Pàgines

Frase per a recordar

"Ningú pot ser feliç si no s'aprecia a si mateix"
Rosseau

dimarts, 27 de setembre del 2011

Concert d'intercanvi de Bandes Juvenils

El pròxim cap de setmana la banda té una agenda ben completa. El divendres assajos parcials, el dissabte i diumenge de matí concert de la banda jove, i el dissabte i diumenge de vesprada entrades en Crevillent. Que vos pareix?


Els concerts de la Banda Jove són un intercanvi amb la Banda Jove de l'Unió Musical de Beniarrés. El Dissabte dia 1 d'Octubre a les 12h en el "Teatre Avenida" de Bocairent serà el primer concert, i el segon, el Diumenge 2 d'Octubre a les 11:30h en el Teatre Joan Fuster de Beniarrés. En ambdós concerts tocaran les dos bandes, primer la visitant i després la local. Aquest serà el programa del concert de Bocairent:

PROGRAMA


Banda Jove Unió Musical Beniarrés

Febrer............................................................................J. Calatayud

Indiana Jones...................................................................J. Williams

De la font bona a la plaça ..............................................G. Garrigues

Perfidia.........................................................................A. Domingues

Director: Camilo Tomás Jordá


Banda Jove Associació Unió Musical Bocairent

Pepe Pons.............................................................................S. Salva

Baghira.................................................................................F. Ferran

Titanic-Medley.......................................... J. Horner / arr. T. Hoshide

La vida es bella........................................N. Piovani / arr. J. Sánchez

Director: José Fermín Blay Pons


L'intercanvi es farà mitjançant la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. Una vegada tot dir, sols ens queda animar-vos a vindre! Us esperem!

divendres, 15 de juliol del 2011

Concert de Sarsuela

El proper Dissabte 23 de Juliol a les 22:30h en la Plaça de Bous de Bocairent teniu una cita amb la música, més en concret, amb la Sarsuela. L'Associació Unió Musical de Bocairent organitza el ja tradicional concert d'estiu, el qual cada vegada duu una temàtica. Enguany el concert és de Sarsuela. Contarem amb la col·laboració de la soprano María Such Martínez, del tenor Juan Carlos Blanquer i del ballet d'Elena Tudela. Si no sabeu com arribar a la Plaça de Bous entreu ací. Us esperem!

dijous, 26 de maig del 2011

Carta Íntegra del Pep Guardiola i de Alex Ferguson

A continuació us deixe la carta conjunta signada pels entrenadors del Manchester United i el FC Barcelona, Alex Ferguson i Josep Guardiola, per iniciativa de l’Unicef.


"A les 19.45 de dissabte, el món estarà veient als nostres dos equips, Manchester United i FC Barcelona, a la Final de la Lliga de Campions de la UEFA. Per als nostres dos clubs ha estat un any veritablement històric, i aquest partit serà la culminació de dues destacades temporades. Cadascun de nosaltres sent un immens respecte pels èxits de l'altre, com a entrenadors i com a equips, de manera que dissabte no trobaràs dos grans rivals. En el terreny de joc ens enfrontarem per guanyar aquesta ferotge competició. Però fora del camp estem units per una causa comuna -la nostra responsabilitat d'ajudar els nens més desafavorits i els que és més difícil arribar-hi, a través de les nostres aliances amb l’Unicef. No és un secret que en l'essència dels nostres equips està la nostra convicció en la formació dels joves i el nostre suport perquè s'adonin del seu potencial esportiu. Però aquesta convicció no es limita només als nostres equips. Com a conjunts amb seguidors en l’àmbit global, reconeixem la important responsabilitat que cadascú té amb la infància, no només del Regne Unit i l’Estat espanyol, sinó de tot el món. Sigui quin sigui el lloc on un nen hagi nascut, com a infant té el dret de complir els seus somnis. Els nens s'enfronten a grans reptes diaris -desafiaments com sobreviure, créixer i rebre una educació-. Cada quatre segons mor un nen per malaltia o per falta d'aliments. Durant els 90 minuts que dura la final de dissabte a la tarda, es calcula que moriran 1.350 nens, sovint per malalties previsibles. Sovint, milions de nens que arriben a l’edat escolar han d'abandonar els estudis i la pobresa n’és, sovint, la causa. Això no està bé, i per això cadascun de nosaltres donem suport al treball de l'Unicef per solucionar-ho. Des del 1999 el Manchester United ha donat suport a l’Unicef. Junts estem treballant per assegurar la supervivència i el progrés de la infància finançant centres de salut de les zones més empobrides de l'Àfrica. Durant els cinc últims anys, el FC Barcelona ha donat suport a l’Unicef finançant programes per prevenir la propagació del VIH / SIDA a l'Àfrica i per protegir els nens i famílies afectades. Per a la temporada que ve, el club espera avançar a la fase següent d'aquesta innovadora col•laboració utilitzant els recursos socials del Club per donar suport a un moviment global per l'educació i l'esport, que aportarà resultats tangibles per als nens. Junts, Manchester United i FC Barcelona estan ajudant a millorar les vides de 2,6 milions de nens. Dels 100 milions d’espectadors, molts seran nens i molts d'aquests joves hauran afrontat enormes reptes en la seva vida diària. A part d'aquests nens que durant 90 minuts tindran un respir de les seves dificultats diàries, molts hauran rebut el suport del treball de l'Unicef amb el qual nosaltres col•laborem. Aquest és el poder del futbol, la seva habilitat per arribar a persones de totes les cultures, així com la seva capacitat de portar esperança. Hi ha una famosa frase que diu que "el futbol no és només un joc a vida o mort, sinó quelcom més important que això". D'alguna manera, estem d'acord. No trobaràs entrenadors, jugadors i seguidors més entregats i apassionats, i farem tot el que puguem per guanyar. Però sabem molt bé que, un cop hagin passat els nostres 90 minuts de patiment, milions de nens continuaran enfrontant-se a reptes extrems cada segon de cada dia. Per tant, com a entrenadors, estem orgullosos de tenir alguns dels grans seguidors del món, però estem igual d'orgullosos que els nostres equips donin suport a l’Unicef en el seu treball pels nens del món. Aquesta increïble organització depèn del suport i les donacions de molts àmbits, per la qual cosa ens agradaria donar les gràcies a tots els nostres jugadors i aficionats, que ens han ajudat a ajudar els nens."

dijous, 28 d’abril del 2011

II Concert de Solistes de la Banda Jove


Aquest dissabte 30 d'abril teniu una cita amb la música, al II Concert de Solistes de la Banda Jove. Podreu gaudir de distintes obres per a solista i banda on quedarà plasmat el talent dels joves solistes. El concert quedarà dividit en dos parts, i aquest serà el programa:

Primera Part
  • Pepe Pons de Salvador Salva
  • Concert nº1 de Trompa de W. A. Mozart (Trompa Solista: Sergio Silvestre)
  • Concertino de C. M. Von Weber (Clarinet Solista: Maria Cabanes)

Segona Part
  • Variations for Oboe and Wind Orchestra de N. R. Korsakov (Oboès Solistes: Miriam Silvestre, Laura Ferre i Araceli Llinares)
  • Baghira de Ferrer Ferran (Saxo Solista: Esperanza Sanchis)
Aquest concert no te pèrdua, no podeu faltar. Tindrà lloc el 30 d'abril a les 19:00 hores al Saló d'Actes del Patronato. Us esperem!

divendres, 18 de febrer del 2011

El govern valencià diu que TV3 només es tornarà a veure si disposen de més canals de TDT

Primeres declaracions del govern valencià poques hores després del tancament de les emissions de TV3 al País Valencià. La portaveu del govern valencià torna a fer servir l'argument de la legalitat i diu que TV3 només es tornarà a veure al País Valencià si disposen de més canals de TDT. El govern català, per la seva banda, ho troba incomprensible en ple segle XXI i Acció Cultural denuncia que tot plegat respon a un estratagema del president Francisco Camps i parla de censura.

El govern valencià diu que TV3 no es tornarà a veure al País Valencià si no disposa de més canals de TDT. El govern de Francisco Camps ha recordat que és el govern central el que ha d'autoritzar més freqüències per al territori valencià. I, de moment, les ha denegades.


La portaveu de la Generalitat valenciana, Paula Sánchez de León, ha tornat a fer servir l'argument de la legalitat per explicar el cessament de les emissions de TV3 i rebutja les acusacions de censura: "No es tracta ni d'un tancament ni de censura, sinó del cessament d'emissió per no ajustar-se a la legalitat vigent".

En canvi, Eliseu Climent, president d'Acció Cultural, propietària dels repetidors ara tancats, responsabilitza personalment el president Francisco Camps de l'apagada: "Aquesta campanya de persecució és obra del molt honorable senyor Francisco Camps, president de la Generalitat valenciana. Un dels motius principals és utilitzar el tancament de TV3 com a pantalla de les greus acusacions que pesen contra aquesta persona en el "cas Gürtel". Tot i això, des d'Acció Cultural no llencen la tovallola: "Perdre una batalla, no és perdre una guerra", ha manifestat Climent, que està convençut que, tot i que serà llarg i preveu que duri mesos, "ens en sortirem". I és que tenen un "pla B".

Des de la classe política també s'ha condemnat el tancament de TV3. Tots els partits ho han denunciat, inclòs Ciutadans, que defensa que totes les televisions autonòmiques s'haurien de poder veure a tot l'estat. El PP, en canvi, defensa la decisió de Camps i parla d'emissions pirates. El govern català troba incomprensible una situació d'aquesta mena en ple segle 21

El govern de Francisco Camps havia amenaçat Acció Cultural amb sancions de 120.000 euros al mes si seguien emetent a partir d'aquest divendres. La sanció s'imposaria en funció d'una modificació legal introduïda a final d'any a través de la llei d'acompanyament dels pressupostos pel 2010, que l'entitat interpreta com un càstig econòmic a una associació cultural sense ànim de lucre.

Acció Cultural ja ha rebut sancions per valor de més de 700.000 euros i de fet a finals de març n'ha de pagar 600.000. A més a més, ja tenia bona part de la seva xarxa de repetidors clausurada per ordre judicial.

dimarts, 18 de gener del 2011

Aquest dissabte 22, vota pel SÍ!


El proper 22 de gener els bocairentins i bocairentines tenim una cita molt important amb la votació pel traspàs de les festes tot fent-les coincidir amb el cap de setmana. Des d'aquesta pàgina volem donar tot el recolzament al SÍ, així com motivar als festers i festeres perque aquell dia vote pel progrés del poble pel futur de una de les festes més antigues existents, les festes de Moros i Cristians de Bocairent.

Molts són els motius que ens mouen a postular-se a favor del canvi, però com que cadascú té els seus, us invitem a debatre des del respecte i la constructivitat.

dilluns, 10 de gener del 2011

MESSI. FIFA Pilota d'Or 2010

Leo Messi és el guanyador de la FIFA Pilota d’Or 2010. El ‘10’ del Barça, guanyador també al 2009, ha sumat el 22,65% dels vots, per davant dels seus companys Andrés Iniesta (17,36%) i Xavi Hernández (16,48%).

La Masia ja té la seva segona Pilota d’Or. Leo Messi, també. El ‘10’ del FC Barcelona i de la selecció argentina ha rebut aquesta tarda a Zuric el seu segon guardó consecutiu, segons els vots emesos per la FIFA i la revista France Football. El crac argentí és el guanyador en un triplet blaugrana esplendorós, el màxim reconeixement possible a la Masia.

Josep Guardiola, força nerviós, ha estat l’encarregat d’anunciar el nom del millor: “Ladies and gentleman, el guanyador de la FIFA Pilota d’Or, el ganador del Balón de Oro, the winner is... Lionel Messi!” Messi és el millor, cosa que fins i tot Andrés Iniesta i Xavi Hernández havien reconegut abans de la gala.

Màxima igualtat, sorpresa total

Messi s’ha endut el preuat guardó amb una diferència mínima, amb un 22,65% dels vots, només cinc punts per sobre d’Iniesta (17,36%) i sis per sobre de Xavi (16,48%), els dos altres guanyadors de la nit. Ha estat, segons ha reconegut el propi Leo Messi, una victòria inesperada.

Incertesa fins al final

I és que la jornada s’ha viscut amb molta emoció: fa un mes el rotatiu italià ‘La Gazzetta dello Sport’ va publicar que el guanyador seria Iniesta, però durant tota la jornada d’aquest dilluns s’havia apuntat la possibilitat que Xavi acabaria sent el guanyador. Ningú apostava realment per Messi, que ha superat el handicap de no haver guanyat el Mundial. Fins ara, cap guanyador del FIFA World Player s’havia endut el guardó en un any de Mundial sense haver-lo guanyat.

Un jugador d’època

Leo Messi, guanyador de la Pilota d’Or i del FIFA World Player al 2009, s’ha coronat a Zuric com un futbolista d’època. És el novè que aixeca dues Pilotes d’Or -després de Cruyff, Van Basten, Platini, Beckenbauer, Keegan, Ronaldo, Rummenigge i Di Stéfano- i el més jove en aconseguir-ho. Feia més de 20 anys, des que Van Basten va fer-ho al 1989, que cap futbolista guanyava el trofeu dos anys consecutius.

La Masia, una referència mundial

El triplet blaugrana a Zuric suposa la coronació absoluta d’una forma d’entendre el futbol: el que neix a la Masia i es fa gran al Camp Nou. Són els casos de Messi, Iniesta i Xavi, però també els de Piqué o Puyol, jugadors que, com Villa, han estat inclosos en l’onze ideal de FIFPro. La Masia, que repeteix Pilota d’Or per segon any consecutiu, ha estat la gran guanyadora al Kongresshaus de Zuric.

dimarts, 30 de novembre del 2010

Repàs de futbol del Barça al Madrid!

La festa de Canaletes va reunir molts milers d'aficionats · Xavi, Pedro, Villa (2) i Jeffren van fer els cinc gols del Barça · El domini del joc va ser blau-grana tots els noranta minuts de partit

El partit més esperat de la primera ronda de la temporada es va saldar ahir amb una victòria esclatant (5-0) del Barça sobre el Madrid. Els blau-grana van fer un partit rodó i haurien pogut obtenir un resultat encara més brillant, si no fos que van fallar algunes ocasions de gol molt clares. La possessió de la pilota i el control del terreny de joc van ser inequívocament dels blau-grana. Xavi va estrenar el marcador abans del minut 10 de la primera part. El van seguir Pedro, a la primera part, Villa, que va fer dos gols a la segona, i Jeffren que va deixar el marcador definitiu.

Guardiola va establir una tàctica fidel al seu estil habitual i la va encertar. L'onze blau-grana va deixar els jugadors del Reial sense opcions des dels primers minuts del partit. Mourinho va ser derrotat amb contundència al camp, no davant els micròfons de les sales de premsa, que és on sembla que es troba més a pler. Guardiola no ha respost mai a les provocacions de l'entrenador del Madrid amb declaracions a la premsa. L'elegància de Guardiola va impregnar tots els jugadors del Barça, que van fer un partit seriós, concentrat, vistós, alegre i contundent.

El partit es va escalfar en molts moments amb accions descontrolades dels jugadors blancs. De primer va ser Cristiano Ronaldo que va donar una empenta a Guardiola i va provocar la indignació dels jugadors i de tota la banqueta del Barça. Més endavant, quan ja no tenien gens ni mica l'opció de modificar el resultat, els blancs van començar a etzibar coces i empentes a tort i a dret. El defensa blanc Sergio Ramos va acabar expulsat per una agressió a Puyol que li recriminava una entrada a deshora i massa dura contra Messi.

Tots els jugadors del Barça que van sortir al camp van fer un molt bon partit. Messi, que ahir no va marcar després de deu partits de fer-ho, va lluir un joc espectacular i va ser l'autor d'una bona part de les assistències que van acabar amb gol. Ara el Barça supera el Madrid, en la classificació de la lliga, de dos punts.

dissabte, 27 de novembre del 2010

Avui concert de Santa Cecília!

Avui, 27 de Novembre, a les 18:30 de la vesprada, tindrà lloc el concert de Santa Cecília de l'Associació Unió Musical de Bocairent. Ací us deixe el programa:

CONCERT SANTA CECÍLIA 2010

PRIMERA PART

Flashing Winds...............................................Jan van der Roost

Sinfonia Nobilissima.........................................Robert E. Jager

Castelo do Inferno..............................................Ferrer Ferran

SEGONA PART

Nostradamus.....................................................Otto M. Schward

The year of the dragon.....................................Philip Sparke


DIRECTOR

Jose Vicente Moltó i Garcia


PRESENTADORA:

OLGA VANYÓ I VANYÓ


No us el podeu pedre! Us esperem!

dimecres, 24 de novembre del 2010

'Auxili' guanya la primera edició del Dóna la Nota

El passat dimecres 23 de novembre, a la sala de concerts “El Loco” de la ciutat de València va tindre lloc el concurs de música en valencià “Dóna la nota”, organitzat pel sindicat valencianista d’estudiants de la Universitat de València, Bloc Estudiants Agermanats (BEA). En aquest concurs participaren els grups musicals “Donant pel sak”, “Sklatasangs” i el jove grup ontinyentí “Auxili”. Per poder participar en aquest concurs calia que alguns dels components foren estudiants d’alguna de les universitats públiques valencianes i a més amés, que cantaren alguna de les seues cançons en valencià.

El grup vallalbaidí “Auxili” es feu mereixedor després de la seua actuació del major número de vots per part del jurat i també, de la votació del públic assistent, obtenint el premi d’aquesta votació mixta. D’aquesta manera “Auxili” es proclamà vencedor d’aquesta edició de “Dóna la Nota”. Com a premi el grup musical ontinyentí participarà en la propera edició del “Soca-rel” a València, on acompanyarà a un grup musical demés renom.

En aquest concert Auxili presentà el seu primer treball discogràfic, “Existirem”, on 10 cançons marquen l’inici d’una trajectòria esperançadora en la música valenciana i el qual es troba a la venda.

Auxili és un grup format per 10 joves, tots ells d'Ontinyent (la Vall d'Albaida) i que des de 2005 fan una música pròpia, una barreja d'ska, reggae, funk, rock i latin, tot açò amb un instrument tant autòcton com es la dolçaina. A més tenim un secció de vent formada per trompeta i trombó i una bona dosi de ritme amb un bateria i dos percussionistes. Tot açò completat amb una guitarra, un baix, un teclat i un cantant. Actualment, Auxili som: Marc (veu), Esteve (dolçaina i veu), Salva (trompeta i guitarra), Hèctor (trombó), Fèlix (guitarra), Vicent "Xitxarra" (baix), Enrique (teclats), Miguel (bateria), Gustau i Joan (Percussions i veus), i també la recent incorporació de Mario (guitarra).

I ací us deixe una entrevista al grup realitzada l'any passat.

dimarts, 23 de novembre del 2010

El Barça, líder al Facebook

Amb més de 7 milions de seguidors al Facebook, el FC Barcelona és el club que més fans té en aquesta xarxa social, una de les més grans del món, per davant del Reial Madrid i el Manchester United.

Era el novembre del 2009 quan el FC Barcelona feia oficial la seva presència a la xarxa social Facebook. Des d’aleshores el nombre de seguidors ha anat creixent de manera constant fins a superar els 7 milions de fans en aquest mes de novembre. Una xifra que situa una vegada més el FC Barcelona com el club esportiu líder en seguidors a la xarxa social més gran del món, a molta distància dels seus perseguidors.

Un milió més respecte al segon

Així el Barça, amb 7 milions, és el club esportiu amb més seguidors. Per darrere es troba el Reial Madrid, que és segon, però que tot just acaba de superar els 6 milions de fans. En tercera posició es troba el Manchester United, que està a punt d’arribar als 5 milions. Cal anar fins a la cinquena plaça per trobar el primer club que no és de futbol que té més fans. Es tracta dels LA Lakers, que té més de 4 milions de seguidors. Els New York Yankees és l’altre club esportiu que es troba en aquest Top 10 format majoritàriament per clubs de futbol d’Europa.

Perfil dels fans culers

Dels 7 milions de fans que té el Barça al Facebook, la gran majoria, més de dos milions, utilitzen el castellà com a idioma, seguit de prop per l’anglès, amb gairebé dos milions, i el francès o l’indonesi, amb mig milió cadascun.

Per altra banda, l’Estat espanyol és el que té més seguidors culers al Facebook, seguit d’Indonèsia, Turquia, França i els Estats Units. A més, el Barça té fans a tots les grans ciutats del món, però destaquen Jakarta (Indonèsia), Madrid (Espanya), Ciutat de Mèxic (Mèxic), Caracas (Veneçuela) i Bogotà (Colòmbia).

Seguidors actius

Una altra de les dades interessants dels seguidors del Barça a la xarxa Facebook és que són molt actius, ja que la mitjana de comentaris o ‘M’agrada’ és de 200.000 a la setmana en les diferents notícies i missatges que el Club realitza a través de la xarxa social. En aquest sentit, tot i que el 80% dels seguidors són homes menors de 35 anys, les dones són les usuàries més actives a l’hora de fer comentaris i valorar les notícies.

dilluns, 15 de novembre del 2010

El primer film sonor era espanyol

Concha Piquer la va protagonitzar el 1923, quatre anys abans de 'El cantant de jazz', considerada oficialment la primera

Una cinta trobada a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units prova que Concha Piquer va protagonitzar el primer film sonora en espanyol el 1923, quatre anys abans que Alan Crosland rodés "El cantant de jazz", considerada pels historiadors com la primera obra cinematogràfica parlada.

Fragments d'aquesta pel lícula seran emesos aquest dijous a La 2 de Televisió Espanyola dins del documental Conchita Piquer, dirigit per Jorge M. Reverte i amb guió d'Agustín Tena, que va ser qui va localitzar i recuperar el film a Washington a principis d'aquest any. "No només és el primer film sonor en espanyol, sinó que és quatre anys anterior a la que es considera oficialment la primera", explica Tena.

Es tracta d'una cinta d'onze minuts que Llegeix DeForest va rodar amb una adolescent Concha Piquer i que inclou recitats, un cuplet andalús, una jota aragonesa i fins i tot un fado lusità (Ainda mais), cosa que també la converteix, segons Tena, a " el primer film sonor en portuguès ".

En el film, exhibit en el cinema Rivoli de Nova York el 1923, l'artista valenciana acompanya amb les seves castanyoles els balls i cançons. Una biografia de la intèrpret deOjos verds ja esmentava l'existència d'aquesta pel lícula, encara que la datava el 1927, a causa que va ser en aquest any quan DeForest va viatjar a Espanya per intentar vendre el seu sistema de cinema sonor.

No obstant això, Tena va comprovar a Internet Movie Data Base (IMDB), la major i més fiable base de dades cinematogràfica a la xarxa, que el copyright de la pel.lícula apareixia datat el 1923, i amb aquesta dada va localitzar a un col.leccionista nord-americà, ja octogenari, que va tenir en el seu poder la cinta fins que la va cedir a la Biblioteca del Congrés.

El film va aparèixer finalment en aquest lloc i el Congrés nord-americà va donar a la productora del documental Conchita Piquer els drets mundials de la cinta, de la qual es cedirà una còpia a la Filmoteca Espanyola.

diumenge, 31 d’octubre del 2010

"Cal tocar vuit hores"

Hui us deixe un article més que interessant que he llegit a "El País" (ací teniu l'enllaç de l'article):

El valencià Cristóbal Soler, director del Teatre de la Zarzuela, qüestiona el sistema valencià d'especialització instrumental


"Tenim el millor professorat però es va a altres centres. I els alumnes també es van perquè tenen millor oferta per triar". Cristóbal Soler, director i impulsor de l'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València durant 15 anys ia partir d'ara director musical del Teatre de la Zarzuela, a Madrid, es mostra molt crític amb el panorama valencià de la especialització, l'etapa musical a la que es formen els grans instrumentistes. Per això qüestiona un sistema "en el qual les assignatures teòriques prevalen a les pràctiques, i això és un error". I ho explica: "L'especialitat en instruments és molt similar a l'esportista d'elit, en la qual ha d'entrenar l'instrument, ha de assajar vuit hores. El sistema no ho està donant".
Soler, de 42 anys, valencià d'Alcàsser format en direcció d'orquestra amb José María Cervera Collado, explica que l'èxit de l'orquestra universitària, institució per la qual han passat gairebé un miler de músics "tot i que no obtenien cap títol", rau en que compten amb bons professors.
Soler explica que hi ha molt talent a València. "Fem el més difícil, que és enredar a aquests nens, seduir amb la música, amb les bandes, amb les societats, que fan una tasca meravellosa". ¿I després? "Gairebé tots se'ns van. Sobretot els instruments de corda".
¿I on es va aquest jove amb talent? "Quan acaba el seu grau mitjà es va a Londres, es va a Musikene de Sant Sebastià, es va al Esmuc de Barcelona, es va al Superior de Mallorca o es va a Madrid al Reina Sofia. És evident que el sistema educatiu, sobretotper a instruments de corda, està fallant ".
Soler explica que en altres ciutats es funciona amb fundacions, que permeten la lliure contractació, "seleccionar el millor professorat que hagi a Europa". I compte que molts d'aquests professors són valencians. I, el que és pitjor, que també ho són els alumnes.Com passa amb el fagot del conservatori de Saragossa. O el trombó solista del Palau de les Arts, valencià, que és "meravellós", i és professor al Musikene: "Em diu 'quina pena que hagi d'agafar un avió cada setmana i que els cinc alumnes, que són els cincvalencians, hagin de pagar amb 18 anyets un lloguer a Sant Sebastià ".
Aquesta és per a ell, la qüestió. "Ensenya aquell que té l'experiència. Si vas a preparar un violinista al conservatori superior per que toqui en les millors orquestres, crec que és important que aquest professor toc en les millors orquestres". I assegura que València, amb dos grans orquestres, té els millors músics.
Quant a la seva nova etapa, Soler l'afronta conscient que serà "l'ambaixador" de la sarsuela. "Una de les meves finalitats és vetllar per la defensa i la difusió del gènere líric espanyol. Hem de fer noves produccions, recuperar títols ...". Encara que no oblida les seves arrels: "També tinc projectes de futur per l'Orquestra de la Universitat". I a més de voler impulsar coproduccions amb el Palau de les Arts per promoure sarsueles a la sala Martín i Soler, assegura que li agradaria crear un taller de sarsuela a València, "on hi ha unes veus meravelloses", aprofitant el gran patrimoni de compositors. I recorda al mestre Chapí, a Serrano, a Lleó, a Penella...

Reportatge escrit per FEDERICO SIMÓN

dilluns, 18 d’octubre del 2010

V Mostra d'Artesania i Tradicions

Aquest cap de setmana que em passat va tindre lloc a Bocairent la V Mostra d'Artesania i Tradicions, o com diguem popularment: la "fireta" de Bocairent. No vaig a fer una gran entrada d'aquest esdeveniment ja que ja ha passat, per tant és una crònica de la fireta. Aquesta mostra ha tingut lloc el dissabte 16 i el diumenge 17, amb la col·laboració de moltes entitats.
A part de les casetes comunes de la fireta hi havia una part de "Mercat medieval" organitzat per La Farigola. Van participar moltes agrupacions del poble i van col·laborar associacions com aquestes: la Associació d'Hosteleria i Turisme, la Associació Unió Musical de Bocairent, la colla de Dimonis de darrere de la Vila o el grup de Xirimiters i Tabaleters de l'Aljub, entre altres.
També van intervindre bars amb allò de "Tapa Gratis" els dos dies de 12.00 a 14.00h.
Al llarg del cap de setmana van haver diferents actuacions. El ja tradicional Pregó pels carrers per enunciar la fira acompanyada de la corresponent inaguració, així com les passejades amb carro. Com ja he dit van participar diferents agrupacions del poble com el grup de danses dels "Cardaors", les actuacions a càrrec de "La Farigola", els cabolos per la mostra, l'animació dels Dimonis de Darrere la Vila, el ballet d'Esther Balsalobre amb el grup de Xirimiters i Tabaleters l'Aljub, la Rondalla Bocairentina o la desfilada de Moros i Cristiants de xiquets acompanyats amb la música de l'Associació Unió Musical de Bocairent. També caldria destacar l'actuació del cantautor Dani Miquel. Bé, no voldria allargar-me molt més, per això sols volia remarcar la quantitat de gent que ha assistit a aquest esdeveniment, reafirmant que això és positiu per al poble i animant a la gent a que vinga a les pròximes mostres! Acompanye l'entrada amb alguna foto de Eduardo Vanyó del desfile de Moros i Cristiants amb l'AUMB (on vaig tocar).


diumenge, 3 d’octubre del 2010

Ahir vaig volar!

Ahir de bon matí el meu germà i jo vam consumir el regal que ens van deixar els Reis Macs a casa, un vol amb globus. Vam quedar allà les set i quart del matí per a fer-se un cafè abans de sortir. Vam estar xarrant i després vam anar amb la furgoneta i el tot-terreny amb el globus on anàvem a enlairar-nos. Vam eixir des d'un descampat del polígon on prèviament estiraren el globus i poc a poc inflant-lo amb potents ventiladors i al final ja amb els calentadors. Una vegada el globus ja estava en vertical (ja que al principi quan està en horitzontal la cistella també està tombada) sols calia acabar de calentar l'aire de l'interior fins que estigués ben inflat, i aleshores pujarem els ocupants.

Erem 6 i el pilot (Blai, de totglobo). Amb ell vam tindre un excel·lent vol on ens acompanyava un dia meravellós, ja que hi havia una combinació de cels clars i boira, i les imatges amb els núvols baixos eren fantàstiques. Ens vam enlairar i poc a poc el Sol anava agafant més presència i anàvem en la mateixa direcció que els núvols, de forma que la boira sempre la teniem més endavant i estàvem dalt dels clars. El trajecte va ser des del polígon de Bocairent fins a un camp que hi ha passant Ontinyent, i passant l'autovia. En eixe trajecte vam passar pel que es va cremar aquell dimarts 7 de setembre, i vam poder observar la magnitud de la tragèdia des de dalt. Veiem com el foc va cremar la serra d'una a part a l'altra i el mal que va fer. Però bé, no és moment de posar-se trists, perquè el vol va ser una passada. Tornant a allò bo del vol...em va agradar moltíssim poder veure el poble des de dalt, és molt curiós i val la pena! Amb eixe vol també veus que la distància de Bocairent i Ontinyent no és molt gran, que pareix que sigui més per la carretera que hi ha.

La imatge des de el globus era meravellosa, sobretot la imatge del Benicadell eixint d'un mar de núvols, molt bonic! El viatget va estar molt bé i la visió des de l'aire del que veus tots els dies des de terra no té deperdició! I hi ha moltes coses curioses, com que en Ontinyent hi ha moltes casetes i sobretot moltes piscines, més del que jo m'imaginava. Per a que el vol fora més entretingut vam tindre un aterratge anecdòtic, però que no va ser res fora del normal: vam aterrar tombant la cistella. Però res de l'altre món, simplement que quan vam tocar terra la cistella es va posar un poc en diagonal pel vent i eixe vent va fer que el globus tombara quan estavem en terra, però clar, vam caure molt poc a poc, quan ja estàvem en terra. Una anècdota més que contar!

En fi, va ser una molt bona experiència que recomane a tothom perquè és fantàstic poder veure-ho tot des de dalt. Acompanye l'entrada amb alguna de les fotos que vaig fer, i l'enllaç de l'empresa que fa possible eixos vols amb globus: Totglobo.com. Per a repetir!

Bon vol!

dimarts, 28 de setembre del 2010

ATRIVM

Què és ATRIVM? Una marca? Un nom? De què? Doncs és el nom d'una empresa, l'empresa que va patrocinar a l'orquestra ATRIVM en els seus principis. Als principis l'orquestra ATRIVM era una formació de cambra, un grup de corda. En el pas dels anys ha anat creixent fins a arribar al dia de hui que ja és una orquestra més gran.

Parle d'aquesta orquestra perquè des de Juliol forme part d'ella. Vaig sentir parlar d'aquesta orquestra pel conservatori i em vaig informar. Vaig enviar un correu demanant informació i les condicions per entrar, i van contestar. Al cap d'un temps em van tocar per si volia entrar a formar part de l'orquestra i explicant-me de que anava l'assumpte , i vaig dir que sí. Volia entrar a l'orquestra per a provar tocar amb orquestra i així tocar repertori d'orquestra.Després d'haver fet ja quatre concerts puc dir que m'agrada tocar amb orquestra. El fet d'estar sols de tuba en l'orquestra és una responsabilitat que m'agrada dur al damunt, i també pel fet de tocar junt a un vent que toca molt, i molt bé. El primer concert que vaig fer, és el que més em va marcar, no sols pel fet de ser el primer, sinó pel gran concert que vam fer. El lloc era un dels millors on he fet jo un concert, el convent de Llutxent, el pati eixe era un dels auditoris més fantàstics per a orquesta que hi ha. En un lloc així tot sonava de la millor forma i tots tocavem molt agust. La restra de concerts que vaig fer van ser a Aielo de Malferit, Salem i Ràfol de Salem (els dos útims en les últime setmanes).


Acompanye l'entrada amb alguna foto del concert de Llutxent, que com ja he dit em va agradar molt, i amb un vídeo de la "Marcha Eslava", que és una obra que tenim al repertori. Espere vore-vos prompte en algun concert de l'orquestra, ja que val la pena. Un salut a tots!



dijous, 16 de setembre del 2010

No hi ha dret!

Fa una setmana i dos dies, Bocairent era un infern. Un infern per culpa d'algun ignorant que es pensa que amb això guanya alguna cosa. Em rectifique: ignorant no, malalt. Us preguntareu: ¿perquè fa ara una entrada sobre l'incendi del dia 9 d'aquest mes), i la resposta és: vaig "inagurar" ahir el bloc.

La nit del dilluns vam anar a tocar a Villena després de fer dos entrades a Benixama, i vam arribar al poble allà la una de la matinada. En el bus ens vam enterar que hi havia un incendi per Bocairent i Ontinyent, i més tard vam saber que en Agullent també. Des de l'autobús vam poder observar el reflex del foc al cel en la part del "Ponse" i després es vam arrimar on està el deposi d'aigua i vam veure un reflex amb un taronja més viu a la part de "Torrater". Eixa nit ja ens vam gitar pensant el pitjor. I quan em vaig alçar tot era fum. Des de casa veia com la part de darrere del poble era tot una columna de fum.

Pel matí sols treballava un helicòpter que feia un "fum" de viatges amunt i abaix per a poder apagar el foc, ja que els bombers deien que el foc estava encara llunt i que primer estaven en Agullent i en Ontinyent. Però el fort vent canviava quan volia i promte el foc estava prop del poble. A mitat matí van vindre avions i avionetes per a tirar aigua, i queda clar, que per la part dels aparells mecànics aeris van fer la seua feina. No paraven de llançar aigua i fer viatges amunt i abaix. Desapareixien per darrere del poble i tornaven a apareixerclavant-se pels barrancs. Tota una demostració de la gran calitat dels pilots. Els bombers van tardar a vindre, i ho van fer quan el foc estava ja en tota la serra i molt prop del poble, però menys mal que van vindre.

Com va dir una companya meua, eixe dia pareixia que estiguerem en guerra! Helicòpters amunt i avall, avions passant molt baixets, sirenes per tots els llocs, militars pels carrers amb camions i fins i tot amb grues... (els militars eren de la UME, Unitat Militar d'Emergències). Quan pareixia que el foc ja havia cedit, l'aire canviava i tornava el foc canviant de direcció. Jo estava a casa i veia el foc, o millor dit el fum, per la part de més allà de la derrota, per la part de darrere del poble, per el sant crist, pels "Corrals", per "Massarra", i inclús per la part més pròxima a Alfafara. Estavem envoltats de foc i fum, així que queda clar.. un Infern!

Acompanye a aquesta entrada amb alguna de les imatges que vaig poder fer i ací podeu entrar a l'àlbum de les fotos. (En Vilaweb van posar alguna foto meua, en notícies com aquesta o aquesta)


PD: he contat aquest fet com el vaig viure jo, des de casa, d'on podia observar tot el que s'estava cremant i la gran columna de fum que desprenia, com es cremava la serra del sant crist, i com es cremaven les nostre terres dels corrals.


dimecres, 15 de setembre del 2010

Pose punt i apart

Després d'un any, dos mesos i una setmana, pose punt i apart a aquest bloc, al meu bloc. Per moltes circumstàncies vaig deixar d'escriure, però ara torne amb l'intenció de fer-ho i amb moltes ganes. Aquest any passat ha sigut un any dur al fer segon de batxiller i cinquè de mitjà al mateix temps. Això significa tindre el mínim temps per a un mateixa, i vaig deixar de banda el bloc. Amb tanta cosa me se va quedar una per a setembre així que he estat estudiant a l'estiu, i després amb el selectiu, així que per fi m'he decidit tornar a agafar el bloc. Eixe punt i apart significa que torne a escriure sobre els meus pensaments, sobre temes d'actualitat, sobre llibres, pel·lícules, esport, etc.

Eixe punt i apart és com dir "passar de pàgina". Ara comence una nova etapa, sense institut, sols conservatori. També és veritat que vaig a fer més coses, com anar a una acadèmia d'anglès o com anar a natació. Que haja passat un any sense escriure no vol dir que no tinga res sobre que escriure, però no ho feia. Passaran uns dies fins que el bloc estiga apunt, però puc dur que queda "reinagurat" A partir d'ara vaig a fer d'aquest bloc el que vull que siga: El meu món... t'agrada?

PD: m'agrada aquest vídeo, voldria que formara part d'aquest inici de la nova etapa d'aquest bloc.

dimarts, 7 de juliol del 2009

Avui m'he comprat un llibre

Després d'acabar aquesta vesprada de treballar, he anat a una llibreria a comprar-me un llibre per a llegir a partir de hui mateixa. He anat amb el consell de la meua mare, que deia que si volia llegir-me un llibre el millor és anar un mateixa a elegir-lo, i que el fet d'agafar diversos llibres i comparar-los é s un acte molt bonic. El llibre rep el nom de "Els homes que no estimaven les dones" de Stieg Larsson. I el resum de la contraportada diu el següent:

"En Mikael Blomkvist, periodista i fundador de la prestigiosa revista econòmica sueca Millennium, és acusat i condemnat per difamació pels tribunals d’Estocolm. El seu delicte ha estat fer públiques una sèrie de greus acusacions contra un dels empresaris més importants del país. Abans d’entrar a la presó, però, rep una curiosa trucada: en Henrik Vanger, patriarca d’una altra de les sagues escandinaves més poderoses, li demana que investigui la desaparició quaranta anys enrere de la seva neboda Harriet. Amb l’inestimable ajut de Lisbeth Salander, una jove pertorbadora i socialment inadaptada, carregada de tatuatges i pírcings, i amb memòria fotogràfica i unes habilitats com a hacker insuperables, formarà un tàndem perfecte i junts es veuran arrossegats dins una espiral de secrets i mentides que no s’haurien imaginat mai. Corrupció política, espionatge industrial, intrigues familiars, protagonistes inquietants, amor al límit... tots aquests són només alguns dels ingredients que fan que aquesta apassionant obra hagi estat batejada per mitjans de tot el món com la novel•la negra de la dècada i que més de quatre milions de persones ja hagin devorat les seves pàgines."

És cert allò que diuen que el comprar-se un llibre dona una satisfacció interna, i així estic jo ara. Em senc bé amb mi mateixa després d'haver fet eixa compra, i us ho recomane. El llibre sembla prou interessant i lliga molt bé amb un tema d'actualitat com és el "cas Gürtel". Vaig a entrar en aquesta història ara mateixa...

Ja et contaré, estimat blog. Adeu!