Pàgines

Frase per a recordar

"Ningú pot ser feliç si no s'aprecia a si mateix"
Rosseau

dimarts, 28 de setembre del 2010

ATRIVM

Què és ATRIVM? Una marca? Un nom? De què? Doncs és el nom d'una empresa, l'empresa que va patrocinar a l'orquestra ATRIVM en els seus principis. Als principis l'orquestra ATRIVM era una formació de cambra, un grup de corda. En el pas dels anys ha anat creixent fins a arribar al dia de hui que ja és una orquestra més gran.

Parle d'aquesta orquestra perquè des de Juliol forme part d'ella. Vaig sentir parlar d'aquesta orquestra pel conservatori i em vaig informar. Vaig enviar un correu demanant informació i les condicions per entrar, i van contestar. Al cap d'un temps em van tocar per si volia entrar a formar part de l'orquestra i explicant-me de que anava l'assumpte , i vaig dir que sí. Volia entrar a l'orquestra per a provar tocar amb orquestra i així tocar repertori d'orquestra.Després d'haver fet ja quatre concerts puc dir que m'agrada tocar amb orquestra. El fet d'estar sols de tuba en l'orquestra és una responsabilitat que m'agrada dur al damunt, i també pel fet de tocar junt a un vent que toca molt, i molt bé. El primer concert que vaig fer, és el que més em va marcar, no sols pel fet de ser el primer, sinó pel gran concert que vam fer. El lloc era un dels millors on he fet jo un concert, el convent de Llutxent, el pati eixe era un dels auditoris més fantàstics per a orquesta que hi ha. En un lloc així tot sonava de la millor forma i tots tocavem molt agust. La restra de concerts que vaig fer van ser a Aielo de Malferit, Salem i Ràfol de Salem (els dos útims en les últime setmanes).


Acompanye l'entrada amb alguna foto del concert de Llutxent, que com ja he dit em va agradar molt, i amb un vídeo de la "Marcha Eslava", que és una obra que tenim al repertori. Espere vore-vos prompte en algun concert de l'orquestra, ja que val la pena. Un salut a tots!



dijous, 16 de setembre del 2010

No hi ha dret!

Fa una setmana i dos dies, Bocairent era un infern. Un infern per culpa d'algun ignorant que es pensa que amb això guanya alguna cosa. Em rectifique: ignorant no, malalt. Us preguntareu: ¿perquè fa ara una entrada sobre l'incendi del dia 9 d'aquest mes), i la resposta és: vaig "inagurar" ahir el bloc.

La nit del dilluns vam anar a tocar a Villena després de fer dos entrades a Benixama, i vam arribar al poble allà la una de la matinada. En el bus ens vam enterar que hi havia un incendi per Bocairent i Ontinyent, i més tard vam saber que en Agullent també. Des de l'autobús vam poder observar el reflex del foc al cel en la part del "Ponse" i després es vam arrimar on està el deposi d'aigua i vam veure un reflex amb un taronja més viu a la part de "Torrater". Eixa nit ja ens vam gitar pensant el pitjor. I quan em vaig alçar tot era fum. Des de casa veia com la part de darrere del poble era tot una columna de fum.

Pel matí sols treballava un helicòpter que feia un "fum" de viatges amunt i abaix per a poder apagar el foc, ja que els bombers deien que el foc estava encara llunt i que primer estaven en Agullent i en Ontinyent. Però el fort vent canviava quan volia i promte el foc estava prop del poble. A mitat matí van vindre avions i avionetes per a tirar aigua, i queda clar, que per la part dels aparells mecànics aeris van fer la seua feina. No paraven de llançar aigua i fer viatges amunt i abaix. Desapareixien per darrere del poble i tornaven a apareixerclavant-se pels barrancs. Tota una demostració de la gran calitat dels pilots. Els bombers van tardar a vindre, i ho van fer quan el foc estava ja en tota la serra i molt prop del poble, però menys mal que van vindre.

Com va dir una companya meua, eixe dia pareixia que estiguerem en guerra! Helicòpters amunt i avall, avions passant molt baixets, sirenes per tots els llocs, militars pels carrers amb camions i fins i tot amb grues... (els militars eren de la UME, Unitat Militar d'Emergències). Quan pareixia que el foc ja havia cedit, l'aire canviava i tornava el foc canviant de direcció. Jo estava a casa i veia el foc, o millor dit el fum, per la part de més allà de la derrota, per la part de darrere del poble, per el sant crist, pels "Corrals", per "Massarra", i inclús per la part més pròxima a Alfafara. Estavem envoltats de foc i fum, així que queda clar.. un Infern!

Acompanye a aquesta entrada amb alguna de les imatges que vaig poder fer i ací podeu entrar a l'àlbum de les fotos. (En Vilaweb van posar alguna foto meua, en notícies com aquesta o aquesta)


PD: he contat aquest fet com el vaig viure jo, des de casa, d'on podia observar tot el que s'estava cremant i la gran columna de fum que desprenia, com es cremava la serra del sant crist, i com es cremaven les nostre terres dels corrals.


dimecres, 15 de setembre del 2010

Pose punt i apart

Després d'un any, dos mesos i una setmana, pose punt i apart a aquest bloc, al meu bloc. Per moltes circumstàncies vaig deixar d'escriure, però ara torne amb l'intenció de fer-ho i amb moltes ganes. Aquest any passat ha sigut un any dur al fer segon de batxiller i cinquè de mitjà al mateix temps. Això significa tindre el mínim temps per a un mateixa, i vaig deixar de banda el bloc. Amb tanta cosa me se va quedar una per a setembre així que he estat estudiant a l'estiu, i després amb el selectiu, així que per fi m'he decidit tornar a agafar el bloc. Eixe punt i apart significa que torne a escriure sobre els meus pensaments, sobre temes d'actualitat, sobre llibres, pel·lícules, esport, etc.

Eixe punt i apart és com dir "passar de pàgina". Ara comence una nova etapa, sense institut, sols conservatori. També és veritat que vaig a fer més coses, com anar a una acadèmia d'anglès o com anar a natació. Que haja passat un any sense escriure no vol dir que no tinga res sobre que escriure, però no ho feia. Passaran uns dies fins que el bloc estiga apunt, però puc dur que queda "reinagurat" A partir d'ara vaig a fer d'aquest bloc el que vull que siga: El meu món... t'agrada?

PD: m'agrada aquest vídeo, voldria que formara part d'aquest inici de la nova etapa d'aquest bloc.

dimarts, 7 de juliol del 2009

Avui m'he comprat un llibre

Després d'acabar aquesta vesprada de treballar, he anat a una llibreria a comprar-me un llibre per a llegir a partir de hui mateixa. He anat amb el consell de la meua mare, que deia que si volia llegir-me un llibre el millor és anar un mateixa a elegir-lo, i que el fet d'agafar diversos llibres i comparar-los é s un acte molt bonic. El llibre rep el nom de "Els homes que no estimaven les dones" de Stieg Larsson. I el resum de la contraportada diu el següent:

"En Mikael Blomkvist, periodista i fundador de la prestigiosa revista econòmica sueca Millennium, és acusat i condemnat per difamació pels tribunals d’Estocolm. El seu delicte ha estat fer públiques una sèrie de greus acusacions contra un dels empresaris més importants del país. Abans d’entrar a la presó, però, rep una curiosa trucada: en Henrik Vanger, patriarca d’una altra de les sagues escandinaves més poderoses, li demana que investigui la desaparició quaranta anys enrere de la seva neboda Harriet. Amb l’inestimable ajut de Lisbeth Salander, una jove pertorbadora i socialment inadaptada, carregada de tatuatges i pírcings, i amb memòria fotogràfica i unes habilitats com a hacker insuperables, formarà un tàndem perfecte i junts es veuran arrossegats dins una espiral de secrets i mentides que no s’haurien imaginat mai. Corrupció política, espionatge industrial, intrigues familiars, protagonistes inquietants, amor al límit... tots aquests són només alguns dels ingredients que fan que aquesta apassionant obra hagi estat batejada per mitjans de tot el món com la novel•la negra de la dècada i que més de quatre milions de persones ja hagin devorat les seves pàgines."

És cert allò que diuen que el comprar-se un llibre dona una satisfacció interna, i així estic jo ara. Em senc bé amb mi mateixa després d'haver fet eixa compra, i us ho recomane. El llibre sembla prou interessant i lliga molt bé amb un tema d'actualitat com és el "cas Gürtel". Vaig a entrar en aquesta història ara mateixa...

Ja et contaré, estimat blog. Adeu!

divendres, 3 de juliol del 2009

Festival de Spanish Brass d'Alzira

Estimat blog, com estem avui? Fa calor eh? Jo estic molt bé. Avui, com et vaig dir l'altre dia, vaig a parlar-te un poc per damunt sobre el Festival de Spanish Brass d'Alzira. T'ho puc descriure tot en una sola paraula: IMPRESSIONANT. Aquest adjectiu el duu cadascun dels concerts que es van realitzar al llarg d'aquesta setmana tan especial per als músics del metall, el grup al qual pertany. Diguent sols una paraula em quede molt curt, així que també puc dir-te que gràcies als professors, i sobretot als seus concerts, el festival va ser fantàstic, increíble, únic, meravellós, excel·lent, extraordinari... em pasaria mil hores contante tot el que vaig sentir, però la veritat ´s que no es pot contar en paraules.

De vegades diuen que més val una imatge (o un vídeo) que mil paraules. Hui sols el podré pujar imatges ja que els vídeos encara no els tinc. Quan ho tinga et pujaré els vídeos, val? De moment sols em serveixen les paraules per desciure el curset (o festival). En general, ha estat molt bé tot el que l'envolta; des de la gent que ha assistit fins a la gent que ha estat organitzant el bon funcionament d'aquest event. Bé, per hui es despedim, el pròxim dia et completaré l'informació sobre el curset.


Adeu!

dimarts, 30 de juny del 2009

Per tu

Després de passar un temps important, torne a amb tu. Torne a contar-te les meues debilitats, els meus sentiments, tot allò que passa al meu entorn. No et penses que el fet de no parlar ultimament ha sigut perquè m'haja enfadat amb tu ni res per l'estil, al contrari, cada moment que passava desijava poder dedicar-te més temps, estar amb tu i no deixar-te de banda. Estar amb tu significaria haber-ho acabat tot, i per tant, haber acabat una etapa de la meua vida. Ara, que estic amb tu, comence una nova, amb més ganes que mai i amb totes les idees clares per a que tots dos pugam ser feliços. Amb tu he expressat tot el que portava dins i espere que en tots aquets dies, setmanes i mesos que ens queden per davant continuem com fins l'últim dia.

El motiu pel qual s'hem distanciat una mica ha sigut pel fet de que em vas fallar amb la teua aparença, i em van sorgir problemes per deixar-te com estaves. Així que et vaig canviar el look i tu m'ho vas tornar borrant tot el que tenies. Això em va molestar un poc i ho vaig deixar per un temps, fins hui. Avui sols vaig a dir-te que torne amb tu, com ja he dit, amb moltes ganes. Sols et plantege la nova temporada que tenim per davant i la proxima vegada que t'escriga serà per a contarté les meues últimes experiències. La més recent és la del Festival de Spanish Brass. Impressionant. Els concerts que vaig veure quedaran grabats en la meua memòria per sempre. Com? Què vols que t'ho conte? Hui no, vols que ho intente demà? Val, quedem així. Demà et contaré tot el que vaig poder viure en aquest curset. Sí, sí que tinc imatges. Les puge? Val, pujaré alguna imatge i si puc quan puga algun vídeo. No et garantize que demà tinga el vídeo, però més tard o més promte el tindràs. Ja que estàs un poc moix, vaig a posar-te un vídeo de U2, ja que avui tenen un concert en Barcelona que tindrà que ser espectacular. Una pena que no anem...

Vinga, ací et deixe un vídeo de la primera cançó que es va tocar al concert de fa quatre anys que va tindre lloc a Chigago, City of Blinding Lights. Mira, també et deixe un vídeo al marge amb una altra cançó del concert, Vertigo. Què et pareix?



Estimat blog, per hui et dic adeu. Demà si puc parlem, val?
Un salut.

dissabte, 16 de maig del 2009

Temporalment inactiu


Per examens, conservatori, etc. Quan pase tot tornaré a la càrrega!

diumenge, 3 de maig del 2009

Impressionant!!

Diuen que de vegades més val una imatge que mil paraules, i com açò no es pot descriure en paraules... ací teniu la imatge:




PD: grandissim partit!

dijous, 23 d’abril del 2009

Dia del Llibre (i la Rosa)

"Vaig cercant llibres de diversos gèneres que siguen alhora, pels autors i pels temes que tracten, companys agraïts i freqüentats, sempre llestos a sortir dacant el públic o a atornar a la prestatgeria, sempre disposats a callar i a parlar, a quedar-se a casa i a acompanyar-me als boscos, a viatgjar, a estar-se enmig del camp, a riure i a jugar, a encoratjar-me, a conhortar-me, a aconsellar-me i a retreure'mel que calga, a tenir cura de mi, a mostrar-me els secrets de les coses, la memòria dels grans fets, les normes de vida i el menyspreu de la mort, la moderació en la bona fortuna i el valor en l'adversa, la inalterabilitat i la coància en el meu comportament; companys doctes, alegres, útils i eloqüents, que mai no són causa de desfici ni de despesa, de laments ni de murmuris o d'enveja, ni d'engany.

I mentre ens comporten aquests guanys, s'acontenten amb un racó de casa nostra i una roba ben modesta; no volen menges ni begudes mentre procuren ells mateixos als seus hostes inestimables béns espirituals, epsaioses mansions, vestits esplèndids i deliciosos àpats i convits."


PD:Feliç dia del llibre! I feliç dia de Sant Jordi!


...els llibres són companys agraïts i freqüentats...

dijous, 9 d’abril del 2009

En construcció

Després de passar un temps amb problemes amb el blog i la plantilla, vaig a canviar-la, pot ser hui o demà, o pot ser la setmana que ve. El que si que és cert és que vaig a fer el posible per a que funcione correctament. Estem en temps de descans i per tant espere que disfruteu de tots els moments que us fagen feliços. Per acabar aquest post us pose un vídeo, d'una cançó que m'agrada molt i que espere que a vosaltres també. Fins promte...




dimarts, 31 de març del 2009

Wir fahren nach Berlin

Ens anem a Berlín
Nos vamos a Berlín
We're going to Berlin
Nous allons à Berlin
Wir fahren nach Berlin
Stiamo andando a Berlino
Nós estamos indo para Berlim
私たちはベルリンになる
我们将柏林
우리는 베를린에가는거야
ونحن في طريقنا الى برلين
Θα πάμε στο Βερολίνο
Мы собираемся в Берлин

13 formes de dir que se'n anem a Berlín, interesant...



Ací us deixe un vídeo que diu molt amb poques paraules, i em recorda a moments de festa:




PD: com podeu observar la plantilla del blog està incompleta, això es degut a problemes de eixa mateixa plantilla, més avant quan tinga temps modificaré tot el que tinga que modificar per al correcte funcionament del blog. Així que podem dir que de moment el blog esta de vacances i en construcció.

diumenge, 8 de març del 2009

Avui 8 de març

Avui s'hem despertat en un dia de gran importància per a la tot allò moral del ser humà, per a la lluita contra el masclisme i actualment la volència de génere, avui 8 de març. La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un llarg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica. La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.

Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910 en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l'establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Així doncs el 19 de febrer de 1911 les europees celebraren la diada. El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917. El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení. La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, éssent implantada per les Nacions Unides el 1977. Avui m'identifique en aquesta cançó de Bebe, Ella. Transmet tot allò que aquest dia pot transmetre: la dona...





PS: A totes elles, que passeu un bon dia!!

dissabte, 28 de febrer del 2009

La mirada...

La mirada, quin concepte més ampli, veritat? Doncs sí, però casi mai ens parem a pensar amb ella, i avui jo ho faig. Us preguntareu: i perquè? I jo us dic: i perquè no?... De vegades, el escriure consisteix en parlar de coses sobre les quals no es parla apenes, i moltes vegades eixa és la meta dels redactors, escriptors, periodistes, "blogaires"... perquè escriure tots sempre del mateix, no seria una cosa molt monòtona? Així doncs, torne a escriure un misatge amb un concepte: la "mirada". Gràcies a la mirada es poden realitzar moltíssimes coses, i apart de tindre relació amb el sentit de la vista, també té moltíssima relació en la transmició de sentiments. En l'actualitat en la societat en que vivim moltes vegades aquest terme queda apartat, o relacionat sols en temes com el cine o la fotografia.

Personalment opine que la mirada d'una persona val moltíssim, i tindre'n una d'una persona molt especial per a un, és tot un privilegi. De vegades quan dos mirades s'encontren es com si estigueren parlant entre si, amb paraules que duen com a fí els sentiments. Dos persones que es coneixen i estiguen parlant poden comunicar-se sense fer ús del llenguatge. Per exemple, dos amics estan parlant i un fa alguna cosa que els dos entenen com a que està incorrecta eixa acció, i l'altre individu amb la mirada fixa sobre ell pot donar a coneixer el que pensa i demostrar així que el que ha fet no està bé. Pot ser sona un poc "cursi", però... què en aquesta vida no és "cursi"? La realitat en la que vivim està alimentada de grans conceptes "cursis" però que donen el sentit a eixa vida, en la que tots busquem la felicitat.

Tornant amb eixe concepte tant essencial per a una comunicació, en poques paraules, agradable, podríem dir que es disfressa dels estats d'anim del propietari d'aquella mirada. Un que estiga content conté una mirada agradable, que transmet benestar, però en canvi, un que estiga enujat té una mirada més brusca i transmet incomoditat al seu observador/a. Les persones desprenem una energia que afecta a aquella gent que ens envolta, i no opineu que pot ser amb la mirada afectem als demés? Doncs, en la meua opinió, jo diria que si. I és per això, per aquells que ens envolten, que hem de conseguir estar primerament bé nosaltres mateixa, de forma que aquells que ens estimen ens vegen bé i així fixar-se en eixes coses positives i poder estar bé. Per això, jo propose tindrer un estat d'ànim positiu i remarque el paper de la mirada en la nostra vida, així que cuideu la vostra mirada i cuidareu dels vostres...