Temporalment inactiu

Per examens, conservatori, etc. Quan pase tot tornaré a la càrrega!

Impressionant!!

Diuen que de vegades més val una imatge que mil paraules, i com açò no es pot descriure en paraules... ací teniu la imatge:

PD: grandissim partit!

Dia del Llibre (i la Rosa)

"Vaig cercant llibres de diversos gèneres que siguen alhora, pels autors i pels temes que tracten, companys agraïts i freqüentats, sempre llestos a sortir dacant el públic o a atornar a la prestatgeria, sempre disposats a callar i a parlar, a quedar-se a casa i a acompanyar-me als boscos, a viatgjar, a estar-se enmig del camp, a riure i a jugar, a encoratjar-me, a conhortar-me, a aconsellar-me i a retreure'mel que calga, a tenir cura de mi, a mostrar-me els secrets de les coses, la memòria dels grans fets, les normes de vida i el menyspreu de la mort, la moderació en la bona fortuna i el valor en l'adversa, la inalterabilitat i la coància en el meu comportament; companys doctes, alegres, útils i eloqüents, que mai no són causa de desfici ni de despesa, de laments ni de murmuris o d'enveja, ni d'engany.

I mentre ens comporten aquests guanys, s'acontenten amb un racó de casa nostra i una roba ben modesta; no volen menges ni begudes mentre procuren ells mateixos als seus hostes inestimables béns espirituals, epsaioses mansions, vestits esplèndids i deliciosos àpats i convits."

PD:Feliç dia del llibre! I feliç dia de Sant Jordi!

...els llibres són companys agraïts i freqüentats...

En construcció

Després de passar un temps amb problemes amb el blog i la plantilla, vaig a canviar-la, pot ser hui o demà, o pot ser la setmana que ve. El que si que és cert és que vaig a fer el posible per a que funcione correctament. Estem en temps de descans i per tant espere que disfruteu de tots els moments que us fagen feliços. Per acabar aquest post us pose un vídeo, d'una cançó que m'agrada molt i que espere que a vosaltres també. Fins promte...

Wir fahren nach Berlin

Ens anem a Berlín
Nos vamos a Berlín
We're going to Berlin
Nous allons à Berlin
Wir fahren nach Berlin
Stiamo andando a Berlino
Nós estamos indo para Berlim
私たちはベルリンになる
我们将柏林
우리는 베를린에가는거야
ونحن في طريقنا الى برلين
Θα πάμε στο Βερολίνο
Мы собираемся в Берлин

13 formes de dir que se'n anem a Berlín, interesant...



Ací us deixe un vídeo que diu molt amb poques paraules, i em recorda a moments de festa:

PD: com podeu observar la plantilla del blog està incompleta, això es degut a problemes de eixa mateixa plantilla, més avant quan tinga temps modificaré tot el que tinga que modificar per al correcte funcionament del blog. Així que podem dir que de moment el blog esta de vacances i en construcció.

Avui 8 de març

Avui s'hem despertat en un dia de gran importància per a la tot allò moral del ser humà, per a la lluita contra el masclisme i actualment la volència de génere, avui 8 de març. La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un llarg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica. La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.

Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910 en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l'establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Així doncs el 19 de febrer de 1911 les europees celebraren la diada. El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917. El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení. La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, éssent implantada per les Nacions Unides el 1977. Avui m'identifique en aquesta cançó de Bebe, Ella. Transmet tot allò que aquest dia pot transmetre: la dona...

PS: A totes elles, que passeu un bon dia!!

La mirada...

La mirada, quin concepte més ampli, veritat? Doncs sí, però casi mai ens parem a pensar amb ella, i avui jo ho faig. Us preguntareu: i perquè? I jo us dic: i perquè no?... De vegades, el escriure consisteix en parlar de coses sobre les quals no es parla apenes, i moltes vegades eixa és la meta dels redactors, escriptors, periodistes, "blogaires"... perquè escriure tots sempre del mateix, no seria una cosa molt monòtona? Així doncs, torne a escriure un misatge amb un concepte: la "mirada". Gràcies a la mirada es poden realitzar moltíssimes coses, i apart de tindre relació amb el sentit de la vista, també té moltíssima relació en la transmició de sentiments. En l'actualitat en la societat en que vivim moltes vegades aquest terme queda apartat, o relacionat sols en temes com el cine o la fotografia.

Personalment opine que la mirada d'una persona val moltíssim, i tindre'n una d'una persona molt especial per a un, és tot un privilegi. De vegades quan dos mirades s'encontren es com si estigueren parlant entre si, amb paraules que duen com a fí els sentiments. Dos persones que es coneixen i estiguen parlant poden comunicar-se sense fer ús del llenguatge. Per exemple, dos amics estan parlant i un fa alguna cosa que els dos entenen com a que està incorrecta eixa acció, i l'altre individu amb la mirada fixa sobre ell pot donar a coneixer el que pensa i demostrar així que el que ha fet no està bé. Pot ser sona un poc "cursi", però... què en aquesta vida no és "cursi"? La realitat en la que vivim està alimentada de grans conceptes "cursis" però que donen el sentit a eixa vida, en la que tots busquem la felicitat.

Tornant amb eixe concepte tant essencial per a una comunicació, en poques paraules, agradable, podríem dir que es disfressa dels estats d'anim del propietari d'aquella mirada. Un que estiga content conté una mirada agradable, que transmet benestar, però en canvi, un que estiga enujat té una mirada més brusca i transmet incomoditat al seu observador/a. Les persones desprenem una energia que afecta a aquella gent que ens envolta, i no opineu que pot ser amb la mirada afectem als demés? Doncs, en la meua opinió, jo diria que si. I és per això, per aquells que ens envolten, que hem de conseguir estar primerament bé nosaltres mateixa, de forma que aquells que ens estimen ens vegen bé i així fixar-se en eixes coses positives i poder estar bé. Per això, jo propose tindrer un estat d'ànim positiu i remarque el paper de la mirada en la nostra vida, així que cuideu la vostra mirada i cuidareu dels vostres...

Detall fotogràfic i defensa de la pòlvora!

Després d'un temps sense escriure per motius festers, intente tornar a pujar alguna cosa al blog, ja que moltes vegades és difícil escriure una cosa de profit. Avui podem dir que ja han passat les festes, encara que no tornem a la rutina fins el dilluns, però és bon dia per a reflexionar. Un dels primers pensaments a destacar és la síntesi d'aquestes festes del 2009. Personalment, pense que aquestes festes han sigut de les millors dels últims anys, els únics punts negatius a destacar serien el mal oratge d'algun dia i que l'entrada fora dilluns, ja que deixa forma no assistira tanta gent d'altres població. Relacionant les festivitat amb l'art, i l'art amb els focs d'artifici i posteriorment parlant de l'asumte de la pirotècnia, he posat aquesta foto del castelle de focs de la nit de Les Caixes. La foto la va fer el meu pare, i la veritat que agafa l'exploció del que anomenem palmera, està molt bé la foto.

Amb això que he relacionat de les festes fins a el tema de la polvora, voldria parlar de la norma que volen establir per a prohibir l'ús d'aquesta sustancia al carrer. Hem de defendre la pervivència de foc pirotècnic en festes populars com puguen ser correfocs o cordaes. Hi ha una directiva europea que entrarà en vigència l'any que ve i que pretén acotar-les i inclús eliminar-les dels actes festius de tot arreu. Com a la meua persona, defense els correcofs i les cordades, ja que mencanta eixe món. Com a dimoni que sóc, estic fet un enamorat de la pòlvora i d'asi uns anys voldria ixir en alguna canya de la cordà de Bocairent. Opine que sense prohibir aquets actes es pot continuar fent seguint unes normes, però mai abolint tradicions com aquestes.

PS1: Ací teniu la disposició europea sobre el tractament dels productes pirotècnics. Són un grup d'associacions com la Federació de Dimonis i Diables les que ja han manifestat el seu desacord i demanen que es mantinga la singularitat de l'ús del foc dins de les nostres festes. Ací teniu un manifest al qual podeu adherir-vos.

Tocant a l'istitut

Després d'uns dies sense escriure torne a fer-ho de la mà de dos dels temes més d'actualitat en el nostre poble, la música i les festes! Avui, com ja hem fet altres anys, em dit adeu a l'istitut per a un setmana de la forma que millor sabem, amb la música. Durant tota la setmana els estudiants músics que hi ha a l'istitut hem estat assajant als esplais les peces que tocavem, i avui finalment ha sigut la desfilada. Com ha fet bon oratge hem tocat a l'exterior, i no al gimnàs (com estava previst pel mal oratge).

En definitiva, aquest missatge l'escric per donar pas a les festes i deixar una foto de la desfilada de hui, i també voldria desijar-vos a tots que passeu unes molt bones festes i a passar-ho bé!!!
Amunt la música! i Bones Festes!!!

El futur de la música està 'en el núvol'

Els analistes asseguren que la música que es pot escoltar des de la web aviat superarà a les descàrregues

A la fi de 2008 la prestigiosa web tecnològica Arstechnica assegurava que la computació en el núvol, aplicacions que funcionen directament des de la xarxa, era una de les tendències confirmades durant l'any. Ara sembla que la música segueix el mateix camí, i deixa de ser descarregada per a ser escoltada des d'Internet.

En un article publicat pel diari anglès The Guardian assegura que a mesura que la connectivitat es desenvolupe i la possibilitat de gaudir de la música amb un clic creixa, descarregar arxius serà prompte alguna cosa tan arcaic com gravar cassets.

Mark Mulligan, analista de la indústria musical, assenyala en l'article que el model de pagament per descàrrega no ha estat capaç de complir les expectatives: no ha compensat les pèrdues en els CD i no ha pogut amb la pirateria.

Ni tan sols l'èxit del iPod ha aconseguit animar les vendes online; el 83% dels seus usuaris europeus no solen comprar música digital, i cada vegada són més els quals prefereixen consumir música en streaming (terme que es refereix a veure o escoltar un arxiu directament en una pàgina web sense necessitat de descarregar-lo abans a l'ordinador). "Els joves pensen en YouTube i MySpace com els llocs on escoltar música a l'instant, i els nous dispositius són capaços d'oferir accés a llocs com Pandora o Last.fm, que funcionen com ràdios personalitzades" afirma Eliot Van Burskik, de Wired.

Des de Last.fm creuen que cada vegada és més important l'accés i menys la propietat. La clau sembla estar en el cost: si l'accés és gratuït, no fa mancada descarregar, ni legal ni il·legalment. Amb un model pagat pels anuncis online, les pàgines web que oferixen música via streaming es convertirien en el malson dels compartidores d'arxius.

"Les descàrregues no van a desaparèixer, com tampoc ho va fer el vinil, però en els pròxims anys sospito que un percentatge significatiu de fans triaran escoltar música des del núvol", assenyala Van Burskik. Avui he decidit posar aquest vídeo, que en realitat és un audio, de la Gossa Sorda, Camals Mullats...

Aquest cap de setmana Sant Antoni (el de baix)

Com tots els anys, entre els nadals i festes, tenim la festa de Sant Antoni el del porquet, el 17 de Gener. Aquest any parle d'açò perquè sóc un dels majorals d'enguany i volia possar alguna cosa d'aquesta ermita, i d'aquesta festa.

L'ERMITA DE SANT ANTONI ABAT

Coneguda popularment com Sant Antoni del porquet o de baix, està a una distància d'un quilòmetre del nucli urbà. Es pot accedir per la carretera comarcal direcció a Ontinyent on a uns 800 metres ens desviarem a l'esquerra. Si prefereix anar a peu o amb bici, des de la plaça de l'Ajuntament pujant en direcció al Barri Medieval per davant de l'antic ajuntament, seguirem pel carrer Mossén Hilari. Passarem pel pont més antic de Bocairent on observarem l'original vila de Bocairent, poble de roca, i el cementeri a l'alt. Ens trobarem amb la font d´en Ferrís i el llavador, i un poc més endavant descobrirem la creu de terme, també anomenades humiliaders, pel fet que antigament quan els cristians portaven presoners combregants d'altres religions els obligaven a resar davant de la creu com a càstig. Finalment per un camí asfaltat arribarem a l'ermita.

Construïda el segle XVI pels religiosos Agustins, consta d'una nau, direcció al sud. Als seus peus hi ha una rosassa, i el dia 17 de gener, dia de la festivitat del sant, a les cinc de la vesprada un raig de sol penetra el finestral i il·lumina la imatge de Sant Antoni, un esdeveniment digne de veure. La porta d'entrada, situada en un lateral, està emmarcada dins arc romànic entre dos contraforts, damunt de la qual hi ha un retaule de taulellets amb la imatge del sant i un escut de pedra. En la part de la casa de l'ermità, en la paret, vam trobar un pantocràtor romànic també de pedra.

LA FESTA DE SANT ANTONI ABAT

Des de l'antiguitat ens arriba la tradició del dia de Sant Antoni, 17 de gener, de repartir el panellet beneït de Sant Antoni, també conegut com la "tallà", després de reunir-se els devots i celebrar la festivitat tot el cap de setmana pròxim a aquest, amb una bona menjada i acompanyats del so de les guitarres, es reparteix a tot soci la "tallà de Sant Antoni".

La festivitat se celebra en cap de setmana a l'Ermita de Sant Antoni Abat amb la tradicional foguera. El dia de la festivitat se celebra missa a l'ermita amb la benedicció dels animals i el repartiment de “la tallà” de Sant Antoni entre els festers. Eixe mateix dia els veïns acudixen en romeria a veure com a les cinc en punt de la vesprada, la cara del sant és il·luminada per un raig de sol, a les cinc Sant Antoni amb sol”.

Feliç... Felicitat... Felisos...

Bé, després d'un temps sense escriure torne a la càrrega. Comencem l'any, i per tant, nous pensaments amb nous propòsits. Tots busquem posar-se una meta per a complir en l'any nou, però que la gent apenes ho complix. Molts prometen inscriure'ns a un gimnàs per a desfer els excessos dels nadals, altres deixar de fumar, i d'altres que prometen coses molt difícils a complir com canviar l'hàbit d'alguna cosa. Promeses infundades que sols ens proten a somiar per un temps i a arrepentir-nos la resta del temps, però jo pense que la millor proposició és la de ser feliç i fer feliç a la gent que ens envolta.

Personalment me posat una meta pròpia de fer el que verdaderament vull fer... MÚSICA. Pense en el present però cap al futur, i en un futur vull viure amb la música, i de la música. Açò no eu concidere com un propòsit, sols una forma de ser feliç. Amb ella sóc feliç, i per tant faig feliç als que m'envolten. Quan un està bé transmet eixa energia positiva a la gent del voltant, aleshores el primer que hi ha que fer es buscar la pròpia felicitat. Pot ser sona un poc egoista, però no, perquè amb la nostra felicitat podem aconseguir la dels nostres. I per molt decaigut, enojat, confós... o com estiga un, no hem de passar eixos sentiments negaitius, hem de filtrar-los i aportar felicitat als nostres.

També diuen que per a estar bé moltes vegades va bé un somriure, i en internet tenim un ampli contingut d'humor en el qual passar una bona estona. Avui us pose un vídeo d'una representació del joc de Mario Karts, no té perdició (si saveu de que va el joc millor):

PS: salut!! i feliç any nou!!

94, són moltíssimes morts

Extret del blog de twenty:

"94 són les dones que han estat mortes al 2008 pel patriarcat, el qual està tant extens en la nostra societat. No acabe d'entendre, com cada dia que hi ha una dona morta a tots els ajuntaments no fan 5 minuts de silenci. Per què aquells que diuen que ens governen no fan pactes anti-violència de gènere? Perquè no hi ha una unitat d'acció en contra del patriarcat? El masclisme mata a l'any quasi 100 persones i pareix que quan hi ha una nova notícia la societat ho accepta com si fora una cosa "natural". Què perdre la vida per ser dona no és trist? No és anti-democràtic? No són covards també? Esperem que aquest nou any, la xifra baixe i els polítics posen damunt la taula aquells problemes que de veritat són importants i no altres debats estèrils. Ací teniu un quadre on apareix els diversos motius perquè han estat mortes les dones, simplement per ser dones..."

Violencia de Género con resultado de muerte [2008]
Subtotal Ámbito Intra-familiar	91
Parejas o exparejas	76
Otras Relaciones Familiares	15
Agresión sexual	3
Tráfico de mujeres y Prostitución	0
TOTAL VÍCTIMAS	94
Otras Victimas Indirectas	5
Info. adicional de casos computados en las Categorias Anteriores
Agresión sexual intrafamiliar	0
Casos con Orden de Alejamiento	0
Menores	9
Casos sin computar (información insuficiente)	10

PS: Espere que aquest any nou vaja a millor, i per fí lluitem tots junts contra aquest masclisme, contra aquesta violència de gènere.