Per unes platges més netes...

L'altre dia vaig anar a la platja, i em vaig encontrar en diferents coses. La primera que feia molt de vent, la segona que no hi havia casi gent i la tercera, que la gent no la cuida gens. Hi ha molta gent que amaga la brutícia entre la arena, però sempre acaba ixnit, o simplement la llancen al terra i més amples que ningú. També és cert que hi ha gent que cuida tot el que fa en la platja per no enbrutar-la, i inclús arrepleguen la brossa que deixen els altres. Una de les coses que menys soporte és a la gent que fuma en la platja i després apaguen el cigarret en el terra i l'amaguen entre grapats d'arena. Jo no dic que la gent no fume en la platja (que tampoc dic que ho fagen) però el que si que demane és que si la gent fuma que tinga cura del medi i agafe alguna cosa per llançar la cendra i el cigarret.

La platja en general estava molt neta, però la gent pel matí va deixar la seua petjada, petjada en forma de brossa. Caminant, caminant, vaig veure de tot, des d'emboltoris de menjar, fins a tiretes d'algun xiquet i paperets, i fins i tot algun excrement, i com no cigarrets. El personal de neteja de les platges neteja tots els dies però no netegen a tota hora, així que la platja estiga neta durant tot el dia es feina de tota la gent que es passa per la platja, aportar el granet d'arena a la platja per a que estiga neta es cosa de tots. Si deixem de banda la cura de la terra algun dia passarà el que diu la pel·lícula de dibuixos animats de Wall-e, i ell serà el que tinga que arreplegar tota la burtícia que hem deixat a la Terra.

Consumint les vacances...

Avui és l'últim dia d'Agost, i avui més que mai m'ha vingut al cap que les vacances s'acaben. Demà ja serà setembre, on comença l'istitut, on tornem a la normalitat. Cal que admitisca que si que tinc ganes de tornar a l'istitu i al conservatori, el tornar al dia a dia amb els companys, i el veure i disfrutar un nou curs amb tot el que porta, des dels examnes fins les festes dels caps de setmana, fins la música. Mentre escric aquestes paraules estic escoltant a Feliu Ventura, ell m'ha inspirat a tornar a escriure, ja que en aquestes últimes setmanes no he escrit res, poden dir que estava de vacances. La cançó que m'ha inspirat avui ha sigut "El pes d'un somriure", ella m'ha fet refleccionar un poc aquesta vesprada. Amb aquesta reflecció he tret com a conclució que tots debem d'apreciar tot el que tenim al voltant, i que hem d'aprofitar cada moment del present per a no arrepentir-se del passat i conseguir un futur agradable.

Amb açò d'apreciar el que tenim també he arribat als terrenys dels estudis. No s'ho tenim que agafar com a una obligació, sinó com un privilegi. Amb els estudis es formem per a fer en un futur el que ens agradaria fer. A mi per exemple els estudis m'han portat a la música, ja que visc per la música i vull viure de la música. Això que he dit del present el passat i el futur m'ha fet pensar amb una dita que conec en castellà, que és la següent: "El ayer es historia, el mañana un misterio, pero el hoy es un obsequio"; el que deia jo, que hem de viure el present, cada moment es té que aprofitar, tot moment perdut es ja passat. Per això amb setembre torna a començar l'habit del treball i amb això comença el present per preparar el futur i viure del passat.

Animant l'estiu...

Avui dimecres 13, he vingut de preparar les coses amb els dimonis per al correfocs de Xixona de demà, i en un preincipi anavem a posarse jo i dos més les xanques per a practicar un poc per estar a punt per demà. Però l'oratge estava com estava hi me quedat un ratet davant de l'ordinador mirant quatre cosetes esperant a eixir un ratet, i en això que he entrat a youtube. El normal de estar navegant, que veus una cosa i mitjançant enllaços acabes en un lloc que no buscaves, doncs això m'ha passat a mi avui, que buscava el cartell del Festiu, l'he trobat, però he acabat en youtube mirant videos de Pixar.

Ha sigut un ratet per matar el temps, i he vist aquesta animació que em sonava perquè està al principi o al final d'alguna película de dibuixos animats que tinc jo per casa. M'ha fet gràcia tornar-la a veure i he decidit posar-la. Es una acciò que es pot fer en els amics en una vesprada d'estiu; jugar a escacs, cartes (poker, 7 i mig, merda...), dames,etc. Així que ací us deixe el vídeo que m'ha fet recordar aquella infancia en la que no es perdiem cap peli de Disney, i que encara conserve en casa:

Crònica del CIMVO amb Øystein Baadsvik

Aquest curset començava oficialment el 23 de Juliol, però, com ja vaig dir, els tubes vam anar el dimarts 22 perquè el professor de tuba se'n tenia que anar un dia abans de que s'acabara el curs, perquè tenia un important consert en Noruega on no podia fallar. Així que les classes dels tubistes van començar el 22 i es van acabar el 26, però el curset s'acabava el 27, dia en que van fer un concert per la vesprada els Mnozil Brass.

Aquest curset em va encantar, no sols per els grandíssims professors que hi van anar i pel gran ambient que hi havia, sinó que també per la boníssima organització que hi havia al voltant d'aquest curs. El nivell dels professors era considerable, com també ho era en el curset d'Alzira. En el que te que veure en la meua especialitat els porfessors que he tingut aquest estiu són de lo milloret que hi ha en el món de la música, i especialment en la tuba, del món!

Tots els matins començavem amb un calentament de la mà de Øystein Baadsvik (el professor de tuba). Primer feiem uns petits estiraments amb el cos, i poc a poc feiem exercicis de respiració amb diferents fases, després agafavem la "boquilla" i feiem exercici amb ella, i finalment agafavem la tuba i tots junts feiem exercicis de calentaments d'uns llibres que ens va proporcionar ell.

Practicament tots els dies (menys un) vam tindre tots classes individuals amb Øystein. Amb ell (igual que amb Alan) tot era amb l'anglés i així vaig aprofitar també per utilitzar un poquet aquest idioma, que defendres un poc tampoc és molt difícil. La gran mentalitat que te Baadsvik sobre la música em va fascinar, i sinó fora poc, la forma en que la transmitia era exelent. Després de dir que el curs va ser de matricula d'honor, pels professors, pels concerts, per l'organització, per l'ambient, etc. sols em queda dir que jo vaig tindre un gran privilegi en aquest curset, que va ser el de tocar en un quintet format per professors (de lo milloret que hi ha actualment) en que acompanyavem al gran Øystein Baadsvik que feia de solista. Si el curs de per si ja era exelent, amb el poder tocar en els porfessors, va ser fascinant!

I ací us deixe una vegada més, un vídeo del gran Øystein Baadsvik, amb la seua obra Fnugg, que la va tocar al final del concert dels professors, i l'obra de Czardas que també la va tocar (i jo acompanyant amb el quintet):

Fnugg Blue, l'original

Czardas

Crònica del curs a Alzira amb els Spanish Brass

Al De l'1 al 5 Juliol vaig estar a Alzira de curset am el grup de metalls, Spanish Brass. En aquesta ocació el curs va tindre com a professor de tuba convidat al americà Alan Baer. Aquest tuba està actualment com a tuba principal en la Filarmonica de Nova York, des del 21 de Juny del 2004. A part d'aquest tuba ja nomenat també teniem com a professor a Sergio Finca, el tuba del quintet de metalls Spanish Brass Luur Metalls (SBLM).

En aquest curset erem uns 12 tubistes disposats a enriquir-nos de tot el que ens digueren aquets dos professors. En general, la tècnica dels matins la feia Alan Baer, però tots dos ens donaven classes individuals. Durant la setmana també vam aprofitar per a fer preguntes, ja siga sobre obres, sobre la forma de tocar, o sobre l'instrument (ja que ell va treballar per a Miraphone i sap reparar instruments), i tots els dubtes ens els solucionava.

El que més em va destacar és el gran so que li treia a la tuba l'Alan i que tocava de forma que el tocar tant bé forma molt fàcil, com menjar-se un pastís. Un de tants concerts que s'hi van fer al festival de SBALZ08 (Spanish Brass Alzira 2008) va ser el concert de la banda d'Alzira, en el qual hi van tocar professors de solistes amb la banda acompanyant. Doncs en aquest concert el tuba Alan Baer va arribar a emocionar al public present amb el so tan brillant que li traía a la tuba.

Em va agradar molt aquest curset en especial per les classes que es donaven, per la gran musicalitat que porta dins Alan i que la sap transmetre molt bé a les seues classes, per la grandessa del tuba del quintet de metalls dels SBLM, i per tots els concerts que hi van fer. Ara us deixe un vídeo de Alan Baer en acció, i més avant parlaré d'aquest gran tubista.

Pose fi als cursets d'estiu

Després d'aquest curs que he fet en l'Olleria, puc dir que ja he acabat la meua "gira" personal de cursets d'estiu. El primer curset va ser de l'1 al 5 de Juliol en Alzira amb els Spanish Brass i amb Alan Baer. I aquest segon i últim curset ha sigut a Olleria.

En els dos cursets m'ho he passat d'allò més bé en el que respecta a la música, i també en el que respecta a l'ambient, que sempre estava imbolucrat en la música. No oblidaré aquestos dos cursets mai, ja que els professors de tuba que he tingut han sigut dels més importants que hi ha en aquest moment en el món de la música com especialitat la tuba. M'he endut grans coneixements d'aquets cursos i l'únic que em queda per fer és estudiar, estudiar, estudiar i disfrutar com sempre ho faig amb la música.

Després d'aquest article publicaré dos articles més que estaran relacionats amb aquest, el primer parlarà sobre el curset d'Alzira i els professors, i el segon igual però amb el curset de l'Olleria. Això si, tots dos articles aniran acompanyats de l'experiència que m'he endut amb de cadascún d'ells. Per amenitzar un poc aquest article us pose el següent vídeo de jazz, per a que vejau que la tuba també pot improvitzar i fer maravilles com aquesta!

Joe Murphy - Tuba Jazz Solo

PD: més avant parlaré d'aquest tuba, Joe Murphy

Cap al CIMVO

Demà dimarts m'en vaig cap a l'Olleria cap al Crus Internacional de Música Vila de l'Olleria, a viure una setmana segurament inoblidable, com la setmaneta que vaig passar al curset dels Spanish Brass a Alzira. Mentre escric aquest text escolte la música de la mà d'un gran tubista, el proferssor de tuba que vindrà al curset, el gran Oystein Baadsvik. Escriure al ritme d'un gran tuba és una de les coses que inspira moltíssim i sabent quin tuba és l'intèrpret encara em dona més ganes de que siga ja demà.

El curset és del 23 al 27 de Juliol, però els alumnes farem les classes del 22 al 26, perquè al Oystein li ha eixit un gran compromís que no ha pogut deixar de costat, així que nosaltres els tubes comencem demà, Dimarts 22. Tot l'altre contingut del curs es realitzarà com s'havia previst. Els concerts que es realitzaran seran els següents:

Dijous 24

• Bones Apart Trombon Quartet [Teatre Cine Goya 22:30h, 6€]

Divendres 25

• Banda Santa Cecilia de l'Olleria [Plaça la Vila 22:00h]

Dissabte 26

• Concert d'alumnes del CIMVO [Teatre Cine Goya 18:30h]

• Concert de professors del CIMVO [Convent de Caputxins 22:30h]

Diumenge 27

Concert de cloenda:

• MNOZIL BRASS [Teatro Cine Goya 20:00h, 15€]

I ara us deixe dos vídeos. El primer és del gran tubista Oystein Baadsvik, que interpreta el "Carnaval de Venecia", demostran així que la tuba és molt més que un instrument d'acompanyament, i que quan la tuba es solista pot brillar moltíssim d'una forma bellíssima! I el segon vídeo és del grup de metalls MNOZIL BRASS, un gran grup que varía entre tocar l'instrument i el cant, una combinació explosiva que es transforma en espectacle assegurat!

Carnaval de Venecia [Oystein Baadsvik]

Bohemian Rhapsody [Mnozil Brass]

GRAN Concert de Pel·lícula

Del blog de l'AUMB: Ahir, l'Associació Unió Musical de Bocairent, va realitzar el concert dedicat a les BSO de pel·lícules, d'ahi al nom de "Un concert de pel·lícula". Les BSO són un gènere que no sols agrada als components de la banda, sinó que es va veure que a un nombre important de bocairentines i bocairentins també, ja que la graderia està força poblada (tot i les temperatures fresques i aire per a aquestes dates d'estiu). Va ser un concert molt emotiu com es va poder comprovar en tot moment, ja que Jordi Francés Sanjuan, acabava com a director titular després de tres anys. Els sentiments dels músics com del mateix director van a estar a flor de pell, sobretot al final que quan va deixar la batuta en el faristol, tots els músics es posaren de seguida a aplaudir al que havia sigut, fins eixe moment el seu director titular. Tant la Banda com Jordi mostraren que més enllà de la música està l'amistat. Prompte posarem totes les fotografies a l'àlbum (si en tenieu ens les podeu enviar a aumbocairent@gmail.com) o altres anècdotes del concert que vos anirem contant més avant. Per finalitzar, tant sols desitjar-li molta sort al nostre company i amic Jordi en la seva nova etapa. I des de la banda, vos convidem a que ens seguiu iniciant en la nova etapa que engegarem al tornar d'estiu.

Pocahontas

Colores en el viento




Si no te conociera

Jurassic Park

El primer trailer




Tema

Star Wars

Imperial March



Tema

Conan the Barbarian

Riders Of Doom



Theme

Un concert de pel·lícula!

El proper diumenge 13 tindrà lloc a la plaça de bous un gran concert que començarà a les 20h a càrreg de l'Associació Unió Musical de Bocairent. Aquest concert està enfocat a bandes sonores de películes, com Conan el Bàrbar o Stars Wars. Les obres normalment són arreglaments que s'hi fan de la versió original, perquè si tocarem totes les bandes sonores tal qual necesitariem un concert sancer per obra.

Des d'ací us anime a que assistiu a aquest concert ja que serà un gran concert, ja que la qualitat de les obres i de la música és molt bona. Us esperem!!

Diumenge 13 a les 20h en la Plaça de Bous


I a paritr de avui intentré posar vídeos de les bandes sonores que tocarem en el concert. Avuí comencem amb Gladiator:

Gladiator




The Battle