenat Brass and Wines inclòs en el darrer CD del prestigiós bombardinista anglès Steven Mead, qui fou l’intèrpret de l’estrena al Palau de la Música de València.

En 1991 rep la “Batuta del Mtro. Guillermo Tomás” de la Banda Nacional de Cuba. En 1997 guanya el Primer Premi “Gold Baton” del 8è. Concurs Internacional de Direcció del WMC a Kerkrade (Holanda). En 200 guanya el Primer Premi “Baton of Honour” del 1er. Concurs Europeu de Joves Directors de la EBBA a Birmingham (Anglaterra). Al mateix any és l’únic espanyol seleccionat al Concurs de Direcció del Teatre d’Òpera de Spoleto (Itàlia) tot dirigint l’òpera Carmen de Bizet. En 2004 és guardonat amb el Premi Euterpe de Composició de Música per a la Festa i el Premi Euterpe de Direcció de Banda, atorgats per la Federació de S.M. de la Comunitat Valenciana.

Més avant us deixaré el vídeo (que per problemes del vista no puc guardar-lo) que pujaria dels Spanish Brass, interpretant l'obra de Jose que va fer per als Spanish Brass Luur Metalls.

Guillem Agulló... 15 anys de record

Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1975 -Montanejos a l'Alt Millars, 1993) era un jove valencià, militant en moviments nacionalistes d'esquerres, que va morir assassinat l'11 d'abril de 1993.

La matinada de l'11 d'abril de 1993, Guillem Agulló va morir a Montanejos, al'Alt Millars, assassinat d'una ganivetada, a mans d'un grup de joves. Nombroses organitzacions d'esquerres van denunciar que el mòbil del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l'assassinat eren coneguts per la seva ideologia d'extrema dreta i espanyolista. Tots els partits polítics van condemnar els actes menys el PP i Unió Valenciana.

En el judici del cas, fet a Castelló de la Plana l'any 1995, el jutge condemnà un dels acusats, el confès i autor de les ganivetades Pedro Cuevas, a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre la resta del grup. Pocs dies després, un dels acusats, Juan Manuel Sánchez, participà en una agressió amb navalla al barri del Carme de València. Dels 14 anys de condemna, Pedro Cuevas en complí 4 a presó, i, per a les eleccions autonòmiques del 27 de maig de 2007 es presentà a les llistes del partit ultradretà Alianza Nacional en el número 4 per Xiva.

El judici fou controvertit, i originà força polèmica entre els mitjans de comunicació valencians. El jutge acceptà un estrany testimoni ‘X’, presentat per la defensa, que declarà sota secret. Maulets, que exercia l'acusació popular, es retirà del judici.

Anys després es continuà homenatjant-lo i quan es compliren deu anys de la seua mort hi hagueren diverses manifestacions. D'altra banda, diversos grups de música han anat fent cançons per a homenatjar-lo, com ara: "No tingues por" (Obrint Pas), "Company Guillem" (Opció k-95), "11 d'abril" (Greska), o "Soldats catalans" (Orgull Roig). Ací us deixe la cançó que van fer els d'Obrint Pas per homenatjar-lo,"No tingues por", en el vídeo del concert del 25 d'Abril del 2005, on la germana de Guillem va llegir un comunicat en homenatge al seu germà. Enguany fa tres anys d'aquell concert però el sentiment de lluita encara continua, així que avui més que mai...NO TINGUES POR!:

Crònica d'un somni

Aquest somni va ocorrer al concert del dissabte passat, el concert de Primavera 08. El concert va ser un espectacle, sobretot emocionalment parlant. El públic va gaudir d'un espectacle musical i emocinant intens. Els músics es vam sentir més que mai en casa, fent el que sabent i amb sentiments per tots els llocs, que inclús feien vessar les llàgrimes d'alguns, en Chess sobretot. Jose Rafael Pascual Vilaplana va ser el director convidat d'aquest any, i al final després de tant de temps sense dirigir la nostra banda, la va dirigir... i de quina manera!! És de lo milloret! Et pot transmetre qualsevol cosa, sols amb una mirada o un simple gest de cara... porta la música a l'interior i sap transmetre-la als músics d'allò més bé. Viu i ens fa viure la música d'una forma senzilla i super emocionant! També no hi ha que oblidar el gran treball de En Jordi Francés Sanjuán, que ens ha preparat per al concert i que també va fer un gran concert en el paper que li tocava aquesta vegada! Un concert amb dos magnifics directors!!

Jo no estava a la banda fa 10 anys però si que he estat al costat d'ella des de alseshores, o inclús desde abans, i portava el sentiment de tots un poc també marcat, perquè el que transmet Jose és fantastic! Amb Chess tots vam sentir els cosquilleig que tentra en els moments emocionants quan toques, i vam despendre la nostra tendresa del interior. Em vaig emocionar com molts altres que fins i tot van plorar. En definitiva, el concert boníssim i emocionantíssim!!

Us recomane que entreu al blog de Sergi Puertes, Belkro, per a que vejau Chess al pabelló: Chè, chè, Chess... impressionant Highlights from Chess!!