En 1952, el General Fulgencio Batista va orquestrar un cop d'estat a Cuba, va prendre el control del govern del país i va suspendre les eleccions. La seva corrupta dictadura estava protegida per un exèrcit de 40.000 homes, però un jove advocat cridat Fidel Castro va intentar incitar a la rebel•lió popular assaltant la caserna Montcada el 26 de juliol de 1953. L'atac no va tenir èxit i Castro va passar dos anys en la presó abans d'anar a l'exili a Mèxic. Mentre, un jove idealista argentí cridat Ernesto Guevara s'havia involucrat en l'activitat política de Guatemala. En 1954, quan el govern legítim de Jacobo Álvarez va ser deposat per una operació militar organitzada per la CIA, Guevara va escapar a Mèxic. Un conegut de Guatemala li va posar en contacte amb un grup de revolucionaris cubans en l'exili.El 13 de juliol de 1955 va tenir lloc un esdeveniment silenciós però amb grans repercussions en la història de la Revolució Cubana. En un humil apartament de la ciutat de Mèxic, es van conèixer Ernesto Guevara i Fidel Castro, presentats per Raúl Castro, el germà petit de Fidel. Guevara es va allistar immediatament en una missió d'escamot destinat a enderrocar al dictador cubà. Els cubans van apodar al jove rebel ‘Che’, una coneguda expressió argentina. El 26 de novembre de 1956, Fidel Castro va navegar a Cuba amb vuitanta rebels, dels quals només van sobreviure dotze. Un d'ells era el Che, que s'havia unit al grup com metge acompanyant. El Che es va familiaritzar ràpidament amb l'art de la guerra d'escamots i va demostrar ser un combatent indispensable. Es va llançar de ple al conflicte i va rebre el suport dels seus camarades i del poble cubà.
