El proper diumenge 13 tindrà lloc a la plaça de bous un gran concert que començarà a les 20h a càrreg de l'Associació Unió Musical de Bocairent. Aquest concert està enfocat a bandes sonores de películes, com Conan el Bàrbar o Stars Wars. Les obres normalment són arreglaments que s'hi fan de la versió original, perquè si tocarem totes les bandes sonores tal qual necesitariem un concert sancer per obra.
Des d'ací us anime a que assistiu a aquest concert ja que serà un gran concert, ja que la qualitat de les obres i de la música és molt bona. Us esperem!!
Diumenge 13 a les 20h en la Plaça de Bous
I a paritr de avui intentré posar vídeos de les bandes sonores que tocarem en el concert. Avuí comencem amb Gladiator:
Aquest dimarts que ve, Dimarts 1 de Juliol, m'en vaig de curset en els Spanish Brass a Alzira. Aquest curset va del 1 de Juliol al 5 de Juliol, durant aquestos dies hi hauran classes individuals i colectives de cada especialització del quintet de metalls, però també hi haurà clases del quintet complet. Dins del Festival dels Spanish Brass es poden diferenciar 4 sub-apartats:
Cursos
Master Class
Tallers
Concerts
Programa d'Activitats Del 1 al 5 de juliol s'impartiran diversos cursos d'instrument i música de càmera tant en la Casa de la Cultura com en els locals de la Societat Musical d’Alzira. Els cursos seran impartits pels següents professors: · Trompeta: - Benjamí Bru (Espanya), trompeta solista de l'Orquestra de RTVE. - Ronald Romm (EEUU), trompeta solista internacional. - Carlos Benetó i Juanjo Serna, membres del *Spanish Brass Luur Metalls. · Trompa: - Sören Hermansson (Suècia), solista internacional i ex- professor de trompa a la Universitat de Michigan. - Ann Arbor (EEUU). - Manolo Pérez, membre del Spanish Brass Luur Metalls. · Trombó: - Ian Bousfield (Anglaterra), trombó solista de la Viena Philharmonich Orchestra - Carlos Gil (Espanya), professor de trombó del conservatori José Iturbi de València - Inda Bonet, membre del Spanish Brass Luur Metalls. · Tuba: - Alan Baer (EEUU), tuba solista de la Nova York Philharmonic. - Sergio Finca, membre del Spanish Brass Luur Metalls. · Bombardí: - Thomas Rüedi (Suïssa), solista internacional. - Alberto Pons (Espanya), bombardí solista de la Banda Municipal de Madrid. · Música de Càmera i Grup de Metalls: - Jean- Pierre Mathez (Suïssa), director de Brass Bulletin i Editions BIM. Els tallers es realitzaran en l'Auditori de la Casa de la Cultura i seran el de Tècnica Alexander impartit per Jordi Albert, professor de l'escola de Música “Vida i Moviemiento” de Ciutat de Mèxic i el de Yoga impartit per Andrés Quesada, director del Centro Espai Mon Sà de Picanya a València. Pel que fa als concerts se celebraran en el claustre de la Casa de la Cultura. La programació és la següent: - Dimarts 1 de juliol a les 22:15 h. Spanish Brass Luur Metalls i Steven Mead. - Dimecres 2 de juliol a les 22:15 h. Concert de professors acompanyats al piano per Véronique Goudin. - Dijous 3 de juliol: *19:15 h. Concert de Joves Artistes amb Fabio Brum i David Pont. *22.15 h. Auf dem Strom (Javier Bonet, Mª Eugenia Boix i Miriam Gómez- Morán). - Divendres 4 de juliol: *19:15 h. Feeling Brass Quinteto. *22:15 h. Banda de la Societat Musical d’Alzira amb els solistes Alan Baer i Ian Bousfield. *00:15 h. Jazz en el Festival amb la trompetista canadenca Ingrid Jensen i Joan Soler Trio. - Dissabte 5 de juliol: *19:15 h. Rumbau Grup de Metalls, dirigit per Bernat Ríos. *22:15 h. Belgian Brass.
Demà, Dimecres 26, a les 5:00 de la matinada, els alumnes de 4t d'ESO se n'anem de viatge de fi de curs. Sols anem dos dies, anem el 25 i tornem el 26, perquè han hagut problemes en la gestió del viatge i la falta de professorat ens ha dificultat un poc el viatge que nosaltres voliem fer. Però així i tot, al final em conseguit organitzat una espècie d'excurció-viatge en la que s'ho passarem d'allò més bé.
Com ja he dit, ixirem del poble a les 5 del matí del dia 25 en direcció a Salou. Arribarem al Delta de l'Ebre on pel matí realitzarem MULTIAVENTURA ACUÀTICA durant tres hores, en les que es divertirem amb acitivitats com: Kayak, banana, donuts, esquí acuàtic i "cama" elàstica amb salts d'aigua. Després esmorzarem en el restaurant del Delta. Per la tarda realitzarem la MULTIAVENTURA TERRESTRE que consiteix en: Quads, escalada, tir amb arc, ponts tibetans i tirolina. Dispondrem de 45 minuts en cada activitat. Al finalitzar trasllat a Cambrils i acomodació en les habitacions de l'hotel, i després a sopar en el mateix hotel.
El Dijous 26 començarem esmorzan en l'hotel, i després amb l'autobús cap a PORT AVENTURA. Allí tindrem dia lliure per a visitar el parc temàtic, disfrutant de les seues atraccions i veure els espectacles que ens ofereixen en les distintes zones o països imaginaris del parc. A l'hora acordada agafarem el camí de tornada cap a Bocairent.
Ara que ve l'estiuet, a les nostres terres vindran molts turistes i entre aquets turistes vindran molts de Madrid, per això els faré un favor i els posaré al blog un vocabulari que em van passar fa un temps. Animeu-se un poc la vista.
"Estimados turistas madrileños: Con el presente escrito esperamos poder prestarles un servicio de traducción de vocabulario y expresiones útiles valencianas que pueden escuchar durante sus placenteras vacaciones en esta nuestra Comunitat valenciana. Esperamos que les sea de interés.
Conselleria de Turismo, urbanismo y gilipollismo de la Barbaridad Valenciana.
VOCABULARIO VALENCIÀ-CASTELLANO
IEEE! : hola. AU: Adiós MONE / NEMON: vámonos. MECAGüEN-LA FIGATATIA : Discrepo de su opinión, estoy bastante en desacuerdo / Saludo a un conocido que hace tiempo que no ve. ME CAGUE'N LA MARE QUE L'HA PARIT: discrepo con su punto de vista, y/o con la acción (muchas veces relcionada con la conducción) que acaba de realizar. VES A FER LA MÀ: Aleje su sombrilla un poco de mi toalla que me hace sombra, gracias. IEEEEEEEP FILL DE PUTA, A ON VAS?: saludo a un conocido NEM A FER-MO'N UNA: Nos vamos a tomar una cervecita XE, SERà PER DINERS COLLONS: Variante de 'xe, això ho pague jo'. A RAS DE FIGA: Minifalda 'RINXOPARRúS: Falda aún más pequeña que la minifalda PER COLLONS: Necesariamente, por necesidad. VES I GITA'T: no digas tonterias. SI LA VISTA NO M´ANGANYA, PORTE UNA BONA CASTANYA: referente al estado de embriaguez NYàS! : cuando le das algo a alguien (emplear la expresión mientras se lo dais) MESINFOT: no me importa demasiado MENINFOTS: Habitantes de la terreta, nativos. SANGONERETA: chupa tintas, tragón AMOLLAR: Soltar donde se pueda, dejar caer. FIGAMOLLA: Llorona PANFIGOL: Persona tranquila SUMBALI: Echar a correr / pegarle a alguien. LLUNY : lejos MOLT LLUNY : muy lejos A FER LA Mà: muy muy lejos AGOSAES, 'GONIA QUE DONES!: No acaba de caerme bien usted. T'AGüELA QUAN PIXA FA CLOTET?: Ya vale con el cachondeo, gracias. PIXES ALT I FAS CLOTET: Alto de miras LA FIGA TA TIA ROSSEGA KIKOS: La hermana de tu madre tiene mal humor. TINC EL PIU ENCéS EN FLAMES: Cariño, esta noche vamos a tener relaciones. TIRA MéS QUE UN PèL DE FIGA Q' UNA MAROMA D'BARCO: lo que consigue una mujer no lo consigue nadie FARDATXO / SARVATXO: bicho grande VALENCIANOTA: mujer que le gusta todo lo relacionado con Valencia. AMARRA EL PONIIIII / AGARRA L'ANIMAL DEL MORRO: tranquilizateeeee! VAIG COM CAGALLó PER SEQUIA: Ir sin rumbo fijo. ALçA EL RABO, PERDIGOT: Espavílate, vamos. SI T´ARREE UNA NYESPLA VORàS: Amenaza AGARRA'T QUE VE (CURVA): La vamos a liar Açò ES MEL DE ROMER: Que es muy bueno-bonito A CAGAR A L'HORT: Vete, fuera de aquí. AMAGEU-SE LES CARTERES: Llegada de alguien inesperado ME CAGUEN (DEU/ DÉNIA/ LA MERDA / LA FIGUERETA / L'HÒSTIA): Expresión de multiples aplicaciones según estado de ánimo. LA MARE QUE VA...: Exclamación CAP DE SURO: Cabezón, tonto, bobalicón LA FIGA EM FA PALMES: Guapo, me gustas. HI HA MéS DIES QUE LLONGANISES: Aún queda tiempo VAS A LA MAR I NO TROBES AIGUA: Despistado Xè! VES I TOCA'T EL COLLONS: Hágame el favor de no molestar. ANIMAL DE SÈQUIA: Bruto COM SI CAGARES, PERÒ PA CA DINS: eso es una tonteria//imposible XE, DE VERES, COM SI MENJARES PERES I LES CAGARES SENCERES: de verdad de la buena AIXó ES BUFAR EN CALDO GELAT: no tiene usted nada que hacer en el asunto TAPEROT: Tonto ME CAGUE EN LA MARE QUEM VA PARIR: Caramba! AH! REDEU: Madre mía Xé QUE Bò: Me gusta. AÇÒ ES MASSA,TU: qué barbaridad Tú NI TENS VERGONYA NI L'HA CONEIXES: Es usted un poco madrileño, caramba. Xè, TIRA I VES A FER LA Mà!!: Vuélvase usted a Madrid, gracias. NI XIXA NI LLIMONà: no servir para nada o poca cosa TINDRE POCA ESPENTA: no tener iniciativa TOT PER L'AIRE: Caracoles!! Caramba! TIRALIIII: Continue usted JUGA, JUGA I VORáS...: Aplicable a multitud de situciones, sule terminar con 'L'hòstia que t´emportes' COLLONS: Testículos. Generalmente se usa para todo, al comenzar o terminar la frase puede variar el significado de la misma. MENGES MéS QUE EL TIO SANGONERA (QUE VA MORIR DE UNA FARTERA): Come usted mucho. A MANTA! : en cantidad... BORINOT: Torpe, bruto. AU CACAU: Hasta luego Lucas EIXE ES UN SANGUANGO: ese es un madrileño desgraciado SI TE PEGUE UNA BORINÀ ET REVENTE COM UNA MAGRANA : ¿Puede usted dejar de molestarme? MA QUEEE ERES..., MA' QUEEEE T'AGRà..: Hay que ver, hay que ver...(expresión de reproche) HA PEGAT UN ESCLAFLIT : ha explotado. FUIG DEL MIG HòSTIAAAA: apartate por favor... QUINA FOTRACá: Caramba, cuanta cantidad XEEE VAAA, Xè : venga, va DE MADRID TENIA QUE SER, SERÀ FILL DE PUTA...: ....si oyes esto mejor sal corriendo."
"Martes y trece" va ser un trio humorístic espanyol format per Josema Yuste, Millán Salcedo i Fernando Comte que ha marcat una època en la història de l'humor a Espanya. El seu estil es caracteritza pels seus gags esperpèntics sobre la vida quotidiana i les caricatures de personatges famosos. El trio va fer la seua primera actuació en la televisió en 1978 en un programa de José María Íñigo, i a causa del seu èxit van repetir quatre vegades més. Fernando Comte deixa el grup en 1984 per a dedicar-se al teatre, però Josema Yuste i Millán Salcedo continuen actuant com a "Martes y trece" fins a 1998, any en què representen la seua última actuació en el programa especial de fi d'any de TVE titulat "Adós" realitzat per José María Farguas en què breument també va actuar Fernando Comte.
Orígens
Millán i Fernando van coincidir en el servici militar a Santander (Cantàbria), on ja muntaven els seus breus "actuacions" entre els companys. Posteriorment coneixen a Josema en l'Escola d'Art Dramàtic a Madrid i li proposen la idea de formar un grup còmic.
Difusió
El bot a la televisió va ser el que els va encimbellar, des de certs programes especials per a fi d'any. A través de curts basats en personatges públics, caricaturitzaven amb estil propi les escenes habituals de la televisió i ràdio. El més famós va ser el del pastisset de Móstoles, recreació de la telefonada d'una oient al programa de ràdio "Encarna de Nit", on a través de diferents canvis d'informació la conversació es feia cada vegada més delirant, patint-la la locutora, Encarna Sánchez, que arriba a perdre els nervis. Van ser les seues primeres intervencions en programes de Nit de cap d'Any, en 1985, encara que abans havien aparegut en altres programes (Aplaudiment). En 1988 van ser els presentadors d'Hola, hola 89!
Posteriorment van arribar més especials de Nit de cap d'Any, escrits i dirigits per ells mateixos, que des de 1989 fins a la dissolució del grup en 1997 (excepte en 1993, substituïts per Cruz i Rajada) van omplir de rialles els moments finals de l'any, previs a les campanades de la Porta del Sol (que en 1991 i 1992 també van presentar ells mateixos): A per raïm (1989), Venga el 91! (1990), El 92 cava amb tot (1991), Dimarts i 13 en directe (1992), Fixa't! (1994), A Betlem pastors (1995), Emissió Impossible (1996) i Adós (1997).
D'altra banda, van participar en diverses pel·lícules de Cine: "Martes y trece: ni te cases ni te embarques", “La loca historia de los 3 mosqueteros”, "Aquí huele a muerto" y "El robobo de la jojoya".
TRICICLE EN 100 PARAULES Joan Gracia, Paco Mir i Carles Sans són TRICICLE des de 1979; gairebé 30 anys sense baixar dels escenaris per interpretar arreu del món set obres teatrals (MANICOMIC, EXIT, SLASTIC, TERRIFIC, ENTRETRES, SIT I GARRICK) que han estat vistos per milions de persones. Entre muntatge i muntatge també han deixat la seva empremta en altres camps del show business com sèries de televisió, guions per a dibuixos animats, campanyes de publicitat, adaptacions d’òpera, cinema, produccions teatrals, olimpíades (bé, tan sols una) i fins i tot programes de ràdio. La seva última producció teatral és GARRICK i es va estrenar a EL EJIDO a finals de maig del 2007.
TRICICLE. ELS ORÍGENS Amb una ansietat pròpia de la joventut, funden la companyia abans d’acabar l’Institut i comencen a actuar a El Llantiol –un café teatre que es nodreix de l’ebullició escènica de la ciutat, on posen a prova tot allò que aprenen a l’Institut, o absorveixen en qualsevol dels espectacles que fagociten constantment.
A El Llantiol, per la necessitat de cridar l’atenció a un públic que té tendència a distreure’s, aprenen intuïtivament a omplir les seves històries de GAGS per provocar un riure constant que enganxi els espectadors.
El 1982, per carambola o per xamba, els proposen ocupar la SALA VILLARROEL durant quatre dies. En una setmana reuneixen els millors esquetxos que tenen, creen el personatge d’un presentador que farà de fil conductor i estrenen MANICOMIC, que a finals d’any suposarà el seu primer èxit i els primers cartells de NO HI HA LOCALITATS. Una aparició al programa UN, DOS, TRES multiplica una popularitat que ja no els ha abandonat.
La base del seu treball se centra en el teatre, on han creat set obres –MANICOMIC, EXIT, SLASTIC, TERRIFIC, ENTRETRES, SIT i GARRICK que poden semblar poques si no es té en compte que la vida mínima de cadascuna d’elles és de quatre anys.
LA TÈCNICA DEL GAG “LA UNITAT MÍNIMA DE L’HUMOR”, segons la seva pròpia definició, és la base de la seva tècnica dramàtica. Qualsevol de les seves històries està farcida de gags fins a obtenir una impossible mitjana d’UN GAG CADA DEU SEGONS.
Els seus espectacles mai es donen per finalitzats; sempre estan buscant noves possibilitats d’introduir-hi gags nous, encara que NO TOT VAL, TRICICLE es caracteritza per un humor que fuig sempre del mal gust.
LES CARACTERÍSTIQUES El TRICICLE es va allunyar des d’un principi de les tècniques de mim convencionals i va optar per un estil d’interpretació “naturalista” basat en els gests quotidians; el que ells anomenen TEATRE D’ACCIÓ, comparant-ho amb el cinema d’acció on moltes vegades els protagonistes no tenen res a dir-se i simplement “accionen”. El seu estil es caracteritza principalment pel dinamisme, per les escenes curtes, els freqüents canvis de personatges, les onomatopeies naturals (i alguna parauleta de tant en tant), l’ús dramàtic dels elements escenogràfics, els girs surrealistes i les sorpreses constants. El seu concepte és que el públic surti del teatre sense adonar-se que ha assistit a un espectacle sense paraules. No hi ha res pitjor que sentir en algun moment de la funció: “I per què no parlen?”¨
HUMOR “TINTIN” O més enllà!, ja que HERGÉ assegurava tenir un públic de 9 a 99 anys, i el del TRICICLE abasta un sector més ampli: de 2 a 120 anys. TRICICLE té un públic de totes les edats, de totes les capes socials, de tot tipus d’ideologies, de tot tipus de cultures... perquè tan sols pretén (tan sols?) fer riure, arribar al cor de tot espectador, aquell racó on encara batega l’esperit infantil que li permetrà compartir les absurdes històries que els proposen des de l’escenari. L’èxit de TRICICLE resideix a convertir els espectadors en nens; els qui volen tornar a ser-ho, és clar, que hi ha gent molt rara.
ELS TEMES El material bàsic es basa en l‘observació de la vida quotidiana, en concret dels problemes que sorgeixen a la vida quotidiana; unes vegades simplement els imiten, d’altres els exageren i moltes els prenen com a base per a crear mons surrealistes. TRICICLE sempre ha intentat no repetir-se, evolucionar, buscar nous camins dins de la limitació autoimposada que els suposa el fet de no poder parlar. El gran repte: la gent va a veure un artista per la seva trajectòria, però, al mateix temps, no vol que es repeteixi. Un dels problemes del TRICICLE és trobar un tema que pugui ser representat sense necessitat de parlar; encara que a ENTRETRES, filant encara més prim, van aconseguir parodiar una telecomèdia en silenci. El seu humor és atemporal i sense referències a l’actualitat, fet que permet que els seus vídeos es comercialitzin per tot el món i puguin ser remesos constantment. De totes maneres, sigui quina sigui la temàtica escollida, la finalitat de TRICICLE ha estat sempre fer riure; i com més, millor. En lletres majúscules, FER RIURE, una activitat sempre menyspreada que, no obstant això, no té preu.
TRICICLE PER TOT ARREU. LES ACTIVITATS PARAL•LELES.
Pràcticament, TRICICLE és present en totes les facetes del món de l’espectacle. L’única en la qual no ha entrat (i des d’aquí deixem la porta oberta) és en la creació de videojocs. Han protagonitzat dues sèries de televisió (TRES ESTRELLES I CHOOOF!!!), n’han produït unes altres sis (DINAMITA, TRILITA i TELETIPOS), han dirigit una pel•lícula (PALACE), han adaptat òpera per a nens (BARBERO DE SEVILLA), han escrit guions per a dibuixos animats (COBI), han protagonitzat diverses campanyes de publicitat (AIRTEL, FORD, TOYOTA), han aparegut a macroesdeveniments esportius (OLIMPÍADES DE BARCELONA) i, fins i tot, han donat a conèixer la seva veu en programes de ràdio (RÀDIO SITGES i CATALUNYA RÀDIO). Sense donar personalment la cara, han organitzat un premi de textos teatrals d’humor (PER HUMOR A L’ART), han creat microsèries de televisió per al Canal Plus, han organitzat esdeveniments o actes de tot tipus i han produït nombrosos espectacles de teatre.
El passat divendres 30, a les 7 de la vesprada va tindre lloc l'audició "Música al carrer" organitzada pel conservatori professional de música d'Ontinyent. En aquesta audició van actuar diversos alumnes del conservatori, en algun duo, quintets, etc. Jo vaig tocar amb el nostre quintet de cambra, format per dos trompetes, trompa, trombó i tuba. Primer vam tocar un pasodoble molt "canyero", El Gato Montés, obra que ja tocaren els Spanish Brass. Després vam tocar Piratas del Caribe, un arreglament que vam fer Iñaki (el trometa 1a del quintet) i jo. L'arreglament dura uns 5 minuts i l'estrena davant del centre comercial no va estar gens malament, encara que vam ser els últims en tocar i els nervis i l'amenaça de pluja ens va jugar alguna mala pasada. S'ho vam passar molt bé tocant i l'estrena del nostre arreglet va ser tot un èxit! Ací us deixe el vídeo:
Piratas del Caribe (arrg. Iñaki Grau i Sergi Vañó)
Avuí, per fí, us puc contar l'experiència del concurs del dissabte. Molta ha sigut la gent que m'ha preguntat pel concurs, que com ha anat, com ha quedat... Jo els deia que molt bé, que en l'obra obligada molt bé, però que en l'obra lliure no va anar tan bé com en l'audició que vaig fer al conservatori el dimarts d'eixa mateixa setmana. Jo vaig disfrutar tocant i sobretot estic content perquè em va agradar molt la reacció que vaig tindre; estava tranquil, concentrat i disfrutant tocant traguen-li un bon so a la tuba. Jo crec que en la musicalitat influeix moltíssim l'estat d'ànim del músic, si un estava tranquil i content (com era el meu cas) es pot fer una molt bona actuació. Enguany els del meu curs ho teniem difícil, perquè estavem en un curs menor que els de 4t, que eren els majors del nostre cicle. Els tubistes de 4t van ser els que es van endur els tres primers premis del meu cicle, el 2n cicle de grau mig (3r i 4t).
Aquest concurs me'l vaig agafar com a un propòsit de feina i treball en el que evolucionar i posteriorment presentar-me a una nova experiència com el concurs d'Altea. Allí el nivell era prou alt, i cadascú interpretava l'obra obligada a la seua manera, i la lliure també a plaer. El jurat es basava en tot per a decidir entre uns o altres, des de la músicalitat fins a la tècnica i fins al anar bé amb el piano, seguint un tempo i un ritme clar. Al concurs es van presentar vora els 100 concursants entre tubistes i bombardinistes, i entre l'elemental, el mitjà i el superior.
El divendres per la vesprada van concursar els del superior, i el dissabte pel matí van tindre lloc els de l'elemental i els de mitjà. En l'actuació pertanyent de cada concursant es tocava primer l'obra obligada i després la lliure, això sí, una darrere de l'altra. Els d'elemental tocaven en un saló d'actes del conservatori d'Altea, els de primer cicle de mitjà en una aula bastant gran de l'edifici del conservatori, i els de 2n i 3r cicle de mitjà (i els del superior el dia d'abans) tocaven en el saló de l'escola de música de la "Filarmonica Alteanense". I el dissabte per la vesprada en un saló d'actes d'Altea la vella, va tindre lloc les finals de bombardí i de tuba dels finalistes de 2n cicle del superior, que feren un concert amb banda acompanyada (banda del conservatori de Castelló). Després d'aquest concert es va lliurar la decició dels premis otorgats de cada cicle.
Bé, sols em queda dir que ha sigut una molt bona experiència i que anime a tots els que estiguen pensant-se el presentar-se a un concurs del que siga, que ho fagen, que sols pel treball i per l'evolució, val la pena!! I agraisc a tots els que m'han animat per al concurs i que després m'han preguntat per ell, moltes gràcies!
I ací us deixe el final de l'actuació del bombardinista guanyador del 2n cicle del superior:
Sí, heu llegit bé. Demà m'en vaig cap a Altea a provar amb una nova experiència, a presentar-me a un concurs de tubes. Porte dos obres preparades per al concurs, Entubat que és la obligada per al 2n cicle de mitjà, que la duc estudiant des de el 2n trimestre, i Duc in bassum de José Vte. Asensí que és l'obra que he elegit com a obra lliure. Està clar que jo no vaig a guanyar ni a res, jo aquest concurs me le agafat com a un propòsit personal i com a una tasca a ralitzar per agafar exepirència i millorar en nivell.
Demà ixiré allà les 8 - 8 i mitja, perquè d'ací a allà hi ha un bon tros. Pel matí es tocarà l'obra obligada, que en el meu cas és Entubat, i per la vesprada la lliure, que en el meu cas és Duc in Bassum. Bé, ja us contaré l'experiencia i el que si que és cert és que disfrutaré tocant i ho faré de la millor que se!
El Cirque du Soleil ("Circ del Sol") és una companyia que ha revolucionat el món del circ. Va ser creada per Guy Laliberté i Daniel Gauthier l'any 1984 al Quebec, Canadà. Les seves propostes es basen en un replantejament de les regles del circ tradicional, innovant i buscant nous camins.
En les seves produccions no apareixen animals, i veuen de les fonts de l'acrobàcia i el mim. Les seves històries es basen en una història narrada de manera visual i en la que toquen temes com la por, la fantasia, l'alegria, el pas del temps o la tradició mística d'Orient i Occident.
Els seus espectacles són coneguts a tot el món per la seva creativitat, la seva escenografies i la qualitat dels artistes, amb el que han aconseguit entusiasmar més de 125 milions de persones de tot el món.
Actualment l'empresa està formada per més de 3000 treballadors, i ofereix 8 espectacles en gira i 6 espectacles permanents. Tots els mesos es convoquen càstings en els quals els caçatalents busquen als millors artistes, ballarins i virtuosos en totes les maneres i formes d'expressió circense, entre els quals hi ha molts antics esportistes d'alta competició. Aquests artistes procedeixen de més de 40 països i s'entenen entre si en 25 idiomes, encara que procuren utilitzar l'anglès o el francès com a llengua comuna.
Les músiques del Cirque du Soleil, publicades en exclusiva sota l'etiqueta del mateix nom, no s'assemblen en res a les dels circs tradicionals. Hi ha músiques tradicionals d'arreu del món, new age, tango, experimental, new wave o pop-rock, totes compostes, entre altres, per René Dupéré, Benoît Jutras i Violaine Corradi. Cada espectacle és acompanyat d'un estil musical propi: percussions abundants per a Dralion, acordió i violí per a Alegría, saxòfon i piano per a Zumanity, sempre segons l'atmosfera que es vol recrear. Solarium/Delirium, un dels àlbums més recents, presenta les músiques més celebrades de la companyia remesclades per grans DJ.
La música del Cirque du Soleil ha rebut nombrosos premis. L'àlbum Cirque du Soleil ha rebut el premi del millor àlbum de l'any a la Gala de l'ADISQ al Canadà el 1988. Saltimbanco ha estat candidat en 4 categories diferents a la Gala de l'ADISQ al Canadà el 1993. Alegría, l'àlbum més venut (més de 500.000 còpies) ha estat candidat per a un Grammy el 1995 així com a la Gala de l'ADISQ el 1995, entre altres reconeixements.
Nascut en camps d'atletisme en tota la nació, sumida en la tradició de militars i a l'aire lliure va haver un problema, tambors corps, bandes, color i guàrdies tenen una llarga història a Amèrica. Sovint assajant dotze hores al dia a través de calor, fred, pols i pluja, creen espectacles on emocionant atletisme, talent musical, caleidoscópica moviment i espectacle es fonen en una forma d'art que és al mateix temps competitiu i entretingut.
L'augment mitjà oest de fèrtils camps, un tambor de cos, estrela d'Indiana, constantment conjunt cada vegada més alts estàndards d'excel·lència. Des de la seua creació en 1984, estrela d'Indiana no aconseguit èxits cos en la història havia aconseguit en tan poc de temps.
Amb el seu lloc en la llegenda del tambor cos segur, Estrela es va traslladar més enllà dels seus anteriors triomfs per a aconseguir el poder, la passió i la precisió de va haver un problema a l'aire lliure a l'etapa en una actuació musical que ara cridem BLAST!.
El popular setmanari es passa a la ficció televisiva amb Mamà Carlota i La Parejita
La revista El Jueves, associada amb la productora Diagonal TV, va començar el passat 15 d'abril la producció per a televisió i telefonia mòbil de sketches d'humor basats en alguns dels seus personatges més emblemàtics.
Dos seran les històries que es reflectiran en la gran pantalla. La primera serà La Parejita, que consta de 65 episodis de 5 minuts, en format de mini sit-com, i estan basats en les historietes de Manel Fontdevila. Alicia Rubio i Alejandro Cano encarnaran els populars personatges de còmic. La direcció va a càrrec de Pep Anton Gómez i la producció executiva és de J. L. Martín (El Jueves) i Joan Bas i Jaume Banacolocha (Diagonal TV).
La segona història és Mamà Carlota, que consta així mateix de 65 capítols de 5 minuts, i ha sigut creada per l'equip d'El Jueves. Comèdia costumista sobre el conflicte generacional, està protagonitzada per Rosario Pardo i dirigida per Pep Anton Gómez. La producció executiva també va a càrrec de J. L. Martín (El Jueves)i Joan Bas i Jaume Banacolocha (Diagonal TV).
Ambdós sèries estaran preparades per a oferir-les a cadenes de televisió i operadors de telefonia mòbil abans de l'estiu.
Com tots els ponts, una vegada més hem fet alguna cosa ecepcional. Aquesta vegada l'ocació presentava un bon dia per a pujar al Montcabrer amb bici. Portavem ja uns dies parlant-ho i avui a les 8 i mitja del matí hem anat cap amunt. La ruta ha estat molt bé, perquè hem tocat asfalt, terra i pedra. En algun problemeta que altre per a pujar alguna costera em arribat a la cava d'Agres, on hem esmorçat. El terreny era dificultós en algun tram, perquè apart de ser costeres, el camí era ed terres i amb pedres soltes per tot arreu. Al final en alguna dificultat que altra pel camí, hem arribat a un creuament de camins que hi ha poc abans d'arribar al cim. Hem deixat les bicis en un lloc on no molestaren i on no feren mal a la natura, i cap amunt. Entre 15 i 30 minuts, s'hem plantat en el cim, a 1390 metres d'altitud.
Després d'estar allí d'alt i contemplar les vistes, em fet camí cap a casa. Tot el que hem fet en hores al anar, tornant ho hem fet en una hora o menys fins al port. Fins i tot hem arribat a afagar una velocitat de 55 km/h amb la bici. S'ho em passat d'allò més bé, hem vist un bon paisatge i damunt hem fet deport! Això li se diu aprofitar el matí!
El proper diumenge 13 tindrà lloc a la plaça de bous un gran concert que començarà a les 20h a càrreg de l'Associació Unió Musical de Bocairent. Aquest concert està enfocat a bandes sonores de películes, com Conan el Bàrbar o Stars Wars. Les obres normalment són arreglaments que s'hi fan de la versió original, perquè si tocarem totes les bandes sonores tal qual necesitariem un concert sancer per obra.
